El miracle dels Pastorets, 86 anys

el punt
31 desembre 2002

la crònica
MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
Per la Sala Cabañes de Mataró s'hi han format molts d'actors i actrius, alguns dels quals han aconseguit una gran popularitat en l'escena catalana actual

+ Escena dels Pastorets que es representen a la Sala Cabañes de Mataró, corresponent a l'any 1949 i extreta del llibre Sala Cabañes. 75 anys. Foto: CABALLÉ.

Des de l'any 1916, cada any per les festes nadalenques, llevat dels tres de la Guerra Civil (1936-1939), a la Sala Cabañes, secció teatral del Centre Catòlic de Mataró, es produeix un «miracle»: la representació dels Pastorets a càrrec de centenars de persones. Són els de més fama de tot Catalunya. No eren els primers, però. L'any 1902 -fa doncs un segle- s'hi estrenà l'obra La glòria d'Israel o lo Salvador d'Egipte, de Salvador Llanas i Rabassa, director del Diari de Mataró.Per la Sala Cabañes s'hi han format dotzenes i dotzenes d'actors, alguns dels quals han arribat a aconseguir una enorme popularitat en l'escena catalana actual. Només cal dir noms com Amadeu Casanovas (cantant d'òpera), Xavier Ubach (ràdio i televisió), Joan Pera, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Maria Rovira (dansa), Roger Pera, Josep Ciudad (escenografia).El modest teatre més conegut popularment com la saleta, situat al primer pis del Centre Catòlic, seria el lloc on el dia de Nadal de l'any 1916 s'hi representava per primera vegada l'«hermós drama líric en un pròleg i tres actes, subdividit en catorze cuadros, original i en vers de l'inspirat autor» Ramon Pàmies titulat L'Estel de Nazareth. Eren temps d'accentuat conservadorisme eclesiàstic i el paper de la Mare de Déu seria interpretat per un home (això sí que era un sacrilegi!). En el repartiment d'aquells primers Pastorets -que marcarien una època que avui encara perdura- hi ha noms il·lustres com Sebastià Tarragó, que interpretava amb vigor el Dimoni Gros, un joveníssim Pere Peradejordi que ja va interpretar el Jehú, un paper del qual feia una creació i que l'acompanyaria durant molts anys.L'Enric Font feia un particularíssim Jonàs, i l'Artur Martí, en Mataties. Jaume Colomer i Martori -un altre històric- interpretava el tendre Benjamí. També hi havia un «Chor de pastors i ball de dimonis». Els decorats eren obra de Salvador Serra, que bo i que treballava de comptable a Can Gassol, dominava molt bé el dibuix, la pintura i l'aquarel·la. El succeiria, molts anys després, Josep Ciudad, que es jubilaria a TV3.El modest teatre, més conegut popularment com «la saleta», situat al primer pis del Centre Catòlic de Mataró, seria el lloc on el dia de Nadal de l'any 1916 s'hi representava per primera vegadaTot això en un teatre que era un cop de puny. I a partir de llavors, any rere any tenia lloc el «miracle». Setmanes abans de Nadal es feien els assajos. Es repassava el vestuari i l'atrezzo. Els músics i cantaires començaven a afinar les melodies fetes expressament per músics com Felip Vilaró, Enric Torra, mossèn Joan Fargas.El vestuari d'aquells inicis seria confeccionat per les obreres de la Coma. La part musical aniria a càrrec de mossèn Josep Molé, que donaria un nou impuls a l'Orfeó Mataroní. I diguem, finalment, que la part instrumental es reduïa al piano interpretat pel mestre Lluís Martí.I a l'any 1916 li va seguir el 1917, 1918, etcètera. I cada any l'èxit aniria in crescendo. I arribaria l'any en què l'escenari, la sala de butaques, quedava cada cop més petit. Fins que en un esforç admirable, el Círcol Catòlic d'Obrers decidí fer un nou teatre que seria inaugurat el 16 d'abril de 1933, Pasqua de Resurrecció, beneït pel Dr. Josep Samsó i Elias. És la sala actual. I s'imposà el nom de Sala Cabañes en homenatge al qui fou el seu president (1893-1916) i mecenes, l'Emili Cabañes i Rabassa, arquitecte i alcalde de Mataró.Avui, en rememorar els vuitanta-sis anys de representació de l'obra L'Estel de Nazareth, hom pot considerar com un «miracle» la seva supervivència. Tant pel que fa a l'entusiasme dels seus intèrprets i col·laboradors com per la fidelitat del públic que de tot Catalunya acudeix a emocionar-se.

TV Mataró grava el programa de Cap d'Any a la Sala Cabañes.

el punt
30 desembre 2002

TV Mataró grava el programa de Cap d'Any a la Sala Cabañes.

A.G. .

El programa No n'hi ha prou serà protagonista la nit de Cap d'Any a Televisió de Mataró. L'acte va comptar amb la presència de l'actor Jordi Díaz, conegut pel seu paper de Fede a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat així com del cantant gironí Josmar. L'orquestra Girasol també es va encarregar d'amenitzar la vetllada, en què van assistir unes 350 persones. El programa gira entorn de la representació que es fa aquests dies dels Pastorets. Aquest és el primer programa de Cap d'Any que TV Mataró enregistra fora dels seus estudis.

La funció dels Pastorets

el punt
21 desembre 2002

MANUEL CUYÀS .

Tots els rondinaires que diuen que Nadal ja no és el que era i que s'ha convertit en una festa només consumista haurien d'anar a veure els Pastorets de Mataró

+ Els Pastorets de Mataró, basats en l'obra L'estel de Natzaret de Ramon Pàmias, van pel camí de celebrar el centenari fent ple a cada representació. Foto: EL PUNT.

Divendres passat, els amics de la Sala Cabañes em van convidar a fer una dissertació sobre els Pastorets, l'obra nadalenca que l'entitat del teatre de la Riera de Mataró representa des dels anys deu del segle passat. L'acte es va celebrar a la sala de conferències de la biblioteca Pompeu Fabra, lloc on aquell mateix dia s'inaugurava una petita exposició sobre l'obra.El que vaig dir en el meu parlament és allò que dic des de fa anys sobre les representacions dels Pastorets: que per mi són un misteri, el més gran misteri de Nadal. De Sant Esteve fins al mes de març, durant deu diumenges i dies festius seguits, una colla d'homes i dones, petits i grans, renuncia a les grans sobretaules nadalenques i hivernals i renuncia a contemplar els primers brots de la primavera per aixecar una obra de teatre que és l'obra de teatre més tendra de totes les que es fan al món. Els Pastorets mobilitzen una quantitat de gent extraordinària: actors, ballarins, il·luminadors, músics, maquilladors, modistes, maquinistes, taquillers, acomodadors... Tret dels músics, que cobren, tots els altres que es disfressen, aixequen i abaixen decorats, pengen focus o cusen els estrips de les túniques ho fan per exacte amor a l'art i amor al treball en equip ben fet. Si això no és un misteri, si això no és una cosa que no té explicació humana ni científica ja em diran vostès de què estem parlant.Però hi ha un misteri encara més gran, als Pastorets. Podria molt bé passar que tots aquests actors i músics i tècnics que deambulen i bufen i s'enfilen per l'escenari de la Sala Cabañes fessin tot això per divertir-se ells i els membres de les seves particulars famílies. No. Els Pastorets tenen un públic que cada dia de representació omple la Sala Cabañes fins al capdamunt. És un públic format per gent de Mataró, per gent de la comarca i per gent que nolieja un autobús a l'altra punta de Catalunya i travessa tot el país per venir a teatre a Mataró. L'obra que cada any atreu aquestcontingent de persones no és una estrena teatral, no és una revista ni una obra de tesi ni un musical de Broadway ni un espectacle amb gran aparell galàctic. És una obra que tothom se sap de memòria, que funciona amb decorats de paper, que té una lluna també de paper que fa l'ullet i treu la llengua i que té un dimoni amb cua i dues banyes clavades al cap que baixa a l'infern entre guspires que semblen de pedra foguera i l'olor del sofre comprat a unces a ca l'adroguer. La gent que es passa quatre i cinc hores clavada a les butaques contemplant tot això sense dicutir-ho gens després resulta que va al cine, mira un episodi qualsevol de La guerra de les galàxies i rondina si troba que es noten massa les maquetes i els trucs.Jo no sé si a vostès els passa el mateix. A mi em passa que cada dia començo a estar més tip i recremat d'aquestes persones que es prodiguen per Nadal i només per Nadal la principal missió de les quals consisteix a rondinar i dir que Nadal, les festes de Nadal, són una llauna. Aquestes persones troben que Nadal ja no és el que era perquè en comptes de regnar-hi l'amor fraternal universal i la companyonia hi circula la hipocresia més descordada i perquè, sobretot, s'ha convertit en la festa del consum, del comprar i el vendre i res més. El primer que va fer aquesta crítica al Nadal va fer gràcia, tot i que es va oblidar d'explicar-nos en quina època Nadal, l'idil·lic Nadal, va ser el que era. Els que han repetit les seves paraules després d'ell la veritat és que ja fan escudella i són el més semblant al rabadà i als que posen sistemàticament aigua al vi. Jo podria dir a aquests pesats que si no volen un Nadal consumista s'abstinguin de consumir i que si el volen de germanor facin el favor de somriure una mica, però els faré una altra recomanació. Que vagin a veure els Pastorets de Mataró. Si en surten amb les mateixes conviccions, és que són un cas sense remei. Ara: jo poso la mà al foc que la majoria arribarà a la conclusió que no tot està perdut i que encara existeix el Nadal de la companyonia, de les coses fetes a mà i a consciència que no es compren ni es venen perquè no tenen preu, de la innocència i del misteri que no té cap explicació ni falta que li fa.

«Escena» de Canal 33 enregistra a Mataró una entrevista amb l'actor Boris Ruiz

el punt
18 desembre 2002

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

+ L'actor mataroní Boris Ruiz fa broma amb l'equip tècnic del programa «Escena». Foto: QUIM PUIG.

El conegut actor mataroní Boris Ruiz va ser ahir a Mataró per enregistrar una entrevista per a la nova temporada del programa Escena, que s'emet pel Canal 33. Ruiz va acompanyar l'equip tècnic pels espais més representatius de la ciutat que el va veure néixer i formar-se com a actor. «Pendrem imatges de Sala Cabañes, on vaig començar participant als Pastorets, i anirem fins al carrer Padró, on hi havia casa meva», va recordar Ruiz. L'equip tècnic el formaven Joan Borràs, tècnic d'àudio, i Jordi Cañigueral, operador.La conductora del programa, la periodista Anna Lafau, va explicar que l'entrevista amb Boris Ruiz pertany als nous capítols del programa, que actualment s'emet els dimarts a les 11 de la nit i els dissabtes a les 3 de la tarda. «Fem un retrat íntim de la vida dels nostres actors i els acompanyem pels espais que els són més propis», comenta Lafau. Escena va emetre ahir l'últim capítol de l'any i torna a partir del 13 de gener. «La primera de les entrevistes que es podrà veure serà a Sol Picó i la d'en Boris Ruiz encara no té data exacta d'emissió», assenyala Anna Lafau.

Una exposició fotogràfica repassa la història dels Pastorets a Mataró

el punt
15 desembre 2002

El director d'El Punt Catalunya, Manuel Cuyàs, va participar en la presentació
GERARD ARIÑO .

Mataró La biblioteca pública Pompeu Fabra va ser l'escenari divendres a la tarda de la presentació de l'exposició fotogràfica Els Pastorets de Mataró: una mirada a l'interior , que es podrà visitar en el mateix edifici de la biblioteca fins al 20 de gener. La presentació va anar a càrrec del regidor d'educació Sergi Bonamusa, la presidenta de la Sala Cabañes, Immaculada Llorens, i el president d'El Punt Catalunya, Manuel Cuyàs. La mostra reuneix 113 fotografies de diverses èpoques.Una dona observa un dels plafons de l'exposició, que es pot visitar fins el pròxim 20 de gener.«Es tracta d'una exposició que reflecteix un espectacle viu, un espectacle en què participa gent que no s'hi dedica de manera professional, però que hi posa molta il·lusió », va explicar divendres la presidenta de la Sala Cabañes, Immaculada Llorens. I és que la mostra fa una repassada a la història d'aquesta obra teatral a Mataró i s'hi poden trobar imatges de totes les èpoques, des dels primers actors que van fer de Jonàs i Mataties, durant els anys 20, fins a instantànies de les funcions del darrers anys. Són 113 fotografies que estan dividides per escenes i que han estat recuperades en gran part de l'arxiu de la Sala Cabañes. En la presentació de divendres hi va intervenir el director d'El Punt Catalunya, Manuel Cuyàs, que va explicar que, per a ell, els Pastorets de Mataró formen part d'un misteri del qual no en vol treure l'entrellat. Un misteri que fa que cada any per aquestes dates Mataró es mobilitzi per anar a veure l'obra i en quedi totalment meravellat tot i no tractar-se d'una obra amb gaires mitjans. Cuyàs va concloure fent una invitació a tots aquells que tenen una visió negativa del Nadal: «Els que veuen el Nadal com una festa consumista i hipòcrita, que vagin a veure els Pastorets de Mataró. Si surten amb la mateixa visió del Nadal, no hi ha res a fer.» Durant l'acte també hi van haver paraules de reconeixement per als actors i tècnics que participen de manera altruista, així com per a la Sala Cabañes, on es representa any rere any.A més de l'exposició, els més petits podran participar en dos tallers, un de titelles i un altre de maquillatge, que es faran dimarts que ve i el 7 de gener respectivament.

Debat a Mataró sobre la llei de qualitat de l'ensenyament

el punt
12 desembre 2002

F.S. . Mataró

El col·lectiu de centres privats i concertats i llars d'infants de Mataró ha convocat avui una taula rodona sobre la llei de qualitat de l'ensenyament que impulsa el govern espanyol. En la xerrada, que serà moderada per Ramon Salicrú, hi seran presents Antoni Arasanz i Francesc Colomé, membres del consell escolar de Catalunya; Francesc Riu, secretari general de l'Escola Cristiana de Catalunya; i Pere Solà, regidor de CiU a Mataró i director general d'Ordenació i Innovació Educativa de la Generalitat. L'acte se celebrarà a partir de dos quarts de nou del vespre a la Sala Cabañes de Mataró.

Aclariment Content de Josep Fradera i Soler

el punt
10 desembre 2002

Aclariment Content del comentari que publicàreu dijous passat sobre la lectura que es va fer al Teatre Monumental, de la meva obra Mataró 1708. Proveïdor de la Reial Casa . Però us escric per fer-hi una objecció. L'al·lusió a la no-assistència de personalitats polítiques és inexacta. Hi assistí el tinent d'alcalde i regidor de Cultura i si es refereix al senyor alcalde haig de dir que aquesta autoritat, uns dies abans de la representació, em va participar personalment que seria fora de Mataró i que sentia molt no poder assistir-hi. Després es va interessar per com havia anat la representació i que ell ja en tenia bones referències. Aprofito l'ocasió per donar les gràcies a la Sala Cabañes i al Patronat Municipal de Cultura. El lector escriuJOSEP FRADERA I SOLER. Mataró. .