el punt
14 de maig de 2003
la galeria
F eia goig veure'l. S'estava allí, dalt de l'escenari, envoltat d'actrius, actors i el director de l'obra. El públic, que omplia la platea, aplaudia amb sinceritat. I ell, des de l'escenari, ho agraïa emocionat i callat, amb les mans juntes, com si donés gràcies a Déu o a qui sigui per fer possible aquell moment. Això passava diumenge, a la Sala Cabañes de Mataró, al final de la representació de l'obra Independència! ... en què quedem?. I ell, l'autor, l'home que s'estava dalt de l'escenari, feliç i emocionat, és en Josep Fradera Soler. En Fradera és un veterà mataroní, amb molta cultura i tres grans passions: el teatre, el cinema i la bonhomia. A l'esmentada obra de teatre, en Fradera diu moltes veritats sobre nosaltres, els catalans. Ho fa en clau d'humor. En Fradera, fins i tot quan gasta mala llet, és bona persona i -com diu el seu amic Comeron al programa de mà- mai no ofèn. Ha escrit diverses obres, moltes, injustament, encara estan per estrenar. I quan els personatges que ha creat prenen vida dalt de l'escenari, en Fradera, en lloc de fer-se el fatxenda, agraeix l'esforç de la companyia teatral i la fidelitat del públic. En Fradera -tot un senyor, fins i tot en el vestir- és com un gentelman anglès, que sap estar i mai no desentona. Un David Niven a la mataronina. I el seu, un teatre a reivindicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada