Visites de campanya

el punt
17 de maig de 2003

la crònica
MANUEL CUYÀS .
Itinerari pels actes electorals que aquests dies se celebren a Mataró amb motiu d'unes eleccions municipals que aixequen pocs entusiasmes
+ Josep-Lluís Carod-Rovira va donar suport al candidat d'ERC a Mataró, Toni Civit, en un acte celebrat a la Sala Cabañes divendres passat. Foto: QUIM PUIG. El cap de setmana passat em vaig dedicar a visitar mítings i actes electorals per Mataró. Vaig començar divendres al vespre. En Toni Civit d'ERC m'havia trucat al matí per demanar-me que no em perdés el seu acte d'inici de campanya, i a dos quarts de nou era com un clau a la Sala Cabañes. A la platea no hi havia gaire gent, i això que l'acte comptava amb l'actuació estel·lar o estelada de Josep-Lluís Carod-Rovira. Primer va parlar Toni Civit, i ho va fer molt bé si es té en compte que es tractava del seu primer míting de compromís. Abans que Carod intervingués, van ser cridades a pujar a l'escenari les persones que acompanyen Civit en la llista electoral. Van pujar-hi una per una i quan hi van haver pujat no van tenir públic que els aplaudís perquè tot el públic eren ells. A les butaques van quedar els periodistes, que no aplaudeixen mai, i dos o tres simpatitzants, no pas més. Carod-Rovira, que en sap de cada mà, va fer una lectura molt positiva del fenomen que acabava de passar. Va dir que la seva formació té tants candidats i gent disposada a anar a les llistes, que ells sols omplen teatres.Vaig sortir de la Sala Cabañes, i com que m'havien dit que CiU celebrava el gran sopar de campanya al restaurant del casal Aliança del carrer Bonaire, que és molt a prop, vaig dir-me que m'hi deixaria caure, per mirar i saludar. Vaig entrar al restaurant i primer em vaig pensar que m'havia equivocat. Hi havia taules amb gent sopant però eren taules separades de sopar normal. Quan ja me n'anava, vaig mirar darrere un paravent desplegat. Joaquim Esperalba i Maria José Recoder, el número u i la número dos de la llista de CiU, presidien un sopar, el gran sopar, que si tenia vint comensals ja en tenia prou. L'àpat encara no havia començat a servir-se i hi havia damunt les taules uns plats d'olives i uns plats de talls de formatge blanc i descolorit que ho deien tot. Vaig veure Joaquim Esperalba i Maria José Recoder molt bé, molt animats.Quan ja anava cap a casa em van informar que l'acte electoral que a aquella hora el PP havia de celebrar i que anunciava la presència d'un ministre havia quedat suspès.Entre dissabte i diumenge vaig quedar bé amb IC i amb el PSC. Em vaig trobar la gent d'IC durant el meu passeig de dissabte a la tarda. Havien muntat una parada a la plaça de la Peixateria i repartien propaganda. Els d'IC la saben llarga. Com que preveuen que si fan un míting convencional tindran poc quòrum, decideixen que Mahoma ha d'anar a la muntanya i són ells els que surten al carrer a buscar la gent. Per fer el fet trien places petites però concorregudes i així sembla que hi hagi molta animació i una certa frisança per recollir els prospectes de la formació. Jaume Graupera, el cap de llista, em va fer un míting personalitzat a cau d'orella.Diumenge al matí vaig anar a escoltar Manuel Mas i Pasqual Maragall al parc de Cerdanyola. Asseguts a les cadires hi havia exactament el mateix nombre de gent i les mateixes persones que hi havia quatre anys enrere i fins i tot els clavells que es van repartir i el sol que petava semblaven els mateixos clavells i el mateix sol. Qui ens ha vist i qui ens veu, Manuel Mas -dic Manuel Mas perquè és el més antic de tots els candidats i el que ha viscut totes les campanyes-: tanta passió i acció vint anys enrere en honor de les eleccions municipals, les més properes al ciutadà, les més fonamentals, i ara tants desmais.L'altre dia al vespre vaig passar per davant del local electoral que CiU ha obert per a l'ocasió a la Rambla. Hi vaig veure llum i hi vaig entrar. Un home, que és un amic i un membre de la llista d'Esperalba, es trobava sol a la sala immensa en acció d'ensobrar paperetes. Em va dir que aquest cop notava entre la població un interès per aquestes eleccions i en concret per a la seva formació que no percebia des de feia molts i molts anys. Vaig mirar la sala buida, vaig mirar al carrer i me'n vaig anar sense fer cap observació després de recordar aquell conte curt de Pere Calders que explica que hi havia una noia en una estació esperant amb tanta il·lusió el tren que ningú s'atrevia a dir-li que per aquella estació feia anys que els trens no hi passaven.