torna el clàssic del nen orfe "Oliver"

cap gros
5 juny 2003

per Joan Salicrú

La darrera peça que presenta la Sala Cabañes abans de vacances és el conegut ‘Oliver’ de Charles Dickens, dirigit per Antoni Blanch.

No té pare i, quan neix, la seva mare mor, de manera que és ingressat en un orfenat de Londres. Allà patirà la incomprensió dels seus responsables en queixar-se per la falta de menjar. Després passarà a ser aprenent d’un enterramorts, coneixerà una colla de lladregots i serà rescatat d’aquest ambient de misèria i pobresa per les belles Betty i Nancy. Així comença la història d’Oliver, de l’escriptor anglès Charles Dickens, que aterra a la Sala Cabañes coincidint amb el cap de setmana de la Fira sota l’impuls d’un equip dirigit per Antoni Blanch, un dels clàssics de l’entitat: «És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l’escenari», explica Blanch. Va començar a treballar-hi fa dos anys, després de dirigir La Família Trapp, tot i que els assajos amb els actors no van començar fins a aquest setembre.De l’espectacle, Blanch –que amb aquesta haurà dirigit nou peces teatrals– en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola. En l’apartat tècnic destaquen les escenografies que ha creat Jordi Ribas, que Blanch defineix com a molt espectaculars, i la coreografia de Gemma Bartra, que ja havia treballat amb el director en el seu darrer muntatge. Per posar sobre l’escenari aquest espectacle musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original.Mayola porta la batutaDesprés de la seva incursió a dalt els escenaris amb El cant de la balena abandonada de Carles Maicas, espectacle que ha rebut premis i elogis, Genís Mayola torna a la direcció musical amb l’espectacle Oliver. I ho fa per la porta gran, amb una orquestra de petit format –sis músics de la seva estricta confiança– i un cor de cent persones, que està dividit en adults, gent de mitjana edat i infantil. Un potencial que, segons Blanch, no resta desaprofitat.Les col·laboracions de Mayola amb la Sala Cabañes van començar el 1998 amb Rapsòdia Catalana, de Josep Maria Cusachs. Ha dirigit tres anys l’orquestra i el cor dels Pastorets i ha participat en muntatges puntuals dedicats a Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Josep Punsola i d’altres