> Mataró acomiada unes Santes sense gaires sorpreses però més participatives que mai

el punt
31 juliol 2003


La Nit Boja i el concert de La Cabra Mecánica, la cara i la creu d'un programa marcat pels actes de sempre T. MÀRQUEZ / Ll. MARTÍNEZ . Mataró Les Santes d'aquest any s'han caracteritzat per una línia continuista, amb una tímida aportació de novetats, com la Revolta de Nans i la Nit Eròtica. La polèmica per la bandera espanyola i el desplegament policial de l'anada a ofici han estat les anècdotes d'una festa major tranquil·la i especialment participativa i multitudinària perquè ha caigut en cap de setmana. Els punts més febles han estat el concert de La Cabra Mecánica i l'enorme confusió creada pel funcionament de les barres. Les havaneres, els focs, el ball de Requisits i del Parc Central van complir les expectatives. Especialment viscuda va ser la Nit Boja. Pel que fa al Sarau hi va haver opinions de tot tipus però la majoria va trobar a faltar més varietat de gèneres.
+ L'últim ball al Parc Central va aplegar molta gent que va voler tancar així la festa major. Foto: QUIM PUIG. El regidor de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va remarcar en el primer balanç de la festa major la gran participació de gent en la gran majoria d'actes. Graupera reconeix que bona part del mèrit recau en el fet que els actes centrals han estat el cap de setmana. «És cert que ens ha ajudat el calendari i que la Nit Boja va agrupar moltíssima gent del Maresme perquè era divendres», va dir convençut. El regidor és conscient, però, de les «llacunes» en el programa, la més evident de les quals és el concert del grup madrileny La Cabra Mecánica. «La reflexió implica tant el poder de convocatòria del grup com la contraoferta d'actes gratuïts al centre de la ciutat. Això no tornarà a passar l'any vinent», va concretar.Pel que fa als actes de nova creació, Jaume Graupera va destacar l'aposta per l'obra de teatre Morir a Bagdad -«un èxit que ha sorprès els mateixos organitzadors»-. La Nit Eròtica necessita, segons va dir el regidor, un replantejament pel que fa a l'estructura de l'acte. La Revolta de Nans i el Correguspira han estat un encert que cal potenciar de cara a l'any que ve, segons va manifestar el regidor. Graupera no va estalviar crítiques al Ministeri de Medi Ambient, que està fent les obres del Passeig Marítim. «Em va fer vergonya fer els focs en l'estat en què es troba el passeig», va afirmar.D'altra banda, Graupera va avançar que ja ha comentat amb alguns responsables del Patronat Municipal de Cultura algunes idees que caldrà estudiar per a les pròximes Santes, però no va voler aprofundir-hi. «No m'agraden les alcaldades i no imposaré res. Totes les propostes s'exposaran i es debatran en les comissions de Santes», va assegurar.Unes Santes tranquil·lesLa festa major de Mataró ha viscut aquest any uns dies tranquils i allunyats de la tensió viscuda en altres edicions. La gent ha sortit al carrer i ha respost com mai en la convocatòria de les cites ineludibles, com són la Nit Boja, les cercaviles de les figures, els focs,les havaneres i els balls de festa major. S'han trobat nous espais a la plaça de Can Xammar i a la plaça de la Peixateria i noves propostes que cal ajustar. Tal com s'esperava, la comèdia de Paco Morán i Joan Pera Mamaaá! ha omplert el Teatre Monumental en les dues sessions i les diverses modalitats de Xeringada, un punt de trobada per a petits i grans.Finalment, la missa de mossèn Blanch ha recuperat un dels solistes amb més projecció, com és el tenor mataroní Josep Fadó, que ha fet lluir com mai la interpretació de la tradicional peça musical.

Els artistes coneguts

el punt
30 juliol 2003


M.SURRIBAS .

Òrrius Demà la festa major d'Òrrius tancarà la primera nit amb el concert de dos pianos a càrrec de Lucky Guri i Joan Antoni Puig. L'acte, que tindrà lloc després del pregó -aquest any a càrrec del periodista i escriptor Manuel Cuyàs-, duu com a nom A quatre grapes i farà un recorregut musical pel segle XX. Els dos pianistes de renom passaran del xarleston al rock, del rock al beat, i del beat al tecno, apostant per una actuació dinàmica i original. Per una altra banda, i enllaçant amb els quatre dies de festa major, es té previst que el 23 d'agost el tenor Josep Fado canti a l'església parroquial de la població en un concert gratuït.

La basílica de Santa Maria s'omple a vessar en el dia gran de les Santes

el punt
28 juliol 2003

Una dotació extra dels Mossos escorta les autoritats en una anada a ofici amb molts crits i xiulets

El retorn del tenor mataroní Josep Fadó dóna relleu a la interpretació de la peça musical de mossèn Blanch

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró va viure ahir la tradicional diada de les Santes Juliana i Semproniana. El dia gran de la festa major es va vestir de diumenge per assistir a l'ofici i escoltar per única vegada al llarg de tot l'any la Missa de Glòria . Les figures van obrir la desfilada des de l'ajuntament precedint la comitiva de les autoritats locals, que, un cop van arribar al capdamunt del carrer Nou, van ser flanquejades per una dotació especial de Mossos d'Esquadra que les van protegir fins a l'entrada de la basílica. Els cantaires de la celebrada Missa de mossèn Blanch van fer una bona interpretació gràcies en bona part a la recuperació del tenor Josep Fadó i de la veu de la soprano Rosa Mateu.



+ A l'esquerra, un moment de la celebració de la Missa i a la dreta, de la posterior desfilada de figures i autoritats fins a l'ajuntament. Foto: MARGA CRUZ.

La Diada de Les Santes va tornar a lluir amb la interpretació de la Missa de Glòria de mossèn Blanch en una església on no s'hi cabia. L'anècdota d'aquest any la van protagonitzar els dibuixos commemoratius del 75è aniversari de la consagració de la basílica, que aviat van trobar una única utilitat: donar aire als feligresos en un ambient sufocant. La interpretació de la composició musical va anar a càrrec de Francesc Cortés i en el quadre de solistes va tornar a brillar la veu del tenor mataroní Josep Fadó. Fadó, en el segon any que actua a la Missa, va haver de ser substituït l'any passat per un episodi sobtat d'afonia. Fadó va tornar a destacar en una de les parts més difícils de l'obra, el solo Deus pater omnipotent. La soprano Rosa Mateu també va desenvolupar amb precisió el seu paper.

Doble homilia
El bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona, monsenyor Joan Carrera, va presidir l'ofici, on va participar un nombrós grup de capellans, preveres i diaques. Tot i això, molts dels sacerdots de la resta d'esglésies de Mataró no hi van poder assistir perquè el fet que la diada fos en diumenge els va obligar a celebrar les seves respectives misses. L'homilia ha anat a càrrec del canonge de la seu de Barcelona i mataroní de naixement Josep A. Arenas. Mossèn Arenas ha predicat poc més de deu minuts amb un discurs basat en la necessitat de revaloritzar l'essència de la martirització i a recuperar i potenciar valors tan cristians com la justícia, l'amor i la veritat. Per la seva banda, el rector de Santa Maria, mossèn Barat, va recordar l'any passat una crònica escrita per l'exdirector de l'edició del Maresme d'El Punt, Manuel Cuyàs. «Allà es deia que em dedicava a demanar diners, i és veritat, perquè mentre sigui rector de Santa Maria no em cansaré de demanar-ne per poder tirar endavant aquesta església, que és la vostra, no pas la meva», va precisar. La processó de les relíquies de Les Santes cap a l'exterior va ser l'últim acte d
e l'ofici.

Demà la crònica

el punt
26 juliol 2003

Manuel Cuyàs
Itinerari pel programa festiu del dia de les Santes de Mataró, des de la missa cantada i orquestrada del matí, acte central i original de la festa, fins al sarau de la nit



El dia de la festa major de Mataró, el 27 de juliol, és un dia rodó: comença solemne, gairebé greu, amb una missa que és tot un monument musical, i acaba amb una disbauxa a baix a mar.
Foto: EL PUNT.
Demà em llevaré de bon matí, em mudaré i el primer que faré és anar a la porta de l'ajuntament a veure primer com hi arriben les autoritats i després com aquestes autoritats, un cop totes reunides, enfilen el camí cap a Santa Maria. Aquesta cerimònia municipal amenitzada amb música de banda té alguna cosa d'altres temps i algun eco republicà i afrancesat que a mi m'agrada molt. El meu gust és molt compartit perquè cada any hi ha més gent que no se la vol perdre tot i que la majoria ha anat a dormir molt tard o encara és l'hora que hagi anat a dormir.La desfilada d'autoritats, banda i gegants cap a Santa Maria té el seu punt culminant al carrer Nou. Això ja ho he dit altres vegades, però és que tot el que diré en aquesta crònica, una crònica d'uns fets que encara han de passar, ho he dit altres vegades. Les Santes són cada any les Santes i les cròniques que els van al darrere són tant les mateixes cròniques que es poden escriure, publicar i llegir al davant. Érem al carrer Nou. El contrallum que aquella hora es produeix en aquell carrer fa que, vistos des de la Riera, els personatges i figures que avancen cap a la plaça de Santa Maria semblin aquells retallables de paper que la casa Paluzie havia imprès abans de la guerra i que encara es poden trobar en alguns mercats de vell.Quan les autoritats hagin entrat a Santa Maria per la porta principal del temple, jo m'encaminaré cap a la del Fossar Xic. Buscaré un bon lloc on seure i em disposaré a seguir de cap a cap la missa cantada i orquestrada que fa que la festa major de Mataró sigui una festa amb personalitat pròpia i no s'assembli a cap altra festa major de Catalunya o del món. Aquest any hi torna a cantar de solista la Rosa Mateu. La Rosa Mateu havia estat alumna meva -no de música ni de cant; d'història i de català- i procuro seguir-li la carrera tant com puc. Puc poc perquè la carrera de la Rosa Mateu té molta volada i no puc anar d'aquí a allà del continent com fa ella, però n'estic informat. Un altre solista de projecció continental que canta la Missa de les Santes aquest any és Josep Fadó. Rosa Mateu és de Vilassar de Dalt i Josep Fadó és de Mataró i tots dos demostren que si tots els actors de Mataró que han fet carrera professional han sortit dels Pastorets de la Sala Cabañes, tots els cantants de Mataró i el seu veïnat han intervingut a la Missa de les Santes. Els Pastorets i la Missa de les Santes: els dos principals monuments de Mataró són uns monuments intangibles, cíclics en el temps i que posen en joc cossos, veus, músiques i passió.Sortint de la Missa de les Santes faré una mica de relacions públiques amb els de cada any -Maria Àngels i Pere, aquest any la corbata és llisa- i després d'escoltar la repicada de campanes em desplaçaré cap a l'ajuntament no seguint la desfilada d'autoritats i gegants sinó fent drecera pel carrer Nou i la Riera, on em trobaré amb altra gent. Veuré l'entrada dels gegants a l'ajuntament, faré l'oh reglamentari quan hi entrin la geganta i en Robafaves i passaré la calor que per les Santes s'ha de passar, que és molta i igualment reglamentària, reglamentari com tot el que ha passat fins ara i des d'ara encara ha de passar.Dinar familiar amb xampany, que no falti el xampany, comentaris de si aquest any la missa ha sonat millor que l'any passat i després, a la tarda, aquella somnolència en el racó més fresc de la casa, aquell racó on les cortines més s'estufen amb l'aire.La desfilada del vespre que veuré des del balcó i, més tard, els focs artificials de la platja i el sarau de baix a mar són el contrapunt disbauxat, sorollós i cromàtic d'un dia que de tan solemne com havia començat podia fer pensar que a Mataró, més que celebrar una festa, commemorem alguna cosa greu. Home, alguna cosa greu commemorem si pensem en les dues veïnes de la ciutat que van ser martiritzades i mortes per defensar els seus principis més íntims. Per això la festa de les Santes, la jornada del 27 de juliol, és tan rodona i ben estructurada. Al matí fem la comunió dels sants i del migdia en avall fem la comunió dels vius, i totes dues comunions ens fa sentir comunitat i ciutadans de la ciutat de les Santes.