El tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu, reunits a Mataró en un concert amb les millors àries d'òpera

el punt
27 agost 2003

El tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu, reunits a Mataró en un concert amb les millors àries d'òpera Per celebrar els cinquanta anys de la pràctica de l'handbol a la ciutat TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró recupera el gènere de la lírica, encara que només sigui per una nit. Amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de l'handbol a Mataró, el Club Joventut Handbol Mataró organitza un concert de gala al Teatre Monumental a càrrec del tenor mataroní Josep Fadó i la soprano de Vilassar de Mar Rosa Mateu. Aquests dos solistes d'emergent projecció actuaran al costat de l'Orquestra Camerata Mediterrània i de la coral Sant Jordi. Serà el 12 de setembre a les 10 del vespre.Un programa fet a mida per al lluïment dels solistes i de les formacions musicals amb l'objectiu d'atreure tant els amants del gènere líric com aquells espectadors que se'l miren de lluny. La iniciativa del Club Joventut Handbol Mataró parteix, segons el president, Josep Nonell, d'unir la pràctica esportiva amb la formació cultural de les persones. «En aquests cinquanta anys molts joves que ara tenen una professió han practicat aquest esport. Amb el concert intentem agrair-los la seva fidelitat a l'entitat a través d'una proposta musical de nivell», comenta convençut el president.El concert constarà de dues parts i combinarà les intervencions de l'orquestra, el cor i els solistes separadament amb les col·laboracions de les formacions i el solistes junts. S'han buscat àries d'òperes d'autors coneguts i apreciats pel gran públic, com Bizet, Verdi i Puccini. Així, en la primera part es podran escoltar l'Obertura de Carmen, La fleur que tu m'avais jeteè i el duet de Micaela i Don José, també de Carmen, el Cor i dansa de Sanson i Dalila, la Dansa de les hores, de Ña Gioconda i O dieu que de bijoux, de Fausto.El tenor Josep Fadó es mostra especialment satisfet de poder actuar a la seva ciutat i, a més, fer-ho al costat d'una soprano com Rosa Mateu. «És una bona notícia que a Mataró hi hagi iniciatives d'aquest tipus, perquè la lírica s'apropi a la gent i atregui més seguidors», comenta. La segona part del concert tindrà peces de gran efecte com el Va pensiero, de Nabucco, Ritorna Vincitor, d'Aida, Vesti la giubba, de Pagliacci, Intermezzo i Brindis, de Cavalleria Rusticana, Pace pace, de La forza del destino, i Recondita armonia, de Tosca. La intervenció dels dos cantants lírics maresmencs es veurà ampliada amb la participació de l'Orquestra Simfònica Camerata Mediterrània dirigida per Guerassim Voronkov, director assistent del Gran Teatre del Liceu. Per la seva banda, la coral Sant Jordi, dirigida per Lluís Vila, és prou coneguda per la difusió musical de la qual ha fet bandera en més de 1.400 concerts que ha fet des del seu naixement el 1947. La venda d'entrades per al concert es fa al Patronat Municipal de Cultura, que també col·labora en l'acte.El Club Joventut Handbol Mataró prepara una segona proposta cultural. El 15 de desembre, també al Teatre Monumental i a les 10 del vespre, es representarà l'última comèdia de Paco Moran i Joan Pera, Mamaaà!.

El tenor mataroní Josep Fadó fa un recital a l'església parroquial d'Òrrius

el punt
22 agost 2003


TERESA MÁRQUEZ . Òrrius

Foto: T. MÁRQUEZ

El tenor mataroní Josep Fadó ha estat convidat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Òrrius perquè ofereixi un recital dissabte vinent a l'església parroquial. Fadó, amb una ascendent carrera en el món de la lírica, és un dels solistes de la Missa de Glòria de mossèn Blanch i un habitual de les òperes del Liceu. El tenor estarà acompanyat al piano per Stanislav Angelov i interpretarà un programa dividit en dues parts. La primera estarà dedicada a obres més populars i de sarsuela i la segona es destinarà a àries d'òpera.En aquesta primera part Josep Fadó cantarà peces de Mompou -Damunt de tu només les flors-, Toldrà -Cançó de l'oblit i Romanç de Santa Llúcia-, Soutullo-Vert -Bella enamorada, de l'obra El último romantico- i Sorozabal -No puede ser, de La tabernera del puerto-. En la segona intervenció l'artista mataroní interpretarà fragments de les òperes Il trovatore, de Verdi, Carmen, de Bizet, Tosca, de Puccini, i Pagliacci, de Leoncavallo. Entre els projectes més immediats de Josep Fadó hi ha actuar a Àustria amb papers a les òperes Pagliacci, Norma i Nabucco

Mataró acomiada amb discreció el pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas

el punt
7 agost 2003

L'alcalde, Manuel Mas, i alguns regidors van assistir als funerals a Santa Maria


TERESA MÁRQUEZ .
Mataró Una basílica de Santa Maria mig buida va acomiadar ahir al matí el compositor de Mataró Enric Torra. Als funerals hi va assistir l'alcalde, Manuel Mas, i altres regidors de l'Ajuntament i s'hi va interpretar un fragment de la Passió , obra del músic mort dilluns.
+ Els funerals pel compositor Enric Torra es van fer ahir al matí a la basílica de Santa Maria. Foto: QUIM PUIG. «Enric Torra era un home que passava desapercebut i així ha estat també en el seu comiat, el mes d'agost i quan la ciutat està més adormida». El rector de la basílica de Santa Maria, mossèn Joan Barat, va fer referència explícita en la seva homilia a la poca assistència de públic al funeral del compositor de Mataró. El mes de vacances per excel·lència va propiciar que l'església només s'omplís a la meitat i que el comiat d'un dels músics més apreciats a la ciutat passés «de puntetes» en un calorós dimecres d'agost.Música de comiatEl fèretre va ser rebut pels compassos d'un fragment de la Passió, una de les obres més importants i conegudes d'Enric Torra. La missa, oficiada per quatre capellans, va ser seguida pels familiars del músic, l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, la regidora de Relacions Econòmiques i Institucionals, Pilar González-Agàpito, el regidor de Cultura, Jaume Graupera, el regidor de Promoció Econòmica, Toni Civit, i altres membres del consistori. També hi van ser presents representats d'entitats i associacions mataronines i amics i admiradors d'Enric Torra, que li van retre així el darrer homenatge.A banda del fragment de la Passió, es van interpretar altres peces en el decurs de la missa. En concret, la soprano Pilar Adan va cantar l'ària de Bach Anant amb tu, La mort, amb lletra del poeta mataroní Josep Punsola i música de Marcel Olm, i Pannis angelicus, de Cesar Frank. L'organista Roger Estrany va acabar amb El cant dels ocells.El regidor de Cultura, Jaume Graupera, va explicar a la sortida del funeral que des de l'Ajuntament s'ha començat a treballar en un acte d'homenatge a Enric Torra. «Volem que es faci el mes d'octubre i que hi participin totes aquelles entitats i persones amb les quals va treballar el mestre, com el Centre Catòlic o Sala Cabañes», va dir Graupera. Tot i això, el regidor va reconèixer que seria difícil poder dur a terme un dels darrers desitjos del compositor: veure estrenada l'òpera Burriac, que va cedir a la ciutat l'any 1998.

Sonata dels adéus al degà dels músics mataronins

EL PUNT
7 agost 2003

Musicòleg opinió
JOAN VIVES. .
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la prestigiosa Acadèmia Marshall de música barcelonina va ser en una de les llargues converses amb el mestre Torra. Tothom que ha tingut la sort de poder-lo conèixer sap que era un conversador gustós, que l'estona passava volant tot xerrant amb ell a casa seva al carrer Sant Agustí. La seva mirada somrient, amb els ulls quasi tancats, xinescos, eren el preludi d'un viatge cap a records increïbles. De mica en mica la mirada perdia el rictus xinesc i se li anava eixamplant a mesura que s'apropava al temple del seu món interior on la música en majúscules era l'art sagrat.De fet, en la seva vida tot va ser música, només música. Potser mai ningú no sabrà del tot quines van ser les seves renúncies personals en una singladura afortunadament tan llarga. Però ell sempre es mostrava feliç. Era músic! i a més en el sentit més ample. Interpretava i creava. Somiava. Ho va fer sempre. Totes les fotos així ho revelen, fins i tot quan tenia 15 anys, moment en què va fer el seu primer concert a Caldes de Malavella. Somiava quan componia, somiava quan tocava, somiava quan dirigia i quan parlava... i ens feia somiar quan el sentíem tocant o parlant. Amb 18 anys va aconseguir el premi d'honor de final de carrera a l'esguard del mestre Marshall. El somni va seguir ja que arran del premi va poder donar classes a la seva Acadèmia. Va ser durant 10 anys. Els que el van fer conèixer una nena debutant anomenada Alícia de Larrocha. Després Rosa Sabater... Aquest somni va durar fins ja començada la guerra fratricida del 36. Enmig de la dura postguerra, el mestre Torra no va abandonar el seu temple. Tampoc ho hauria pogut fer. Sí que la pèrdua del pare l'any 39 i el fet d'haver de tenir cura de la mare el fan renunciar a una incipient, prometedora però itinerant vida de concertista.Aquí comença la gran tasca per a la ciutat de Mataró, silenciosa, seriosa, constant, respectuosa, abastant des de les classes de música fins a diferents generacions de mataronins, fins als concerts o la crítica musical exercida molts anys al Diari de Mataró. Tampoc hem d'oblidar les seves col·laboracions com a director, compositor i arranjador en diferents àmbits de la ciutat (especialment dirigint la Missa de les Santes i, sobretot, a la Sala Cabañes, on va col·laborar des del 1939) i un llarg etcètera que l'ha convertit en un personatge referencial a la història de la ciutat, o... qui gosaria dir que el mestre Torra no va ser un mataroní il·lustre? Fins i tot la Casa Gran el va nomenar, no fa gaire, fill adoptiu. Feia molt de temps, però, que tots l'hi consideràvem. Al final de la seva vida encara va tenir temps de veure acomplerts alguns dels seus somnis, en particular, publicar en CD els enregistraments que havia fet a mitjan anys 90 amb el repertori que va configurar el centre del seu bagatge pianístic herència de l'Acadèmia Marshall: Granados i Albèniz. Entre les il·lusions pendents... veure l'estrena de l'òpera Burriac. Ja sé que si ara el mestre m'estigues llegint em diria ...sí, molt bé, però has parlat poc de música.... Ho sé mestre, però mentre sento de fons el Cant d'Adelaida de l'òpera Burriac i escric aquesta mena de Sonata dels adéus en forma de pensaments, m'adono que el seu exemple de perseverança, sacrifici i honestedat són un model de valor incalculable per a tothom. El mestre ha mort com va viure, en silenci i discreció, però segur que no ha deixat de fer música, no podria, encara que ja no per a nosaltres.

LES FRASES

el punt
6 agost 2003

LES FRASES



PILAR GONZÁLEZ-AGÀPITO ALCALDESSA ACCIDENTAL «L'estima que sempre va demostrar per Mataró fa que Enric Torra fos considerat un mataroní consumat. És una gran pèrdua per a la ciutat.»

JOAN VIVES MUSICÒLEG «Era el degà dels músics de Mataró i un model a seguir. Un bon músic, una excel·lent persona i un treballador tenaç. Ha estat una lliçó per a tots.»

PERE TIÓ BIÒGRAF «Quan va arribar a Mataró el 1927 era un músic sòlidament format. La Guerra Civil va estroncar la seva carrera de concertista però a canvi Mataró va guanyar un músic que li aportaria elements significatius com a ciutat: la Passió i els Pastorets.»

Mor el compositor de Mataró Enric Torra

el punt
6 agost 2003

El músic de 93 anys, fill adoptiu de la ciutat, era autor d'un centenar d'obres, com la dels Pastorets de Sala Cabañes

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

El pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas, nascut a Fornells de la Selva però mataroní d'adopció, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, a casa del seu germà. Torra, un dels personatges més estimats del món de la cultura de Mataró, va ser homenatjat pel Centre Atlètic Laietània el 1997 -amb l'edició d'una biografia-, per Òmnium Cultural el 1999 i nomenat fill adoptiu de la ciutat el 2001. El compositor i mestre, autor de més d'un centenar d'obres, va dirigir la Missa de les Santes i va compondre la música dels Pastorets de Sala Cabañes. Torra també és autor d'una òpera, Burriac , que el 1998 va cedir a Mataró perquè fos estrenada. L'enterrament es farà avui a dos quarts d'onze a la basílica de Santa Maria.
+ A dalt, Enric Torra és nomenat fill adoptiu de Mataró. A baix, durant un recital. Foto: T.M. / EL PUNT.
Enric Torra, el compositor més estimat de Mataró, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, on s'havia traslladat a conseqüència d'una salut delicada. Torra, que en els darrers temps tenia una salut molt delicada, rebrà l'últim adéu avui en una cerimònia a dos quarts d'onze del matí a la basílica de Santa Maria, un indret on el mestre va dirigir en més d'una ocasió la Missa de Glòria, de mossèn Blach. Enric Torra havia esdevingut amb els anys un referent de la cultura de la ciutat, amb la qual es va implicar component i participant en multitud d'esdeveniments musicals.Músic precoçEnric Torra va néixer a Fornells de la Selva l'any 1910 i es va apassionar per la música de ben petit. Als onze anys escriu la seva primera obra i als quinze la primera sardana. Va cursar els primers estudis de piano de la mà de Francesc Casellas, distingit deixeble de Granados. Es va traslladar a Barcelona per continuar aprenent a l'Acadèmia Marshall -del també mataroní Frank Marshall-, on va acabar la carrera el 1928 amb el premi d'honor i hi va continuar fent classes durant deu anys. Des que es va instal·lar a Mataró, a la casa del senyorial carrer Sant Agustí, desenes de mataronins han estudiat piano de la seva mà. Considerat un gran concertista, l'esclat de la Guerra Civil va trencar la seva carrera artística i a partir del 1939 es va dedicar a la docència, la composició i la direcció d'orquestra i corals sense abandonar, però, la part compositiva.L'activitat d'Enric Torra ha estat constant i rica fins a la seva mort. Va dirigir sarsueles de la companyia de l'Iris i de la Sala Cabañes, l'Orfeó Mataroní i la Missa i va exercir de crític musical a la premsa durant quinze anys.Enric Torra és autor d'onze simfonies, de música per a cobla, d'obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, de peces de cant i piano, de suites per a piano i orquestra i així fins a superar el centenar de peces. Tot i això, a Enric Torra els mataronins el recordaranper la música dels Pastorets, de Sala Cabañes, feta el 1941, i per la Passió, del 1943. Durant més de quaranta anys, el mestre Torra es va encarregar de dirigir personalment la tradicional peça nadalenca.Els homenatgesMataró li ha reconegut en diferents homenatges la dedicació a la ciutat. El primer va ser el 1997 coincidint amb els cinquanta anys de la composició de la suite Costa Brava, una de les seves obres més interpretades i que forma part del repertori de concertistes d'arreu del món. Els impulsors van ser els socis del Centre Atlètic Laietània, que van editar un llibre biogràfic del compositor. Posteriorment, el 1999, Òmnium Cultural li va reconèixer la dedicació de tota una vida. L'acte d'homenatge més important, però, es va celebrar a la sala de plens de l'Ajuntament. Enric Torra, a instàncies de Sala Cabañes, va ser nomenat per l'alcalde Manuel Mas fill adoptiu de Mataró. Torra en el seu discurs va qualificar la ciutat com la més bonica del món.