Una ràdio municipal per a Mataró

el punt
28 novembre 2003

editorial

La presentació pública de la plataforma ciutadana que reclama que Mataró tingui una ràdio municipal va omplir dimecres la Sala Cabañes en un acte que va evidenciar l'interès que suscita el projecte. L'historiador i periodista Manuel Cusachs va fer un interessant repàs de les diferents iniciatives vinculades a l'espai radiofònic que hi ha hagut a la ciutat des del 1934, un repàs que serveix per entendre que la reivindicació que ara torna a saltar a primera línia de l'actualitat no és fruit de la improvisació sinó del producte d'una llarga colla de desenganys i projectes fallits. El Maresme és una comarca pionera en l'àmbit de la comunicació local i les emissores municipals de ràdio. L'exemple més evident és Ràdio Arenys, que va ser la primera emissora municipal del país i encara avui és una emissora de referència que gaudeix de bona salut per afrontar els reptes de futur. En aquest panorama conjunt de la comarca, certament resulta sorprenent que Mataró no hagi fet una aposta seriosa i de futur en aquest àmbit.La proliferació de les emissores municipals, especialment als anys vuitanta, es va produir en molts casos des del voluntarisme dels impulsors i la necessitat de vertebrar un mitjà de comunicació que ajudés a cohesionar les poblacions o ciutats. Ara que a Mataró hi ha un conjunt de ciutadans i professionals que reclamen una ràdio municipal i que ho fan en una plataforma ben estructurada, val la pena no desaprofitar l'oportunitat d'obrir un procés de reflexió seriós. L'alcalde, Manuel Mas, sempre s'hi ha mostrat en contra. No cal ara pronunciaments ràpids i oportunistes. Cal plantejaments de futur, que siguin realistes i que aportin models clars de planificació i gestió. Els partits polítics, tant els del govern com de l'oposició, haurien de començar-ne a parlar i situar aquest debat en el marc de l'elaboració d'un pla de comunicació que té previst elaborar l'any que ve l'Ajuntament. Un pla que no pot tancar-se a nous instruments per a la ciutat.

Bona sintonia entre els mataronins per aconseguir una ràdio municipal a la ciutat

el punt
27 novembre 2003

Bona sintonia entre els mataronins per aconseguir una ràdio municipal a la ciutat La presentació de la Plataforma Ciutadana Ràdio Municipal a Mataró omple la Sala Cabañes
TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró vol una ràdio municipal i lluitarà per aconseguir-la. La presentació en societat de la Plataforma Ciutadana Ràdio Municipal a Mataró, en una Sala Cabañes pràcticament plena, va demostrar que l'interès per tirar endavant el projecte ha arrelat fort entre els ciutadans i les entitats de la ciutat. En un acte breu i ben escenificat, es va fer la lectura del manifest aprovat fa poc més d'un mes pels impulsors de la iniciativa, es va donar veu als històrics del mitjà i a alguns representants de la societat, hi va haver temps per a un reportatge i fins i tot Tortell Poltrona va demanar amb un rodolí el suport del públic.
+ El manifest per una ràdio municipal a Mataró el van llegir Oriol Burgada i Xavier Ubach a l'escenari de Sala Cabañes. Foto: T.M. Espartac Peran i Xavier Manté van obrir el torn d'intervencions damunt d'un escenari que lluïa una gran pancarta amb el lema Posa't la ràdio, Mataró. Peran va recordar el procés seguit fins ara que ha fet revifar l'interès ciutadà per posar en marxa una ràdio municipal a la ciutat, l'única de Catalunya de més de 100.000 habitants que encara no en té. El periodista de TV Mataró i el locutor Xavier Ubach van ser els encarregats de llegir el manifest on es reclama un mitjà nou marcat per la llibertat, la pluralitat, la imparcialitat i la proximitat.La història de la ràdio a la capital del Maresme ha estat marcada pels desenganys, fet que va recordar molt breument l'historiador local Manuel Cusachs fent presents les diferents iniciatives que des del 1934 han intentat subsistir al municipi. Des de la primera emissió musical que un comerciant va engegar durant la Fira de Mataró, passant per la creació el 1951 de Ràdio Maresme Mataró, la posada en marxa de l'emissora privada Ràdio Mataró el 1977, l'arribada de RM Ràdio -«que està a Mataró, però que no és de Mataró»- i la iniciativa veïnal del barri de Cerdanyola nascuda el 1991 i mantinguda amb penes i treballs, gràcies al treball de l'entitat Amicoma, que va aguantar amb falses promeses de continuïtat fins al 1993.Un reportatge que recollia l'opinió dels històrics de la ràdio i del públic de llavors amb la intervenció d'altres persones interessades a aconseguir un nou mitjà «més proper i càlid» va ser el preludi de l'experiència personal en el mitjà periodístic d'un mataroní popular, Eduard Boet, i dels breus parlaments d'un altre històric, però del moviment veïnal, Pep Sivilla, i de la cuinera mataronina més mediàtica, l'Àvia Remei. El pallasso Tortell Poltrona, de carrer però amb l'escena apresa, va dir un rodolí i va aprofitar per fer seu el reclam d'una ràdio municipal a Mataró. El periodista i veu de TV3 Jordi Novellas va informar que fins ara s'han recollit 600 signatures de suport al projecte. «En volem més», va animar.

Una ràdio a Mataró

el punt
26 novembre 2003

la galeria
PEP ANDREU .

Avui mateix, a les vuit del vespre, a la Sala Cabañes de Mataró, hi tindrà lloc una assemblea que pretén aglutinar el màxim de gent al voltant d'una idea: la creació d'una emissora municipal de ràdio. Diuen, els promotors, que Mataró és l'única ciutat catalana important que no té emissora local, i pràcticament l'única població maresmenca sense aquest mitjà. Sens dubte és un dèficit. Sempre he defensat que Mataró hauria de tenir una ràdio, i millor privada -en el sentit de no dependre exclusivament de l'Ajuntament- o amb una fórmula mixta. La realitat social mataronina, però, ha fet impossible aquest model de ràdio. Per tant, millor una ràdio municipal -amb tots els pros i contres- que no pas una capital comarcal sense aquest mitjà de comunicació. De moment, la iniciativa ciutadana que promou la creació de la ràdio municipal ha començat amb bon peu. Reuneix un gran nombre de persones que treballen o han treballat a la ràdio -especialment a les emissores que anteriorment ha tingut la ciutat-, sigui professionalment o de manera amateur. Per tant, la plataforma neix multigeneracional i sense exclusions. Em consta que el moviment està ben organitzat i té un bon guió de treball; la gent que el forma és perseverant i tossuda. L'Ajuntament farà bé d'escoltar-los, i decidir quin model de ràdio podria tenir la ciutat.

Els dos detinguts durant el míting del PP a Mataró passen la nit a comissaria i en surten amb càrrecs

el punt
15 de novembre de 2003

LLUÍS MARTÍNEZ .
Mataró
Foto: Q.P. Els dos joves que van detenir dijous els Mossos d'Esquadra en el míting que va fer el candidat del PP, Josep Piqué, a la Sala Cabañes de Mataró van sortir ahir al matí, després de passar la nit a la comissaria d'aquest cos policial. Els nois, que tenen 18 i 20 anys i són veïns de Mataró, estan acusats per un presumpte delicte de danys a un vehicle de la comitiva del PP, d'alteració de l'ordre públic i d'atemptar contra els agents de l'autoritat i desobeir-los. Un dels assistents a la protesta va explicar ahir que la concentració va ser espontània i va negar que només hi participessin col·lectius independentistes. «Allà, a més de Maulets, hi havia membres de la CNT de la Coordinadora Antirepressiva de Mataró, entre d'altres», va assegurar. Un portaveu de la coordinadora antirepressiva va assegurar que l'acte de protesta va transcórrer pacíficament i que van ser els Mossos d'Esquadra els que van iniciar una càrrega «desproporcionada» contra la gent concentrada a la sortida de l'acte electoral del candidat popular, Josep Piqué, i del vicepresident del govern, Rodrigo Rato. Segons aquest portaveu, des del desplegament de la policia de la Generalitat a la ciutat, «s'ha augmentat la repressió contra aquests col·lectius crítics».Els Mossos d'Esquadra van explicar ahir que a causa de l'incident un dels vehicles de la comitiva del PP va acabar amb diversos desperfectes i que els dos detinguts formaven part de la vintena de joves que van increpar tant Piqué com Rato, que van haver de ser protegits per poder entrar al local.

Piqué planteja als indecisos que el dilema no està entre CiU i el PSC, sinó entre ERC i el PP

el punt
14 de novembre de 2003


Rato acusa CiU i el PSC de fomentar la por al PP
TIAN RIBA . Lleida / Mataró
Josep Piqué ha arribat a l'últim dia de campanya amb un missatge clar: el dilema en aquestes eleccions no està en si guanyarà CiU o el PSC, sinó entre si ERC serà al govern o el PP ho podrà evitar. Rodrigo Rato va acompanyar el candidat del PP en un míting a Mataró, on hi va haver els primers incidents de la campanya. Els Mossos van detenir dues persones.
+ Piqué, a la foto, i Rato van ser escridassats en arribar a la sala Cabañes de Mataró. Foto: QUIM PUIG. L'aposta de Piqué per aquest discurs ha quedat clara en les dues úniques connexions de TV3 amb els seus mítings. Tant en el de dimecres al vespre a Rubí com en el d'ahir al migdia a Lleida, el candidat va triar el mateix missatge: «Votar CiU, el PSC o no votar és deixar la política catalana a les mans d'un partit que només vol la independència.» I va demanar un «últim esforç» perquè el PP tingui «la força suficient per evitar que el PSC s'aliï amb ERC o que CiU es radicalitzi», pactant també amb els republicans. Un missatge adreçat també als votants «tradicionals» dels dos partits majoritaris.En el míting de Mataró, Piqué hi va afegir a aquesta tesi que «la millor manera» que els pactes del PSC o CiU amb ERC «no facin que Catalunya agafi un camí incert» és votar el PP i també una manera de dir que «en democràcia l'únic que val és el vot dels ciutadans que s'expressen en llibertat». Piqué responia així a un grup format per una vintena de joves vinculats a grups independentistes que el van insultar a l'entrada de la sala Cabañes de la capital del Maresme. Van ser els primers incidents en tota la campanya per als populars, després de l'accidentada campanya de les municipals, amb la guerra a l'Iraq i l'enfonsament del Prestige encara molt a prop. Piqué es va adreçar als joves i els va dir desafiant: «Aquesta és la societat catalana lliure que voleu?». Els Mossos van detenir dos joves per danyar dos vehicles del Partit Popular.El vicepresident primer i ministre d'Economia del govern espanyol, Rodrigo Rato, també es va referir als incidents i en va culpar indirectament el PSC i CiU, perquè fomenten «la por al PP» i «aquesta no és una bona recepta». Per Rato, «hi ha partits que han cregut que eren hegemònics i ara comencen a veure que perden la confiança dels catalans». Per ell, ha de ser molt decebedor pertànyer a uns partits que han governat més de vint anys als ajuntaments i a la Generalitat i que «en les primeres eleccions del segle XXI no puguin dir la veritat i hagin de recórrer a tot». Rato va recordar que a la primavera «també» els «insultaven», i que «feien veure» que són un partit «que crea problemes», però que ho fan «per la por de perdre les eleccions». «Si els qui envien aquests nois es pensen que quan la gent ho vegi per la televisió pensarà malament del PP, s'equivoquen, com es van equivocar al maig», quan el PP va treure millors resultats dels previstos en les enquestes. En el míting hi van assistir unes 300 persones.

Empleats de Viuda Planas de Mataró reclamen els llocs de treball al carrer

Empleats de Viuda Planas de Mataró reclamen els llocs de treball al carrer

Es van manifestar en un acte del PP, on hi havia el regidor i soci de l'empresa

ELENA FERRAN . Mataró

Els treballadors de l'empresa tèxtil Viuda Planas, propietat del regidor del PP, Paulí Mojedano, es van manifestar ahir aprofitant la visita de Josep Piqué a Mataró. Va ser la primera protesta al carrer des que la fàbrica ha anunciat el tancament i la fallida. L'empresa i treballadors van arribar ahir a un acord per donar-se més temps per negociar les indemnitzacions. La proposta de l'empresa de pagar 90.000 euros a la plantilla és «vergonyosa», segons els treballadors.

+ Els treballadors es van manifestar ahir a l'acte del PP. Foto: Q.P.

Els treballadors de l'empresa Viuda Planas es van plantar ahir al vespre davant la Sala Cabañes, mentre esperaven l'arribada del candidat del PP a les eleccions autonòmiques, Josep Piqué. Van reclamar així el seu lloc de treball davant un dels socis de l'empresa, Paulí Mojedano, regidor del PP a Mataró.
L'empresa i els treballadors van acordar ahir reprendre les negociacions. Ho van decidir a la reunió que van mantenir amb Inspecció de Treball després de no arribar a cap acord les últimes setmanes. Segons va explicar ahir Paulí Mojedano als socis, en les primeres negociacions l'empresa oferia 90.000 euros als treballadors. «La situació és la que és i no em fa gràcia tancar però és el màxim que ens podem endeutar per pagar», va dir Mojedano. L'empresa justifica que les pèrdues de la fàbrica són de 450.000 euros i que aquesta situació l'ha abocat al tancament.
Tot i que les últimes setmanes hi ha hagut negociacions no hi ha hagut acord. Els treballadors reclamen els 45 dies de sou per any treballat i consideren que amb els 90.000 euros no es poden indemnitzar justament els treballadors, alguns dels quals fa 36 anys que treballen a la mateixa empresa. El delegat de CCOO, José Exposito, va qualificar de «vergonyosa» la proposta que fa fins ara l'empresa i va confiar que amb la setmana que ha donat de marge Inspecció de Treball s'aconsegueixi una indemnització més justa. «No entenem que hi hagi pèrdues quan continuen arribant comandes dels representants», insistiex el representant dels treballadors.

Piqué i Saura tanquen avui la campanya al Maresme

el punt
13 de novembre de 2003


Mataró Josep Piqué (PP) i Joan Saura (ICV-EA) tanquen avui la campanya al Maresme. Eren els dos únics candidats que encara no havien visitat la comarca durant la campanya electoral. Piqué arribarà a la capital del Maresme amb Rodrigo Rato, vicepresident del govern espanyol. El míting del PP es farà a dos quarts de vuit a la Sala Cabañes i també hi intervindrà el regidor de Mataró Joan López, que és el candidat número 12 de la candidatura de Piqué. A la mateixa hora, a partir de dos quarts de vuit, els ecosocialistes faran el seu acte central al Maresme a la Sala Che's, al carrer Batista i Roca, al polígon industrial del Pla d'en Boet. El candidat, Joan Saura, farà campanya acompanyat dels candidats del Maresme: Andreu Majó, alcalde independent d'Arenys de Munt, i Emili Muñoz, regidor de l'Ajuntament de Tiana. També hi intervindrà Albert Miralles, candidat d'EUiA.

La Saleta, record nostàlgic

EL PUNT
11 novembre 2003

la crònica
MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
El dissabte La Saleta, del Cercle Catòlic, tornarà a estar plena de gom a gom per desenes de persones que rememoraran les tardes teatrals de diumenge d'ara fa mig segle

+ El 1959 es representà l'obra «El port de les boires», de Vendrell i Tàpies. D'esquerra a dreta: Antoni Paloma, Maria Teresa Nogué, Anna M. Peradejordi, Miquel Pruna, Manuel Navarro, Josep M. Boixet, Antoni Polomé i Josep M. Cusachs. Foto: TOMÀS MANENT.

Una comissió formada per la Pepita Calm, Josep Maria Cusachs, Josep Maria Malé, Jaume Sala i Miquel Xarles han organitzat una nostàlgica trobada de tots aquells i aquelles que van passar pel petit escenari de La Saleta. Sabem que són més d'un centenar de nois (ara homes fets i drets) i un altre centenar llarg de noies (dones ben plantades) els que han estat «censats» i convidats.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial infantil i de l'Acció Catòlica de Sant Josep. Els diumenges a la tarda s'hi feien vetllades i representacions teatrals.Els primers anys les obres teatrals es representaven de manera separada. És a dir, els nois per un cantó i les noies per un altre. Fins que a mitjan anys cinquanta el rector de Sant Josep, mossèn Pere Solà, va autoritzar que es poguessin fer amb companyies mixtes. (El paper de la mare de Déu el representava un noi el qual per raons òbvies -no podia dir ni piu). Això sí que era un «pecat». La primera obra mixta representada fou El perdón de la venganza. Les peces que s'hi representaven procedien, moltes d'elles, de la Galeria Salesiana, que les proporcionaven a Can Patuel, per acabar posant en escena textos d'actualitat que es representaven al Teatre Romea de Barcelona com Berlín plaça Alter o Jo seré el seu gendre de J. Vilanova i Torreblanca. Aquesta darrera aconseguí un notable èxit ja que feia poc que s'havia representat a la ciutat comtal. També s'interpretaven els clàssics catalans: El ferrer de Tall, La dida, de Frederic Soler Pitarra, o La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial de Sant Josep.En un principi la direcció de les companyies era a càrrec dels mateixos actors però en iniciar-se el teatre mixt se n'encarregà en Rafael Julià, amic del matrimoni Tomàs Ribas i Eduvigis Tarròs, coneguts actors de Mataró. Una de les obres romàntiques més populars d'aquells enyorats anys fou La puntaire de la Costa, de l'esmentat Tomàs Ribas i Julià, que es representà més de deu vegades. Fou un dels èxits més sonats de La Saleta.I no ens oblidem de la representació anual dels Pastorets, els mateixos que es representaven a la Sala Cabañes. Era un muntatge complicat de decorats i vestuari i amb la participació de molts actors. I qui més qui menys aspirava a ser «fitxat» per la companyia de la Sala Cabañes. Alguns van fer aquest salt qualitatiu. I no cal dir que també es formaren moltes parelles gràcies a La Saleta.Seria interminable la relació d'actors i actrius que han seguit cultivant l'art de Talia i d'altres activitats artístiques. Només en direm uns quants de més coneguts: Xavier Ubach, Joan Pera, els rapsodes que formen el grup 3 X 1: Josep Maria Malé, Lluís Vilert i Josep M. Cusachs; la ballarina Roser Casanovas, el trio musical Terpsícore, entre d'altres.La Saleta (i La Coma pel que fa a la parròquia de Santa Maria) va sobreviure fins que arribà la televisió i els cotxes (allà pels anys 60), que van canviar els hàbits de moltes famílies. Hom recorda encara com es feien alguns festivals, amb música de fons, imitant els programes musicals de la televisió. Ara després de més de tres dècades de silenci es torna a aixecar el teló -nostàlgic- de La Saleta.

Un volt pels mítings

El punt
9 de novembre de 2003

Joan Catà
Permeteu-me que, després de fer un volt pels principals actes electorals d'aquesta setmana a Mataró, proposi la definició de míting per a un hipotètic diccionari de campanya
M íting: reunió o trobada política ritual que només congrega els amics, coneguts i saludats, tots convençuts per descomptat, disposats a fer número i a donar la cara pel candidat o pel partit en un ritual col·lectiu d'autoestima sense efecte directe en el resultat de les urnes i pensat per als teleespectadors, d'aquesta manera quan la televisió connecta en directe es nota de seguida perquè el candidat, avisat, en alguns casos ostentosament, pels membres del seu equip, s'hi posa bé i amb ímpetu renovat es dedica a col·locar la píndola electoral del dia, si pot ser, en una sola frase, i a repetir-la com més vegades millor, per obtenir el titular de la jornada, fins i tot, algunes vegades, els assistents col·laboren voluntàriament en l'escenificació aplaudint o onejant banderes a l'uníson en resposta a una mena de ressort invisible.Permeteu-me que, després de fer un volt pels principals actes electorals d'aquesta setmana a Mataró, proposi aquesta definició de míting per a un hipotètic diccionari de campanya. He tret el cap als del PSC, ERC i CiU -ICV el fa la setmana entrant i el PP no sé si en farà-. Han quedat arxivats per sempre més aquells mítics mítings de la transició, a finals dels anys 70. Emocionants, escoltats amb avidesa, sentits amb passió, mítings més epidèrmics, més incendiaris, potser sí, però sobretot més inesperats, en definitiva, mítings sense guió. Els d'ara són massa previsibles, excessivament artificials, sense imaginació, es veu a venir tot d'una hora lluny.Han quedat arxivats aquells mítics mítings de la transició. Emocionants, sentits amb passió, mítings més incendiaris, però més inesperats, mítings sense guióEls uns al pavelló Eusebi Millán (PSC i CiU), els altres (ERC) a la Sala Cabañes, tots han omplert a la seva manera per escoltar els líders i convèncer-se de la victòria. Amb la derrota sembla que ningú hi compta.Però més enllà dels presidenciables, m'he volgut fixar en els teloners, en el discurs dels candidats de casa amb possibilitats: un veterà i dues novates. M'ha cridat l'atenció, per inesperat, el verb serè i dúctil exhibit per Consol Prados, regidora del PSC a l'Ajuntament de Mataró, en comparació, sobretot, de la dicció arítmica i fràgil de Teresa Aragonès, membre de l'executiu comarcal d'ERC, tenint, lògicament, com a referent, l'oratòria mitinguera i experimentada de Ramon Camp, portaveu de CiU al Parlament. Els presidenciables han tapat, com és natural, els discursos dels teloners en els mítings, com el prometatge del príncep Felip està tapant el dels presidenciables a la televisió.A pesar de tot, més m'estimo veure els mítings degudament resumits a la televisió, com els partits de futbol, i dedicar-me a navegar per Internet per saber a què atenir-me diumenge que ve. Aquesta és la primera campanya amb un confidencial diari que fa furor (www.e-noticies.com) i amb weblogs personals que juguen un paper agitador d'efecte desconegut com el de Miquel Iceta, director de la campanya de Pasqual Maragall (www.iceta.org), que va ser el primer, Pere Macias, director de la campanya de CIU (www.peremacias.net), que s'hi va sumar després, o Ernest Benach, director de la campanya d'ERC (www.esquerra.org/ernestbenach), que s'hi ha afegit més tard. El fenomen dels weblogs ha desembarcat a la campanya però els diaris digitals personals en català són de tota mena i condició (www.bitacoles.net).Encara que el ritual del míting cotitzi a la baixa, els partits no n'entonen el rèquiem perquè en treuen rèdit. Fins que no es demostri el contrari el míting és l'escenari més creïble, l'embolcall més calorós, per una campanya electoral eminentment televisiva. Una roda de premsa o una conferència no li arribaran mai a la sola de la sabata. Que no s'amoïnin els seus partidaris, els mítings perduraran però no pels centenars d'assistents in situ sinó pels milions de teleespectadors in live.