23 gener 2004
Foto fradera
L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys
Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat
L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys
Avui, a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de Can Palauet, Josep Fradera i Soler, rebrà un homenatge per part de la ciutat en reconeixament de la seva trajectòria. L’escriptor, ex-regidor i activitista cultural va celebrar 80 anys el passat 10 de gener.
Podeu llegir l’entrevista que vam fer-li el passat dimecres.
Recull biografic de JOSEP FRADERA
Elaborat per la Comissió de l'Homenatge a Josep Fradera i Soler
Nascut a Mataró el 10 de gener de 1924.
Casat amb Maria Barceló i Ferrer, filla de Roses. Té 4 fills i 6 néts.
Estudis a l'Escola Pia de Mataró fins al 1935 i a l'Acadèmia Balmes durant la Guerra Civil.
Havia jugat com a futbolista en diferents equips locals, Juventus, Penya X, Lluïsos, Frente de Juventudes i C.D. Mataró de tercera divisió. Feia de mig centre.
Feines: Aprenent a la Farmàcia Spa. Treballà a la Cia. d'Aigües durant 25 anys. Després, feines administratives, corredor d'assegurances i promotor urbanístic.
Cofundador del cine-club Film Ideal Club el 1957 i primer president. Crític de cinema al periòdic Mataró amb el pseudònim Éfeso (1958-1963) i després a Iluro Sport (1965). Com a presentador de pel•lícules ha fet més de 100 sessions de cine-fòrum a Mataró i comarca.
Cofundador també i primer president de l'Escola Anxaneta (1965), una de les primeres escoles actives i catalanes.
Va ser un dels socis fundadors del setmanari independent El Maresme (1969). Hi va publicar crítiques de cinema i teatre i també uns comentaris polítics, aquests darrers conjuntament amb Miquel Reniu i que signaven Tricèfal.
President de la Delegació local d'Òmnium Cultural entre 1975 i 1979, a la transició i en el moment de la incorporació del català a l'escola, que es va fer des d'Òmnium amb suport econòmic de l'Ajuntament.
Com a president d'Òmnium, i a proposta d'una Comissió ciutadana, va pronunciar el parlament en la primera concentració autoritzada de l'Onze de Setembre, el 1977 a la plaça de Santa Anna.
Autor d'unes 20 obres de teatre. Algunes han estat representades a Mataró, comarca i altres poblacions: Es busca un home (G. T. Xaloc al Casal, 1973; dir. Carles Maicas i cartell d'Alcoy), Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Sala Cabanyes, 1982; dir. Antoni Blanch), L'interrogant d'una singladura (Sala Cabanyes, 1987; dir. Josep M. Cusachs) i Independència. En què quedem... (Sala Cabanyes, 2003; dir. Carles Maicas). S'han fet lectures dramatitzades d'El rerefons de 'Terra baixa' (Sala Cabanyes, 1997; dir. Carles Maicas) i de Mataró 1708 (T. Monumental, 2003; dir. J. M. Cusachs).
S'han publicat Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Col. Caps de Bou) i Un bon taüt tota una vida honra i L'atzucac (Ed. L'Aixernador, Argentona). Guanyador dels premis Joan Santamaria 1982 i Recull de Blanes 1993. Finalista del Santamaria el 1972 i del Ciutat de Sabadell el 1970 i 1972.
Ha pronunciat moltes conferències i xerrades sobre literatura, cinema i altres temàtiques; unes quantes al Racó, amb el seu gran amic Terri.
Ha fet recitals i glossa d'escriptors com Verdaguer, Martí Pol, Josep Pla, Punsola, García Lorca, amb el rapsoda Xavier Ubach.
Membre de la candidatura del PSC, encapçalada per Joan Majó a les Municipals de 1979. Secretari particular dels alcaldes Joan Majó (1980-1982) i Manuel Mas (1983-1985). Cap de la secretaria del ministre d'Indústria i Energia, Joan Majó (1985-1986).
Regidor de Cultura i president del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Mataró (1987-1991). En el seu mandat es va inaugurar el Teatre Monumental, es van fer els cicles Mataró homenatja ... i Mataró recorda ..., es va participar en la Xarxa de Teatres Municipals de Catalunya i es va produir l'estrena d'Estrips de Toni Cabré.
Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris i del Premi Iluro de Monografia Històrica.
Ha estat també membre de la Comissió de Control de la Caixa Laietana (1989-1993) i integrant del Consell Editorial d'El Punt del Maresme des de la seva aparició (1994), on ha escrit articles de crítica de teatre i altres.
Redacció // Mataró Notícies
Foto fradera
L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys
Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat
L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys
Avui, a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de Can Palauet, Josep Fradera i Soler, rebrà un homenatge per part de la ciutat en reconeixament de la seva trajectòria. L’escriptor, ex-regidor i activitista cultural va celebrar 80 anys el passat 10 de gener.
Podeu llegir l’entrevista que vam fer-li el passat dimecres.
Recull biografic de JOSEP FRADERA
Elaborat per la Comissió de l'Homenatge a Josep Fradera i Soler
Nascut a Mataró el 10 de gener de 1924.
Casat amb Maria Barceló i Ferrer, filla de Roses. Té 4 fills i 6 néts.
Estudis a l'Escola Pia de Mataró fins al 1935 i a l'Acadèmia Balmes durant la Guerra Civil.
Havia jugat com a futbolista en diferents equips locals, Juventus, Penya X, Lluïsos, Frente de Juventudes i C.D. Mataró de tercera divisió. Feia de mig centre.
Feines: Aprenent a la Farmàcia Spa. Treballà a la Cia. d'Aigües durant 25 anys. Després, feines administratives, corredor d'assegurances i promotor urbanístic.
Cofundador del cine-club Film Ideal Club el 1957 i primer president. Crític de cinema al periòdic Mataró amb el pseudònim Éfeso (1958-1963) i després a Iluro Sport (1965). Com a presentador de pel•lícules ha fet més de 100 sessions de cine-fòrum a Mataró i comarca.
Cofundador també i primer president de l'Escola Anxaneta (1965), una de les primeres escoles actives i catalanes.
Va ser un dels socis fundadors del setmanari independent El Maresme (1969). Hi va publicar crítiques de cinema i teatre i també uns comentaris polítics, aquests darrers conjuntament amb Miquel Reniu i que signaven Tricèfal.
President de la Delegació local d'Òmnium Cultural entre 1975 i 1979, a la transició i en el moment de la incorporació del català a l'escola, que es va fer des d'Òmnium amb suport econòmic de l'Ajuntament.
Com a president d'Òmnium, i a proposta d'una Comissió ciutadana, va pronunciar el parlament en la primera concentració autoritzada de l'Onze de Setembre, el 1977 a la plaça de Santa Anna.
Autor d'unes 20 obres de teatre. Algunes han estat representades a Mataró, comarca i altres poblacions: Es busca un home (G. T. Xaloc al Casal, 1973; dir. Carles Maicas i cartell d'Alcoy), Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Sala Cabanyes, 1982; dir. Antoni Blanch), L'interrogant d'una singladura (Sala Cabanyes, 1987; dir. Josep M. Cusachs) i Independència. En què quedem... (Sala Cabanyes, 2003; dir. Carles Maicas). S'han fet lectures dramatitzades d'El rerefons de 'Terra baixa' (Sala Cabanyes, 1997; dir. Carles Maicas) i de Mataró 1708 (T. Monumental, 2003; dir. J. M. Cusachs).
S'han publicat Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Col. Caps de Bou) i Un bon taüt tota una vida honra i L'atzucac (Ed. L'Aixernador, Argentona). Guanyador dels premis Joan Santamaria 1982 i Recull de Blanes 1993. Finalista del Santamaria el 1972 i del Ciutat de Sabadell el 1970 i 1972.
Ha pronunciat moltes conferències i xerrades sobre literatura, cinema i altres temàtiques; unes quantes al Racó, amb el seu gran amic Terri.
Ha fet recitals i glossa d'escriptors com Verdaguer, Martí Pol, Josep Pla, Punsola, García Lorca, amb el rapsoda Xavier Ubach.
Membre de la candidatura del PSC, encapçalada per Joan Majó a les Municipals de 1979. Secretari particular dels alcaldes Joan Majó (1980-1982) i Manuel Mas (1983-1985). Cap de la secretaria del ministre d'Indústria i Energia, Joan Majó (1985-1986).
Regidor de Cultura i president del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Mataró (1987-1991). En el seu mandat es va inaugurar el Teatre Monumental, es van fer els cicles Mataró homenatja ... i Mataró recorda ..., es va participar en la Xarxa de Teatres Municipals de Catalunya i es va produir l'estrena d'Estrips de Toni Cabré.
Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris i del Premi Iluro de Monografia Històrica.
Ha estat també membre de la Comissió de Control de la Caixa Laietana (1989-1993) i integrant del Consell Editorial d'El Punt del Maresme des de la seva aparició (1994), on ha escrit articles de crítica de teatre i altres.
Redacció // Mataró Notícies
