Un clàssic nadalenc en constant evolució

el punt
25 desembre 2004

Els municipis barcelonins ofereixen múltiples versions dels Pastorets, en què sovint s'incorporen particularitats substancials
EL PUNT . Barcelona

És un element indissociable del Nadal. Les representacions dels Pastorets, en les seves múltiples i variades versions, s'han convertit en una tradició més que consolidada que atreu els amants del teatre i de la litúrgia d'aquestes festes. Tot i que en una majoria de les poblacions catalanes on es representa, l'obra intenta respectar els cànons i els formats més clàssics, és força comú que les companyies hi introdueixin modificacions o adaptacions, ja sigui en el text o en l'escenografia. A Badalona, per exemple, les partitures de la representació que es fa al Círcol són úniques i a Mataró la música s'interpreta en directe. Enguany, el Penedès perdrà una dels Pastorets més atractius que s'hi feien, el que interpretaven els populars Sergi López i Toni Albà.
+ A l'esquerra, una representació dels Pastorets a Badalona protagonitzada per l'actriu Rosa Gàmiz. A la dreta, a dalt, un moment de l'obra d'Els Pirates i la Companyia Font Martina de Comèdia de Barcelona. A baix, Els Pastorets de Mataró, en què la música és en directe. Foto: EL PUNT / G. MASSANA / Q. PUIG.

L'oferta de representacions que es fa arreu dels Països Catalans és densíssima. Pràcticament inabastable. A Barcelona ciutat es difícil quantificar quants Pastorets es fan. Els grups de teatre local de gairebé tots els barris recuperen en aquestes dates aquest clàssic nadalenc. Són coneguts els del Centre Moral de Gràcia, els del Foment Hortenc, els del Casal Corpus del Camp de Grassot, els del Grup Escènic Centre Catòlic de Sants, els del Centre Parroquial de Sarrià i els que s'han representat fins al 23 de desembre al centre cívic Vázquez Montalbán, a Vallvidrera, a càrrec dels grups Els Pirates i la Companyia Font Martina de Comèdia. A Barcelona, però, no hi ha gaire tradició. I diuen les males llengües que anar a veure els Pastorets de Folch i Torres en família s'està perdent a la ciutat. «La gent no té tant de temps ni ganes d'aguantar una funció de tres hores», expliquen fonts del món de la faràndula. Fa uns trenta anys es programaven al Teatre Romea, però es van deixar de fer perquè resultava car i feixuc, i no tenia èxit.El que sí que qualla a Barcelona és l'opció alternativa de programar noves versions dels Pastorets en la cartellera infantil. Fa uns vuit anys que tres sales professionals que tenen programació fixa de teatre infantil programen els Pastorets. Això sí, en un cas en una versió interactiva i molt més curta -a la sala Guasch: Ve-t'ho aquí uns pastorets, fins al dia de Sant Esteve-, en un altre cas, amb una versió moderna i musical -al Jove Teatre Regina: Pastorets superestel, fins al 9 de gener-, i en el tercer cas, amb un muntatge de titelles -al Tantarantana: Els pastorets, de la companyia La Fanfarra-A Badalona, el Círcol Catòlic es manté fidel a la tradició de programar cada Nadal els Pastorets. La representació de l'obra té aquest any, en el cas de l'entitat, un significat especial ja que s'emmarca en la celebració del seu 125è aniversari. La versió que es veu a Badalona té un element diferenciador i és que les cançons de l'obra estan musicades exclusivament per al Círcol Catòlic pel mestre Niubó.Folch i TorresJosep Maria Folch i Torres és l'autor que prenen majoritàriament com a referència les companyies teatrals amateurs d'una dotzena de municipis del Baix Llobregat a l'hora d'interpretar els seus Pastorets en la dotzena de municipis de la comarca. És el cas, per exemple, del Prat, l'Hospitalet, Olesa de Montserrat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló i Sant Feliu. Hi ha, però, alternatives, com la versió de Rafael Anglada que fa el Col·leciu Teatral Tripijoc, de Sant Boi, que aquest any celebra el 25è aniversari de les representacions dels Pastorets, o la d'Enriqueta Capellades que s'ha triat a Martorell. L'Aliança Palmerenca, de la Palma de Cervelló, ha optat, per la seva banda, pels Pastorets de Ramon Pàmies, mentre que la Joventut Catòlica de Molins de Rei posarà en escena El bressol de Jesús, de Frederic Soler Pitarra.Al Vallès Occidental, Terrassa és la ciutat ámb més tradició en la representació d'aquest clàssic nadalenc, gràcies a l'Elenc Artístic del Centre Social Catòlic, que enguany compleix 112 anys i durant més de 100 ha escenificat diverses versions dels Pastorets. A Sabadell, el grup teatral que ha representat l'obra de manera continuada des de la seva creació, l'any 1947, ha estat la Joventut de La Faràndula. Fa uns anys que la Joventut de La Faràndula comparteix protagonisme amb el grup de teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç. També hi ha Pastorets a Santa Perpètua, Rubí i Sant Cugat (a Mira-sol i la Floresta).Hi ha municipis que enguany estrenen versió. És el cas de Manlleu, on el Teatre Centre ha apostat per l'actor i director Joan Roura com a màxim responsable de l'espectacle, que mou unes 200 persones. La principal novetat d'aquest any és el fet que el muntatge es fa en un escenari fix «format per arbres i altres elements naturals». També s'han introduït novetats en els efectes de llum i so. Per Joan Roura, els Pastorets són un espectacle que encara pot tenir innovacions «però amb molt de tacte perquè és una tradició i la gent se'ls sent molt seus». A Vic, els Pastorets de l'Orfeó Vigatà incorporen enguany retocs de música i coreografia, i també projeccions d'imatges sobre una pantalla durantla representació. Seran imatges «sorpresa», segons han explicat fonts del grup. Els de Folgueroles són una adaptació del clàssic de Folch i Torres i enguany coincideix amb els 25 anys