ELS NAPAY AMUYKY RECULLEN 1900 EUROS PER UNA ESCOLA BRESSOL DEL PERÚ A LA SALA CABAÑES

Els
Unes tres-centes cinquanta persones van assistir al concert solidari que va tenir lloc dissabte a la Sala Cabañes


CAP GROS
12.04.2005 8.28

La formació mataronina a l'escenari
Una escena del ball de la Diablada
Unes tres-centes cinquanta persones van assistir dissabte a la Sala Cabañes al concert de música andina organitzat pel grup mataroní Napay Amuyky. Aquesta activitat va generar, entre la venda d’entrades, els donatius i la compra del CD del grup, uns beneficis de 1900 euros, els quals íntegrament seran invertits en la construcció d’una teulada de materials ferms a l’Escola Bressol Casa Cuna Jesús Niño de Pampas Nuevas, suburbi de la ciutat peruana d’Arequipa. El públic assistent en aquest concert, a part de mostrar la seva solidaritat amb els països subdesenvolupats, també va poder aprofundir en els seus coneixements en cultura andina. El repertori interpretat per aquests nous mataronins va ser un ventall ampli dels tipus de música i balls més típics de la selva, la serra i la costa del Perú, Equador i Bolívia. Es van poder sentir i veure ballar ritmes de sayas, carnabalitos, cumbias o huaynos, entre altres. Els músics agraeixen la col·laboració rebuda per part dels mataronins i de diverses entitats de Mataró que sempre han mostrat suport amb aquesta causa. Un exemple, és el cas de la coral La Nota, que un cop més va acompanyar els músics en les darreres cançons de la vetllada; de la Parròquia de Sant Josep i de la Sala Cabañes.

GENT ENTESA I ENTREGADA AL BARTRINA I "UN CERT ESTAT DE TENSIÓ" - el punt 12 d'abril de 2005

El periodista Oriol Malló, en el llibre El cas Boadella. Desventures d'un joglar en temps de transició (Flor del Vent Edicions, 1998), narra com va anar l'última representació de La torna, al Teatre Bartrina de Reus: «La primera sospita fou a Mataró. 27 de novembre de 1977. Setanta persones a la Sala Cabañes», i el capità de la 4a companyia de la Guàrdia Civil, que s'interessa per tot: els noms dels actors, les ajudes econòmiques, les actuacions futures, i el permís governatiu, reclamat a Míriam de Maeztu, que diu que el té «sin llegar ningún momento a mostrársela». Allà, els actors s'adonen que els fan un seguiment. Després, Reus, que al Teatre Bartrina, el 30 de novembre, s'assoleix per primer, i últim cop, una pluralitat de forces de l'ordre amb els seus informes preceptius i... contradictoris. Sembla que el «social» que venia en nom de la comissaria de Reus, no s'ho va passar del tot malament. Cinc-centes persones al Bartrina, gent entesa, entregada, i un cert estat de tensió. Diu la nota: «La obra, debidamente autorizada, tiene el objetivo de producir la hilaridad del público asistente, que se consigue dada la buena interpretación de los actores, basada en situacions ridículas y burlescas, parodiando la actuación del Tribunal, de la Guardia Civil i demás auxiliares de justicia, en tono jocoso». La insospitada rivalitat entre «cuerpos» dóna a la versió policial una pàtina de complicitat amb els actors, nerviosos, «dado que el dia anterior, recibió el encargado una llamada telefónica en Barcelona y una voz desconocida le dijo ser un teniente coronel, quien les advertía que si no desistían de representar la comedia estallaría una bomba». Sembla que el tinent emmascarat, Vidal Aznares, segurament, no va parlar de bombes sinó d'aturar «inmediatamente» les representacions, però els responsables del Bartrina truquen a Boadella per preguntar què cal fer. «Per telèfon, no té cap valor», contesta. I La torna es representa per última vegada. Dimecres, 30 de novembre de 1977, hi ha un sol informe que compta. El redacta la 421a comandància de la Guàrdia Civil, adscrita a Tarragona. És curt i confidencial: «En la primera escena salieron una imitación de Guardias Civiles (con tricornio de papel) y con unos palos bajo las piernas empezando a imitar a las gallinas, portando unos fusiles de madera». Punt i apart. I conclusions: «El diálogo ha sido ininteligible ya que todo era en forma de murmullos y mímicas, no habiéndose proferido palabras injuriosas ni contra el Cuerpo ni contra el Ejército; no obstante el tema central ha sido desprestigiar no sólo a la Guardia Civil sino a los militares que formaron el Consejo de Guerra».