d'avui en vuit. El meu regne per un cavall La sorpresa setmanal de Maragall Veus del Maresme a Sabadell

el punt
23 octubre 2005

d'avui en vuit

MANUEL CUYÀS.

+ Josep Fadó i Rosa Mateu, en un recital al Teatre Monumental de Mataró, el 2003. Foto: LLUÍS ARCAL
Dispensin, però no sé pas com posar-m'hi ni si posar-m'hi. Fer previsions sobre la política catalana a vuit dies vista o a una hora vista té el perill de fer caure en el ridícul més estrepitós el que vulgui presumir de profeta. Aquesta setmana passada havia de ser la del debat de política general amb l'Estatut com a estrella fulgurant i la unitat d'acció per defensar-lo al Congrés de Madrid com a eix vertebrador, i finalment tot s'ha embolicat per culpa d'uns partits de maquinària poderosíssima que no han permès que el president de la Generalitat fes els canvis de govern que volia i que han generat una crisi que ha deixat estabornit el President i tots els consellers que volia canviar. També han esberlat aquella unitat d'acció a favor de l'Estatut que havia de portar a terme l'anomenat «quadripartit» (PSC, ERC, ICV i CiU), però això als capitans i maquinistes de les formacions polítiques tant els fa. Abans la seva autoritat que res: que la Generalitat, que el Molt Honorable, que Catalunya, que res.
Bé, políticament parlant aquesta setmana que ve hauria de ser la que Manuela de Madre, Josep-Lluís Carod-Rovira i Artur Mas haurien de dedicar a redactar les paraules que han de pronunciar el dia 2 de novembre al Congrés de Diputats de Madrid en defensa de l'Estatut. Ja cal que s'hi apliquin i facin bona lletra. En el debat d'aquesta setmana passada, Carod, que no fa discursos, fa articles periodístics, va dir que el moment exigia «prudència, calma i seny». Maragall, que tampoc fa discursos, fa divagacions, li va celebrar molt les tres paraules. «I no ho dic amb ironia», va afegir. No, no ho deia amb ironia: ho deia seriosament. Al PSC tenen por que segons com sigui l'article editorial que Carod llegeixi a Madrid els ànims de les Corts encara s'encrespin més i que Zapatero es trobi en un compromís major del que ja es troba ara.
Però aquesta setmana pot ser també la del famós i ajornat canvi de govern que Maragall va dir que faria de totes totes si no ara d'aquí a uns dies o setmanes. Fins i tot pot ser que el canvi s'hagi produït o estigui a punt de produir-se ara que vostès estan llegint això. Un minut o una hora, a la Catalunya regida pel cap de Maragall, dóna per a molt i pot incloure el món sencer. El que passa, el que pot passar, és que després dels elogis ditiràmbics que els partits han fet dels consellers que el President pretenia fer cessar, al final s'acabin quedant els que ja es veien al carrer i Maragall es vegi obligat a prescindir dels que volia mantenir al seu costat. A principi de setmana, els consellers sentenciats feien molt mala cara. Quina cara farien vostès? A final de setmana se'ls veia molt més eixorivits i en comptes de mastegar xiclet semblava que portessin un branquilló de farigola als llavis.

Després d'haver passat pel festival Temporada Alta de Girona, aquesta setmana s'estrena al Teatre Lliure Ricard 3r (així: 3r), de William Shakespeare, vist per Àlex Rigola. Que parli el director de com veu el rei protagonista de l'obra: «Un personatge ambiciós que lluita en un món competitiu. Un argument traslladat a la societat actual en què la soledat, l'obsessió i la manca de sentiments pot derivar en comportaments irracionals. Tot val per aconseguir el poder.» Per aconseguir-lo i per mantenir-lo.

Els Amics de l'Òpera de Sabadell demostren que hi ha òpera més enllà del Liceu. El cap de setmana que ve estrenen al Teatre La Faràndula no una sinó dues òperes: Cavalleria rusticana, de Mascagni, i I pagliacci, de Leoncavallo. En la primera, el paper de Santuzza el canta la soprano Rosa Mateu. En la segona, el tenor Josep Fadó fa de Canio. Dues veus del Maresme, extraordinàries veus, més que conegudes al Liceu i en altres teatres europeus. Hi haurà gira a Lleida, Viladecans, Granollers, Sant Cugat i Reus. I a Mataró? No, a Mataró i al Maresme no. Criteris de la regidoria de Cultura.