Simpatia per Shakespeare

Simpatia per Shakespeare
• Àlex Rigola estrena 'Ricard 3r' al Lliure i prepara un 'Hamlet' per a Temporada Alta

Ivan Benet, Pere Arquillué i Alícia Pérez reben les indicacions de Rigola (centre), divendres al Lliure. Foto: JOAN CORTADELLAS


ELENA HEVIABARCELONA

La Sala Fabià Puigserver del Lliure s'assembla a un dels escenaris de Mullholland Drive, de David Lynch, en el seu vessant més desolat i cutre. Els colors brillants i l'atmosfera setantera imperen al Pub Occidental que Àlex Rigola ha convertit en l'espai únic de la seva molt personal versió de Ricard 3r, de Shakespeare (en el seu afany de modernitat el director ha eliminat fins i tot els números romans). El muntatge s'instal.la en aquella frontera estètica que alguns denominen rigolada; altres, atreviment creatiu, i ell prefereix definir-lo amb un nou adjectiu, "castorfada", en relació amb un dels seus sants patrons, el provocador Frank Castorf, director de la Volksbühne de Berlín.La versió de Rigola de la tragèdia shakespeariana i el seu indesitjable i deforme protagonista arribarà al Teatre Lliure dijous que ve després d'haver visitat Almagro i Girona. El muntatge s'uneix aquests dies a la preparació d'una altra obra major del Bard: European house (Un Hamlet sense paraules). S'estrenarà (els dies 10 i 11 desembre) al Temporada Alta de Girona i l'any que ve es podrà veure al Lliure. Es tracta d'un espectacle de creació en què Rigola prescindeix totalment del text original, convertit en un bla bla sense sentit, per mostrar a manera de 13 Rue del Percebe les incidències d'una família de l'alta burgesia empresarial després de la mort del patriarca. "Hamlet s'ha convertit en un nen pijo", revela el director mentre dóna els últims tocs al Ricard 3r al Lliure de Montjuïc."Llança't, no t'analitzis" és una de les significatives indicacions del director als seus intèrprets. Malgrat el caos aparent que s'exhibeix a l'escenari, Rigola controla amb mà ferma totes les inflexions, defalliments i detalls. En general demana al seu equip més energia i els actors --Pere Arquillué com a Ricard a l'epicentre d'aquesta tragèdia, reconvertida en farsa, segons Rigola-- s'entreguen amb passió. Però aquesta rauxa no li impedeix al director convertir-se en el guardià de la puresa dels versos --"aquí s'ha perdut un hemistiqui", salta en alguna ocasió-- traduïts per Salvador Oliva.MAFIOSOSPRÒXIMSA qui hagi freqüentat anteriors muntatges del director, no el sorprendrà la proximitat temporal imposada per Rigola que revela tenir com a referent estètic la màfia que ha anat a menys de Los Soprano. Així Elisabeth (Alícia Pérez) és semblant a Monica Vitti; Buckingham (Joan Carreras) s'assembla a un proxeneta, i la reina Anna (Anna Ycobalzeta), amb el seu curt vestit de xarol, té aires de gogó. Tot això se situa en l'esmentat pub on no falten la sempiterna bola de mirallets, una ampolla d'Anís del Mono i una noia de calendari. Completa el conjunt una pantalla des de la qual es pot veure en rigorós directe l'off-teatral --la cita Castorf en el muntatge-- i una petita estrada on es desgrana l'eclèctica banda sonora interpretada per Eugeni Roig i la resta dels actors. Ne me quitte pas, de Brel, conviu amb Rivers of Babylon, de Boney M i Sympathy for the devil, dels Rolling Stones, en una encertada versió de Joan Carreras. "Canta de puta mare", sentencia Rigola amb aprovació gairebé maternal i un somriure una mica gamberro.Es mereix una menció a part un omnipresent Arquillué, a qui Rigola ha volgut mostrar repugnant sense deformar-lo gaire físicament. "No suporto les pròtesis ni els maquillatges exagerats". Amb barret de cowboy, cadena d'or al coll, hortera camisa estampada descuidadament oberta, panxa cervesera i unes ulleres de cul de got --que en l'assaig li donaven un aspecte pròxim a ¡¡¡Barragán!!!-- l'intèrpret sedueix la reina Anna i a tothom que se li posi al davant. "És un luxe --diu amb admiració Rigola-- poder comptar amb un actor com ell".
Noticia publicada a la pàgina 69 de l'edició de 10/23/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF