L'autor va presentar 'Travesuras de la niña mala' amb Carme Elias al teatre de Barcelona
Carme Elias i Mario Vargas Llosa, ahir, al Teatre Romea.
Carme Elias i Mario Vargas Llosa, ahir, al Teatre Romea.
Foto: JOAN CORTADELLAS
M. EUGENIA IBÁÑEZ
M. EUGENIA IBÁÑEZ
BARCELONA
Dues tauletes, una cadira negra, dues butaques blanques, una tassa de cafè, una gerra d'aigua i dos gots. Posada en escena simple per destacar al màxim l'únic element decoratiu de l'escenari: la gran portada d'un llibre que mostra la catedral de Notre Dame de París i unes mans. El llibre és Travesuras de la niña mala; les mans, les de l'autor, Mario Vargas Llosa, i l'escenari, el Teatre Romea de Barcelona, on ahir es va presentar l'última novel.la de l'escriptor peruà. El mateix autor i Carme Elias van protagonitzar l'acte; l'un per donar als presents dosificades pistes sobre la trama de l'obra, i l'actriu per llegir-ne llargs parà- grafs que van situar els presents a les ciutats on es desenvolupa la trama: Lima, París, Londres i Madrid, concretament el barri de Lavapiés.Els que ahir van ser espectadors del Romea i, se suposa, són també lectors de Vargas Llosa o aspirants a ser-ho --uns 400, la majoria dones-- van obtenir les entrades de manera gratuïta trucant prèviament al te- lèfon que va facilitar l'editorial, Alfaguara. El novel.lista va representar el seu estudiat paper amb freda pulcritud. Amb americana, però sense corbata, va explicar des d'una tauleta similar a la de la coberta del llibre com el punt d'inici de Travesuras de la niña mala és un fet viscut quan era un nen al barri de Miraflores, a Lima, llavors "un enclavament allunyat de la realitat peruana, de famílies catòliques, conservadores i joves que vivien en una campana de vidre". La coberta del llibre que es projectava sobre les parets de l'escenari és substituïda per una platja de Miraflores, amb un mambo de Pérez Prado com a música de fons.
TREBALL SOLITARI
La falsa "xileneta" que el nen Vargas Llosa va conèixer és la nena dolenta que el Vargas Llosa escriptor modela fins a convertir-la en protagonista de la seva novel.la, una dona ambiciosa que recorre mig món a la recerca d'una posició social que el seu naixement li va negar. Sobre l'escenari, l'autor i l'actriu --vestit negre, melena curta, ulleres a l'hora de llegir-- van alternar les intervencions per avançar en la història, amb canvis de la imatge de fons a mesura que l'acte avançava i la trama se situava en una ciutat o una altra.La lectura va finalitzar deixant l'espectador amb el dubte sobre el desenllaç de l'última trobada entre la nena dolenta i el seu fidel enamorat, després de gairebé 40 anys de desaires difícils de portar. Però no es tractava d'explicar una novel.la, sinó de convertir l'espectador en lector. Pulcre moviment a l'escenari, actriu i autor canvien posicions i Vargas Llosa es dirigeix als presents per explicar-los que el treball solitari d'un escriptor fins a convertir una idea en novel.la li deixa de pertànyer quan apareix el llibre. "A partir d'aquest moment, aquell treball íntim pertany als lectors", va concloure. Aplaudiments i salutacions des de l'escenari. No hi va haver bisos.
Noticia publicada a la pàgina 65 de l'edició de 30/5/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
