El bloc de notes d'en Toni

26 de gener de 2007

El nou director, l'argentí Ricardo Szwarcer, pensa que Barcelona es mereix un festival més internacional
Teresa Bruna
El nou director del Festival d'Estiu, Ricardo Szwarcer, iniciarà la seva activitat al Grec 2007 amb un programa encara no resolt, però amb tendència a la internacionalització, segons va explicar ahir en una trobada amb la premsa. Szwarcer pensa que "Barcelona ha de tenir un festival de trajectòria internacional, amb personalitat artística definida i un perfil determinat". Això no exclou els artistes catalans. "El pressupost per a les produccions pròpies anirà destinat als artistes locals. Estic impressionat per l'oferta que té aquesta ciutat en teatre català: és activa, n'hi ha per a tots els gustos... Vull proposar una distribució intel·ligent i articular projectes amb el Mercat de les Flors, el Lliure, el TNC... que ja tenen caràcter propi, i establir un segon graó de qualitat. La primera oportunitat és sempre més fàcil que la segona", assegura.

Res del programa
Malgrat l'experiència a l'hora d'estirar fils de la nostra professió, no s'ha deixat arrencar ni una paraula sobre aquest futur nou caràcter ni sobre la programació. "El pressupost no està tancat, no hi ha lema, estic obert, agafo fins i tot propostes a l'extrem del risc... Dels èxits, dels títols, de la reacció del públic, en faré un estudi per preparar el Grec de l'any que ve. Vull observar, aprofitar les experiències". Hem aconseguit esgarrapar-li que l'o-bertura serà un espectacle de dansa ja estrenat però inèdit a l'Estat espanyol i que hi haurà un musical jove perquè es vol primar el teatre per a tota la família: "Aquest gènere no havia estat degudament convocat. Volem cridar l'atenció sobre noves tendències i nous públics. També volem assegurar la qualitat: qui vingui al Grec no s'haurà de preocupar de si l'oferta és bona o no. Només de si li ve de gust". En aquest sentit, també s'ajustaran preus, "per no caure en contradiccions". Una altra novetat és que Szwarcer té la intenció d'aprofitar cada any un nou espai del "sorprenent" patrimoni de Barcelona. "Començarem l'any que ve. Ara toca prioritzar l'amfiteatre del Grec, que és un escenari excepcional".
Ricardo Szwarcer té una dilatada experiència en programació. Els anys 80 va dirigir el Teatro Colón, de Buenos Aires, i als 90, va ser director artístic de l'Òpera de Lilla. Els últims anys s'havia traslladat a Anglaterra per dedicar-se a la producció.

30 de gener 2007

SIMCITY DE FLYHARD A PARTIR D'AVUI AL VILLAROEL

www.flyhard.org

30 de gener de 2007

Ells són joves, s’han format i han invertit un temps considerable dins aquesta monumental empresa però, tal com està l’actual estructura, sembla impossible que puguin millorar de càrrec. Ells s’hi han esforçat per aconseguir-ho i ara no estan disposats a quedar-se passius.Ells no volen arribar a ser els amos de l’empresa, no volen ser els més importants ni els més ben pagats. Ells només volen una feina estable, tranquil·la i amb prou temps lliure per fer les vacances a Buenos Aires.
Fitxa artística

Text i direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets:Roser Blanch - HelenaClara Cols - JúliaPablo Lammers - DanielSergio Matamala - Alejandro Zamora

Escenografía: Jordi Casanovas

Il·luminació i so: Fernando Portillo

Construcció escenografía: Xarli

Producció executiva: FLYHARD produccions.

Una producció de FLYHARD i Sala Beckett.Amb el suport de: Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC)

Col·labora: AREAtangentAgraïments: Alan Lammers, Xavier Valdés.Durada de l’espectacle: 70 minutsTercera part de la trilogía Hardcore Videogames, formada també per WOLFENSTEIN i TETRIS.
Simcity es podrà veure a partir del 30 gener de 2007 a la SALA BECKETT

A la Unió se li escapa la victòria davant l’Hellín per 71-79

28 de gener de 2007

El conjunt mataroní va realitzar un partit molt seriós, però la victòria es va escapar en l’últim minut
per Aida Soriano Fiérrez

El partit contra l’Hellín, corresponent a la jornada número quinze de Lliga EBA, era un “partit clau”, així ho havia definit Tito Sobrín i així ho van entendre els seus jugadors. L’equip unionista va realitzar un partit realment seriós, pressionant el rival en defensa i atacant amb convicció. L’Hellín, un rival directe del conjunt de la Unió, arribava, dissabte passat, dia 27, al Palau Josep Mora amb la intenció de trencar una mala ratxa de tres derrotes consecutives, de la mateixa manera que la Unió volia fer el propi. Tanmateix, i malgrat que els de Sobrín van igualar el partit en tres ocasions, una d’elles a falta de dos minuts i mig pel final de l’encontre, els unionistes no van ser capaços de superar el rival i van encaixar la quarta derrota consecutiva de la temporada per 71 a 79. Cal destacar, però, les ganes que van demostrar tots els jugadors sobre la pista i l’actuació del nou incorporat a la disciplina unionista, Hesham Taman, que va contagiar als seus companys d’un gran esperit de lluita i d’empenta, demostrant que té molt per a portar a aquest equip. L’inici del partit va ser força igualat. Deu minuts d’estira-i-arronsa no van permetre a cap dels dos equips distanciar-se del seu rival. Així doncs, el primer període acabava amb un 19-21 favorable als visitants que aconseguien sobre la botzina posar-se per davant al marcador. Un parcial, però, de 3-9 permetia l’Hellín aconseguir una certa distància respecte la Unió posant un 22-30 al marcador. L’Hellín, amb Kuko Cruza (23 punts) com a protagonista, seguia anotant i la diferència augmentava cada cop més fins arribar al descans amb un 36-48. Però malgrat estar dotze punts sota al marcador, la Unió, en la represa, va començar a treure’s la son de les orelles i amb la conversió de dos triples de la mà de Paco Hernández, ja recuperat d’una lumbàlgia, i de Jordi Ventura, els unionistes van retallar distàncies posant-se a 6 punts del rival (42-48). De mica en mica, la Unió defensant fort i atacant amb contundència, de la mà de jugadors com Forcada, s’apropava al seu rival sense que aquest pogués evitar-ho. A falta d’un minut pel final del tercer quart Hesham Taman aconseguia posar el 57-59 al marcador. Sobre la botzina, però, Mikel Simo posava el definitiu 57-62 al final del tercer temps. La victòria s’escapa Amb cinc punts de diferència i deu minuts per endavant, començava el definitiu i últim quart. Hesham Taman va ser l’encarregat de posar la força i l’empenta suficients a la pista com per contagiar el seu equip. Amb un triple de Marc Torres la Unió igualava el partit a 64 i restaven encara set minuts pel final. Novament, però l’Hellín s’avançava al marcador, però dos minuts més tard, Hesham Taman igualava de nou el partit a 67. Cap dels dos equips no volia deixar escapar la victòria, i ara era l’Hellín qui es tornava a posar per davant. A falta de dos minuts i mig pel final, Jordi Ventura igualava el partit a 71. Tanmateix, l’Hellín no va abaixar els braços i amb un triple va contestar a la pressió defensiva que els unionistes havien exercit sobre ells durant gairebé tot el partit. La Unió, tot i seguir-ho intentant, i mantenir les opcions de victòria fins a falta d’un minut pel final, no va poder aconseguir la sisena victòria de la temporada. Al final, 71-79 i desena derrota de la temporada. Malgrat tot, gran esforç de l’equip, que tot i la derrota va deixar bones sensacions en quant a joc es refereix. Al final de l’encontre, el jove aler unionista Edgar San Epifanio s’expressava així: “Hem començat bé, després se’ns han anat una mica, però hem aconseguit recuperar, i al final hi ha hagut un moment en el que semblava que podíem guanyar, però no hem sabut aguantar i hem acabat perdent”. Edgar també es referia a la nova incorporació de la Unió, Hesham Taman: “És un jugador amb un físic bastant important, té una actitud molt positiva i dóna força a l’equip. A més, sempre dóna el màxim de sí mateix i això era una cosa que l’equip necessitava”. Amb la derrota de dissabte, els unionistes descendeixen fins a l’onzena posició de la classificació, a tan sols una victòria per sobre del descens. La setmana vinent, l’equip visitarà la pista del Torrevieja, un altre rival directe en la lluita per la permanència.

La fitxa
U.E. Mataró:

Paco Hernández (3), Marc Torres (9), Lamin Kassama, Hesham Taman (15), Sergi Homs (6), Paco López (3), Xavi González, Jordi Ventura (17), Adrià Fradera (2), Marc Forcada (12), Marc Fabregat (3), Edgar San Epifanio (1).

Entrenador: Tito Sobrín.

Ferrallas Los Llanos A.D.B. Hellín:

Pedro Sanfrutos (7), Daniel Pintor (4), Mikel Simo (13), Sergio Sánchez (14), Manuel Ureña (15), Javier Avilés (3), Leopoldo Domínguez (0), Kuko Cruza (23). Entrenador: Alfredo Gálvez.Parcials: 19-21/17-26/21-15/14-17.

Àrbitres: José Pla i David Hernández.

Incidències: 15a jornada Lliga EBA (grup E).

Palau Josep Mora.
Link d'interès:
Classificació Lliga EBA (grup E)

El sènior femení de la Unió no pot amb les Irlandesas (68-48)

28 de gener de 2007

Les unionistes no van ser capaces d’evitar una nova derrota davant un equip que va emprar un joc de contacte que els àrbitres van permetre
per Aida Soriano Fiérrez

La dissetena jornada de la Lliga Femenina-2 no va ser la de la confirmació de la millora unionista: les noies de Cristina Navarro van perdre dissabte passat ,dia 27, davant les Irlandesas per 68-48. La permissió dels àrbitres i la defensa aferrissada i de contacte que va dur a terme l’equip rival van anul•lar tota opció de victòria unionista. El primer quart del partit va acabar amb un clar 17-9 a favor de l’equip de Biscaia. Tanmateix, les unionistes no van permetre que les rivals ampliessin massa el seu avantatge al marcador i amb un parcial de 17-15 es va arribar al descans amb un 34-24. Deu punts de diferència i encara dos quarts per disputar permetien a les unionistes creure que la victòria no estava tan lluny. Novament, però, un parcial de 21-11 en contra sentenciava el partit, deixant l’equip mataroní vint punts per sota al marcador (55-35). Malgrat tot, les joves unionistes no van abaixar el cap i no van permetre que les seves rivals ampliessin la diferència. Així doncs, amb un parcial de 13-13 en l’últim i definitiu quart, el partit va acabar amb el resultat final de 68-48. D’entre totes les jugadores que hi va haver sobre la pista, va destacar l’actuació d’Eva Serra, aler del conjunt de les Irlandesas, que va anotar 28 punts. A l’acabament de l’encontre l’entrenadora unionista, Cristina Navarro, es mostrava molt enfadada amb els àrbitres doncs “el rival ha desplegat un joc dur i de contacte que els àrbitres no han volgut sancionar. No hem tingut opció perquè no ens han deixat jugar”. Així mateix, l’entrenadora explicava que a més a més contra rivals forts “l’equip sap que no es juga res i anem tranquil•les, però quan el rival és més assequible sembla que juguem amb més por”. Amb la derrota de dissabte, les noies de la Unió en sumen ja setze. Així les coses, el conjunt mataroní segueix ocupant l’última posició de la taula, a quatre victòries de la salvació. La setmana vinent, les unionistes rebran la visita del potent C.B. Olesa.

La fitxa
Irlandesas:

Estibaliz Acero (2), Genai Walker (12), Mónica Arenas (0), Estitxu Ibarreche (3), Eva Serra (28), Ainhize Del Valle (8), Maitena Vega (0), Laura Navas (0), Estefania Pérez (11), Begoña Gárate (2), Sheila Alaña (2).

Entrenador: Luis Ledesma.

U.E. Mataró:

Blanca Garcia (2), Anna Sala (2), Berta Bayarri (5), Laura Argemí (3), Elena Múrcia (9), Paula Eñeso (8), Mireia Monleón (6), Mireia Chacón (7), Sandra Ruíz (3), Eva Congost (3). Entrenador: Cristina Navarro.Parcials: 17-9/17-15/21-11/13-13.Àrbitres: Juan Manuel Uruñuela i Roberto González.

Incidències: 17a jornada Lliga Femenina-2 (grup B).

Poliesportiu Colegio Irlandesas, Leioa (Biscaia).
Link d'interès:
Classificació Lliga Femenina-2 (grup B)

L'Èric puja a escena

26 de gener de 2006

L'obra de teatre 'Èric i l'Exèrcit del Fènix' aborda el cas de l'adolescent acusat de terrorisme perquè va reivindicar l'etiquetatge en català

Josep Maria Codina
El Teatre-Auditori de Sant Cugat acull avui l'estrena absoluta de l'obra de teatre Èric i l'Exèrcit del Fènix, basada en la història real d'Èric Bertran, l'adolescent acusat de terrorisme per haver demanat a algunes empreses que etiquetessin en català. El muntatge, que gairebé té les entrades exhaurides, l'ha escrit Víctor Alexandre i l'ha dirigit Pere Planella, amb la participació d'actors com Marcel Borràs, Rosa Andreu o Xavier Fernández, entre d'altres.
L'obra és una tragicomèdia basada en la realitat que denúncia els fets de l'any 2004, quan un noi de 14 anys va enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant que etiquetessin els seus productes en català. El noi va signar com Exèrcit del Fènix, en referència a l'orde de les novel·les de Harry Potter. Un escamot de la policia va irrompre a casa seva acusant-lo de terrorisme, per més tard arxivar la causa. Abans, l'Audiència Nacional va prendre diverses mesures exemplars en un procés per demostrar la seva autoritat.
L'autor, Víctor Alexandre, ha intentat plasmar fidelment els fets tal com van passar, a excepció d'un parell d'escenes en què s'ha pres una llicència per a una millor dramatúrgia. Per a l'autor, que ja va participar en el pròleg de l'edició del llibre, aquesta és la seva primera incursió teatral, tot i ser un reconegut escriptor de guions radiofònics. Per Alexandre "és una obra divertida però emotiva. Una obra en què rius, però que fa que et preguntis moltes coses. La gent surt sense oblidar el que ha vist". Tot i explicar una tensa situació, Alexandre ha intentat desdramatitzar-la i explicar uns fets menys feixucs que els reals. L'espectador s'adonarà "que encara hi ha situacions no resoltes al nostre país".
L'Èric Bertran, autèntic protagonista de la història, creu "que és una obra molt ben enfocada, que se centra en la realitat i que explica molt bé els moments d'assetjament, la soledat o l'atac d'angoixa. No es tracta d'una obra d'evasió, sinó de la realitat adaptada al teatre". L'Èric creu que "l'obra pot impactar en l'espectador quan vegi que ha passat de debò una història que no es creu".
L'Eric, que amb 16 anys ha participat de tot el procés creatiu de l'obra, creu que el llibre i ara l'obra de teatre "són la millor manera de donar a conèixer un cas perquè d'altres en puguin denunciar de similars", i conclou que "no és normal que en un país es puguin vulnerar els drets humans d'aquesta manera".
S'està estudiant que Èric i l'Exèrcit del Fénix pugui fer temporada a Barcelona després d'una gira que la podria portar per més de 30 ciutats del país.

El televisiu cartell de 'Tres versiones de la vida' arriba a l'Apolo

24 de gener de 2007

• José Luis Gil i Silvia Marsó protagonitzen la comèdia de Yasmina Reza, l'autora d''Arte'

D'esquerra a dreta, Natalia Méndez i els actors Carmen Balagué, Silvia Marsó, José Luis Gil i, al darrere, Joaquín Climent, ahir a l'Apolo.

Foto: JOAN CORTADELLAS
NÚRIA MARTORELL

BARCELONA
Yasmina Reza va escriure Tres versiones de la vida després del seu triomf massiu i internacional amb Arte. "No és casual --constata Natalia Menéndez, la directora del muntatge que avui s'instal.la a l'Apolo--. En aquest text plasma com el fracàs i l'èxit interfereixen en la vida". Un tema que el televisiu repartiment que interpreta aquesta comèdia coneix bé.La pregunta al popular José Luis Gil és inevitable: ¿Quantes vegades li han dit pel carrer 'vagi-se'n, senyor Cuesta'? "Quan alguna cosa supera el milió, deixo de comptar-la", contesta amb humor l'actor que encarna el sofert president de la comunitat d'Aquí no hay quien viva. Aquesta obra ha suposat la seva tornada als escenaris després de 13 anys.La seva germana a la sèrie, Carmen Balagué, completa el cartell amb Joaquín Climent (El comisario i Siete vidas) i l'actriu i productora Silvia Marsó (Ana y los siete i Dones d'aigua), que ha obtingut els drets de l'obra en castellà i euskera. "No m'explico com una peça tan bona ha trigat tant a estrenar-se. Bé, sí que ho sé, els drets els tenia Flotats i no va arribar a res".Capritxos del destí, ara compartirà temporada amb la versió en català que Xicu Masó dirigirà a la primavera al Teatre Lliure. "M'encantarà veure-la. És un text amb moltes possibilitats. Quan Reza la va estrenar a París, també va decidir participar-hi com a actriu i, simultàniament, es va muntar a Londres i Viena", recorda Menéndez, que avui debuta a Barcelona fent de directora. "Estic acollonida, tal com dieu aquí".

PRESSIÓ AFEGIDA

No és l'única. "Jo estic atacá", reconeix Marsó, entre rialles, després de recordar que fa 10 anys que no actua a la seva ciutat natal. "L'última vegada va ser amb Tres mujeres altas, d'Albee". A Tres versiones de la vida aborda el paper de la dona de Gil. L'obra mostra tres situacions diferents en què el seu marit invita a casa seva un prestigiós membre de l'acadèmia de les ciències que pot ajudar-lo a escalar en la seva carrera. Però el convidat i la seva dona es presenten un dia abans i els sorprenen en plena voràgine quotidiana."Em va agradar l'originalitat del format i la seva lectura: la vida transcorre segons vas afrontant els fets", diu. "I com a Arte, Reza carrega contra la burgesia i els seus absurds codis", afegeix Marsó, que ha acabat a Barcelona el rodatge del film Tangoway, de Toni Salgot.

29 de gener 2007

'LA REVISTA NEGRA', un gran espectacle

26 de gener de 2007

CRÍTICA DE TEATRE
'LA REVISTA NEGRA', un gran espectacle

Una imatge del muntatge de Jér“me Savary.

Foto: EL PERIÓDICO
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
CREADOR I DIRECTOR Jér“me Savary

TEATRE Tívoli

ESTRENA 19 de gener

Res a veure amb la revista clàssica. El títol La revista negra, que va ser el de l'espectacle que va triomfar a París els anys 20 protagonitzat per Josephine Baker, el recupera avui el gran Jér“me Savary per presentar un muntatge singular, realitzat a un ritme trepidant per uns fantàstics artistes, que relata la història del jazz i la música negra (i de l'esclavitud, de passada) i que té com a teló de fons l'huracà Katrina, que va devastar fa dos anys la ciutat de Nova Orleans.Savary juga amb el pas del temps: l'obra arrenca a Nova Orleans, dies després de la gran catàstrofe, i va i torna més d'una vegada de París i Orleans. Un vell pianista fa de fil conductor amb un emotiu text, que es diu en castellà. Però la música i el ball estan en el centre d'un espectacle en què convergeixen diverses línies argumentals i una clara posició enfront del racisme. El creador del desaparegut Magic Circus en sap molt. Recrea magníficament diferents tipus de música (jazz, blues, boggie, gospel, negre espiritual, claqué) mantenint la referència d'un poble negre, afligit i atropellat.La música en directe, la presència de 20 artistes --actors, cantants, ballarins--, la riquesa d'un ampli vestuari, el colorit de l'escena i els continus missatges de complicitat de Savary marquen una original revista centrada en la música negra, que en més d'una escena va encendre el públic. És possible que el text tingui moments d'excessiva candidesa, però de resultats segurs. Savary sap crear crestes d'emoció i tocar la sensibilitat de l'espectador.És un encert coronar el xou amb algunes escenes, en pla revival, de l'original revista parisenca, que permet acabar la funció amb la clàssica apoteosi final. La revista negra és un gran espectacle destinat a un públic que se senti atret per aquest gènere, una obra d'entreteniment feta amb qualitat i generositat. Tots els artistes i músics, la majoria de Nova Orleans, han de ser destacats. Però l'esplèndida cantant i ballarina Nicolle Rochelle i el veterà actor Michel Dussarrat mereixen pujar al capdamunt del podi.

Beckett versus Núñez

24 de gener de 2007

La Sala Beckett, situada en un edifici adquirit per Núñez y Navarro fa 8 mesos, fa una contraoferta a la immobiliària per seguir al local i presenta plans per créixer
Teresa Bruna
La Sala Beckett vol continuar al carrer de Ca l'Alegre de Dalt, 55 bis, als baixos de l'edifici adquirit per Núñez y Navarro, i ha fet una contraoferta a la constructora amb un clar esperit de negociació. Consisteix a acceptar un augment de lloguer respecte al que estan pagant a canvi d'un contracte que els permeti quedar-s'hi 25 anys més. Les ganes de pactar de la sala queden paleses en el fet que la Beckett té un contracte indefinit des del 1989 i el lloguer i la revalorització que s'ha fet fins ara es corresponen al que estableix aquest tipus de contracte.
El litigi de la sala amb Núñez y Navarro va començar a l'estiu. "Quan van comprar l'edifici al mes de juny, ens van dir que al juliol hauríem de marxar. Vam consultar un advocat i ens va dir que això no anava així. Ens proposen de continuar cinc anys més, però amb un lloguer molt més alt. Tampoc no acceptem i ara hem proposat la contraoferta per mantenir-nos a l'edifici. Si no funciona i volen que marxem, ens hauran d'indemnitzar", explica Toni Casares, director de la Sala Beckett.
El perill imminent ha estimulat les ganes de creixement de la família Beckett: "Ens han accelerat la voluntat de creixement tant a Barcelona com a nivell internacional, i de reivindicar el nostre espai, tot i que els projectes són tan optimistes que no desestimem la possibilitat d'instal·lar-nos en un lloc més gran. Potser ho necessitarem", diu Casares, per a qui la sala ja ha tocat sostre des de fa un parell d'anys. Els nous projectes anirien a convertir l'Obrador de la Beckett en un Obrador Internacional de Dramatúrgia, amb presència d'autors contemporanis d'aquí i estrangers. "Ja s'han traduït les obres del cicle a quatre idiomes i aquest estiu farem la segona edició de l'Obrador d'Estiu a Argelaguer, aquesta vegada amb professorat i alumnes que vindran d'Alemanya, Bèlgica, Londres i el Quebec", continua, tot i que puntualitza que, més que alumnes, es tracta d'"autors, creadors que vénen a experimentar".

Cicle d'autors catalans
Per altra banda, la Beckett fa ara realitat la seva aposta per la creativitat des de casa i dedica tota la temporada 2007/ 2008 als autors catalans contemporanis vius. L'objectiu és mostrar la situació real dels autors d'aquí. Per Casares, "Barcelona encara està lluny de la normalització pel que fa a l'estrena dels seus autors, tot i que s'ha millorat força la situació respecte a altres anys".
El cicle proposa 10 estrenes, encara que compta amb més autors que estrenaran més endavant. Després de City/Simcity vindrà Folie en famille de Ricard Gázquez, L'ham de Gemma Rodríguez, L'olor sota la pell de Marta Buchaca, Party Line de Marc Rosich, Molta aigua de Carles Mallol, Trànsits de Carles Batlle, Odola d'Albert Mestres, La màquina de parlar de Victòria Szpunberg i l'obra de Pau Miró, l'última de la temporada, que sorgeix del T6 i que s'estrenarà a la Beckett d'acord amb els nous tractes del TNC amb les sales alternatives. "Però falta tant que encara no sabem ni com es dirà".

'LÚCID', una teràpia alternativa

27 de gener de 2007

NÚRIA SÀBAT
AUTOR I DIRECTOR Rafael Spregelburd

INTÈRPRETS Oriol Guinart, Cristina Cervià, Meritxell Yanes i David Planas

TEATRE Sala Beckett

Al pot petit hi ha la bona confitura, afirma la dita popular. I amb raó. Modestament, però sense complexos, les sales petites continuen demostrant que, artísticament, poden competir amb les seves poderoses germanes grans i fins i tot donar-los una bona lliçó. Una prova d'això la trobem a la Beckett, on Rafael Spregelburd presenta el seu clarivident Lúcid, una divertida i magnètica peça concebuda com una sofisticada trampa amb què l'hàbil caçador de catàstrofes pretén (i ho aconsegueix) obtenir la incauta presa, o sigui l'espectador.Representant de la nova dramatúrgia argentina, Spregelburd proposa noves formes narratives que posen de manifest la confusa percepció que tenim de la realitat. Esbojarrada i divertidament cruel, Lúcid és una intel.ligent i original manera de jugar amb l'ambigüitat espaciotemporal a partir d'una història rocambolesca que reflecteix la fragmentació de la ment davant determinats fets o situacions, i mostra les seqüeles d'una societat desequilibrada i absolutament desestructurada.La complexitat estructural obliga a fer freqüents canvis de registre que han de revelar les diferents cares d'aquest somni lúcid que el jove Lluc tant anhela controlar. Un objectiu que aconsegueixen clarament els quatre intèrprets: David Planas (Darío, el tennista i atribolat cambrer de La Pierrade), Meritxell Yanes (intrèpida doneta dels nostres dies), Oriol Guinart (divertidíssim Lluc, addicte a la teràpia des que va voler morir i no el van deixar) i Cristina Cervià (que broda el paper d'una atribolada mare de família).S'entenen així les efusives ovacions que cada nit omplen la sala de Gràcia. El que no s'entén és que no hi hagi una pròrroga --aquí o on sigui-- que li permeti al muntatge viure el temps que es mereix.

28 de gener 2007

ELS PASTORETS DE MATARÓ

Avui nova representació

A les 17.00 hores
Teatre Sala Cabañes
Representació de Els Pastorets Mataró
Horari i taquilla
Divendres i dissabtes de 20 a 21 hores
Festius de 2/4 d’1 a 2 del migdia
I una hora abans de les representacions
Informació i reserves
93.790.12.13 de 9 a 11 i de 5 a 7 cada dia)
En horari de taquilla 93.790.85.02
Preu localitats
Llotja - 12 €
Platea - 11 €
Amfiteatre - 9 €

ELS PASTORETS DE MATARÓ, NORANTA ANYS DE TEATRE POPULAR

Avui visita guiada al teatre
A partir de 2/4 d’onze del matí totes aquelles persones que ho vulguin tenen la possibilitat de fer una visita guiada per les dependencies de Sala Cabañes i contemplar que s’amaga darrere l’escenari , descobrir els trucs de l’espectacle i emular Satanàs pujant per l’escotilló

Una 'Electra' d'alt voltatge

22 de gener de 2007

Jane Birkin fa una demostració de força en una versió de la tragèdia de Sòfocles que es pot veure a París
Àlex Vicente
Abans de convertir-se en la companya d'aventures de Serge Gainsbourg, Jane Birkin va ser una jove actriu de teatre, filla d'una de les muses de Noël Coward, que va debutar en una sala londinenca amb només 17 anys. Instal·lada a França des de final dels 60, Birkin sembla més centrada en els projectes musicals que en l'actuació, tot i que encara es decideix a tornar alguna vegada a l'escena.
Fins al 4 de febrer, Birkin protagonitza Electra, la cinquena de les set tragèdies que ens han arribat de Sòfocles, de les més de cent que va escriure. L'obra es representa al Théâtre des Amandiers de Nanterre, un prestigiós centre dramàtic als afores de París.
El muntatge s'emmarca en la tendència postmoderna de rellegir els clàssics en els nostres dies. El director Philippe Calvario situa l'acció enmig del no-res, en un paisatge de després de l'apocalipsi. Aposta per una banda sonora cinematogràfica i per un ús del vestuari ple de combinacions inèdites, amb vestits de nit barrejats amb túniques negres i reminiscències orientals. El palau reial que serveix d'escenari també és ple d'elements sorprenents.
Tot i els mèrits de la posada en escena, Jane Birkin eclipsa tot el que l'envolta. Descalça a l'escenari, Birkin fa una demostració de força en un paper de dona embogida i esquinçada per la mort del pare que, d'entrada, no li escau gens. El treball d'expressió vocal i corporal és impressionant. Als 60 anys, però amb aspecte de tenir-ne vint menys, Birkin sembla més aviat una Patti Smith rejovenida que aquella noia virginal que cantava Je t'aime... moi non plus entre gemecs orgàstics.
Els accents estrangers de Birkin i de la cantant algeriana Biyouna, que encapçala un cor grec amb sonoritats africanes, posen la imprescindible nota multicultural a una peça que, com tots els bons clàssics, sembla avançada al seu temps. Com explica Calvario, Electra "comet el crim més atroç: treure la vida a qui l'hi ha donada", la reina Clitemnestra, que ha assassinat el seu pare i l'ha deixada pertorbada per tota la vida. "Electra s'inscriu en aquest terreny intermedi en què les lleis naturals ja no existeixen i les lleis de la ciutat encara no han aparegut", afegeix Calvario, elogiant la modernitat d'un text que sembla protofeminista i misògin alhora. "No hi ha dia en què l'actualitat no ens ofereixi exemples d'aquesta desmesura amb rostre humà", conclou el director.

La fiscalia acusa Rubianes d'"ultratges a Espanya"

27 de gener de 2007

• L'acusació demana que l'actor pagui 21.900 euros per les seves paraules de fa un any a TV-3

Pepe Rubianes, a Barcelona, el febrer del 2006. Foto: ARXIU / AGUSTÍ CARBONELL
GEMMA TRAMULLAS

BARCELONA
L'actor gallec establert a Catalunya Pepe Rubianes està un pas més a prop d'anar a judici. El fiscal que investiga el cas considera que quan fa un any va dir la frase "que es fiquin Espanya pel puto cul", en una entrevista televisiva, va cometre "un delicte d'ultratges a Espanya" perquè va vulnerar l'article 543 del Codi Penal. En el seu escrit, entregat al titular del jutjat número 5 de Sant Feliu de Llobregat, el fiscal proposa que s'arxivi la querella contra Albert Om, conductor d'El Club, el programa de TV-3 en què Rubianes es va despatxar.L'article 543 estableix que "les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de 7 a 12 mesos". En la seva petició, el fiscal argumenta que Rubianes va actuar "amb evident ànim d'ofendre i menysprear la nació espanyola". La multa que sol.licita és de 60 euros diaris durant un any, cosa que suma 21.900 euros.

DUES QUERELLES

El mateix raonament és el que apareix a la querella criminal presentada el 31 de gener del 2006 per la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes) contra el còmic i que va donar origen a la investigació. No obstant, el fiscal no aprecia un altre argument d'aquesta querella, que acusa Rubianes d'"incitar a l'odi racial", un delicte que preveu penes d'1 a 3 anys de presó.Denaes, que va néixer el gener del 2006, està presidida per Santiago Abascal, un dirigent del PP basc, i té entre els seus patrons d'honor el magistrat del Tribunal Suprem Adolfo Prego de Oliver, el sociòleg Amando de Miguel, el vicepresident primer del Parlament Europeu, Aleix Vidal Quadras, i l'excap de la Casa Reial Sabino Fernández Campo.Rubianes, que és a Etiòpia i prefereix guardar silenci, s'enfronta a una segona querella criminal, la d'un ciutadà que l'acusa d'injúries i insults. L'advocat de l'actor, Jorge Navarro, ha recorregut davant l'Audiència Nacional l'admissió a tràmit de la querella de Denaes, però la seva petició d'arxivar el cas pot trigar mesos a resoldre's. Navarro va declarar que aquest cas és un judici a la llibertat d'expressió i va assegurar que no existeixen judicis per ultratge a Espanya fora de l'àmbit relacionat amb ETA.

27 de gener 2007

90 ANYS DE PASTORETS - 1916-2006

A les 20.30 hores , a la Saleta
Els Pastorets “veterans”

Xerrada, col·loqui, anècdotes i petites interpretacions
a càrrec d'antics intèrprets dels Pastorets.

Coordinació: Josep M. Cusachs

Dissabte, 27 de gener de 2007
a les 20.30 hores, a la Saleta

Us esperem!!!

Rodri presenta ‘Violències’, una obra que combina arts visuals i escèniques

26 de gener de 2007

La instal·lació es pot veure des d’avui divendres a la Nau Cabot i Barba
per Vern Bueno

fotos R. Gallofré

Josep Rodri, a la roda de premsa d'aquest matí
Una de les escenes del muntatge
“Una expressió artística actual, tant en la forma com en el contingut, difícil de definir, a cavall de les arts visuals i escèniques”. Així ha definit el dramaturg mataroní Josep Rodri la seva nova proposta, Violències, que s’estrena a la capital del Maresme avui divendres a les set de la tarda a la nau Cabot i Barba. Rodri, acompanyat pel president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, ha presentat aquest matí aquest projecte difícil d’encasellar, que també es podrà veure demà dissabte, dia 27, i els dies 3 i 4 de febrer, entre les set i les nou de la tarda. Violències no és una obra de teatre. Tampoc és una exposició, una performance o un muntatge de vídeo. És una combinació d’aquest conjunt d’expressions artístiques, tota una novetat al nostre país. El públic no troba cap platea on asseure’s, sino que se li planteja un recorregut, com si d’una sala d’exposicions es tractés, al llarg d’onze escenes en què la violència i les seves manifestacions són les protagonistes. La nau Cabot i Barba, ubicada a la plaça de Miquel Biada i que ha estat escollida gràcies a les seves grans dimensions, acull quatre accions teatrals (un total de sis actors i actrius participen en el projecte), tres instal·lacions i tres videoinstal·lacions que volen fer reflexionar el públic. “No vull donar respostes, simplement exposo fets que em preocupen”, ha explicat Rodri, autor de la cèlebre Morir a Bagdad.El fanatisme, el terrorisme, les ànsies de protagonisme dels militars, les fronteres, la violència verbal d’alguns locoturs radiofònics, el bullying, l’ábús a la gent gran, les curses de toros… la violència és present a la societat amb múltiples màscares. Rodri en presenta algunes d’elles, amb l’objectiu de què els espectadors “es facin preguntes”. El dramaturg mataroní, director del Col·lectiu Teatre per la Pau, pensa en un públic “actiu”, que “es mou i decideix en quina escena vol passar-s’hi més o menys temps”. Les escenes es van repetint durant les dues hores que es manté oberta la nau; el càlcul situa en uns tres quarts d’hora la durada del recorregut per les escenes, tot i que això sempre dependrà dels espectadors.

Alt valor artístic

Jaume Graupera, per la seva part, ha explicat que Violències es mou “a cavall de diversos llenguatges”. Segons el regidor, es tracta d’una proposta “d’alt valor artístic” que tracta una temàtica que “dissortadament és un fantasma massa present a la nostra societat”. Graupera s’ha mostrat convençut de què l’obra tindrà “el mateix èxit” que Morir a Bagdad. El Patronat de Cultura aporta 10.000 euros a l’obra i ajuda a la seva difusió oferint-li un espai a Mataró. Violències es va estrenar en el marc del Festival Panorama d’Olot i posteriorment també es va muntar al Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa. El proper mes de març viatjarà fins a Vilanova i la Geltrú, i altres ciutats, com Figueres o Tarragona, també s’han mostrat interessades en acollir aquesta exposició-espectacle.

Divendres 26 i dissabte 27 • De 7 a 9 de la tarda a la Nau Cabot i Barba

Teatro en el mundo

www.lanacion.com.ar
21 de gener de 2007

Se viene La sirenita .

Después de 13 años en cartel, en Broadway, el musical La Bella y la Bestia bajará el telón definitivamente el 29 de julio. La nueva apuesta de la división teatral de la Compañía Disney para el teatro Lunt-Fontanne es una versión musical de la película La sirenita . Esta nueva propuesta para la cual todavía no se llamó a audiciones ni se convocó a nadie comenzará las funciones previas el 3 de noviembre, con un gran estreno el 6 de diciembre. La partitura de La sirenita será del aclamado Alan Menken y de Howard Ashman, pero a las canciones conocidas como "Part of Your World" y "Under the Sea", se agregarán nueve temas nuevos, con el aporte del letrista Glenn Slater. Por su parte, el libro es de Dough Wright, ganador de un Pulitzer. La directora será Francesca Zambello; el coreógrafo, Stephen Mear; el escenógrafo, George Tyspin, y la vestuarista, Tatiana Noginova. Antes de llegar a Broadway, este nuevo musical debutará en Denver, el 26 de julio. La Bella y la Bestia se estrenó el 18 de abril de 1994 y fue la primera de las producciones para Broadway de la Disney Theatrical Productions. Los primeros cinco años estuvo en el Palace, hasta que se mudó al Lunt-Fontanne, el 11 de noviembre de 1999. Actualmente, la compañía tiene en cartel Tarzán, Mary Poppins y El rey león . Pero también produjo Aida y El jorobado de Notre Dame (en Berlín). También tiene un musical de Hércules , en un crucero, y Aladdin y Blancanieves y los siete enanos , en Disneylandia. Una vez que haya bajado de cartel, La Bella y la Bestia habrá contabilizado 5464 funciones, además de las 46 previas.
* * *
Argentinos en Europa.

Claudio Gotbeter y su compañía de comedias negras comenzó su gira por Europa para presentar dos obras: La prudencia y Desquiciados. El primer lugar que los albergará es Amiens, en Francia; pero luego continuarán por Ulm, Rotenburgo y otras ciudades de Alemania, para concluir en España. Allí se estrenará el 21 de febrero en el Centro Cultural de la Villa, de Madrid, por cinco funciones, para luego hacer una corta temporada en el Tribueñe. El elenco de las obras de Gotbeter está compuesto por Pochi Ducasse, Verónica Celery, Paula Severi y él mismo.
* * *
Maratón gauchesca.

Otra compañía argentina que anda dando vueltas por el mundo es la que dirige Adrián Di Stéfano. El martes estrenarán Gaucho Hamlet, en el Gran Theater, de Berlín, como comienzo de una gira que continúa en los primeros días de febrero en Viena. Es una adaptación gauchesca de la obra de Shakespeare, en la que actúan Nicolás Heredia, Melisa Corrales y el mismo Di Stéfano. Lo interesante de esto es que el último día de la gira la compañía hará una maratón de 24 horas, en la que repetirá la misma obra en 12 oportunidades.
* * *
Polémica.

El actor y director italiano Leo Bassi presentó hoy la reposición de Revelación , en el Alfil, de Madrid. Estará en cartel desde el martes hasta el 4 de marzo, según consignó la agencia EFE. Es un homenaje al laicismo, donde el cómico se sumerge en la contradicción de un mundo muy avanzado científicamente, pero en el que proliferan las sectas y los fundamentalismos religiosos. La temporada pasada provocó airadas protestas de algunos sectores, que se manifestaron a las puertas del teatro para pedir su retirada por considerar que el cómico italiano vulneraba el respeto a las creencias religiosas. La intensidad de la polémica se incrementó hasta el punto de que el artista tuvo que tomar medidas de seguridad por las amenazas recibidas, que se materializaron la noche del 1° de marzo, cuando un individuo de unos 50 años colocó junto al camarín una bomba de fabricación casera que pudo ser desactivada a tiempo.
* * *
Premios Olivier.

Ya se conoce a los nominados para la entrega de los premios Laurence Olivier 2007 a los trabajos sobresalientes en el teatro, la ópera y la danza de Gran Bretaña. Entre las realizaciones vinculadas con América latina se destacan la actriz Elena Roger, la bailarina argentina Marianela Núñez y el bailarín cubano Carlos Acosta. Nueva obra de teatro: Blackbird , Frost-Nixon , Rock ´n roll y The Seafarer . Nueva comedia: John Buchan s The 39 Steps; Don Juan in Soho y The Love Song . Nuevo musical: Avenue Q, Caroline or Change, Spamalot y Porgy and Bess . Producción musical destacada: Cabaret, Evita, La novicia rebelde, Sunday in the Park with George . Reestreno: Las brujas de Salem, Donkey s Years, Una luna para el bastardo, ¿Quién le teme a Virginia Woolf? Actriz de teatro: Eve Best, Sinead Cusack, Tamsin Greig, Kathleen Turner. Actor de teatro: Ian Glen, David Haig, Frank Langella, Rufus Sewell y Michael Sheen. Actriz de musical: Nicola Hughes, Tonya Pinkins, Elena Roger, Jenna Russell y Hannah Waddingham. Actor de musical: Tim Curry, Daniel Evans, Clarke Peters y Philip Quast. Director: Sam Buntrock, Dominic Cooke y Joe Mantello. Coreografía: Evita, Cabaret, The Boy Friend y Sinatra .
* * *
Apartheid.

Amajuba fue la obra ganadora del último Edimburgo Fringe. Es un retrato íntimo sobre cómo es crecer inmerso en el apartheid sudafricano. Son historias de la vida real contadas por cinco miembros de la compañía. El espectáculo habla de la vida en las aldeas remotas, los efectos de la opresión, la pobreza y la violencia. La obra intercala danza y canciones, en un testimonio profundo de esperanza y reconciliación. Está dirigida por Yael Farber y fue muy elogiada por los diarios británicos. El 16 de febrero se estrenará en el teatro Colony, de Miami. Por Pablo Gorlero

El musical familiar «Pérez, el ratoncito de tus sueños» comparte el Teatro Victoria con «Grease»

www.abc.es

19 de gener de 2007

El Teatro Victoria de Barcelona presenta «PÉREZ, EL RATONCITO DE TUS SUEÑOS», dirigido y coreografiado por Coco Comin, bajo la dirección musical de Xavier Mestres y con la voz de Joan Pera como Ratoncito Pérez. Tras el exitoso musical de Grease, PÉREZ, EL RATONCITO DE TUS SUEÑOS, es la segunda producción de BUTACA STAGE, empresa formada por tres grandes productoras del sector del entretenimiento y el espectáculo: FILMAX STAGE, NOTRO FILMS y STROMBOLI ENTERTAINMENT. «Pérez, el ratoncito de tus sueños», narra la historia del conocido personaje de leyenda que premia a los niños con una moneda cuando se les cae un diente y lo colocan debajo de la almohada.
(Funciones: sábado y domingo a las 12hrs. Precio: de 14 a 18 ¤)

Un teatro cañí con nombre de helado

www.elpais.com

24 de gener de 2006

El teatro Calderón de Madrid será patrocinado por una importante marca.- Hoy regresa el musical 'We will rock you'

El Teatro Calderón de Madrid pasará a denominarse Teatro Calderón Häagen-Dazs debido a un contrato de patrocinio que realizará la conocida marca de helados. Esta incursión de la compañía Häagen-Dazs se prolongará durante los próximos cinco años de acuerdo a su estrategia de promoción y "apoyo directo al mundo de la cultura y el ocio", ha afirmado el director de marketing de la empresa en España, Jaime Menéndez. El cambio de nombre coincide con la vuelta del musical We will rock you.

Con música de Queen y textos de Ben Elton, el espectácul regresa a partir de hoy con nuevo reparto en el Teatro Calderón, en donde se estrenó hace ahora más de tres años. Con adaptación de Luis Álvarez, dirección musical de Pablo Navarro, coreografía de Cristina Sánchez y dirección artística de Alejandra Martín, We will rock you, traslada al espectador al futuro, cuando la globalización ha alcanzado su máxima expresión en el planeta Mall, anteriormente conocido como Tierra.
En todas partes, los jóvenes ven las mismas películas, visten la misma ropa y tienen los mismos pensamientos e ideas. Es el mundo Ga-Ga. Un mundo seguro y feliz para todos, menos para los que aman la música. En este particular lugar los instrumentos musicales están prohibidos porque es lo que da libertad, y en su lugar, la compañía Global Soft genera las melodías que han de ser escuchadas y las que van a ser un éxito, porque nada se deja al azar. Pero bajo las ciudades se ocultan los bohemios que comienzan a rebelarse contra la situación encabezados por Galileo.
We will rock you tiene como eje central la música de la formación británica Queen, ya que todos los grandes éxitos de la banda se van sucediendo en el escenario intercalados con el texto de la obra, de ahí que se puedan escuchar en español y en directo clásicos de su repertorio como We are the champions, I want to break free, A kind of magic, I want it all, Flash o Another one bites the dust.

26 de gener 2007

Preparan una nueva obra musical

www.eldiariodeparana.com.ar

14 de gener de 2007

ANTECEDENTES. Favio Vides ya ha presentado otras obras musicales en Paraná.
Bajo la dirección artística de Favio Vides, se está preparando un próximo espectáculo musical en Paraná con el título Moulin Rouge: capital del pecado.

Estará a cargo de un elenco de 15 personas entre actores, bailarines y cantantes, muchos de ellos ya han trabajado con Vides, mientras que para otros será su primera experiencia.El estreno de esta obra está previsto para el mes de marzo. Será en el Teatro 3 de Febrero y, seguramente, se repetirá en varias funciones.GUIÓN. Es la historia de varios personajes que frecuentan el famoso cabaret parisino Moulin Rouge, algunos ya conocidos y otros que se incorporan en esta nueva versión. Son bohemios, nobles, nuevos ricos, por las noches todos se olvidan quiénes son para divertirse entre mujeres y alcohol.Las mujeres ocupan un lugar especial. Están presentes sus anhelos, sus ganas de triunfar, de ser alguien y trascender a través de la belleza, aunque muchas de ellas quedan con sus sueños en el camino y sólo unas pocas logran encontrar la felicidad.Claro que no falta el erotismo y la pasión, ingredientes que el director no descuida en este espectáculo que está destinado a la platea adulta.Los roles protagónicos estarán representados por Andrea Merlo, Matías Hartman, Yolanda Cairo, Pablo Mernes, Natalio Lescano, Juliana Saín, Salomé Mijic, Yeni Rodríguez, Paula Godone, Evelin Ríos, Gonzalo Montero, Ornella Bellefemine, Emmanuel Jáuregui. La producción comercial está a cargo de Gabriela Gómez del Río.Los cambios de vestuario son frecuentes durante todo el espectáculo. Suman alrededor de 50 los trajes que se lucirán sobre el escenario que fueron confeccionados por María Militello. Los tocados y bordados de las bailarinas son de Laly Mainardi. Las canciones fueron preparadas por Andrea Laporta, la escenografía y pantalla gigante a cargo de Daniel Saín, las luces y ambientación de César Miani.

Director del Teatro de la Zarzuela aboga por crear nuevas piezas y libretos sin perder el 'arraigo popular' del género

www.terra.es

17 de gener de 2007

El director del Teatro de la Zarzuela, Luis Olmos, abogó hoy por crear nuevas obras y libretos de músicos 'interesantes' con el fin de modernizar este género sin perder el 'arraigo popular' que le caracteriza.Olmos, quien presentó en Valladolid el montaje 'La Tabernera del Puerto', que se podrá ver hoy, mañana, el viernes y el sábado en el Teatro Calderón de Valladolid y para el que no quedan entradas, consideró las nuevas creaciones como la asignatura 'pendiente' de un género que podría adaptarse al siglo XXI.Tras subrayar que, en cualquier caso, el objetivo fundamental es la 'calidad' ya que con ella se llega a todas las generaciones Olmos, quien además es director de escena del montaje, abogó por prescindir de la retórica y los guiños de la época que convierten a las obras en 'hilarantes'.Olmos, quien consideró no obstante que existe un público 'integrista', reiteró que una adaptación de la zarzuela a la época actual permitiría una mayor identificación del público con las situaciones, a lo que además habría que sumar nuevas propuestas estéticas y musicales.El director del Teatro de La Zarzuela recordó la puesta en escena en Madrid del montaje 'Los sobrinos del Capitán Grant', cuyo éxito, especialmente cosechado entre los menores, le 'encantó' debido a la importancia de 'seducir' a los jóvenes desde pequeños.TEMATICA ACTUAL.Olmos presentó hoy, junto al director musical de 'La Tabernera del Puerto', Manuel Galduf, este montaje, que aborda temas 'curiosos' para el género y la época como el incesto, las drogas o el contrabando, cuestiones que a su vez aportan actualidad a la obra.'El espectáculo tiene el objetivo de que la Zarzuela se revolucione en el tiempo', subrayó el director de escena antes de resaltar la 'excelencia' de este género, considerado el 'musical español', así como las nuevas propuestas escénicas, que permitirán convertirlo en un 'Mamma Mía' pero con gran riqueza musical.Interpretada por María Rodríguez en el papel de Marola, Pilar Moral en el del niño Abel, Marta Moreno en el de Antigua, Aurelio Puente en el de Ripalda, Iván Luis en el de Senen o Albert Montserrat en el de Leandro, entre otros, la pieza, dividida en tres actos, cuenta con una música 'muy conocida' que permitirá a los espectadores conectarla con su memoria.Por su parte, el director musical reconoció las dificultades de hacer una zarzuela 'creíble' ya que otros géneros, como la ópera, no requieren de dotes interpretativas tan exigentes. 'La zarzuela necesita cantantes con una exigencia vocal terrible', subrayó Galduf antes de recordar que, fallecido a los 91 años, Pablo Sorozábal, autor de la obra, aportó cohesión a su obra gracias a su apuesta por otras tendencias de las que no llegó a hacer uso del sistema musical.En último término, la concejal de Cultura, María Angeles Porres, subrayó la estrecha vinculación del público vallisoletano con el género de la zarzuela, por lo que se felicitó por el hecho de que el Teatro Calderón se 'comprometa' con este género.
Terra Actualidad - Europa Press

‘Partit clau’ del sènior masculí de la UE Mataró davant l’Hellín

25 de gener de 2006

Les noies intentaran aconseguir la segona victòria de la temporada davant les Irlandesas
per Aida Soriano Fiérrez

El sènior masculí de la UE Mataró rebrà dissabte, dia 27, al Palau Josep Mora, la visita de l’Hellín. L’equip d’Albacete comparteix amb la Unió la part mitja baixa de la classificació de la Lliga EBA, essent la Unió novena i l’Hellín desè amb el mateix número de victòries (5) i derrotes (9) i amb els mateixos punts (19). Així doncs, en paraules de l’entrenador unionista, Tito Sobrín, el partit de dissabte es presenta com un “partit clau” per als interessos de l’equip mataroní, doncs després d’encaixar tres derrotes consecutives contra Cartagena, Palma Playa Park i Castelló, una nova derrota deixaria els unionistes massa a prop dels llocs de descens. En el partit de la primera volta, els homes de Tito Sobrín es van imposar a domicili a l’Hellín per 66-75, però per a repetir la gesta a casa, l’equip mataroní haurà de jugar dur en defensa i frenar homes com Kuko Cruza (amb una mitja de 21 punts per partit), Sergio Sánchez o Pedro Sanfrutos, els puntals de l’equip rival. Per l’enfrontament de dissabte contra l’equip d’Albacete els unionistes tenen el dubte de Paco Hernández, qui ja no va jugar la setmana passada per una lumbàlgia. Tanmateix, qui sí estarà a disposició de Sobrín serà la nova incorporació unionista, l’ala-pivot Hesham Taman, que va debutar en competició amb l’equip mataroní la setmana passada contra el Castelló i va anotar 16 punts en 22 minuts que va jugar. El sènior femení visita la pista de les IrlandesasLa Unió, última a quatre victòries de la salvació directa, disputarà dissabte, a la pista de les Irlandesas, setenes a la classificació amb 9 victòries i 7 derrotes, el partit corresponent a la dissetena jornada de Lliga Femenina-2. En el partit de la primera volta, jugat al Josep Mora, les Irlandesas es van endur la victòria per 77-86, en un xoc molt igualat que es va decidir en els últims quatre minuts de joc. En aquella ocasió, la pivot americana Genai Walker va demostrar perquè és un referent en l’equip basc, anotant 30 punts. Les noies de Cristina Navarro, després de fregar la victòria la setmana passada davant l’Ícaro Jovent Palma, no voldran esperar més per aconseguir la segona victòria de la temporada. Un triomf a domicili seria ideal per a la moral de les joves jugadores que dirigeix Cristina Navarro, doncs segons l’entrenadora unionista, el haver guanyat només un partit en 16 jornades pesa molt psicològicament en les jugadores malgrat les ganes que està demostrant l’equip per sortir de la situació en la que es troba.

El partit (sènior masculí)
U.E. Mataró- Ferrallas Los Llanos A.D.B. HellínDissabte, 27 de gener. 18h. Palau Josep Mora.15a jornada Lliga EBA (grup E)

El partit (sènior femení)
Irlandesas- U.E. MataróDissabte, 27 de gener. 18:30h. Poliesportiu Colegio Irlandesas, Leioa (Biscaia).17a jornada Lliga Femenina-2 (grup B)

Link d'interès:
Federació Espanyola de Bàsquet (FEB)

Cristina Navarro: “No ens pensem rendir”

www.totmataro.cat

25 de gener de 2007

Entrevista amb l’entrenadora del sènior femení de la Unió Esportiva Mataró
Eloi Sivilla Esports - Bàsquet

L’equip encara té esperances d’aconseguir la salvació o ja es veu sentenciat?

Sí es clar, si penséssim que ja hem baixat ja no aniríem a jugar els partits que ens queden. És veritat que estem molt malament, però mentre hi hagi opcions matemàticament hem de seguir lluitant i això ho tenim molt clar.

Com està anímicament l’equip?

Home, evidentment la moral de l’equip està molt tocada, però en les dues o tres últimes setmanes l’equip ha jugat millor i hem tingut opcions de guanyar els partits, però en ha faltat una mica de sort al final. I això ha fet que l’equip estigui entrenant amb moltes ganes, actitud i treball, i no es pensem rendir.

Què creus que li fa falta a l’equip per sortir d’aquesta dinàmica negativa?

Tenir molta més sort per guanyar aquest partits igualats que tenim i que sempre perdem. Però a part d’això li fa falta moltes més coses, com aconseguir una parell de bons resultats que millorin la mentalitat de l’equip. I el que també li aniria molt bé a l’equip és tenir alguna jugadora en el joc interior que fes mes d’1.90 cm per tal de poder competir amb les altres pivots altes que ens trobem a la lliga.

En l’últim partit a casa es podria haver guanyat el partit en els últims minuts, però es va errar els tirs lliures al final. Creus que li manca experiència o peca de joventut l’equip?

Bé, els tirs lliures no es van fallar per la joventut de l’equip, sinó que només hem guanyat un partit i en aquell moment la responsabilitat pesava molt i els tirs lliures no els vam ficar. En altres moments de la lliga sí que s’ha notat que l’equip és molt jove, però ara mateix el que es nota més és la pressió per guanyar partits.

Dissabte passat al Palau potser hi havia 50 persones, creus que si hi anés més gent l’equip donaria més guerra? Bé, sempre ajuda tenir molta gent al camp que t’animi, però alhora històricament tampoc ens ha vingut a veure molta gent al femení, per exemple quan jo estava jugant aquí i guanyàvem molts partits tampoc venia gaire gent, a més els pocs que vénen sempre criden molt. Tot i això no crec que això sigui una causa de les derrotes, a més suposo que els mals resultats de l’equip fa que alguna gent no vingui tant com abans.

25 de gener 2007

‘Violències’, la nova proposta de Josep Rodri, arriba a Mataró

www.totmataro.cat

18 de gener de 2006

A l’antiga fàbrica de Can Cabot i Barba
Comas Soler Cultura
L’octubre passat, en el Festival PNRM de creació contemporània que se celebra a Olot, es va estrenar ‘Violències’. Es tracta de la darrera proposta del creador mataroní Josep Rodri que també s’ha pogut veure al Festival Entrecultures de Tortosa i que ara arriba a la nostra ciutat. Com a ‘Morir a Bagdad’, el seu anterior espectacle, Rodri aborda un tema d’actualitat des d’una visió compromesa. Ara, la violència sempre present en la vida de les persones i dels pobles.

Exposició-espectacle

La visió que ‘Violències’ ofereix, però, no és ni lineal ni tancada. És més aviat una incitació a la reflexió que cadascú podrà fer en assistir-hi. Perquè, de manera semblant a ‘Morir a Bagdad’, cada espectador realitza el seu propi recorregut pel conjunt d’elements que es disposen en un espai escènic informal. Rodri hi combina, a més, una pluralitat de llenguatges. Des de projeccions videogràfiques a instal·lacions estàtiques, passant per subratllats musicals o petites accions teatrals. Així, ‘Violències’ és una mena d’exposició-espectacle que es va succeint cada mitja hora amb una fórmula d’autoservei: el públic pot prendre’n la dosi que en vulgui. Una proposta difícil de definir, que se situa entre l’agit prop i la performance, segons el crític Joan-Anton Benach. I que necessita un entorn no convencional com el de l’antiga fàbrica de Can Cabot i Barba, un espai encara inèdit per a usos escènics situat a la placeta de Miquel Biada, just davant de l’estació. Es podrà veure els dies 25 i 26 de gener i 2 i 3 de febrer, entre les 7 i les 9 del vespre. L’originalitat de la proposta, l’actualitat del tema tractat i l’origen mataroní de la direcció, de la producció, dels actors i de les col·laboracions artístiques fan imprescindible l’assistència. L’entrada és gratuïta.

Rodri porta ‘Violències’ a Mataró

19 de gener de 2007

El nou espectacle pluridisciplinar de l’autor de Morir a Bagdad s’instal•la a la fàbrica Cabot i Barba
per capgros.com

El nou espectacle de Josep Rodri, Violències, arriba finalment a Mataró. Després del seu exitós periple per terres catalanes (es va estrenar a Olot a l’octubre i va viatjar fins a Tortosa, al festival Entrecultures), el dramaturg mataroní porta aquest muntatge pluridisciplinar a la capital del Maresme. Violències s’instal·larà a una de les naus de la fàbrica Cabot i Barba, a la Plaça de Miquel Biada, els dies 25 i 26 de gener, i el 2 i 3 de febrer, entre les 7 i les 9 de la tarda. La fàbrica és un espai inèdit que el mataroní ha triat gràcies a les seves grans proporcions, condició indispensable per presentar el seu nou muntatge a la ciutat. Violències es presenta com una radiografia de les diverses cares de la violència que afecten la vida col·lectiva de tots els humans. El què té d’especial el muntatge és la combinació de teatre en viu, amb un equip de sis actors, instal·lacions artístiques i projeccions de vídeo. L’espectador recorre un total de deu espais diferents, que combinen diverses tècniques artístiques i que presenten diverses formes de violència presents a la nostra societat. Banquets extremadament luxosos, locutors de radio encegats, atacs terroristes, barreres de pas per als immigrants, són alguns dels ítems triats per Rodri per il·lustrar aquestes escenes de violència. Totes les escenes, ja siguin en vídeo o amb actors reals, es van repetint contínuament durant l’horari de visita de l’exposició-espectacle. Es calcula que els espectadors s’han de prendre uns 45 minuts per poder veure el conjunt de l’obra.

El Teatre Principal de Terrassa obrirà el 2011

16 de gener de 2007

La remodelació d'aquesta joia del Modernisme de la ciutat s'inicia a l'abril
Josep Maria Codina
El Teatre Principal de Terrassa, una de les joies arquitectòniques modernistes de la ciutat, tornarà a obrir les seves portes l'any 2011 coincidint amb el centenari de la seva creació. El mes d'abril vinent s'iniciaran les obres de rehabilitació, que costaran 10,5 milions d'euros i que culminaran d'aquí a quatre anys.
L'Ajuntament de Terrassa va comprar el Teatre Principal el juliol del 2005 per 2.375.000 euros quan el local, de propietat privada i inclòs en el catàleg del patrimoni històrico-artístic, ja portava anys tancat. El nou teatre ha de permetre portar els espectacles que els escenaris actuals, l'Alegria i la Sala Maria Plans, no poden acollir, i completar així l'oferta escènica de la ciutat. Si en un principi es va parlar de portar l'òpera a Terrassa, ara el ventall s'estén a tot tipus d'espectacles que s'adaptin a l'ampli espai modernista que es recuperarà. L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va remarcar les aportacions d'una comissió d'experts teatrals que participen en el projecte. "Amb la implicació de tothom estem posant les bases perquè sigui un teatre exemplar per al país", va dir. Reforma completa
Les obres consistiran en la rehabilitació total del teatre respectant la façana modernista i els elements decoratius i arquitectònics principals. Els treballs permetran ampliar l'aforament amb cent persones més en un nou espai sota la cúpula i que es podrà destinar a activitats, conferències o obres de petit format. En total, s'actuarà sobre 4.530 metres quadrats de superfície amb una capacitat per a 660 espectadors a la platea i 220 a l'amfiteatre. També es renovarà totalment la caixa escènica amb els elements tècnics més moderns. Per a aquest any, l'Ajuntament preveu invertir uns 2,3 milions d'euros, uns 800.000 dels quals els aportarà la Generalitat.
El Teatre Principal pertany a una època en què la burgesia de les ciutats industrials com Terrassa i Sabadell creava els seus espais per a l'entreteniment. És per això que Sabadell va inaugurar divendres el també recuperat Teatre Principal, un edifici amb el mateix nom i de característiques i valors artístics similars.

'Play Dürrenmatt'