24 de febrer de 2007
Andreu Gomila
El director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, no podia amagar ahir la seva satisfacció. Exultava. El 16 de març, a les 19.30 h, l'Opernhaus de Halle viurà l'estrena de Mar i cel, tot esdevenint el primer musical concebut íntegrament a Catalunya (des del text de partida fins a l'últim arranjament) que ven els seus drets a l'estranger com si es tractés d'una peça de Mel Brooks o Stephen Sondheim. En aquest cas estem parlant d'una obra d'Àngel Guimerà, adaptada per Bru de Sala, amb música d'Albert Guinovart, i direcció de Bozzo i Joan Vives, que es representarà catorze vegades aquest any i té contracte perquè el 2008 es torni a muntar, segons explica Hartmut H. Forche, el director escènic de l'obra a la ciutat de l'antiga República Democràtica Alemanya.
Travessar els Pirineus i caminar fins a la riba del riu Elba, al costat de Leipzig, no ha estat gens fàcil. Des de la reposició de Mar i cel, el 2004, la companyia va posar èmfasi en la venda dels drets del musical a fora. Van fer múltiples trucades, van fer venir programadors europeus i americans a Barcelona, fins que Forche va aparèixer. Els Dagoll Dagom sabien que col·locar un musical produït aquí a les grans metròpolis del gènere no seria fàcil. "Era com anar a vendre whisky a Edimburg", assenyala Bozzo. El més fàcil, diu, és anar a festivals i fer l'obra dos o tres dies, cosa que amb Mar i cel es complica a causa de les despeses de producció que implica. A prop de Broadway
Fa 17 anys, amb la primera versió del musical, van estar a punt de navegar fins a Nova York. "Cap a l'any 90 va venir una productora que treballava a Broadway i li va agradar molt, però es va tirar enrere a causa dels costos", assenyala Anna Rosa Cisquella, la productora de la companyia.
Amb els alemanys la cosa ha estat completament diferent. El motor d'Europa disposa d'una xarxa d'uns 250 teatres públics, i molts programen musicals. Actualment n'hi ha uns 80 a la cartellera. La competència és molt dura, però de vegades hi ha espais per a espectacles vinguts de la perifèria cultural d'Occident.
Bozzo està convençut que l'han encertada, ja que "el lloc per entrar a Europa és Alemanya". Forche també ho creu. Sap que té entre mans una obra d'una temàtica no gaire habitual als escenaris alemanys, i provinent d'un indret sense gaire fama dramàtica. "Coneixem molt companyies com la Fura dels Baus o directors com Calixte Bieto, però no les obres dels autors catalans, llevat d'El mètode Grönholm, que està triomfant", afirma el director escènic, responsable també de la traducció a l'alemany del text de Guimerà. Joan Vives, a Halle
Forche no ha aconseguit encara que cap editorial s'interessi en la publicació de l'obra. Tot dependrà de l'èxit que tingui el musical a Halle. Ell està convençut que s'estrenarà en altres teatres i tindrà el mateix èxit, almenys, que Harry i Sally, l'adaptació de Joan Vives de la pel·lícula Cuando Harry conoce a Sally -no es va estrenar a Catalunya- i que ja s'ha vist en divuit teatres alemanys.
Vives és l'únic integrant de l'staff que va produir l'obra a Barcelona que s'ha integrat en la direcció de l'espectacle a Halle, tot compartint la seva tasca amb Kay Stromberg. "El més important de l'estrena de Halle és que no s'exporta una producció, sinó una obra, és a dir, un llibret i una música", afirma Vives, a qui li ha agradat força que deixessin el títol de la peça en català amb el lleu afegitó d'un subtítol en alemany, que és la traducció (Der himmel und das meer).
El director musical destaca, a més, que serà la primera vegada que el paper de capità Saïd no l'encarnarà Carlos Gramaje. El seu alter ego alemany serà Jan Ammann, una de les estrelles del teatre musical centreeuropeu.
Després de setmanes d'assajos, Vives ha pogut copsar les diferències entre Catalunya i Alemanya: als teatres d'allà sempre hi ha diferents espectacles alternant; els cantants arriben amb el paper perfectament après i costa molt introduir-hi canvis; i, finalment, mai no es pot assajar amb el grup sencer. L'Opernhaus de Halle només ha hagut de contractar cinc cantants per executar Mar i cel: la resta formen part de la companyia del teatre. Forche assegura que va haver de triar entre 120 aspirants i no va revelar el pressupost del muntatge, el qual no comptarà amb el mític vaixell original. La nau estarà partida en tres bocins, els quals es passejaran per un escenari circular. Més músics
L'altre implicat en el musical original que ahir estava cofoi era Guinovart, que no va amagar la il·lusió que li feia sentir la seva creació en un teatre d'òpera. "Em van demanar si podíem ampliar a 45 el nombre de músics i si podien reforçar el cor!", s'exclama el compositor.
Cisquella espera que la presència de la cultura catalana com a convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt, que se celebrarà a l'octubre, esperoni els programadors alemanys. El mes que ve, de fet, Leipzig acollirà una altra fira literària, i els visitants podran viatjar una trentena de quilòmetres fins a Halle per acabar de rematar la immersió catalana. Forche demana que s'aprofitin tots aquests certàmens per difondre la figura de Guimerà, de qui, diu, "només coneixem Terra baixa".
El director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, no podia amagar ahir la seva satisfacció. Exultava. El 16 de març, a les 19.30 h, l'Opernhaus de Halle viurà l'estrena de Mar i cel, tot esdevenint el primer musical concebut íntegrament a Catalunya (des del text de partida fins a l'últim arranjament) que ven els seus drets a l'estranger com si es tractés d'una peça de Mel Brooks o Stephen Sondheim. En aquest cas estem parlant d'una obra d'Àngel Guimerà, adaptada per Bru de Sala, amb música d'Albert Guinovart, i direcció de Bozzo i Joan Vives, que es representarà catorze vegades aquest any i té contracte perquè el 2008 es torni a muntar, segons explica Hartmut H. Forche, el director escènic de l'obra a la ciutat de l'antiga República Democràtica Alemanya.
Travessar els Pirineus i caminar fins a la riba del riu Elba, al costat de Leipzig, no ha estat gens fàcil. Des de la reposició de Mar i cel, el 2004, la companyia va posar èmfasi en la venda dels drets del musical a fora. Van fer múltiples trucades, van fer venir programadors europeus i americans a Barcelona, fins que Forche va aparèixer. Els Dagoll Dagom sabien que col·locar un musical produït aquí a les grans metròpolis del gènere no seria fàcil. "Era com anar a vendre whisky a Edimburg", assenyala Bozzo. El més fàcil, diu, és anar a festivals i fer l'obra dos o tres dies, cosa que amb Mar i cel es complica a causa de les despeses de producció que implica. A prop de Broadway
Fa 17 anys, amb la primera versió del musical, van estar a punt de navegar fins a Nova York. "Cap a l'any 90 va venir una productora que treballava a Broadway i li va agradar molt, però es va tirar enrere a causa dels costos", assenyala Anna Rosa Cisquella, la productora de la companyia.
Amb els alemanys la cosa ha estat completament diferent. El motor d'Europa disposa d'una xarxa d'uns 250 teatres públics, i molts programen musicals. Actualment n'hi ha uns 80 a la cartellera. La competència és molt dura, però de vegades hi ha espais per a espectacles vinguts de la perifèria cultural d'Occident.
Bozzo està convençut que l'han encertada, ja que "el lloc per entrar a Europa és Alemanya". Forche també ho creu. Sap que té entre mans una obra d'una temàtica no gaire habitual als escenaris alemanys, i provinent d'un indret sense gaire fama dramàtica. "Coneixem molt companyies com la Fura dels Baus o directors com Calixte Bieto, però no les obres dels autors catalans, llevat d'El mètode Grönholm, que està triomfant", afirma el director escènic, responsable també de la traducció a l'alemany del text de Guimerà. Joan Vives, a Halle
Forche no ha aconseguit encara que cap editorial s'interessi en la publicació de l'obra. Tot dependrà de l'èxit que tingui el musical a Halle. Ell està convençut que s'estrenarà en altres teatres i tindrà el mateix èxit, almenys, que Harry i Sally, l'adaptació de Joan Vives de la pel·lícula Cuando Harry conoce a Sally -no es va estrenar a Catalunya- i que ja s'ha vist en divuit teatres alemanys.
Vives és l'únic integrant de l'staff que va produir l'obra a Barcelona que s'ha integrat en la direcció de l'espectacle a Halle, tot compartint la seva tasca amb Kay Stromberg. "El més important de l'estrena de Halle és que no s'exporta una producció, sinó una obra, és a dir, un llibret i una música", afirma Vives, a qui li ha agradat força que deixessin el títol de la peça en català amb el lleu afegitó d'un subtítol en alemany, que és la traducció (Der himmel und das meer).
El director musical destaca, a més, que serà la primera vegada que el paper de capità Saïd no l'encarnarà Carlos Gramaje. El seu alter ego alemany serà Jan Ammann, una de les estrelles del teatre musical centreeuropeu.
Després de setmanes d'assajos, Vives ha pogut copsar les diferències entre Catalunya i Alemanya: als teatres d'allà sempre hi ha diferents espectacles alternant; els cantants arriben amb el paper perfectament après i costa molt introduir-hi canvis; i, finalment, mai no es pot assajar amb el grup sencer. L'Opernhaus de Halle només ha hagut de contractar cinc cantants per executar Mar i cel: la resta formen part de la companyia del teatre. Forche assegura que va haver de triar entre 120 aspirants i no va revelar el pressupost del muntatge, el qual no comptarà amb el mític vaixell original. La nau estarà partida en tres bocins, els quals es passejaran per un escenari circular. Més músics
L'altre implicat en el musical original que ahir estava cofoi era Guinovart, que no va amagar la il·lusió que li feia sentir la seva creació en un teatre d'òpera. "Em van demanar si podíem ampliar a 45 el nombre de músics i si podien reforçar el cor!", s'exclama el compositor.
Cisquella espera que la presència de la cultura catalana com a convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt, que se celebrarà a l'octubre, esperoni els programadors alemanys. El mes que ve, de fet, Leipzig acollirà una altra fira literària, i els visitants podran viatjar una trentena de quilòmetres fins a Halle per acabar de rematar la immersió catalana. Forche demana que s'aprofitin tots aquests certàmens per difondre la figura de Guimerà, de qui, diu, "només coneixem Terra baixa".
