21 de març de 2007
L'actor presideix una nova comèdia, sense Paco Morán, convalescent, dirigida per Abel FolkJ.B.. Barcelona
+ Folk i Pera, en la presentació, fa uns dies.
Foto: EFETONI GARRIGA
Dilluns passat en la nova estrena de Joan Pera al Condal, Paco Morán seia silenciós en la setena filera de platea. És la mostra més evident que la parella més estranya i de més èxit de Barcelona, s'ha hagut de prendre un descans en espera que Morán superi la convalescència fins aquest setembre. I què fa en Pera sense Morán? El director Abel Folk i la productora Focus li han servit una peça pensada a la seva mida: Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes. Pera s'erigeix com el centre i la resta de l'univers (Mont Plans, Lloll Beltran, Miquel Sitjar, Anna Azcona...) la balla al seu ritme.
Folk ha agafat el text de Claude Magnier, que Louis de Funes va popularitzar en un film el 1967, i li ha donat un vernís ecològic, a més de portar-ho a la rabiosa actualitat catalana. Ha estat la seva manera de reconstruir des del segle XXI. El cert és que tampoc caldria. Perquè, a escena, Joan Pera com a actor personatge supera tot i tothom: l'acudit, el gag, la trama, els atacs de nervis i les pastilles per al mal de cap. Pera continua sent aquell terratrèmol de vis còmica de poca envergadura i grans resultats. És clar que el seu joc de tennis de rèpliques improvisades queda, ara, com un solitari de frontó. És una llàstima perquè al seu costat no hi ha cap abisme interpretatiu, sinó un repartiment que pot donar joc a una simfonia d'humor. Pera tem el canvi climàtic, que la nova conjuntura teatral l'arraconi. Ha de trobar com subsistir evolucionant. Aquest és el repte d'aquesta producció per als pròxims sis mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada