26 de març de 2007
Massip ens proposa un recorregut cronològic per un seguit de formes "teatrals" que fins ara havien estat poc considerades a les històries del teatre que partien de la preeminència del text literari. Però no únicament analitza les festes populars i els gèneres d'arrel religiosa que sobreviuen, sinó que posa en valor i rehabilita la feina dels joglars, massa sovint empetitits al costat de la grandiositat textual dels trobadors.
També dibuixa el recorregut que fa el teatre català del temple al carrer en el traspàs que va del drama litúrgic als Misteris, tot fent-nos evident que era una teatralitat visual i que era al servei del poder. I en tractar el teatre del Renaixement abunda en la consideració del pes que va tenir la cort virregnal de València en l'apropiació de l'escena erudita i dels models italians. Sense aquest teatre poliglot i sense una creixent escena populista i professional, segurament el teatre barroc que després va florir al teatre castellà hauria evolucionat de manera diferent. En aquest sentit la figura del barceloní Francesc Fontanella podria haver estat cabdal si les correlacions de poder haguessin evolucionat de manera diferent.
I hi ha el cas dels germans Ramis a Menorca sota l'ocupació anglesa, i sobretot amb Joan Ramis i Ramis. Ramis és un nom central en el període del neoclassicisme català. La seva tragèdia Lucrècia, raciniana i escrita sota els dictats de la poètica de Boileau, també fa pensar com hauria estat el nostre teatre sense la impositiva dominació castellana. Però el tractat de Versalles va tornar l'illa de Menorca a la corona espanyola i es van estroncar les esperances. Massip ens proposa una mirada nova a aquesta realitat encara mal coneguda, i ho fa tenint en compte tant les festes per les noces de l'arxiduc Carles com les propostes textuals i multiformes del teatre humanístic. Però el més important és finalment, al cap de tants anys, que ja tenim un continuador de l'obra de Xavier Fàbregas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada