25 de març de 2007
Un grup de teatre de Rocafonda i el Palau treballa amb joves immigrants marroquins per educar-los i integrar-los a la ciutat a través de l’art
per Albert Ribas Dot - fotos Anna Aluart
Imatges de les diferents actuacions al centre de Mataró
Una quinzena de joves marroquins fan mímica, gesticulen i escenifiquen un mercat bilingüe davant de l’ajuntament. Aquesta és una imatge que no es veu cada dia a Mataró. L’art i el treball social units per portar els joves immigrants dels barris de la ciutat a fer teatre i, a la vegada, poder integrar-se i moure’s per zones de la ciutat en la que viuen que no trepitgen gaire sovint. Darrere de nois com l’ Abdeljalil o la Ibtissam hi ha en David Martínez i la Ouafaa Aouattah, dos dels encarregats del Grup Nunja de Teatre Social de Rocafonda i El Palau. Un grup amateur que pretén utilitzar el teatre com a eina social per a la integració. Divendres 23 va ser el primer contacte d’aquest teatre social amb el públic de la ciutat a través d’una petita acció teatral emmarcada dins les activitats organitzades pel Patronat Municipal de Cultura per commemorar el Dia Internacional del Teatre, el proper dia 27, i que van tenir lloc a diversos punts cèntrics de la ciutat.La iniciativa del grup de teatre social, però, no és nova. La Ouafaa ja havia estat una de les persones que havia tirat endavant el projecte el curs passat. La idea neix d’en Souad, antic director del grup de teatre Tarannà de l’Associació de Veïns de Rocafonda i el Palau. “Els joves marroquins del barri no tenen espais per reunir-se, sempre estan pel carrer. La idea del grup era recollir els joves i que el teatre sigui una eina de comunicació, per treballar hàbits com el respecte o la capacitat de concentració i potser, més endavant, fer una actuació”, explica la Ouafaa sobre la idea inicial.Ella i en Souad van plantejar la idea i, amb el suport del Pla Comunitari dels barris de Rocafonda i el Palau, es van reunir amb diverses entitats com el Servei de Nova Ciutadania de l’ajuntament per intentar portar a terme el projecte. Un projecte que va acabar aconseguint la col·laboració i el suport de l’Aula de Teatre de Mataró, que va aportar al projecte l’experiència de l’Ahmed, un altre professor de teatre, i un bon grup de joves marroquins disposats. “L’any passat va funcionar molt bé. I aquest any, des del Pla Comunitari, ens van proposar de tornar a muntar el grup. Vaig tornar a buscar joves del barri, totes les parts es van posar d’acord i l’Aula de Teatre ens va posar en contacte amb en David”, explica la Ouafaa.
Satisfacció
Actualment, uns 18 joves marroquins es reuneixen cada dimecres al gimnàs del CEIP Rocafonda per participar de les dinàmiques que en David Martínez i la Ouafaa, tots dos amb experiències teatrals anteriors, proposen. “Durant les sessions fem diferents tècniques de desinhibició, per perdre la por a tocar-se físicament, poder-se obrir també a nivell emocional, fer una mica de clown, riure i treure’s aquesta cuirassa que tenen”, explica en David. Però tenir junts un grup de nois i noies adolescents no és fàcil. “Hi ha dies que estan més rebels i, sobretot, hi ha aspectes culturals que vas descobrint a mesura que vas fent les activitats. Però es tracta d’anar buscant l’equilibri entre el que ells volen i els hi agrada i el que nosaltres volem treballar”, comenten.Aquest primer espectacle va servir al grup per tastar el directe i, com era d’esperar, no va sortir tot perfecte. Com comentaven la Ouafaa i en David, els nois porten poc temps treballant, un parell de mesos, i encara s’està formant el grup. Malgrat això, estan satisfets del resultat. “Era una cosa molt senzilla però per a ells ja era un repte molt gran estar aquí i fer-ho davant de la gent al centre de Mataró. N’hi ha hagut dos o tres que no volien sortir perquè s’han trobat, un cop aquí, molt nerviosos i els que ho han fet, ho han fet molt encongits”, puntualitzava en David.
La mediació és la clau
Però aconseguir que els joves i, sobretot, les seves famílies es comprometin amb el grup de teatre no és una feina fàcil. “La recaptació de joves és la part més difícil perquè costa molt explicar a famílies que tenen una cultura diferent la nostra proposta i la idea bàsica del teatre, però com que jo també sóc del barri i conec als joves i a les famílies puc anar a parlar-hi directament i intentar aconseguir que deixin que els seus fills s’apuntin a la activitat”, comenta la Ouafaa.La feina de mediació i recaptació és una part molt important dels objectius del grup. El fet que la persona encarregada de la mediació sigui propera i del barri ajuda i això es desprèn, per exemple, dels comentaris d’una de les noies, la Kaouatar. “Soc veïna de la Ouafaa i em va proposar anar a fer teatre al seu grup i. m’agrada molt. El meu pare es va enfadar una mica, però el vam acabar convencent”, explica. El resultat és que els pares de la Kaouatar van baixar fins a l’ajuntament per veure l’actuació de la seva filla. Potser ella estava nerviosa o no ho va fer del tot bé, però els objectius d’integració del grup es van complir per unes hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada