El Fantasma de la Ópera", la comedia musical récord

www.infobae.com

24 abril 2007

La obra de Andrew Lloyd Weber cumplió 8.000 funciones en Broadway, donde se representa hace casi 20 años y fue vista por 11 millones de personas

El conocido musical de Andrew Lloyd Webber "El fantasma de la Ópera" se convirtió en el primero de la historia de Broadway en haber superado las 8.000 funciones, al haber estado en cartel durante dos décadas.Según informan los responsables de la producción en su página web, la función de matiné celebrada el miércoles 4 de abril marcó el número 8.000 de esta obra, que dirige Harold Prince y que se representa en el Majestic Theatre de Nueva York.Desde que se estrenó el 26 de enero de 1988, "El Fantasma de la Opera" fue vista por 11 millones de personas y recaudó u$s645 millones, lo que la coloca a la cabeza de todas las producciones de Broadway.El total de dinero recaudado en los diferentes teatros del mundo sumaría u$s 3.200 millones, así como unos 80 millones de espectadores, si se tiene en cuenta el recorrido internacional que tuvo esta producción.Para los responsables del musical, esta cifra le convierte en la producción de mayor éxito de la historia, por encima incluso de la película "Titanic", que recaudó 1.200 millones de dólares.Añaden además que no tienen intención de retirar de cartel esta producción, que se convirtió en la más longeva de Broadway hace un año.La obra, que está basada en la novela del mismo título del autor francés Gaston Leroux, se estrenó por primera vez en Londres en 1986, aunque dos años después se trasladó a Nueva York.En esta ciudad, el personaje del 'fantasma" es interpretado por Howard McGillin, que lo ha representado en 1.500 ocasiones, más que cualquier otro actor de Broadway.El papel de "Christine" es interpretado por Jennifer Hope Wills, y el de "Raoul" por Michael Shawn.
Fuente: EFE

´La decadencia en Varsovia´ acercará el teatro a los jóvenes

Ortuño, Rojano, Mudarra, Alonso y Palacios, ayer, con el cartel.Foto:LADIS

www.diariocordoba.com

24 abril 2007

Violencia y acoso escolar centran la obra de Antonio Rojano.

J. GARCIA HIGUERAS

Ortuño, Rojano, Mudarra, Alonso y Palacios, ayer, con el cartel.Foto:LADIS
El Centro Andaluz de Teatro (CAT) trae a la capital la obra La decadencia en Varsovia , escrita por el cordobés Antonio Rojano, que fue residente de la Fundación Gala. El público juvenil es el principal destinatario de las funciones programadas en la Escuela de Arte Dramático, entre mañana y el domingo (a las 12.00 horas los tres primeros días; a las 21.00 el sábado, y a las 19.00 horas el domingo).
El acoso escolar y la violencia son los temas fundamentales que trata, sin dar de lado al ecologismo, la comida basura y el amor. Los continuos giros lingüísticos marcan esta creación en la que tres amigos deciden emprender un viaje a un destino utópico llamado Groenlandia "como símbolo de pureza". Un secreto irá motivando cambios entre ellos. El director del CAT, Francisco Ortuño, explicó que entre las otras obras que traerán a Córdoba destaca una sobre Góngora en el Gran Teatro, con Juan Luis Galiardo. También trabajan en otra escenificación sobre Picasso y otra de José Saramago.
El Instituto Andaluz de la Juventud y las delegaciones de Cultura y Educación están detrás de este acercamiento del teatro a los jóvenes.

La producción ´Fidelio´ logra dos premios del Teatro Campoamor

www.panorama-actual.es

23 abril 2007

EL GALARDÓN EN LA CATEGORÍA DE CANTANTE MASCULINO RECAYÓ EN MATTI SALMINEN

El premio en categoría de ´Dirección musical´ de los Premios Líricos Teatro Campoamor 2007 fue para Zubin Mehta, por ´Fidelio´ de Beethoven, en una producción del Palau de les Arts Reina Sofía en Octubre 2006, mientras que el galardón en la categoría de cantante masculino recayó en Matti Salminen por su interpretación del personaje de Rocco en esta obra. El fallo fue hecho público tras la reunión del jurado, según informaron fuentes municipales del Ayuntamiento de Oviedo.


El jurado, que se reunió desde este domingo en el Teatro Campoamor de Oviedo, está integrado por Gonzalo Alonso (La Razón), Manuel Cabrera (Diario Vasco), Marcelo Cervelló (L´Opera), Luis G. Iberni (El Cultural de El Mundo), Pablo Meléndez Haddad (ABC ), Luis Suñén (Scherzo), Juan Ángel Vela del Campo (El País), presidido por Inés Argüelles y actuando de secretario Cosme Marina (La Nueva España).Por su parte, Fiorenza Cedolins, ha slo pido galardonada en categoría femenina su personaje de Cio-Cio San en ´Madama Butterfly´ de Puccini, en una coproducción del Gran Teatro del Liceo de Barcelona y la Royal Opera House del Covent Garden, de junio de 2006. También se la pudo ver en una poducción de la Ópera de Tel Aviv en el Palacio Euskalduna en febrero de 2006.Robert Carsen, ha sido premiado en la categoría de ´Dirección de escena´ por ´Diálogo de Carmelitas´ de Poulenc, en una producción de la Nederlandse Opera de Amsterdam, ofrecida en el Teatro Real de Madrid en Junio de 2006.En ´Mejor nueva producción´, el premio fue para ´The Turn of the Screw´ de Britten. Su dirección musical es de Sachio Fujioka, la dirección de escena de Tim Carroll, la escenografía de Roger Butlin, en una producción de la Ópera de Oviedo, ofrecida en el Teatro Campoamor (Oviedo) en diciembre 2006.El galardón para la mejor ´Cantante revelación´ ha sido para Ainhoa Garmendia, por su personaje de Servilia en ´La Clemeza di Tito´ de Mozart. Se trata de una coproducción del Gran Teatro del Liceo y la Oper Leipzig, que se pudo ver en el Gran Teatro del Liceo, Barcelona en Octubre 2006.El mejor ´Cantante de zarzuela´ ha sido Carlos Álvarez por su personaje de Vidal en ´Luisa Fernanda´ de Moreno Torroba y por Conciertos Conmemorativos del 150 Aniversario del Teatro de la Zarzuela en octubre de 2006.En la categoría ´Actriz o actor de zarzuela´, el galardón recayó en Millán Salcedo, por Mochila en ´Los sobrinos del Capitán Grant´ de Fernández Caballero, en una producción del Teatro de la Zarzuela.El ´Premio especial a toda una carrera´ ha sido para Mirella Freni, mientras que Plácido Domingo ha sido distinguido en la categoría de ´Institución o persona que haya contribuido muy significativamente al mundo de la Lírica´ Plácido Domingo. También ha sido premiada Radio Clásica de RTVE, por su constante apoyo y difusión de la lírica a lo largo de sus más de 50 años de existencia.En la ceremonia de entrega los premiados recibirán junto con el galardón, una estatuilla en bronce de ´La Gitana de Paris´ de Sebastián Miranda, un premio de 12.000 euros, en el transcurso de una gala-concierto que se celebrará en el Teatro Campoamor de Oviedo a finales de junio de 2007, con la participación de la Orquesta Sinfónica Ciudad de Oviedo y la Capilla Polifónica Ciudad de Oviedo. La dirección escénica de la gala correrá a cargo de Emilio Sagi con escenografía de Luis Antonio Suárez y vestuario de Pepa Ojanguren.

Benvolgut retorn als orígens

www.vilaweb.cat

29 abril 2007

FOUR MOVEMENTS...» / JORDI BORDES.
Amaranto és gat vell en això del teatre i les performances. Es belluga còmodament en un discurs de mil imatges poètiques (majoritàriament decadents i escèptiques) i d'accions revulsives, acrobàtiques, i de contacte directe. És en la frontera del personatge i de l'actor i hi ha una connexió instantània amb l'espectador. La tercera obra de la companyia, nascuda el 1999 i que sobreviu actuant i sorprenent la concurrència més desperta en sales emergents de tot l'Estat espanyol, retorna al text i obvia bona part d'escenes visuals que carregaven, ferien i restaven coherència al discurs. Bon treball, aquest, de la mort que culmina sentenciant que se sent orgullós de mirar-se el melic.
La companyia és generosa i va augmentant l'aparició de personatges i la seva presència a l'escena. Ara, Martí és el quart convidat. De fet, executa un personatge de pedra: el presentador d'un programa revulsiu que pretén trobar el millor supervivent de la Terra. Tant vàlid com estúpid. Tan burra com la vida. Els tres personatges que evolucionen sota els focus responen a no gosar viure per por de perdre-ho tot; al carpe diem més animal que no mesura si fa mal a un mateix o als veïns, i, per últim, a la persona que tot ho justifica: fins i tot, la seva decisió incorrecta de no actuar. El quart moviment de la peça és un vídeo documental en què estàtues de la Rambla i creadors emergents com ara Semolina Tomic (L'Antic Teatre), Jordi Forcadas (Pa'tothom), i l'artista Frederic Amat, opinen sobre l'art i sobre la supervivència (vital i artística, depenent de si el formigueig és a l'estómac o al cor).
Four movements, el primer espectacle del cicle Radicals Lliure, és sincer i contundent. Trencar una síndria amb el cap, fer-se passar el corrent d'una bateria, enterrar viva una actriu o el cant brillant «Soy Eva y no pariré» són algunes de les accions que aporten l'acció al devessall de paraules i a la tempesta pessimista d'una societat intolerant o prou progre per saber que és injusta però incapaç d'arriscar: una societat morta en vida.
Amaranto culmina la trilogia del sofà. Van començar fa un grapat d'anys amb la seva versió acrobàtica de l'amor (Tazón de sopa china) i l'any passat van tenir un daltabaix amb un cant a l'honor (Indignos): tres freaks demostraven que eren capaços de perdre la dignitat pel seu públic, fins a deixar-se violar. El retorn al Tazón... és d'agrair.
Títol: Four movements for survival
Companyia: Amaranto
Intèrprets: Ángeles Ciscar, David Franch, Lidia González Zoilo i Martí Sales
Dia i lloc: Dijous, 26 d'abril (28 i 29 d'abril, 5, 11 i 12 de maig) a l'Espai Lliure

RUSIÑOL - ARANJUEZ - 1931 - 2007

Al complir-se 75 anys de la seva mort, aquest espectacle musical fa un repàs a la vida del genial pintor. Obra de Montserrat Cornet.

Direcció: Josep M. Cusachs.

Dia: 29/04/07.

Horari: A les 19:00 h.

On:Sala Cabañes

Organitzat per: Teatre Sala Cabañes

Notes: Preu: consulteu

Reserva localitats 93.790.12.13

El Foment es converteix en la fleca del senyor Rigol

www.capgros.com

28 abril 2007

El Foment es converteix en la fleca del senyor Rigol
La companyia de teatre El Tramvia presenta aquest diumenge l'obra 'Fleca Rigol, digueu'
per capgros.com

La programació de teatre amateur del Foment Mataroní presenta diumenge, dia 29, l’obra Fleca Rigol, digueu, una peça escrita per Josep Maria Muñoz i Pujol i interpretada pel grup de teatre El Tramvia. L’obra se centra en el senyor Rigol, propietari d’una fleca i amant de la forma tradicional de fer pa, que s’enfronta amb en Nemesi, un jove que li tira en cara que utilitzi maquinària tan vella.

Diumenge dia 29· A 2/4 de 7 de la tarda al Foment Mataroní. Preu: 6 euros

Alabat sigui l’Altíssim

www.totmataro.cat

25 abril 2007

‘Primera història d’Esther’ al Monumental
Comas Soler Cultura - Crítica

Divendres de la setmana passada, va aterrar al Teatre Monumental la ‘Primera història d’Esther’, de Salvador Espriu. O no ben bé. Perquè no és segur que la versió que es presentava, dirigida per Oriol Broggi, planés prou a to per arribar als 456 mortals que van tenir la bondat d’assistir a l’espectacle.Ja se sabia que aquest muntatge de Broggi, primera obra d’Espriu al Teatre Nacional de Catalunya, havia de contraposar-se a un seguit de circumstàncies contextuals que convertien la seva comesa en un compromís no gens fàcil: la importància d’Espriu com a figura de les lletres catalanes; la significació social i literària de l’obra en el moment en què va ser escrita i el seu enrevessament des d’un punt de vista dramatúrgic; el pes de les referències dels muntatges “històrics” de Jordi Sarsanedas (1957), Ricard Salvat (1962, 1968 i 1977) i Lluís Pasqual (1982); i el lapse excessiu del quart de segle que feia que aquest text no pujava a un escenari. Per això és comprensible que en la seva versió Broggi hagi volgut defugir la pesantor de tanta responsabilitat acumulada i hagi optat per buscar una sensació de menys gravetat a base d’acréixer el joc dels titelles, la música, alguns elements d’atrezzo o els moviments grupals, com el del final en què tots els personatges –músics inclosos– són indiscriminadament engolits pel teatrí de putxinel·lis.

Dicció insatisfactòria

El camí triat per Broggi no només és del tot legítim, sinó també segurament saludable. El problema, però, és que s’esgarria en el més fonamental: la paraula. Perquè ni la direcció d’actors, ni la dicció d’aquests està a l’alçada requerida pel text. Amb l’excepció de Joan Anguera, a qui cal felicitar, que en el seu paper d’Altíssim està tota l’estona formidable i broda el darrer monòleg de manera entendridora. Les mancances assenyalades dificulten molt la recepció de l’obra per part de l’espectador. I el fet és greu perquè aquesta peça d’Espriu vol ser un homenatge de l’autor a la llengua catalana. En els diversos plans en què es desenvolupa l’acció, sigui el món dels titelles, sigui el de la metafòrica dominació dels jueus per part dels perses, sigui el de les històries de Sinera, Salvador Espriu hi desplega tota una gamma de registres lingüístics i d’expressions fetes, des dels mots més populars fins al cultisme més estirat, que són una autèntica joia. S’ha de plànyer, per tant, que a bona part del públic se li escatimés la possibilitat de gaudir d’aquesta riquesa de matisos, senzillament perquè el text no els arribava.

Musical "El fantasma de la Opera" de Lloyd Webber se convirtió en el primero en superar las 8.000 funciones

http://elobservador.rctv.net

24 abril 007

El musical "El fantasma de la Opera", del famoso productor de obras en Broadway, Andrew Lloyd Webber, se convirtió en el primero en superar las 8.000 funciones, debido a que se ha mantenido en cartel durante dos décadas.

Los responsables de la producción señalaron en su página web que la función de matiné celebrada el miércoles 4 de abril marcó el número 8.000 de esta obra, que dirige Harold Prince y que se representa en el Majestic Theatre de Nueva York.

Detallan que desde que se estrenó el 26 de enero de 1988, "El Fantasma de la Opera" ha sido vista por 11 millones de personas y ha recaudado unos 645 millones de dólares, lo que la coloca a la cabeza de todas las producciones de Broadway. Pero si eso no es suficientemente importante, agregan que el total de dinero recaudado en los diferentes teatros del mundo sumaría unos 3.200 millones de dólares, así como unos 80 millones de espectadores, si se tiene en cuenta el recorrido internacional que ha tenido esta producción.

Dada la continuidad de este éxito, los responsables del musical anunciaron que la obra permanecerá en cartelera.

Cerró la fiesta del teatro en La Rioja

Después de la lluvia, el espectáculo de cierre

www.lanacion.com.ar

24 abril 2007
Anteanoche terminó el encuentro nacional que convocó a más de 13 mil espectadores

LA RIOJA.-

"Está bueno pensar que hay fiesta nacional para rato." Raúl Brambilla, director ejecutivo del Instituto Nacional del Teatro, toma un apresurado café en medio de la urgencia del cierre del evento, que concluyó antenoche en esta ciudad. La vigésima segunda edición puso en escena un hecho inesperado: la masiva respuesta del público riojano a las 41 obras presentadas por elencos de varias provincias argentinas, con más de 80 funciones a lo largo de 11 días. Más de 13 mil espectadores llenaron espacios de representación tradicionales o alternativos, y unos 400 teatristas se movieron por la ciudad como si fuera un gran escenario: intercambio de experiencias, talleres, encuentros, peñas... Cuando se le pregunta a Brambilla si el precio de las entradas, dos pesos, provocó la asistencia masiva a la salas, el teatrista contesta enfáticamente: "No. Hubo una actitud maravillosa en la gente. Por más que hubiese sido gratis, tenían que ir a retirar su entrada a lugares y en horarios determinados. Para nosotros, esta fiesta en La Rioja superó todas las expectativas". El ingreso a la sala del Nuevo Teatro Víctor María Cáceres ha sido rebasada. La última obra, Después de la lluvia , de Córdoba, atrae de la misma manera que el resto de las puestas. Los organizadores deciden, entonces, realizar primero el breve acto de cierre. "Esto nos permite pensar que realmente hay un público potencial de teatro en la Argentina que nosotros tenemos el deber de atender. Habrá que generar más y más ofertas para que ese público pueda cubrir la apetencia que tiene", explica Brambilla, con un entusiasmo que, durante la ceremonia, lo impulsa a pedir un aplauso para el gran protagonista de la fiesta: el público. "No cabe duda de que la lucha por la ley del teatro fue útil; se demostró que valía la pena desde el primer día que comenzó a funcionar el instituto. Después, las cosas se fueron perfeccionando; hubo altibajos, lógicos en todo proceso de crecimiento. Les debemos mucho a los pioneros que pusieron las bases, y nos queda la responsabilidad de seguir haciéndolo crecer. Tampoco quedan dudas de que hacía falta una norma que creara un organismo como el instituto. Si no existieran ambos, generar este tipo de eventos sería prácticamente imposible", agrega. Para Brambilla, se está en un proceso de crecimiento. "Cuando la gente comienza a responder de este modo, uno tendría que ser muy necio para no atender la demanda. Y el instituto nació para atender demandas de la gente, de los teatristas y generar programas que atiendan esas demandas." En la larga fila de ingreso, descubrimos a César Torres, director de la Comedia Provincial de La Rioja, entusiasmado por la convocatoria. "De las 41 obras, vi 38, y en todas pasó lo mismo: salas llenas." Lo mejor, la cantidad de jóvenes que concurrían, según dice. "Creo que el nivel artístico de las puestas ha crecido. Yo he visto muchas fiestas nacionales y me parece que el crecimiento es obra del Instituto Nacional del Teatro." La ceremonia de clausura se demora unos minutos. El público reclama con aplausos. "Estamos clausurando una fiesta, pero inaugurando la esperanza de que cada vez haya más teatro", afirma Brambilla en un breve discurso. El coordinador ejecutivo del evento, Miguel Palma, da un especial agradecimiento a quien esa noche no puede estar, luego de haber trabajado incansablemente durante 10 días: Analía Martín de Fuenzalida, delegada del INT en La Rioja. "Sin ella, esta fiesta hubiese sido casi imposible". La presidenta de la Agencia Provincial de Cultura, Ilda de Soria, pide "autarquía ya" para los organismos culturales. Minutos antes de que sonara la metálica voz de los parlantes para indicar que el espectáculo estaba por comenzar y que se apagaran los celulares-que lo mismo suenan, pese a lo imperativo de la solicitud-, un espectador cuenta que para la obra de títeres Hecho a mano, de Javier Villafañe, Lidia Reynal y Daniel Melluso, interpretada por el grupo El Sombrero, de La Plata, hubo que agregar una tercera función. No alcanzó con dos. "El sueño se ha cumplido", había escrito Lito Cruz el viernes, en una carta, al recordar los diez años de la sanción de la ley nacional del teatro y los efectos que ella tuvo. Por Arturo Ortiz Sosa (h) Corresponsal La Rioja Protesta

LA RIOJA.-

Los ambientalistas de Chilecito y Famatina que rechazan la exploración minera a cielo abierto que pretende realizar la empresa Barrick Gold aprovecharon la fiesta para protestar. Mujeres vestidas de negro y rostros maquillados mostraron carteles que decían: "El Famatina no se toca". Aprovecharon la obra del Daniel Veronese, Formas de hablar de las madres de los mineros mientras esperan que sus hijos salgan a la superficie , que presentó la provincia de Corrientes.

eN movimeNt - avui al teatre monumental

pètals de vida un espectacle de dansa per a tota la
familia.
pètals de vida és un espectacle que ens parla de la vida;
tot té un principi i una fi. Tota flor, neix, creix i mor. Tota persona, neix creix i mor. A partir d’aquesta evidència afrontem un projecte que ens parla de la vida, comparada amb
una flor, més concretament, amb una rosa.
pètals de vida comença a partir d’un moviment únic, un
sol cos, la llavor del que serà, una flor, una persona, una vida. A poc a poc, la tija creix,
neixen els primers brots, i així, els primers passos, i d’aquella llavor en sorgeixen quatre
pètals, quatre persones que esdevindran sers únics i a la vegada comuns a un mateix
orígen.
La tija es prolonga en poncella, un munt de portes i camins s’obren al seu davant,
creixen espines al voltant de la tija, conseqüència directa de l’aprenentatge de la vida, a
vegades cal defensar-se, el creixement és constant, el temps no para, cal prendre
decisions, obrir i tancar portes, escollir; la flor ja tota formada, finalment floreix. Els
pètals llueixen amb magnificència i arriben a ser quatre personalitats ja desenvolupades,
quatre pètals que caminen per la vida, que prenen decisions, que se submergeixen a
l’estrès del dia a dia, que fan el seu camí; i sense poder aturar el temps, sense poder
evitar-ho, la rosa perd força, els records cada cop són més part del present, les portes es
van tancant, el moviment es deteriora, els pètals cauen sense energia, la flor agonitza
lentament al compàs del temps.

LA COMPANYIA

Esther Ariño
La seva formació de dansa es realitza a l’Aula
de Teatre i Dansa de Mataró amb mestres com
Maria Rovira, Alícia Pérez, Sol Vàzquez i
Mercè Grané, compagina els estudis de dansa
amb els de claqué amb Enric Torné, la música,
la viola, i el circ. També estudia teatre a
l’escola la Saca, on realitza diferents
muntatges amateurs.
Carla Arís
La seva formació de dansa es realitza a l’Aula
de Teatre i Dansa de Mataró amb mestres com
Maria Rovira i Mercè Grané, compagina els
estudis de dansa amb els de gimnàstica
esportiva i acrobàcia a l’escola de circ Rogelio
Rivel. També estudia teatre a l’escola la Saca,
on realitza diferents muntatges amateurs.
Alba Carbonell
La seva formació de dansa es realitza a
l’escola de dansa Dúnia, on estudia dansa
clàssica, jazz i contemporània, amb professors
com Gemma Puertas, també realitza alguns
intensius amb Maria Rovira. Estudia teatre a
l’escola la Saca, on realitza diferents
muntatges amateurs.
Cristina Castellà
La seva formació de dansa es realitza a
l’escola de dansa Dúnia, on estudia dansa
clàssica, jazz, contemporània i hip hop, amb
professors com Gemma Puertas, Isabel i David
Campdarròs, també realitza alguns intensius
amb Maria Rovira. Estudia teatre a l’escola la
Saca, on realitza diferents muntatges amateurs.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció: Mercè Grané
Coreografia: eN movimeNt
Múscia: Varis autors
Ballarins: Esther Ariño
Carla Arís
Alba Carbonell
Cristina Castellà
Il.luminació: Pol Cortès / Dídac Díez de Andino
Escenografia: eN movimeNt
Realització vestuari: Gemma Garné i Montse Ciudad
Maquillatge: Claudia Senserrich
Projeccions: Xevi Ribas
Fotografia: Marc Grané i Oriol Miras
Imatge: Alba Carbonell
Premsa: Ramon Radó

Dansa per a tots els gustos en la celebració del seu dia internacional

www.totmataro.cat

27 abril 2007

Es combinen els actes a l’exterior amb les actuacions al Teatre Monumental
Redacció Cultura

De nou, un any més la ciutat celebra el Dia Internacional de la Dansa que, com sempre, pretén acostar el ball a tots els ciutadans, i mostrar-los tota la varietat que aquest art engloba. Enguany, i després d’uns anys de format canviant, el programa inclou accions tant en espais tancats de la ciutat com d’altres que portaran el ritme fins el bell mig de Mataró.‘Pètals de vida’, el projecte guanyador de la I Mostra de Coreografies Curtes de Mataró de eN movimeNt serà l’encarregat de donar el tret de sortida al programa, el dissabte a la nit al Monumental. Trànsit serà el següent en actuar, ja el matí del diumenge, quan a partir de la 1 del migdia faran una acció de dansa des de la plaça Espanya fins a l’Ajuntament. A partir de la tarda arribarà el torn a les escoles de demostrar, a la plaça de l’ajuntament, el que han après les seves alumnes.

La historia de la comedia musical

http://168horas.com.ar

19 abril 2007

Con la conducción del especialista Ernesto Graciotti, el próximo martes 24 comenzará a las 19,30 en el Teatro Municipal del Viejo Concejo, 9 de Julio 512, San Isidro, el ciclo “La Historia de la Comedia Musical”.El arranque será con “La Comedia Musical Norteamericana, sus comienzos”, conferencia musical en formato multimedia durante la cual se efectuará una recorrida desde “Showboat” (1927), pasando por George Gershuin hasta Cole Porter. Cada tema será ilustrada con cantantes en vivo y proyecciones de DVD’s en pantalla gigante.El ciclo continuará, siempre en el mismo horario el martes 8 de mayo con “La Epoca de Oro de Broadway”: Rodgers&Hammerstein II, duo más famoso de creadores de comedias musicales. El martes 12 de junio será “Bob Fosse: el coreógrafo que revolucionó la danza en los musicales de Broadway”; Martes 10 de julio: “La Invasión Británica de Musicales a Broadway de los 80’S: CATS (1981)”. Los Poemas de Thomas S. Eliot convertidos en el mágico musical que más tiempo ha permanecido en cartelera: martes 14 de agosto: “Los miserables”, la célebre novela de Víctor Hugo en la época música que desde su estreno sigue conmoviendo al mundo entero; martes 11 de septiembre: “El fantasma de la Opera” (1986): El sorprendente musical, basado en la novela de Gastón Leroux, que de una manera exitosa está recorriendo el mundo; martes 9 de octubre: “Miss Saigón” (1989): el segundo musical de los creadores de “Les miserables” que recrea la historia de Madame Butterfly y la traslada a Vietnam en 1975; martes 13 de noviembre “Sthephen Sondeheim”: el creador contemporáneo norteamericano más importante de la actualidad.La entrada será gratuita y la capacidad limitada. Para más información, comunicarse al 4512-3210/13 o por correo electrónico a cultura@sanisidro.gov.ar.

Acriz Magüi Mira invitada para celebrar 100 años teatro europeo en Shangai

www.terra.es

23 abril 2007

La actriz valenciana (este español) Magüi Mira ha sido invitada por el Centro Dramático de Shangai (este de China) para celebrar el aniversario de los cien años de teatro europeo en Shangai, el corazón comercial de China, con un monólogo escrito para ella por el dramaturgo José Sanchis Sinisterra: 'Magüi Mira es Molly Bloom'.La pieza, que se inspira en la Molly Bloom de la novela 'Ulises'(1922), del escritor y poeta irlandés James Joyce (1882-1941), llega al gigante asiático de la mano de la delegación para Asia-Pacífico de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), y después de presentarse en Shangai el 24 y el 25 de abril, llegará a Pekín a finales de mes.'Es una experiencia tremenda', declaró a EFE la actriz, 'nunca he trabajado con subtítulos, estoy en un país tan culturalmente diferente que hay que poner subtítulos. Además, los chinos tienen maneras de posicionarse ante la vida muy diferentes'.'Estoy deseando saber si voy a conseguir emocionarles a pesar de esa barrera, si se puede establecer una complicidad, un puente emocional entre dos culturas tan distintas', añadió.'Esa experiencia la quería vivir desde hace mucho tiempo, porque tengo la intuición de que la emoción es la esencia de la cultura y no tiene fronteras', dijo.La pieza, presentada por primera vez como 'La noche Molly Bloom' (1979), es una 'vuelta de tuerca' sobre la propia dramatización del 'Ulises' que, en su día, había hecho el valenciano Sanchis Sinisterra, en la que Magüi Mira daba vida a la antigua cantante de opereta que abandonó la música por su matrimonio.El monólogo hilvana los pensamientos, recuerdos y fantasías eróticas de Molly Bloom, 'una mujer dublinesa de principios de siglo (XX), hundida hasta el cuello en la mediocridad de una existencia pequeño burguesa, dotada de una moralidad poco convencional y una lucidez nada corriente', el palabras del propio Sanchis Sinisterra.La obra habla 'de una gran asignatura que tenemos pendiente todavía los seres humanos', señala Magüi Mira,- 28 años después de haberla interpretado por primera vez-, 'que realmente la categoría del ser humano no depende del cóctel hormonal con el que naces', del género, ni de la tendencia sexual.'La esencia de esa asignatura está en el pensamiento de una mujer de principios del siglo XX: ella sabe que vive en un mundo que no es justo, un mundo de hombres, pero no sabe cómo luchar, porque es una analfabeta, aunque hay algo en su instinto que le dice que tiene que pelear', explicó.'Hay algo que me parece maravilloso, y que es que ella esta pelea la juega en una cama, en una noche de insomnio, en la que su marido duerme a los pies tranquilamente, porque él no tiene problemas, mientras ella no puede dormir porque su vida está sin resolver', adelantó.La actriz reveló que siente una gran curiosidad por la mujer china, porque le parece que 'juega un rol de sumisión al hombre desde la inteligencia, desde el sentido común, y siempre me ha atraído mucho cómo hacen ahora para resolver esa contradicción'.'Espero que les divierta' la obra a los hombres y mujeres chinos que acudan al espectáculo, concluyó, 'que sobre todo les asombre y les estimule a resolver cada día, -que en el fondo es lo que necesitamos todos-, un estímulo para levantarte cada mañana'.
Terra Actualidad - EFE

Un dia per ballar sense parar

www.capgros.com

27 abril 2007

Una coreografia pel centre de la ciutat oberta a tothom és l’estrella dels actes del Dia Internacional de la Dansa
per Vern Bueno

fotos

R . Gallofré

El diumenge, 29 d’abril, és el Dia Internacional de la Dansa. Una data en què els carrers de Mataró s’ompliran de coreografies i que convida tots els ciutadans a oblidar-se d’inhibicions i arrencar a ballar. L’acte estrella serà una coreografia massiva organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la companyia Dansa Trànsit, que portarà per nom Mataró balla i que està oberta a la participació de tothom. Es tracta d’una cercavila de dansa programada pel mateix dia 29, que s’iniciarà a la una del migdia a la plaça d’Espanya i que finalitzarà a la plaça de l’Ajuntament. Els protagonistes seran els estudiants de l’Aula de Teatre, el conjunt musical Gertrudis i un grup de percussió. Tots ells posaran ritme i guiaran a la resta de ciutadans que s’hi vulguin afegir. El mateix diumenge, abans de sortir en cercavila, els assistents podran participar als assaigs que Trànsit organitzarà tant a l’Aula com a la plaça d’Espanya. "Es fan per aprendre els quatre passos, molt senzills, que formaran la coreografia" diu la directora de la companyia, Maria Rovira, Un cop arribats a la plaça de l’Ajuntament, Trànsit presentarà una coreografia en què els infants seran els protagonistes, i en què hi participaran músics de flamenc de l’Aula de Música Moderna de Barcelona.Més coreografiesEl diumenge a la tarda seguirà l’activitat darrere la Casa Gran amb la Mostra de Coreografies, a càrrec de l’escola de dansa Gemma Bartra, l’Aula de Teatre, la companyia eN movimeNt, Sound System Dance Crew i l’escola de dansa Vincles. Els actes del Dia Internacional de la Dansa es complementen amb dues obres. El dissabte, dia 28, la companyia eN movimenT, guanyadora de la I Mostra de Coreografies de 2006, presentaran l’espectacle Pètals de Vida al Monumental. El teatre també acollirà el dimarts, dia 1, l’obra Carrers de Vida, de la companyia On Stage.

La Muestra de Teatro gira en torno al exilio y la política

www.lavozdegalicia.es

24 abril 2007

El Aula del Campus de Pontevedra abrió ayer las jornadas
Siete grupos, entre ellos uno de Gaza, Palestina, participan en este encuentro

Autor de la imagen: CAPOTILLO
(Lugar: ch. l. pontevedra)
Siete grupos participan en la novena edición del Miteu, la Mostra de Teatro Universitario que este año alcanza ya su novena edición. Se trata de un encuentro plenamente consolidado, como subrayó en la presentación su director, Salvador del Río, de Teatro Ningures, que destacó que el reto ahora es la búsqueda de público, que los ciudadanos de Pontevedra cuenten ya con esta cita anual. En esa búsqueda de espectadores incidió también el vicerrector del Campus de Pontevedra, Jesús Hernández, porque «sin espectadores no hay teatro» y resaltó la apuesta y el compromiso con el teatro que mantiene la Universidad de Vigo en este caso, tanto desde un punto de vista formativo, a través de los cursos que imparte en las tres aulas de que tiene en Pontevedra, Vigo y Ourense y que se cristalizan luego en distintos montajes, como en el del desarrollo de valores como la creatividad y la libertad, con la puesta en escena de una crítica de la realidad social de nuestros días. Precisamente fue el aula del Campus de Pontevedra la encargada de abrir esta muestra que tiene un gran contenido de reivindicaciones política. Nosa señora das nubes fue el montaje presentado ayer en la Facultade de Ciencias Sociais. Se trata de una obra del argentino Arístides Vargas con un claro contenido de reivindicación política y del exilio, pero también de la soledad y la nostalgia. Dos funciones Hoy están previstas dos obras, una en Ciencias Sociais, Os fusís da señora Carrar, de Bertolt Brecht, un clásico del teatro, a cargo del aula de la Universidade da Coruña, a las 18.30 horas, y otra en el Principal, Checkpoint, do Theatre for Everybody, de Gaza, Palestina, a las 21 horas. En la primera se reflexiona sobre la Guerra Civil española, y en la segunda, sobre el conflicto actual en Palestina, a través del puesto fronterizo de control (check point) impuesto por Israel que divide Gaza en dos partes y por el que los palestinos no pueden pasar. El miércoles se representa en Ciencias Sociais (18.30 h.), Tejas verdes, de Fermín Cabal, a cargo del aula del Campus de Vigo, que también aborda la denuncia política, pone voz a los represaliados chilenos durante la dictadura de Pinochet.El jueves habrá de nuevo dos actuaciones, en la facultad y el Principal, con Unicornio, de Fernando Dacosta, a cargo de el aula de Ourense Maricastaña, y Los bosques de NYX, de Javier Torneo, por el aula de la Universidad de Zaragoza. Y cierra esta edición la Universidade de Santiago, con Trufaldino. Servidor de dous amos, de Carlo Goldoni, el próximo viernes, en el Principal.La entrada es totalmente gratuita.

La ballarina Isabel Baquero protagonitza una entrevista amb públic

www.capgros.com

27 abril 2007

La periodista Betty Doñate repassarà la trajectòria de la mataronina a la Sala de la Caixa Laietana, demà a dos quarts de set de la tarda
per capgros.com

Isabel Baquero explicarà la seva trajectòria en el món de la dansa en una entrevista amb públic que conduirà la periodista Betty Doñate i que organitzen conjuntament la revista Capgròs i Caixa Laietana. L’acte tindrà lloc a la Sala de la Caixa Laietana on hi ha exposada la mostra Enriqueta Alum. Mig segle de dansa que commemora els 50 anys d’història de l’escola de Dansa Enriqueta Alum. L’entrevista començarà a dos quarts de set de la tarda. Tot seguit hi haurà una sessió pedagògica a càrrec de la pròpia Isabel Baquero, que explicarà passos inicials i de perfeccionament de dansa amb l’ajuda de diferents ballarines. La pastisseria Uñó de Mataró oferirà unes escultures dolces a tots els assistents

La obra que Genet destruyó

www.elpais.com

25 abril 2007

José Carlos Plaza dirige 'Splendid's', de Jean Genet, en el Centro Dramático Nacional
ROSANA TORRES

Madrid

Al dramaturgo, poeta y novelista Jean Genet, fallecido en 1986, no se le pone mucho en escena en España. Quizá se deba a que su teatro, como el resto de su obra, como su vida, es pura transgresión y revulsión llena de recovecos, de aristas, de múltiples y complejas lecturas. De hecho, es la primera vez que se pone en escena a este autor en el Centro Dramático Nacional, organismo que estrenó el pasado jueves en el teatro Valle-Inclán de Madrid una de sus obras más desconocidas, Splendid's, con dirección de José Carlos Plaza y nueve actores, casi todos emanados del Laboratorio de William Layton, como el gran Helio Pedregal.

"Estamos ante una falsa novela negra, que termina pareciendo un drama, pero en realidad es una explosión de metafísica y de mística que Genet ofrece a través de la figura de unos gánsteres y sus aparentes opuestos, los policías", dice Plaza, quien sostiene que ha construido el montaje más desde la narrativa de Genet que desde su dramaturgia: "Quizá por eso Genet no aceptaba este texto, porque la relación entre dramaturgia y poética, hablando de términos literarios, no es coincidente, pero al mismo tiempo eso es el gran avance y lo excepcional del texto".
Plaza hace referencia a que esta obra fue destruida por Genet en 1953. De hecho, Splendid's no se publicó hasta 1993, a pesar de haber sido escrita en 1948. Se salvó gracias al editor del dramaturgo y al filósofo Jean-Paul Sartre, quienes la redescubrieron por un manuscrito olvidado en un cajón. Fue en los años setenta y Sartre llegó a afirmar que la fuerza y la calidad de esta obra era superior a Las criadas, la obra cumbre de Genet.
En España no se había montado nunca y tan sólo se había visto gracias al experimental montaje de los italianos Motus. "Es una auténtica joya, cargada de muchos Genets", señala Plaza. Claro que el autor dijo algo que recuerda muchas veces Juan Goytisolo, gran conocedor de su vida y obra: "La dificultad es la cortesía del autor con el lector", y en este caso espectador.
En Splendid's, cuya puesta en escena ha contado con traducción de Mauro Armiño, escenografía de Ricardo Sánchez Cuerda y vestuario de Pedro Moreno, el autor habla de sus pares. De seres marginados que utiliza para cuestionar, como siempre lo hizo, al poder. "Genet nos hace preguntarnos dónde está el orden, juega con él, todo está invertido y Genet juega a la inversión sexual, erótica, social, juega con las filosofías de la vida y está muy bien porque en estos momentos hace falta que alguien salga diciendo '¡basta ya!". Plaza sostiene que para Genet el invertido, en el amplio sentido de la palabra, es el auténtico revolucionario.
San Genet, como le llamó Sartre en un libro que dedicó al escritor, logró ser un revulsivo desde el día en que nació en 1910 en la parisiense Maternidad de la Beneficencia Pública y hasta el que murió en un cuarto de hotel. En medio fue un niño acusado de robo e ingresado en un reformatorio del que se fugó para vagabundear por Europa, entrando y saliendo de cárceles, por robos y prostitución, hasta que en 1948 es condenado a cadena perpetua, de la que se salvó gracias a la intervención de varios intelectuales, entre los que estaban Picasso, Sartre y Cocteau, que dijo de él: "Será un día uno de los más grandes escritores de la lengua francesa". Aunque prácticamente dejó de escribir a partir de 1961."Nos hace preguntarnos dónde está el orden, juega con él, todo está invertido"

Dentro de la "Campaña de Teatro para escolares", se encuentra, Marionetas del mundo

www.extremaduraaldia.com

23 abril 2007

Dentro de la "Campaña de Teatro para escolares", se encuentra, Marionetas del mundo

Carmen Galán
La actividad Marionetas del mundo está patrocinada por la Caja de Extremadura, a través de su obra social, dentro de la “Campaña de Teatro para Escolares 2007”. En esta actividad también colabora el ayuntamiento de Mérida.
Será del 23 al 27 de abril en el Centro Cultural Alcazaba. Esta Campaña de Marionetas del Mundo ya ha pasado por el Gran Teatro de Cáceres, y por el López de Ayala de Badajoz.
Esta actividad viene avalada por el éxito en su presentación tanto en Cáceres (par celebrar el día Internacional del teatro) como en Badajoz (con motivo del Festival Internacional de Teatro), con una asistencia de alrededor de 3.000 niños, esta campaña se clausura, pues, en Mérida durante los días 23, 24, 25, 26 y 27 en el Centro Cultural Alcazaba.
En la presentación estuvieron presentes el concejal de cultura del ayuntamiento, Fernando Molina. La delegada de la obra social de la Caja de Extremadura en Badajoz, Manoli Ambrona, Antonio Sánchez Miranda, Director territorial de Caja de Extremadura y Pedro Doncel, Director de zona de Mérida.
Fernando Molina quiso agradecer a la Obra Social de Caja Extremadura esta exposición itinerante de marionetas para acercárselas a los niños y puedan descubrir así la magia que encierran. Continuó diciendo que como padre, como profesional de la enseñanza y como concejal de cultura acercar a los niños esta exposición es apasionante.
El hacer la exposición en Mérida posibilita que a media hora tengan 400.000 habitantes y a una hora más de 700.000. Lo que se hace en Mérida de alguna manera se hace para todos. Tenemos una estimación de que por esta exposición pasarán alrededor de 2.000 niños, con un recorrido guiado. Y que luego aglutina la transversalidad de otros valores.
Manoli Miranda aclaró que la actividad “Marionetas del Mundo” es la última actividad con la que se quiere clausurar teatro para escolares que realiza anualmente la Caja de Extremadura. Durante estos 5 días marionetas de todo tipo, forma y técnica “habitarán” el Centro de Cultura la Alcazaba” para que los niños disfruten, sueñen y aprendan a vivir juntos momentos inolvidables. Se pretende que los niños que asistan descubran el mundo de los títeres y sus infinitas posibilidades creativas. El objetivo es acercar a los niños al teatro, prácticamente están todas las clases de títeres: desde cabezudos, teatro de sombras, títeres. Y a través del teatro hacerles llegar los valores que se encierran en el teatro. La participación en una exposición con criterios de “museo vivo” significa vivenciar, experimentar, transitar en una sola jornada, tantas historias como personajes haya en exposición.
La asistencia a las visitas guiadas de por la mañana están dirigidas y coordinadas, se han invitado a todos los colegios de Mérida, los colegios que vienen al centro cultural empiezan con una visita guiada que dura una hora y la última media hora es la asistencia a una representación de títeres, de tal forma que cuando unos niños están terminando su visita ya hay otros niños que están por otro lado terminando y se encuentran en la representación. Posibilitando un número mayor de niños los que visiten la exposición.
Cualquier ciudadano puede acudir aunque no tenga concertada la cita a través de un colegio.

PERSONAJES
Carromato de Títeres Tatajavier con títeres de cachiporra y el caballito enano con su jinete misterioso: Ubicados en Mesada de Exhibición nº 1, con dos paneles de escenografía giratoria.Técnica: Guante y Mixta. Pupis del Espectáculo para adultos “Stefano”. Gran escenografía (pueblo y castillo medieval) y muñecos del espectáculo. Técnica: Marote y Vara. Un colorido Tio Vivo de grandes dimensiones, listo para girar. Técnica: marionetas de hilo y vara. Cabezudos enanos: muñecos con cuerpo muy pequeño y cabeza enorme.Con un caminar muy divertido. Ubicados en soportes especiales. Títeres confeccionados por niños. Ubicados en una mesa especial al alcance de los niños.

EXPOSICIONES Y DEMOSTRACIONES CON LAS SIGUIENTES TÉCNICAS:
Teatro con luz negra: teatro Negro o Teatro de Calles y Teatro de sombras.Teatro de calles o teatro negroTeatro de SombrasDragón que no conoce la verdad. Dragón de 3 metros de alto por 6 de largo realizado con líneas de aluminio, manejado por un solo titiritero.

EE.UU.: "El Fantasma de la Opera" bate récords en Broadway con 8.000 funciones

www.cooperativa.cl

24 abril 2007

El conocido musical de Andrew Lloyd Webber "El fantasma de la Opera" se convirtió en el primero de la historia de Broadway en haber superado las 8.000 funciones, al haber estado en cartel durante dos décadas.

Según informaron responsables de la producción, la función de matiné celebrada el miércoles 4 de abril marcó la número 8.000 de esta obra, que dirige Harold Prince y que se representa en el Majestic Theatre de Nueva York. (EFE)

Duel interpretatiu

www.elperiodico.cat

24 abril 2007

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

BARCELONA
L'estrena al Teatre Nacional de l'excel.lent comèdia d'Oscar Wilde (1854-1900), El ventall de lady Windermere (traducció de Joan Sellent), deixa, entre altres, dues apreciacions principals: els excel.lents diàlegs del text i l'atractiu duel interpretatiu entre Carme Elias, una important actriu poc habitual en els repartiments, i Sílvia Bel, capacitada per a qualsevol tipus d'envit i una jove intèrpret ja segura. L'espectacle, dirigit per Josep Maria Mestres, té la virtut d'anar a més, concentrant els grans encerts, en tots els sentits, en els dos últims actes de la comèdia, aquí ajuntats a la segona part de la representació. Per això hi va haver fortes i prolongades ovacions la nit de l'estrena.Mestres dibuixa bé les dues protagonistes de la història: d'u-na banda, Windermere (Bel), una dona innocent, romàntica, conservadora, serena; i de l'altra, la senyora Erlynne (Elias), desafiadora, vigorosa i emprenedora. Er-lynne, interpretada brillantment i amb un gran poder de fascinació per una Elias enlluernadora, és el personatge que utilitza Wilde per fustigar una societat aristocràtica hipòcrita que juga amb la doble moral, un personal ancorat en el seu temps. L'argument passa per la sospita que té lady Windermere que el seu marit, un excel.lent David Selvas, li és infidel amb Erlynne.

SÒBRIA ESCENOGRAFIA

En el deure del muntatge, que té una escenografia sòbria i elegant firmada per Pep Duran, hi ha la mala resolució de l'escena de la festa d'aniversari i una certa complaença en les maneres còmiques habituals de Teresa Lozano. En canvi, tot es dispara cap endavant a la segona part, amb la memorable escena de la borratxera dels cinc homes, un continu intercanvi de diàlegs fins i intencionats i un final d'alta comèdia, amb tristesa inclosa. Si bé l'obra entra en una estupenda i agraïda dinàmica des del moment en què Erlynne/Elias apareix en escena, és en aquesta segona part quan autor, director i actors arriben als millors moments.El contenciós que viuen les dues protagonistes deriva en porcions del millor teatre imaginable i també en alguns dels millors moments del Teatre Nacional. És de justícia ressaltar el fantàstic i sòlid treball de l'actor Abel Folk, i també el d'Artur Trias i Carles Martínez.

La Unió perd la categoria en l’últim instant

www.totmataro.cat

23 abril 2006

La Unió Esportiva Mataró va perdre la categoria dissabte passat a casa en un Palau Josep Mora ple a rebentar davant un Palma que amb aquesta victòria salva la categoria i condemna l’equip unionista.
Eloi Sivilla Esports - Futbol
dilluns, 23 abril 2007
L’ambient era de festa i amb ganes de celebrar un triomf que donés la permanència que mesos enrera semblava tan llunyana. Però l’inici de partit va ser el més inesperat, amb una Unió baixa en defensa i amb un Palma crescut i sobrepassant una vegada rera altra la defensa en zona dels mataronins. Fruit d’això es va arribar al final del quart amb un clar 10-19.
En el segon quart la cosa va seguir igual, tot i que amb un Palma menys encertat en el tir, però que aconseguia anotar en segones opcions gràcies al seu major rebotejador sota la cistella mataronina. Tot i això l’equip va reaccionar en els últims minuts i dels catorze punts que van tenir els visitants d’avantatge es van passar als set.
El rebot ofensiu i un duet arbitral molt rigorós amb els de casa van deixar a l’equip sense opcions en els últims instants

A la represa els homes de Tito Sobrin van millorar en defensa i gràcies a un inspirat Fabregat que tornava d’una llarga lesió van capgirar el marcador i van deixar el resultat de 42 a 38 al final del quart després de deixar anotar tant sols tres punts als visitants.

Fabregat va tenir la pròrroga en l’últim segon
En l’últim quart amb tot per decidir i amb quatre punts d’avantatge per la Unió el Palma va a tornar a entrar al partit gràcies al rebot ofensiu i a la imprecisió en atac dels grocs que van perdre masses pilotes i van deixar que el Palma tornés a marxar de cinc punts. Tot i això els mataronins van reaccionar i amb un parcial de cinc a zero va posar un altre cop la igualada en el marcador, però en la cistella de l’empat Forcada va tocar la pilota abans que saqués l’equip visitant i els àrbitres molt rigorosament li van assenyalar una tècnica que va donar dos punts als balears. Amb tot això es va arribar a l’últim minut amb tres d’avantatge pel Palma, però a falta de 28 segons pel final Ventura amb un triple en l’últim segon de possessió empatava de nou el partit. Però en la jugada següent Garcia va anotar dos tirs lliures pel Palma després que els àrbitres assenyalessin una falta molt rigorosa que donaven avantatge a l’equip balear restant quatre segons. En l’última jugada del partit després de moltes indecisions la pilota va arribar a Fabregat que va llançar, però el seu tir va tocar l’anella i se’n va anar fora.
UE MATARÓ: Jordi Ventura (9), Taman Hesham (15), Sergi Homs (5), Paco López (2), San Epifanio (0); Marc Forcada (8), Adrià Fradera (2), Marc Fabregat (15), Xavi Gonzalez (2).
Estadística: 2 de 56 en tirs de camp (39%), 8 de 15 en tirs lliures (53%), 19 faltes comeses i 16 rebudes, i 25 rebots.
MARCADOR: 10-19, 28-35, descans; 42-38, 58-60.

A la Unió se li escapa la permanència en els últims segons de partit

www.capgros.com

23 abril 2006

Els de Sobrín van perdre davant el Palma Playa (58-60) i hauran d’esperar a la reestructuració de la Lliga EBA per seguir una any més a la categoria

per Aida Soriano Fiérrez -

fotos R. Gallofré

Edgar es lamenta per la derrota. Al fons, el Palma celebra el triomf
Una acció d'atac de la Unió Esportiva Mataró

Quedaven quatre segons de partit, la Unió perdia 58 a 60 i només un triple o una cistella de dos podia servir els unionistes per guanyar o forçar la pròrroga. Llavors Forcada va treure cap a Edgar, aquest va assistir Fabregat i el tir del pivot unionista va rebotar al cèrcol i va sortir-se de la cistella. Així acabava la Unió la seva participació a la Lliga EBA en aquesta temporada 2006-2007, amb derrota i perdent tota possibilitat d’aconseguir la permanència a la Lliga EBA. En el partit de l’última jornada, disputat dissabte passat, dia 21 d’abril, la Unió Esportiva Mataró si volia aconseguir l’objectiu de la temporada -la permanència-, necessitava la victòria davant el seu rival més directe en la lluita per la salvació, el Palma Playa Park. Tot era a punt: el Josep Mora registrava una de les millors entrades de tota la temporada i els aficionats amb globus, tambors i botzines animaven l’equip com mai, un ambient que convidava a l’optimisme. Malgrat tot, la victòria se’ls hi va resistir als unionistes. El conjunt mataroní va perdre davant el Palma Playa Park per tan sols dos punts de diferència (58-60) i va dir adéu a la Lliga EBA, a falta que la Federació Espanyola de Bàsquet aprovi la reestructuració prevista per a aquesta competició de cara a la temporada vinent (fet que permetria a la Unió seguir un any més en la categoria). La Unió va començar el partit molt concentrada i recolzada pel públic del Josep Mora, que va respondre a la crida del club i no va deixar d’animar ni un moment. Però malgrat la intensitat defensiva dels unionistes, els rivals aconseguien marxar al marcador, fruit també del poc encert dels locals en accions d’atac. I passats els primers deu minuts de joc, el marcador reflectia un 10-19 favorable als visitants. Dos triples de Ventura, després que el Palma ampliés a tretze la seva diferència, aconseguien reduir la distància amb el rival a vuit punts (16-24). Però novament els mallorquins aconseguien marxar al marcador i de la mà de d’homes com Javier Ribatallada (14 punts), el Palma Playa Park allunyava la Unió del seu objectiu: la victòria. Així, els de Sobrín van marxar al vestidor set punts per sota al marcador (28-35). El moment emotiu del partit es va viure durant el descans, quan les noies del sènior femení de la Unió acompanyades pel sènior masculí li feien l’entrega al president del club, Joan Ventura, d’un ram de flors i el Palau oferia el seu reconeixement al president amb una calorosa ovació. A la represa, els unionistes van sortir a per totes i amb la ment posada en una única cosa: la permanència. De la mà d’homes com Marc Fabregat (15 punts), Hesham Taman (15 punts) o Marc Forcada (8 punts), la Unió es ficava de ple en la lluita per la victòria i aconseguia superar el rival que era anul•lat per la defensa unionista i pressionat pel públic local. Així els visitants només van poder anotar tres punts durant el tercer quart i la Unió acabava el tercer període amb una renda de quatre punts (42-38). Però l’últim i definitiu quart va ser d’un constant estira-i-arronsa entre ambdós conjunts, amb la Unió havent de recuperar sempre distàncies davant un rival que passats dos minuts ja havia esborrat la diferència de quatre punts respecte la Unió i s’havia posat un a munt (42-43), fet que va propiciar que la Unió anés a contracorrent i havent d’empatar (51-51) per mediació de Fabregat a falta de quatre minuts pel final del temps reglamentari. Precisament en la jugada de l’empat, els àrbitres assenyalarien a Forcada una tècnica que només veien ells i el rival aconseguia una nova avantatge (51-53), dos punts dels que després els unionistes s’enrecordarien quan a falta de quatre segons pel final el marcador reflectia un 58-60 advers. L’última jugada va ser a cara o creu i els unionistes van tenir la mala sort de trobar-se la creu. La Unió atacava per aconseguir forçar la pròrroga: Forcada sacava cap a Edgar, qui li passava a Fabregat la pilota i el seu tir de dos d’aquest, que hagués suposat la igualada, donava al cèrcol de la cistella i sortia repel•lit. Al final, derrota de la Unió i l’objectiu de la temporada que no s’aconseguia malgrat l’esforç realitzat durant tota la temporada per un equip que ha treballat durament tot i que els resultats no han acompanyat. Així doncs, ara per ara la Unió perdria la categoria i descendiria a Copa Catalunya juntament amb Almàssera, però tot fa indicar que la Federació Espanyola de Bàsquet aprovarà una nova reestructuració de la Lliga EBA que permetria a la Unió seguir jugant en la categoria, doncs passarien de ser cinc grups de catorze equips a cinc grups de setze equips. Tanmateix, els unionistes volien aconseguir la permanència a la pista i no als despatxos com va passar la temporada passada, però al final no ha pogut ser.

Tito Sobrín: “Hem d’estar orgullosos de l’equip pel que ha treballat”

Al final de l’encontre davant el Palma Playa Park, Tito Sobrín valorava la temporada: “El balanç és positiu en molts aspectes, però negatiu en resultats perquè només set victòries són molt poques i hem perdut set partits per menys de cinc punts, i això anímicament és dur i afecta”. “Ha estat una temporada en una categoria difícil, amb un equip tan jove com el que tenim, i a Jordi Ventura els rivals l’han pressionat moltíssim i els joves han hagut de tirar del carro. Però hem d’estar orgullosos de l’equip, del que hem anat fent al llarg de la temporada. Simplement se’ls ha de felicitar pel treball i començar a pensar en la temporada vinent per seguir creixent com a grup”, afegia el tècnic de la Unió. De la mateixa manera,. l’ala pivot unionista Hesham Taman explicava: “Ho hem intentat i no hem pogut aconseguir la salvació. Hem treballat dur, des que vaig arribar he treballat per l’equip i estic molt content perquè s’han portat molt bé amb mi, però al final malgrat tot el nostre esforç no hem pogut aconseguir-ho i ha estat una pena”. També Marc Forcada, aler unionista, expressava les seves sensacions sobre el que ha viscut l’equip durant tota la temporada: “El balanç final és negatiu perquè hem acabat descendint. Vam començar molt bé, però després d’una crisi d’onze jornades sense guanyar t’influeix molt en la moral i en el joc, i ho hem acabat pagant, però això ens servirà de lliçó per l’any vinent millorar”. Per tant, i després de 26 jornades, la Unió només ha aconseguit set victòries i dinou derrotes, quedant a la classificació empatat amb el Palma Playa Park, però aquest últim, amb el basket average al seu favor, ha aconseguit la salvació. A partir d’ara i a l’espera de l’aprovació de la reestructuració de la Lliga EBA, l’equip començarà a treballar de cara a la temporada vinent.
Link d'interès:
La fitxa del partit

El futur de la UE Mataró

www.capgros.com

23 abril 2007

EDITORIAL

La UE Mataró va consumar el passat cap de setmana el descens de categoria. En realitat, és un secret a veus que aquest, segurament, no acabarà executant-se. Per segon any consecutiu, La UE Mataró salvarà la Lliga EBA als despatxos si com tot sembla indicar la Federació Espanyola de Bàsquet fa l'enèsima reestructuració de la EBA en cinc grups de setze equips. Els unionistes haurien de plantejar-se si realment val la pena continuar en una lliga que no sembla feta per ells. L'equip no té nivell per estar a la EBA, ha quedat palès aquest any i va quedar clar també la temporada passada, i el club no hauria de permetre estar any sí, any no, mirant de mantenir com sigui la categoria quan, malauradament, s'està un esglaó per sota. No hi ha un patrocinador que inverteixi en l'equip, i així és difícil fer un conjunt potent per mantenir la EBA, però mentre això sigui així, els unionistes haurien de mirar cap al futur conscients de les seves limitacions, ja que només d'aquesta manera, mica en mica, podran créixer realment com equip.

Violència i censura

www.avui.cat
20 abril 2007

La Fura dels Baus estrenarà a la Xina sense nus i amb "petits canvis" 'Imperium', una obra sobre el poder
Andreu Gomila
"La violència es percep de manera molt diferent quan l'espectador veu com s'executa". Jürgen Müller, director del nou espectacle de la Fura dels Baus, Imperium, que s'estrenarà a Pequín l'1 de maig, és conscient de com d'avesats estem a veure tota mena de crims per la televisió. Però creu que una cosa és observar-la a través d'un aparell que fa de mediador, i una altra, ficar-s'hi a dins, sense distanciament brechtià que valgui. I és que la companyia catalana ha decidit tornar als seus orígens, tot desafiant la mirada de qui els va a veure amb el seu llenguatge poc convencional, una piràmide de cinc metres i vuit dones com a úniques protagonistes. El pressupost de tot plegat és exorbitant (600.000 euros), tot i que aquest cop han comptat amb l'ajuda del ministeri de Cultura espanyol i el festival Grec.
El punt de partida és un text clàssic d'Eurípides, però el punt d'arribada es troba força lluny del teatre grec. Lluís Fusté, codirector de l'obra, deixa clar que no volen sermonejar ningú, i que no volen mostrar "que dolents són els americans i que bons som nosaltres". "És una reflexió que no és sobre l'imperi americà, que també, sinó sobre l'imperi del diner, que fins i tot condiciona un nen quan pega un gos, que després mossega un gat", afegeix Müller.
Arran de les prèvies fetes a Martorell, on ha assajat aquest Imperium, Fusté està en disposició d'assegurar que al públic "li costa aplaudir". "Hem aconseguit tallar-li la respiració".
Passar-se el ribot
Una altra cosa serà la reacció del públic xinès. I no cal oblidar que el gegant asiàtic és una de les dictadures més ferotges que hi ha al planeta. Per això, la Fura s'ha hagut de passar el ribot. Censura? Sí, no hi podrà haver ni nus -n'hi haurà a Europa i a la resta d'Occident on s'estreni- ni violència gratuïta, sense que la companyia sàpiga encara què signifiquen aquests dos mots per als censors de Pequín.
Altres coses podrien deixar l'espectacle, ja que els homes de les tisores assistiran al muntatge in situ abans que s'estreni. "L'espectador xinès veurà una cosa o una altra depenent dels seus referents", afirma Fusté. Imperium no parla explícitament ni de països ni de noms, però sí que hi ha banderes.
A la Fura, tanmateix, ja estan avesats als entrebancs. Recorden que a Londres, fa 20 anys, ja no els van deixar muntar Accions, i que a París van requerir la intervenció del llavors ministre de Cultura, Jack Lang, per estrenar un espectacle. La novena peça furera aterrarà al Mercat de les Flors de Barcelona el 20 de juliol.

Reincidents

www.capgros.com

17 abril 2007

Ho han tornat a fer. Els de Titzina Teatre van tornar a fer-se seus l’espai escènic i el públic del Centre Parroquial d’Argentona. Feia dos anys de la darrera visita. Llavors van venir per explicar-nos coses ben belles sobre la bogeria. En aquesta ocasió, dissabte passat, el que ens serviren a taula va ser una reflexió sobre les guerres, en general, recolzant-se en la recerca particular d’una dona embarassada.La notícia inesperada del seu embaràs i les circumstàncies que l’envolten li creen la urgent necessitat de saber coses del seu passat, concretament sobre el seu avi desaparegut a la Guerra Civil Espanyola. Aquest és el detonant que fa que comenci una mena de “road movie” on esdevindran tota mena d’encontres de la protagonista amb personatges singulars interpretats de manera magistral pels dos grans actors fundadors de la companyia.Ella, la Laia Martí, actriu de teatre de text que ja prometia als tallers de l’Institut del Teatre, encarna la mare soltera i la seva avia.Ells, en Diego Lorca i en Pako Merino, ens tornen a fer el regal de les seves continues caracteritzacions amb petits i ràpids canvis de vestuari i perruques.Tornem a estar al davant d’una escenografia bàsica i funcional que integra els seus pocs elements (llit, tauleta, cadires, finestra i tele) dins una coreografia, perfectament executada, d’entrades i sortides de personatges, canvis de llum, imatges a la pantalla del televisor (amb algun problema tècnic al principi), músiques, sons i veus en off.Els Titzina donen una passa endavant més en la seva manera poètica d’explicar coses serioses a través de la convenció teatral. Juguen amb salts temporals, provocant cruïlles entre personatges del passat i del present, i transportant-ne del present a hipotètics futurs no gaire descabellats llençant un missatge d’alerta sobre el perill de determinades actituds i ideologies.

A propòsit deENTRAÑAS

Titzina teatreCentre Parroquial d’ArgentonaDissabte, 14 d’abril del 2007, 22h

No res més que un relat apologètic

www.totmataro.cat

23 abril 2007

‘Rusiñol’ a la Sala Cabañes
Comas Soler Cultura - Crítica

Dintre les activitats teatrals del cap de setmana de San Jordi, diumenge la Sala Cabañes va presentar ‘Rusiñol’, una obra de Montserrat Cornet que amb el subtítol de ‘Aranjuez-1931’ situa l’acció poc abans de la mort de Santiago Rusiñol i relata facetes diverses de la vida del polifacètic escriptor i pintor modernista amb un to d’indissimulada apologia.

Esforços malaguanyats

Es tracta d’una peça escrita ja fa anys per a ser escenificada amb un format petit i que la pròpia Cornet ha anat refent circumstancialment cada cop que s’ha presentat l’ocasió de poder-la pujar a un escenari convencional. En aquesta avinentesa la versió produïda pel teatre del Centre Catòlic ha pogut comptar amb un dels directors més experimentats de la casa, en Josep M. Cusachs, que temps enrera ja havia posat en escena una altra obra de la mateixa autora. I com que la Sala Cabañes és la gran pedrera del teatre amateur local hi ha abocat, a més, un bon assortiment del seu arsenal de recursos: música i cançons en directe, vestuari original, caracteritzacions treballades, projeccions, un repartiment intergeneracional i un ample equip tècnic. Llàstima, però, que aquesta prodigalitat de mitjans i de voluntat no tingui recompensa. Perquè el resultat és decebedor per culpa d’un material de base que no s’aguanta. I és que el text de Montserrat Cornet no dóna per a cap dramatització reeixida. La paradoxa addicional és que el dispositiu escènic i els lloables esforços de la gent de la Sala acaben amplificant-ne les mancances. Ve a ser com un conte rudimentari, un retaule bastit d’afecte devocional que presenta les circumstàncies més discutibles de la biografia de Rusiñol com si fossin ni més ni menys que actes de pietat. Vaja, que sembla un panegíric per a un procés de beatificació. I així com Mataró no és Roma tampoc la Sala Cabañes no es mereix aquesta pega.

«Pescats» en les acotacions

www.vilaweb.cat

18 abril 2007

teatre

«L'HAM» / JORDI BORDES.
+ Una escena de l'obra.

Foto: FERRAN MATEO

Gemma Rodríguez ha entrat amb bon peu en el gènere de comèdia trista, després de sortir trontollant de la comèdia farsa. Des de la setmana passada, la Sala Beckett és l'escenari del nou text de l'autora, vulgar, de baixa estofa i quasi sense insults o males paraules, per il·lustrar escenes de fantasia onírica. La peça amaga un altre extra: cantar les acotacions amb veu neutra. Un recurs a voltes brillant i d'altres pesat. L'ham presenta i, efectivament, parla de tres perdedors que s'estimen i es valoren però que no es comuniquen. Són patidors que, tot i així, aspiren que hi hagi un final feliç en les seves vides. I, envoltats de bosses del Lidl, de congelats de l'àrea de Guissona i d'una cinta de supermercat (genial idea per a una acotació no teatral impossible, marca de l'escenògrafa Meritxell Muñoz) les tristes històries culminen amb un final American beauty i escenes oníriques.
Si un alcohòlic (Camilo García), abstemi de vuit dies, veu la llum quan parla amb Jesús, per què no pot ser que Irene (Sílvia Sabaté) consoli una taca d'oli que plora? O que Carol (Mònica Glaenzel) confongui el pare amb el ficus, a qui mai oferiria que es cuidés del fill al parc? La peça és estranyament poètica i desoladora. Però el món dels perdedors, que tan desagradable resulta habitualment, es descobreix agradable, acollidor, reconciliador. Glaenzel es confirma com a actriu teatral i s'escapa de la comèdia desbarrada d'Aurora de Gollada, tot i que presenta un personatge germà al text de Beth Escudé. Glòria Balañà accepta el joc de l'autora de tres monòlegs que s'entrecreuen amb contínues acotacions al marge que es reciten. Però, a excepció del pròleg, aquestes indicacions teatrals no evoquen per res la literatura de Valle-Inclán, sinó que transformen, mecànicament, els desplaçaments en paraula. És un joc vàlid però que esgota i encalla. Probablement, seria més agraït si s'alternessin escenes sense dir les acotacions amb d'altres en què sí que s'expressessin. Un altre mèrit del text (que repeteix el joc de realitat i fantasia com ja va fer Jordi Casanovas a City/Simcity) és deixar un final obert. Pot haver-hi quasi qualsevol desenllaç, a gust (o a olfacte) de l'espectador. Casa tensió i poesia.
Autora: Gemma Rodríguez
Directora: Glòria Balañà
Intèrprets: Mònica Glaenzel, Sílvia Sabaté i Camilo García.
Dia i lloc: Divendres, 13 d'abril (fins al 6 de maig), a la Sala Beckett

"Avui ja no se'n fan, de «varietés»"

www.avui.cat
20 abril 2007


La Cubana celebra els 25 anys reposant la revista 'Cómeme el coco, negro'
Teresa Bruna
"Ens ve de gust mostrar als joves un gènere que ha desaparegut, que va entretenir els seus pares i avis quan no tenien tele. Avui ja no se'n fan, de varietés", diu Jordi Milán, director de La Cubana. Cómeme el coco, negro es pot veure encara avui i demà a l'Àtrium de Viladecans, abans d'emprendre una gira amb dates confirmades fins a finals d'any. Després es presentarà a Barcelona.

Amb tot, és una estrena. "S'ha fet com qualsevol obra: hi ha un text i uns personatges que els actors desenvolupen a la seva manera. Però el més increïble és que ho han fet igual que els altres. No t'ho creuràs!". Però han actualitzat el llenguatge, el negre ja no és pintat, és cubà, hi ha una romanesa, la vedet és francesa...

D'aquella època només queden dos actors: Jaume Baucis i Xavi Tena. La resta provenen de la nova fornada de Mama vull ser famós i incorporacions. La majoria no han vist la primera versió perquè eren molt joves ."Jo sí, de petita. El primer cul d'home que vaig veure a la vida va ser el del Baucis", diu Meritxell Duró, que ja porta uns anys a La Cubana.

Cómeme el coco, negro fa de pont al nou espectacle que estan preparant "amb aquelles coses que ens agrada als catalans, el teatre que fem a la nostra vida familiar...". Si aconsegueixen acabar la gira, es podria estrenar a l'octubre del 2008. Però de l'altra versió se'n van fer 542 funcions i hi ha tota una generació que no l'ha vist. Podria rebre-la d'una manera similar, com ho han fet els actors. Ni tan sols saben que hi ha una sorpresa -aquí, a la secció, n'he trobat quatre que no ho saben-. No els ho explicarem!

Dues actrius dignes d'Oscar

www.elperiodico.cat

21 abril 2007

• Carme Elias i Sílvia Bel es donen la rèplica a l'obra de Wilde 'El ventall de Lady Windermere'
MARTA CERVERABARCELONA
Dues sòlides actrius encapçalen el repartiment d'El ventall de Lady Windermere, la comèdia d'Oscar Wilde recentment estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Carme Elias encarna la manipuladora senyora Erlynne i Sílvia Bel, la càndida lady Windermere, que sospita que el seu marit (David Selvas) li és infidel."Si el dolor és l'única veritat, com deia Wilde, el meu personatge és el més verdader", assenyala Bel. "Tots els personatges de l'obra descobreixen la veritat a través del sofriment, com passa a la vida. Qui no coneix el dolor no pot conèixer l'alegria", opina Elias. Totes dues estan encantades amb la feina del director. Josep Maria Mestres ha ajudat Bel a ficar-se a la pell de Lady Windermere. "És una noia jove que divideix el món en bons i dolents. I la seva concepció del món s'ensorra quan la brutícia l'esquitxa". Elias és el pol oposat, una dona de món que ja ha patit el rebuig de l'alta societat victoriana. Per l'actriu, la senyora Erlynne és "una jugadora de pòquer, una aventurera sense res a perdre".RetrobamentMentre que per a Bel aquesta és la seva primera immersió en l'univers de Wilde, per a Elias suposa retrobar-se amb una obra que ja va interpretar al principi de la seva carrera, en un Estudio 1 de TVE que es va gravar a Sant Cugat. "Revisitar aquest text després de tants anys em produeix una excitació extraordinària. Quan veig la Sílvia penso en aquell personatge que jo vaig interpretar", recorda. "Ara ho veig tot des d'una altra òptica. Per a mi és com un homenatge alsvells temps en els quals Antoni Chic va començar a introduir actors d'aquí en les obres per a la televisió".Tot i la seva rivalitat en escena, totes dues han connectat durant els assajos. "Mestres és un director fantàstic. És intel.ligent i sap com tractar els actors. Té paciència, que és una cosa molt important. Deixa que cada actor pugi els esglaons al seu ritme", assegura Elias. Bel, per la seva part, reconeix la dificultat d'adaptar-se al vestuari i les maneres d'una altra època, però tot queda compensat, diu, amb la brillantor del text. "M'agrada donar valor a la paraula, una cosa imprescindible en aquesta obra amb frases de gran vol literari".