31 de juliol 2007

El Romea torna als orígens



21 de juliol de 2007


Bieito es disposa a rellegir el teatre clàssic català: començarà amb 'El senyor Perramon', de Sagarra

Andreu Gomila

Bieito diu recollir el que ha estat la història del Romea des de fa un segle i mig GUIDO MANUILO / EFE
Calixte Bieito ja pot organitzar la temporada del Teatre Romea al seu gust sense haver "de pagar les servituds" marcades pel grup Focus, gestor de l'espai, que amb l'obertura del Teatre Goya d'aquí a uns mesos i la consolidació del Teatre Villarroel tindrà un ventall prou ampli d'estils i possibilitats. El director, doncs, pensa fer tornar el Romea als seus orígens, és a dir, a l'explotació del repertori català. "Recullo el que ha estat la història d'aquest espai, bressol del teatre català" des del 1863, va dir Bieito.
El senyor Perramon, de Josep Maria de Sagarra, serà la primera prova. Vindrà després de Tres dramolette, la peça de Thomas Bernhard que ja s'ha vist a Reus i que obrirà la temporada el 6 de setembre. La protagonitzen Rosa Maria Sardà, Mercè Pons i Pepa López.
Estretor de mires
Joan Anton Rechi dirigirà l'obra de Sagarra. Però, per què aquesta peça per donar fe del decantament cap al teatre català del Romea? Bieito creu que l'autor de Vida privada és el nostre Eduardo di Filippo. A més, rebla el clau, "volíem fer un clàssic, teníem un actor ideal per al paper, que és Boris Ruiz, volíem un text accessible per al gran públic i l'obra té un punt que reflecteix l'estretor de mires del català que volia mostrar a sobre de l'escenari", completa Bieito.
El director avança que oferiran una "mirada renovadora" del més interessant que s'ha escrit en aquest país. Que ningú no s'esperi tocs de classicisme, doncs. El seu ja famós abans d'estrenar-se Tirant lo Blanc en serà l'altra prova. Aterrarà al Romea el 8 de febrer del 2008, després de passar per Berlín, Frankfurt i Viladecans. Hi haurà 14 actors, música de Carles Santos i text cantat. La peça respectarà el català del segle XV.
Una altra revisió serà la de Los Persas, a partir de l'obra d'Èsquil, tot i que a Bieito se li va escapar que poc hi haurà de l'autor grec en una obra "basada en la intervenció de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan". Espectres, d'Ibsen, una peça molt feta al país, també passarà pel sedàs del director, aquest cop ajudat per Pau Miró. Bieito completarà la seva marató amb la batuta escènica amb Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat, a partir d'un text de Puixkin. Miró, alhora, ha fet la dramatúrgia i dirigirà La tràgica història del Dr. Faust, de Christopher Marlowe. Serà estrena absoluta a Catalunya d'un text que Bieito qualifica de "brutal".

El Ple de Riure del Masnou supera els 13.000 visitants




23 de juliol de 2007


L'onzena edició del Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure del Masnou ha superat aquest any la xifra de 13.000 visitants i amb propostes de teatre, circ, cercaviles i animació de carrer. Com en les últimes edicions, el Festival ha combinat l'oferta d'actes populars i gratuïts en places i carrers de la població amb muntatges que han tingut lloc al ja mític envelat del Ple de Riure. El Festival de Teatre Ple de Riure és organitzat per l'Ajuntament del Masnou i compta amb un pressupost que supera els 200.000 euros.

Tirant lo Blanc i 800 més




19 de juliol de 2007



La dramatització de l'obra de Joanot Martorell serà, amb les Nits Sónar, l'exportació del Macba, i Jordi Savall, el més destacat del programa artístic de la Fira Frankfurt

Andreu Gomila

Calixto Bieito i Jordi Savall abraçant-se ahir a L'Auditori de Barcelona Cristina Calderer
Tirant lo Blanc va passar per Anglaterra, França i Sicília abans de ser cap dels exèrcits bizantins i derrotar els turcs, i esdevenir, després de tota una sèrie d'aventures, cèsar de l'Imperi. Tot un heroi, el primer de carn i ossos de la literatura europea. Calixto Bieito, que està enllestint la dramatúrgia del personatge creat per Joanot Martorell, ja se l'imagina cavalcant per Alemanya. I és que la representació de la novel·la de cavalleries serà un dels principals hits del programa artístic que l'Institut Ramon Llull (IRL) ha preparat per a la Fira del Llibre de Frankfurt, que se celebrarà a la ciutat alemanya a mitjans d'octubre.
Tirant, però, no viatjarà sol. L'acompanyaran uns 800 actors, directors, músics, coreògrafs, ballarins, etc., que donaran cos al desembarcament literari català. De fet, hi haurà més artistes que escriptors (uns 130). Cal destacar-ne la presència de totes les generacions de creadors, des de Josep Pedrals i Guillamino, el saxofonista Llibert Fortuny, Miguel Poveda, i el grup Antònia Font, fins a Jordi Savall, Perejaume, Maria del Mar Bonet, Sergi Belbel, Àngels Margarit i Benet Casablancas. En paraules del director de l'IRL, Josep Bargalló, volen mostrar "la riquesa i la diversitat de la nostra identitat cultural". Una cultura que "té 1.000 anys d'història, però que no és una cultura només de museu, sinó una cultura eminentment moderna".
La modernitat més absoluta s'expressarà amb les quatre Nits Sónar que tindran lloc durant la Fira, en una de les quals hi intervindrà el músic "més vell" que mai hagi participat en el festival de música electrònica barceloní, el pianista Carles Santos, que farà una performance amb el campió del món de trial Adam Raga. L'altra baula a explotar serà el concepte Macba, el qual, segons Borja Sitjà, comissari del programa, pot jugar el mateix rol en l'art contemporani que el MOMA de Nova York fa mig segle. Una gran exposició amb el fons del museu en parlarà.
Bargalló, com el Tirant, no s'arronsa: "Estem convençuts que som una de les cultures més creatives i amb més talent d'Europa". La cinquantena d'artistes que seien darrere seu ahir a l'Auditori són tota una demostració de força. El director de l'IRL va dir que podrien haver optat per la "cosa fàcil", que hauria estat mostrar Miró, Dalí i disseny. Tot això hi serà, però d'una altra manera.
"Som un dels motors de la creació cultural europea. Només ens falta la identificació, que tot això s'identifiqui com a cultura catalana", va afegir Sitjà. L'armada catalana, amb 800 efectius, sense comptar el reforç dels aplecs (uns 800 més), ja serà a Alemanya a mitjans de setembre per forçar la rendició d'Europa. Que ens facin cas ja serà una altra cosa.

30 de juliol 2007

Brossa supera l'oblit


29 de juliol de 2007


Teatre Lliure i TNC s'abocaran la temporada que ve al poeta, amb una peça de Carles Santos i l'obra 'El dia del profeta'
Brossa supera l'oblit
Pepa Llopis no se n’amaga. “Hi ha obres que m’agraden més que 'El dia del profeta'”, comenta en referir-se a la peça del seu marit, Joan Brossa, que Rosa Novell muntarà al TNC la temporada que ve

Pepa Llopis no se n’amaga. “Hi ha obres que m’agraden més que El dia del profeta”, comenta en referir-se a la peça del seu marit, Joan Brossa, que Rosa Novell muntarà al TNC la temporada que ve. Això no obstant, tampoc no dissimula una certa satisfacció perquè, finalment, una obra del poeta pugi a l’escenari de les Glòries. “Han trigat massa: tot va així en aquest país”, diu, tanmateix. I és que l’any que ve farà deu anys de la mort del dramaturg català més important del segle XX, almenys en nombre de peces –ni més ni menys que devers 300.Tot i aquest volum i les queixes constants dels brossians d’aquí i de fora, l’autor haurà trigat 9 anys a tornar amb cara i ulls a un teatre públic català, des que el Lliure va decidir organitzar el 1999 Cantonada Brossa, una peça col·lectiva, integrada per Els beneficis de la nació, Diumenge i Cabaret, i dirigida per set directors. Cal oblidar el desafortunadíssim Món Brossa, que l’italià Franco di Francescantonio va comandar al TNC fa sis anys. El precedent clar a l’antic teatre de Gràcia era L’armari del mar, estrenada al Lliure el 1978 sota la batuta de Guillem-Jordi Graells i Fabià Puigserver. Eren altres temps.Entre l’equip tècnic d’aquell muntatge hi havia un jove de Vinaròs, de 28 anys només, que era alumne del poeta: Carles Santos. Esdevingut ara compositor de gran fama, Santos no oblida qui va ser el seu mestre i ja està rumiant l’espectacle que presentarà l’any que ve al Lliure. “Molts no existiríem si ell no hagués existit”, reconeix. El músic va estar cinc anys amb Brossa i sobre aquella època versarà la seva creació. “Buit” globalSantos no creu que el “buit” que ha patit l’autor sigui nou. “Ja se li va fer abans institucionalment i li hi han continuat fent una vegada mort”, afirma, sense deixar d’advertir la transformació pública que està patint la seva personalitat. “Ara l’han fet un personatge còmode i n’obvien la impertinència natural. Han creat un Brossa amable, de confeti, i el millor de Brossa és la part més dura”, afegeix, tot fent esment al Món Brossa del TNC de la temporada 2001-2002.Un altre deixeble del poeta que té moltes coses a dir és Hermann Bonnín. Fa deu anys que dirigeix l’Espai Escènic Joan Brossa, on ha produït fins a cinc peces de l’autor. Bonnín el compara amb Bernard-Marie Koltès, que tot just ara acaba d’entrar al teatre oficial gal, la Comédie Française. “Són autors incòmodes: la seva obra sempre és com un experiment i queda fora de les elits culturals. El director escènic parla “d’autors extraviats” en referir-se al francès i al català, als quals els afegeix un tercer company, ben viu i igualment marginat pel teatre públic, Josep Palau i Fabre.Bonnín creu saber l’arrel de tot plegat, que qualifica de “peripècia cultural”. “Als anys 60 i 70, el que manava era el teatre compromès i aquests autors, que també hi estaven, de compromesos, gaudien d’una mirada més universal i aleshores van ser marginats per mirar més enllà”, explica. Tanmateix, no entén que la situació es perllongui fins i tot més enllà de la mort de l’autor de Poesia rasa. El “seu teatret”, com en deia Brossa de l’Espai, ha esdevingut aquests anys el baluard dels brossians. A Olga sola (el primer Brossa que va dirigir Rosa Novell), El vell lloc, Collar de cranis, Al Canigó ja no hi ha àguiles i La xarxa, s’hi afegiran en breu Estació Califòrnia, La sorra i l’acadèmia i Diada de vent, que fusionaran en una sola peça. “Es tracta d’una producció pròpia que hem encarregat a dos nois, Jordi Faura i Abel Coll, que pertanyen a una generació que no ha conegut Brossa i ens interessava veure quina és la seva mirada”, apunta Bonnín. Tindran, òbviament, l’assessorament de Jordi Coca i alguns altres brossians il·lustres. Alhora, la companyia Ícaro Teatro muntarà El gran Fracarolli, una de les peces més importants del dramaturg.Desembre de 1961El director escènic subratlla la importància dramatúrgica del poeta i assegura que “a una altra banda, tant Brossa com Palau estarien canonitzats, com també altres poetes que s’han dedicat al teatre, com T. S. Eliot i Paul Claudel”. Només cal veure les obres de Claudel i René Char que s’han presentat al Festival d’Avinyó d’enguany.A Bonnín, de fet, li agrada tant Brossa que no es pot estar de repetir frases senceres de les peces que veurà al seu teatre. “Porto l’ull d’un ocell embolicat en un tros de paper” (El gran Fracarolli); “La pluja és una serpentina feta líquid. No és propi que el bastó enmig de la fullaraca s’hagi transformat en serpent” (Diada de vent), etc. El dia del profeta, l’obra que pujarà a la Sala Petita del TNC del 31 de gener al 9 de març, també en té de memorables, tot i la característica de presentar una part important del primer acte escrit en castellà. Aquesta obra, del desembre de 1961, parla de la Guerra Civil, de la postguerra, de conflictes del segle VIII abans de Crist, de la repressió. Hi ha amor, una interessant conversa entre un polític i un clergue franquistes, i tres lampistes les rèpliques dels quals valen molt la pena. Brossa devia saber ben bé, en el moment d’escriure-la, que aquella obra trigaria anys a pujar a un escenari. Ell, profeta tanmateix, ens la va deixar perquè el TNC, finalment, ens la mostri. Trobar-la editada ja és una altra aventura ben brossiana.

Mor el veterà titellaire Pepe Otal


28 de juliol de 2007


El veterà titellaire José Antonio Otal Montesinos, Pepe Otal, ha mort d'una aturada cardíaca a l'illa de Sardenya

El veterà titellaire José Antonio Otal Montesinos, Pepe Otal, ha mort d'una aturada cardíaca a l'illa de Sardenya, on havia anat a actuar amb el també marionetista Pep Gómez. El cos arribarà dilluns que ve a Madrid i després serà traslladat a Albacete, la seva ciutat natal, on hi viuen la mare, germana i nebots, segons ha informat l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Otal va estudiar direcció teatral a l'Institut del Teatre de Barcelona a principis dels anys 70. Tot i discrepar de la concepció de l'espectacle de marionetes que tenia Harry V. Tozer, Otal el considerava el seu mestre. Influenciat als inicis per grups com Bread and Puppet amb l'ús de grans ninots, Otal va intentar sempre renovar el teatre de marionetes per incidir en la reflexió sobre la dramatúrgia. El 1974 va fundar a la capital el Grup-Taller de Marionetes per portar aquests ninots de fil al carrer. El 1987 va presentar com a solista l'espectacle 'El Gran Teatre del Món', versió de l'obra homònima de Calderón de la Barca. Després va presentar 'Makoki', un acostament a les arrels de la marioneta dinàmica, i 'Conte de Fusta', una versió del clàssic Pinotxo que es va convertir en una reflexió sobre el suïcidi.

Més enllà de Barcelona



www.avui.cat
18 de juliol de 2007

El nou administrador del TNC, Alfred Fort, es marca com a objectiu l'extensió territorial i l'entrada a València

Andreu Gomila

Alfred Fort vol trepitjar fort el territori català TNC
El TNC vol deixar de ser vist únicament com l'escenari múltiple de les Glòries destinatari de bona part del pressupost que el govern inverteix en les arts escèniques. Per això el seu nou administrador general, Alfred Fort, s'ha marcat com a objectiu l'extensió per tot el país. "Volem que el TNC sigui territori; quan sortim de Barcelona no pretenem anar a passejar sinó demostrar que som del lloc", assenyala Fort a l'AVUI, en la primera trobada amb la premsa des que va assumir el càrrec, fa quatre mesos.
A Fort no li agrada la paraula bolo, ja que busca que el TNC es guanyi el territori i sigui vist com el teatre de tots els catalans. I, davant la poca sortida que té l'escenari públic més enllà del Principat, l'administrador pensa que, primer, s'han de guanyar el país i després ja pensaran a travessar els Pirineus, tot i que destaca que enguany porten un muntatge a la Fira de Frankfurt, l'obra A la Toscana, de Sergi Belbel. Amb aquesta mateixa peça aniran a Madrid, però en castellà.
Col·laboració amb Balears
A la capital espanyola també faran temporada amb La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Aquest cop serà en català. Per ara, segons Fort, és el màxim al qual poden aspirar. "Mentre hi hagi llocs aquí que no puguin rebre el TNC, seria una pedanteria pensar en la conquesta d'Europa", manifesta.
Això no obstant, Fort pretén fer una aposta decidida per fer sentir la veu del Nacional en tot l'àmbit lingüístic. D'aquesta manera pretenen "portar almenys una producció a l'any al País Valencià", terra gairebé vedada fins ara al TNC, tot i que els teatres de la Generalitat Valenciana solen viatjar al nord de la Sénia. Fa uns mesos, per exemple, van dur a Reus Els embolics de Scapin, de Molière, i El sí de las niñas, de Leandro Fernández de Moratín. El Centre d'Arts Escèniques de Reus, alhora, va muntar a València Tornar a casa, de Harold Pinter, que va gaudir d'un 80% d'ocupació. Poca broma.
Amb les Balears no hi cap problema. I fins i tot la col·laboració amb el nou govern de Francesc Antich podria ampliar-se. Al TNC no hi falten idees. A més, a l'arxipèlag tenen ganes de treballar amb el teatre de les Glòries. Les últimes gires del Nacional a Mallorca han estat tot un èxit. Amb En pólvora, d'Àngel Guimerà, van omplir cada nit l'auditori de Sa Màniga (Cala Millor).

La 27ª Fira de Tàrrega ofrecerá ocho espectáculos de circo contemporáneo

20 de juliol de 2007


Tàrrega (Lleida). (EFE).-

Un total de ocho espectáculos de circo contemporáneo y la fusión de esta disciplina con otras como el flamenco, el cabaret o el teatro musical tendrán un peso específico en la programación de Fira Tàrrega 2007, que ofrecerá 60 montajes entre los días 6 al 9 de septiembre.
En esta edición, el público que visite Tàrrega estos días podrá disfrutar de espectáculos de circo en la calle y tres en espacios de sala, además del resto de la programación que incluye géneros como la danza, el clown y el teatro de texto, entre otros. Estos espectáculos de circo forman parte de la programación de la XXVII Fira Tàrrega que presentará hasta 60 producciones entre montajes en espacios abiertos y de sala. Además, las empresas privadas Accés Teatre, 23 Arts-Brothers Projections y Produccions Educats tendrán su propio espacio donde se ofrecerán otros montajes.

29 de juliol 2007

LES SANTES - 2007



DIUMENGE 29
A 2/4 de 10 del matí / Des del Parc Central
XXIX Cursa Popular Les Santes
A partir de 2/4 de 10 del matí / Passeig del Callao
Campionat de partides ràpides d’escacs per equips
A les 12 del matí / Parc Central. Al costat de l’espai firal
Xeringada i xeringuetes
A 2/4 de 7 de la tarda / Parc Central
XII Trofeu Les Santes d’Agility
A les 7 de la tarda / Residència de Sant Josep
Ball de vesprada
Amb l’orquestra Solimar
A ¼ de 8 de la tarda / Des de l’Ajuntament
Anem a tancar
A les 9 del vespre / Teatre Monumental
Teatre: Nora, casa de nines
A càrrer de Fènix Teatre
A les 10 de la nit / Pati de Can Marchal
Concert: Riccardo Tesi & Banditaliana
A ¾ i 5 de 12 de la nit / Parc Central. Plaça de la Música
Tronada de Fi de Festa
A mitja nit / Parc Central. Plaça d’Honorat Vilamanyà
Espetec final
Amb les orquestres Salseta del Poble Sec i Cimarron
Tot seguit / Des del Parc Central fins a la plaça de Santa Anna
L’albada
Amb el grup Los Labradores

«Shakespeare´s Villains» disecciona los malvados personajes del dramaturgo



21 de juliol de 2007
Steven BerkoffM. Z.
BARCELONA.


Steven Berkoff, probablemente uno de los actores más duchos encarnando a villanos tanto en cine como en teatro, continua con la línea de colaboración internacional del Festival Shakespeare de Santa Susanna y presenta su particular análisis de los malos malísimos de William Shakespeare.
Aunque siempre desde un segundo plano, el actor, director y dramaturgo londinense ha desarrollado un sexto sentido para comprender e identificarse con los villanos y pasando desapercibido, ha logrado convertirse en «el malvado por excelencia». No se hizo querer demasiado como oficial de policía en La Naranja Mecánica de Kubrick, ni tampoco como el General Orlov de Octopussy, y menos todavía lo hará con lo que ha sido calificado como «una clase magistral sobre la maldad»: Shakespeare´s Villains.
Yago, Ricardo III, Shylock o Macbeth son algunos de los personajes que Berkoff disecciona en esta atrevida puesta en escena que escribe, dirige e interpreta él solo. Villanos que, según el propio protagonista, «fueron concebidos para sentirnos bien con nosotros mismos y también para determinar y reforzar nuestro compromiso con los valores de la justicia y la humanidad».
Una mirada distinta a los personajes del dramaturgo, donde combina, a partir de su don para la improvisación, la «disertación sobre el teatro isabelino», el diálogo con el público y la representación de los grandes malvados shakesperianos.

Bieito conserva el català del segle XV en el seu muntatge del 'Tirant'



19 de juliol de 2007


• Catalunya portarà a Frankfurt més de 50 espectacles i exposicions

Calixto Bieito, ahir, explicant el projecte, amb Carles Santos, Borja Sitjà i Josep Bargalló a la seva dreta.


Foto: FERRAN NADEU
ERNEST ALÓS


BARCELONA
El director teatral Calixto Bieito intentarà abastar tot el contingut del Tirant lo blanc en un muntatge teatral d'entre dues i tres hores, que combinarà actors i cantants d'òpera, amb música de Carles Santos i que mantindrà sense canvis el català del segle XV en què va ser escrit. L'obra, que tindrà una preestrena a Berlín al mes de setembre, serà un dels puntals de la programació artística que presentarà el pròxim mes d'octubre la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, juntament amb les nits artisticogastronòmiques del Sónar i l'exposició de fons del MACBA, que revelarà a la ciutat alemanya algunes de les seves últimes adquisicions.El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, i el director del programa artístic, Borja Sitjà, van presentar ahir la programació, que en gran part ja havia estat avançada, envoltats dels responsables de les desenes d'exposicions i espectacles de teatre, dansa i música. Bieito es va mostrar entregat al text medieval de Joanot Martorell: "Aquest país --va dir-- no és conscient de la novel.la que té, comparable a Guerra i pau o a Crim i càstig". El director va justificar el respecte al text original (que serà subtitulat a l'alemany): "Al principi costa més d'entendre, però quan llegeixes el que dius és preciós, és un orgasme del llenguatge". L'obra tindrà una gira per Espanya mantenint sempre a l'escenari el català medieval.Bieito a penes va donar detalls del muntatge. Tirant apareixerà baixant a peu per les Rambles de Barcelona i l'escenografia tindrà "molts llocs, moltes zones i moltes alteracions totals de l'espai", una cosa que serà evident en l'escena final, amb el viatge dels cadàvers de Tirant i Carmesina al llarg de tot el Mediterrani. Una única precisió: "Tirant lo blanc no és el Senyor dels Anells".


DEL 'PATUFET' A 'MAKOKI'


Les exposicions presentades ahir no sempre seran les més evidents: Gaudí apareixerà amb una proposta alternativa de finalització de la Sagrada Família a càrrec de Yorck Förster, Georg- Christof Bertsch mostrarà el còmic català del Patufet a Makoki i l'evolució de l'art català es mostrarà, de la mà de Daniel Giralt-Miracle i Vicenç Altaió, a través dels llibres d'art. Günter Grass hi participarà, però no en el programa literari sinó amb les seves litografies de paisatges de l'Empordà.Borja Sitjà va advertir que hi haurà qui critiqui determinades absències "perquè sembla que es tracti del Fòrum de les Cultures, però no seran cinc mesos, sinó només cinc dies". És el cas del Teatre Lliure, el director del qual, Àlex Rigola, es va mostrar ahir "sorprès" perquè el Llull no hagi comptat amb ells. A Frankfurt, els dos espectacles teatrals més destacats s'han repartit entre un teatre públic (el TNC, amb l'estrena d'A la Toscana, de Sergi Belbel) i un altre de privat (el teatre Romea).Bargalló va mostrar el seu convenciment que, amb un pressupost de 12 milions d'euros per a totes les actuacions a Alemanya durant un any, "Frankfurt ens haurà resultat molt barat". El director de l'IRL no va voler precisar quina part d'aquest pressupost corresponia al programa artístic.

MUSICALES II: EN EL TEATRO

17 de juliol de 2007


Hay un tipo de musical que provoca grandes y entusiastas audiencias: aquellos que recrean con precisión un gran número de canciones populares en décadas pasadas. A pesar de la descripción de la obra como "shoddy" (que significa "vulgarmente pretenciosa"; aquí diríamos cebollenta) en Time Out, la principal revista de espectáculos y referencia obligada para ellos, llegamos con un amigo a ver Ferry ‘cross the MerseyPor Argos JeriaPublicado el 17 Jul 2007
En Londres hay unas sesenta salas de teatro listadas en el Official London Theater Guide, folleto que Usted puede conseguir en casi todos los lugares públicos. Buena parte de las que exhiben obras musicales muestran su espacio interior distribuido como nuestro Teatro Municipal de Santiago: una platea y tres o cuatro pisos superiores, aunque normalmente son de mayor altura. Como se esperaría, los precios de los asientos bajan con la altura y con la distancia a las primeras filas, salvo en aquellos cercanos al escenario en platea. Antes de que lo pregunte, le adelanto que sí he estado sentado en la última fila del último piso; el musical se llamaba 42nd Street. El primer musical que vi fue Evita, de Andrew Lloyd Weber y Tim Rice, el año 1982. Mi ubicación era en primera fila del piso más alto (upper circle); buena ubicación. Ignorante de la prohibición de hacerlo, durante el intermedio saqué fotos del telón representando al general Perón y unos cañones, ante el regocijo y orgullo de mis bonachones vecinos ingleses. “El teatro inglés es el mejor”, me dijeron, sin que yo me atreviera a preguntar qué teatros de otros países conocían. Pasaron trece años para que volviera a ver un musical de Lloyd Weber, Sunset Boulevard, al que asistí motivado por la presencia de Petula Clark en el papel principal (sí, la de Downtown y tantos otras estupendas canciones de los sesenta). Entre el 96 y el 98 me deleité con otras del mismo autor: By Jeeves, Cats, las nuevas versiones de Jesuschrist Superstar y Starlight Express – con trenes representados por actores en patines – y El Fantasma de la Ópera. Me sorprendió ver espectadores sentados tras el escenario – es decir, frente a mi – en Jesucristo Superestrella, casi como actores pasivos. Tiempo después usé ese tipo de asientos (muy baratos) sólo para descubrir lo ingrato que es ver a los actores de espalda.Hay un tipo de musical que provoca grandes y entusiastas audiencias: aquellos que recrean con precisión un gran número de canciones populares en décadas pasadas. A pesar de la descripción de la obra como “shoddy” (que significa “vulgarmente pretenciosa”; aquí diríamos cebollenta) en Time Out, la principal revista de espectáculos y referencia obligada para ellos, llegamos con un amigo a ver Ferry ‘cross the Mersey. Allí se mostraba la música del Merseyside en Liverpool durante el surgimiento de Los Beatles, usando como excusa la vida de Gerry and the Pacemakers, engalanada con la presencia del vocalista Gerry Marsden como narrador en el escenario, cuya bendición a John Lennon abriendo los brazos y con los ojos blancos en dirección al techo resultó inolvidablemente “shoddy”. Sin embargo, nos cantamos todas las canciones conocidas, de pie y junto a un público delirante. Vi varios musicales como ese: Smokey Joe’s Café (las canciones de Lieber y Stoller), Only the Lonely (las de Roy Orbison) o Elvis, The Musical. Pero no todos eran sólo la música; buenos montajes resultaron Buddy (la vida de Buddy Holly, que vi y gocé en el Victoria Palace después de una carrera desenfrenada para no llegar tarde y comprar mi entrada barata en 1994) y Great Balls of Fire con la vida y canciones de Jerry Lee Lewis.Las entradas a estos espectáculos son caras, entre 15 y 60 libras*, aunque comparables a los precios de espectáculos en nuestra capital. Hay trucos para hacerlas más soportables, como el de verificar horas y días en que las entradas son más baratas, incluyendo los previews (es decir, presentaciones antes del estreno, un riesgo que a veces vale la pena). Ojo, que las oficinas de ventas rebajadas normalmente tienen sólo las más caras (plateas o stalls). Mejor ir directamente a las ventanillas del teatro. Una querida amiga me invita siempre a buenos asientos; así vi The Producers o Tommy (la ópera rock de The Who). Pero a veces me relajo y subo de pelo, como en Mamma Mia, el muy logrado musical con las canciones de Abba.Los musicales y el teatro londinense en general son no sólo un espectáculo; son también un ambiente y una cultura que trasciende el precio del asiento. Como aquella vez en que, al mostrar mi ticket camino a lo más alto del teatro, el muchacho que los revisaba me dijo que debía dejar mi cámara fotográfica en custodia. Al ver mi rostro con pocas ganas de hacerlo, me dijo: “veo que preferiría llevarla consigo”. Ante mi respuesta afirmativa me preguntó, impertérrito: “¿Promete Usted no tomar fotografías?” Acepté y, debo confesarlo, no tomé fotografía alguna. Es que el muchacho confió en mi, así es que me pareció un aliado en la búsqueda del Bello Sino.* Una libra son mil pesos, aproximadamente.

‘Nora’ es revela contra la falsa moral i els costums establerts


29 de juliol de 2007

L’arenyenc Jordi Pons porta al Monumental ‘Nora’, una adaptació fresca i àgil de ‘Casa de nines’, l’obra més emblemàtica del noruec Henrik Ibsen
per Xavier Alomà/ E. Castro


Una escena de l'obra
Nora és el personatge més emblemàtic de l’autor noruec Henrik Ibsen, una dona que a finals del segle XIX va sacsejar el públic europeu amb el camí cap a l’emancipació i el coneixement personal que emprèn al desenllaç de l’obra Casa de nines, una forma de vida de la qual la dona semblava privada pel pensament de l’època, sobretot si, com Nora, era muller i mare. El proper diumenge 29 a les 9 de la nit la companyia Fènix Teatre, sota la direcció de l’arenyenc Jordi Pons, presenta Nora, una adaptació del text d’Ibsen que tancarà la programació de teatre de Les Santes.L’obra és un drama contemporani en el qual l'individualisme dels personatges s'enfronta a la moral i als costums establerts. Nora, una dona fidel que estima el seu marit profundament, es troba en greus dificultats financeres després d’haver-lo dut a Itàlia per guarir-lo de la malaltia que el consumia. S’endeuta d’amagat seu i, per tal d’obtenir una garantia de crèdit, falsifica la signatura del seu pare moribund. Quan el seu marit, defensor a ultrança de la integritat moral, se n’assabenta i, tot i haver-li salvat la vida, considera el gest generós de Nora com un acte indigne a causa de la incorrecció formal. En aquest punt, Nora descobreix l’aura de falsedat present en tot allò que l’envolta. El seu marit comença a tractar-la com una esclava insubmisa, que només tindrà el perdó a través de la humiliació. Finalment, Nora es revolta: abandona la família per refer la seva vida fora d’una casa en la qual ha estat reclosa i envoltada per una felicitat aparent, com una nina despreocupada que deixa que els altres decideixin per ella i hi juguin.El muntatge de Jordi Pons aposta per la frescor i l’agilitat: “Hem volgut donar a l’obra un tractament gairebé cinematogràfic”, assenyala el director. “La utilització del flashback ens ha permès veure l’obra amb perspectiva, reduint la llargada de l’original per tal d’accentuar tots aquells aspectes que per a nosaltres són més colpidors”, afegeix. Pel que fa a la dramatúrgia, Pons s’apropa a la intenció fonamental de l’autor, la de defensar l’autonomia de pensament i d’actes de qualsevol ésser humà. “El que més m’ha interessat és el procés que emprèn Nora com a ésser humà cap al desvetllament d’una nova vida, un viatge difícil i dolorós cap al coneixement d’un mateix, deixant enrere tots aquells aspectes embrutidors que ens fan viure en la mentida, la hipocresia o la covardia”, considera el director.Diumenge, dia 29 · A les 9 del vespre al teatre Monumental. Preu: 9,50 / 7,80 euros.

28 de juliol 2007

LES SANTES - 2007


DISSABTE 28
Durant tot el dia / Parc Central
Campionat Mundial de Trial Juvenil
A les 11 del matí / Des de l’Ajuntament
Anada a la residència de Sant Josep
A 2/4 de 12 del migdia / Residència de Sant Josep
Ballada de sardanes
Amb la Principal de la Bisbal
A partir de les 4 de la tarda / Pabelló de Cirera
II Torneig 24 hores d’hoquei sala Les Santes
A les 5 de la tarda / Seu del Club Billar Mataró
Trofeu Les Santes de Billar
Tria Menut
A partir de les 6 de la tarda / Diversos indrets
A les 6 de la tarda / Carrer de Sant Joan
Titelles: La mata de albahaca
A càrrec de La gotera de Lazotea
A les 6 de la tarda / Plaça de Beat Salvador
Música: Trinco trinco
A càrrec de Samfaina Colors
A les 6 de la tarda / La Riera
Clown: Marcel sol
Amb Marcel Gros
A les 7 de la tarda / Plaça de la Muralla
Dansa
Amb la Companyia d’Art Trànsit
A les 7 de la tarda / Plaça de Santa Maria
Màgia: Màgiacadabra
Amb el Mag Lari
A les 7 de la tarda / Plaça de la Peixateria
Acció: Sienta la Cabeza
A càrrec de Fafá Franco
A ¾ de 10 de la nit / Plaça del Fossar Xic
Curtmetratges infantils
A les 6 de la tarda / Plaça de Santa Anna
Sessió oberta de Batuka Power
A les 7 de la tarda / Des del carrer Prat de la Riba
Postal de Gegants
La Família Robafaves convida els Gegants Romans de Lleida:
Marc Antoni i Cleopatra
A ¼ de 8 de la tarda / Residència de Sant Josep
Concert de sardanes
Amb la Principal de la Bisbal
A 2/4 de 10 de la nit / Des de l’Ajuntament
Bateig del Dragalió
Amb el Drac i el Dragalió de Mataró, i els seus convidats: el Drac Baldufa de Badalona i la Tremenda de
Manresa. Actuació del grup musical Aloc
A 2/4 de 10 de la nit / Parc Central
Concert del Festival Cruïlla de Cultures: La Mala Rodríguez + Elbicho + Canteca de Macao
A les 10 de la nit / Pati de Can Marchal
Concert: Domingo Patricio
A les 11 de la nit / Plaça de l’Ajuntament
Requisits de Festa Major
Amb l’orquestra La Principal de la Bisbal
Tria de Nit
A partir de les 11 de la nit / Diversos indrets
A les 11 de la nit / La Riera
Clown: Millors moments
Amb Marcel Gros
A les 11 de la nit / Plaça de la Muralla
Dansa
Amb la Companyia d’Art Trànsit
A les 11 de la nit / Plaça de Santa Maria
Màgia: Gran Màgiacadabra
Amb el Mag Lari
A mitjanit / Carrer de Sant Joan
Titelles: La mata de albahaca
A càrrec de La gotera de Lazotea
A mitjanit / Plaça de Beat Salvador
Música: Tralla
A càrrec de Samfaina Colors
A mitjanit / Plaça del Fossar Xic
Nit de Curts
Acabat el ball dels Requisits de Festa Major / Davant de l’Ajuntament
No n’hi ha prou!
Amb les Diablesses, la Momerota, el Drac, l’Àliga i la Família Robafaves, i
l’acompanyament musical de La Principal de la Nit
Tot seguit / Des de l’Ajuntament fins a la plaça d’Espanya
Cercavila musical
A càrrec de Always Drinking Marching Band

Alquibla Teatro representará "La Orestíada. Ceniza de Troya" en el Festival de Teatro Clásico de Mérida

17 de juliol de 2007

MURCIA,

(EUROPA PRESS)
El grupo murciano Alquibla Teatro representará "La Orestíada. Ceniza de Troya" en el Festival de Teatro Clásico de Mérida, entre el 9 y el 12 de agosto, según informó en un comunicado la oficina de prensa del Gobierno regional.La obra es un proyecto de Antonio Saura, con versión libre de Diana de Paco. La música está a cargo de Salvador Martínez, mientras que el vestuario pertenece a Celia Rodríguez y la dirección escénica es también de Antonio Saura. La función está protagonizada por Ángeles Tendero, Julio Navarro, Alfredo Zamora, Susi Espín, Lola Martínez, Pedro Segura, Esperanza Clares y Jacobo Espinosa.El espectáculo "transmite significados que, por su universalidad, siguen vigentes", manifestó la responsable de la versión. Diana de Paco explicó que en la obra "se han eliminado elementos de la tragedia clásica como la presencia divina, ya que hoy en día nos convenía más que no estuviera para demostrar cómo el ser humano ha llegado a uno límites insospechados de crueldad".Se han conservado sin embargo otros elementos de la tragedia griega como la importancia de la palabra, "que nos lleva", añadió la dramaturga, "a la conclusión final de la obra, que es ese camino a la luz que se quiere abrir tras el golpe por el golpe, la violencia gratuita y los crímenes de sangre, a través del uso de la palabra".La fusión entre la tradición y la vanguardia que presenta la obra se mantiene también en la música compuesta por Salvador Martínez, quien explicó que "hacer una banda sonora para el mundo griego es muy complicado porque no tenemos referentes de la música griega". "Realmente sólo hay especulaciones, por lo que yo he hecho las mías propias basándome en los modos de ese mundo griego", agregó.Así, "emplear esos modos y combinarlos con un tímbrica actual, con una estética de banda sonora de cine y con un sonido reconocido por todos, creo que ha sido lo más arriesgado y también el mayor acierto porque permite entroncar con el público actual", aclaró el compositor.Por su parte, el consejero de Cultura, Juventud y Deportes, Pedro Alberto Cruz, que dio a conocer hoy la participación de Alquibla Teatro en el Festival de Teatro Clásico de Mérida, señaló que "apoyará a las compañías murcianas con todos los medios y todo el entusiasmo" Cruz estuvo acompañado en la presentación por la directora de producción de la compañía murciana, Esperanza Clares; el director artístico, Antonio Saura; la responsable de la versión de la obra, Diana de Paco; y el compositor de la banda sonora, Salvador Martínez.El consejero, quien destacó la importancia que la compañía tiene dentro del panorama teatral nacional, avanzó que "durante los próximos cuatro años, el teatro va a ser una de las máximas prioridades de esta Consejería, desde la que se apoyará a las compañías de teatro murcianas con todos nuestros medios y todo nuestro entusiasmo. De hecho, muchas de las iniciativas que se van a llevar a cabo van a estar en esa línea de prioridades".Asimismo, el titular de Cultura elogió la fusión entre vanguardia y tradición que se entreverán en la versión que Alquibla hace de la tragedia de los Atridas y que "demuestra que ya los autores griegos se encargaron plasmar los arquetipos de comportamiento que se han repetido durante la historia y que hoy en día siguen estando vigentes".Finalmente, Antonio Saura subrayó el compromiso y la identidad como los pilares fundamentales que sustentan a Alquibla, razón por la cual "estamos en contra del teatro de evasión, que no nos interesa lo más mínimo porque lo único que nos interesa es el teatro que hacemos, con todo el riesgo que conlleva".

El Romea apuesta por una relectura contemporánea de clásicos catalanes



21 de juliol de 2007

ABC Merc_ Pons, Rosa Maria Sardà y Pepa López abrirán el teatro
MARÍA GÜELL
BARCELONA.

El grupo Focus dirige el Romea, el Villarroel y en breve el Goya. Tres escenarios que darán que hablar la próxima temporada. Ahora nos ocupa el Romea, cuyo director artístico, Calixto Bieto, anunció la intención de dedicar una mirada renovadora al teatro catalán clásico.
La nueva línea de programar clásicos catalanes seguirá los próximos años «recogiendo la historia de esta cassa pero ahora con una mirada contemporánea», concretó Calixto Bieito.
El telón subirá el jueves 6 de septiembre con la obra «Tres dramolette», de Thomas Bernhard, que se estrenó hace poco en el Centre d´Arts Esc_niques de Reus y cuyo cartel encabeza Rosa Maria Sardà. Por su parte, el primer texto catalán a examen es «El Senyor Perramón» de Josep Maria de Segarra. Este texto es una adaptación libre de El Avaro de Moli_re y la escribió a la medida del actor Joan Capri. Ahora tenemos la oportunidad de ver a Boris Ruiz en este papel, bajo la dirección de Joan Anton Rechi.
«Tirant lo Blanc» La segunda obra clásica catalana es «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell con dirección de Calixto Bieito. La Compañía Teatre Romea se atreve con esta gran novela y cuenta para ello con la coproducción del Institut Ramon Llull. El resultado es una apuesta fuerte que verá la luz el 28 de septiembre en Berlín y que llegará a la calle Hospital el 8 de febrero.
El curso seguirá con «Los Persas» con dramaturgia de Pau Miró y Bieito. La obra que se estrena el 26 de julio dentro del Festival de Teatro Clásico de Mérida es un requiem para una soldado español muerto en Irak, Afganistán o Kosovo.
En abril lloverá «Espectres», de Ibsen, con Emma Vilarasau, uno de los nuevos fichajes de la casa. Bieito insistió en la línea de fichar gente de gran potencia como Juan Echanove que la pasada temporada triunfó como director de «Visitando a Sr Green» y como actor en «Plataforma», el espectáculo que revolucionó la cartelera barcelonesa y que ha tenido una gira de largo recorrido. «Con Emma Vilarasau ya hemos hablado de varios proyectos», desveló Bieito. «La trágica historia del Dr. Fausto», a partir del texto de Marlowe, cerrará el telón.
Daniel Martínez reconoció que el curso 06/07 «no ha sido el mejor en público, un 55% de ocupación, pero que se ha podido sobrellevar gracias al éxito de algunos títulos».

El Lliure y el Centro Dramático Nacional coproducirán una obra de Lluïsa Cunillé sobre el Tercer Mundo

19 de juliol de 2007

El Lliure y el Centro Dramático Nacional coproducirán una obra de Lluïsa Cunillé sobre el Tercer Mundo
BELÉN GINART - Barcelona


El Teatre Lliure y el Centro Dramático Nacional (CDN) coproducirán una obra de Lluïsa Cunillé sobre el Tercer Mundo. Après moi, le déluge, con dirección de Carlota Subirós, es el fruto de un encargo del Lliure a Cunillé, que será dramaturga residente del teatro durante los próximos cuatro años. La obra es uno de los principales atractivos de la próxima temporada del teatro de Montjuïc, donde se verá en catalán, mientras en el CDN lo hará en castellano. En el programa destaca también el "vodevil gay" La Tour de la Défense, que Marcial Di Fonzo Bo dirigirá con actores catalanes.
El Lliure cierra el curso con 71.961 espectadores, una ocupación media del 65,3% y un doble compromiso de su director, Àlex Rigola: seguir apostando por la experimentación y servir de escaparate de las propuestas internacionales más atractivas e innovadoras.
A esta última voluntad responde la decisión de estrechar vínculos con el festival Grec para facilitar la presentación en Barcelona de algunos espectáculos que, a decir de Rigola, precisan de un esfuerzo económico especial. Al margen de estas complicidades, el Lliure continuará siendo receptor de propuestas pensadas desde el festival, como las que en las últimas semanas han convertido a Di Fonzo Bo en huésped del teatro por partida doble, con la programación de Los Copi(s) y Eva Perón.
Rigola declaró que se abre una época "de transición" para el teatro, una vez decidida la inviabilidad del modelo de compañía. La fórmula obligaba a los actores a encadenar largas estancias fuera de casa para atender las giras o, en su caso, forzaba sustituciones en tiempo récord. "Si quieres contar con determinados intérpretes, lo mejor es establecer acuerdos concretos", opina el director, cuyo último montaje, 2666, se repondrá a partir de noviembre.
El cambio de fórmula no altera la fidelidad del teatro a sus creadores y actores habituales. Como el director Joan Ollé, que estrenará Yvonne, princesa de la Borgonya, de Gombrowicz; Carles Santos, con un espectáculo inspirado en la poética de Joan Brossa; Cesc Gelabert, que invitará al público a participar en los ensayos de su nueva coreografía, y Rodrigo García, que mostrará su última propuesta, Esparcid mis cenizas en Eurodisney (aunque deberá cambiarle el nombre para respetar la prohibición del parque parisino).
Cunillé también hará doblete esta temporada, en una nueva colaboración con el director Xavier Albertí. Será con Assajant Pitarra, una inmersión en el universo del autor que iniciará el curso en el Espai Lliure. La Sala Fabià Puigserver abrirá temporada con la reposición de La nit just abans dels boscos, de Koltès, un monólogo interpretado aquí por seis actores (Andreu Benito, Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Jordi Bosch y Francesc Orella). Compromisos profesionales impedirán a Lluís Homar actuar en la obra, ya estrenada en el Teatro Municipal de Girona, y será sustituido probablemente por Ariel García Valdés. Un espectáculo con tintes de thriller sobre el Barça, también de encargo, escrito por David Plana, y la presencia del Circ Cric en la plaza de Margarida Xirgu serán otros de los atractivos de la temporada, que se abrirá con la buena nueva de la reforma en la sala de Gràcia. Ya se ha fallado el concurso para realizarlas y se aguarda su inicio para finales de septiembre, con una duración estimada de entre 12 y 18 meses.
En cuanto a las producciones internacionales que recalarán en el Lliure la próxima temporada, habrá que esperar hasta septiembre para conocerla al detalle. Entre los nombres que ya se han anunciado figuran la Needcompany y el Ballet Royal de Flandes, con una coreografía de William Forsythe.

Una versión oriental de 'Hamlet' cierra el Festival Shakespeare

28 de juliol de 2007

Barcelona. (EP).- 'The revenge del Prince Zi Dan', una versión oriental de 'Hamlet' de la Shanghai Peking Opera Troupe, y la compañía Footsbarn Theatre con 'A midsummer night's dream' cierran el Festival Shakespeare de Santa Susanna (Barcelona), que se celebra hasta este domingo en la Masia Can Ratés de la localidad.
Esta versión oriental del 'Hamlet' de Shakespeare no es un texto inspirado en el original o en el personaje, sino que los diálogos son propiamentes los que escribió el dramaturgo inglés. Bajo las claves del teatro chino, un decorado escaso y un dinamismo importante, el montaje pone de relieve la fascinante precisión del lenguaje gestual, las coloridas vestimentas, el maquillaje, la danza y la música de la Shanghai Peking Opera Troupe. La quinta edición del Festival Shakespeare se clausurará el domingo con 'A midsummer night's dream' de la mítica Footsbarn Travelling Theatre, que hace más de diez años que no actúa en Catalunya. La Footsbarn hace revivir esta carnavalesca pieza surgido de una combinación de estilos e influencias en la que se dan la mano el circo, el clown, las danzas tribales, la Commedia dell'Arte o el teatro kabuki. El Festival Shakespeare de Santa Susanna (Barcelona), que se celebra del 13 al 29 de julio en la Masia Can Ratés, ha apostado en su quinta edición por los montajes internacionales, la primera de su nueva directora, Montse Vellvehí. La edición de este año ha contado con el montaje de danza 'Romeo and Juliet' de la Compagnia Aterballetto; el monólogo 'Shakespearès villains' del actor británico Steven Berkoff, y 'Hamlet: el dia dels assassinats', debut en la dirección de Paco Azorín, anterior director del festival.

27 de juliol 2007

La meva tria de les Santes - 2007





27 de juny
Matinades
Amb les forces mínimament necessàries arribem a les 9 del matí al ajuntament , la Georgina no ha vingut a dormir i ha empalmat amb matinades amb el grup que sortia de Rocafonda, a viscut de primera mà l’incident de la canya que anat a parar a la cara de una senyora, ella s’ha quedat amb els nens de la mateixa fins que ha arribat el seu marit.
Anada a ofici
Mentrestant a l’ajuntament l’Agrupació Musical del Maresme donava la benvinguda als membres del consistori que arribàvem per muntar comitiva cap a Santa maria.
Una vegada mes crec innecessari els mossos fent el cordo a Santa Maria.
L’anècdota
El representant del CUP amb les seves millors gales i espardenyes i potser un retret , a aquest senyor : sempre que jo entrava a Santa Maria el trobava al portal , no se si sortia molt sovint o es que no a seguit l’acte com la resta.
La Desfilada i dormida
Amb TV3 inclòs , la dormida es podia seguir relativament be , per que es que feia una calor ...

LES SANTES - 2007


DIVENDRES 27 - DIA DE LES SANTES
A les 7 del matí / Des de diversos indrets
Matinades
A les 9 de la nit / Basílica de Santa Maria
Toc d’ofici
A 2/4 de 10 del matí / Des de l’Ajuntament
Anada a ofici
A les 10 del matí / Basílica de Santa Maria
Missa de Les Santes
A les 11 del matí / Passeig del Callao
Taller i volada d’estels
A les 12 del migdia / Carrer d’en Pujol
Ballada de sardanes
Amb la Cobla Ciutat de Mataró
A la 1 del migdia / Des de la plaça de Santa Maria
Desfilada
A partir de les 4 de la tarda / Pavelló Teresa Maria Roca
Torneig Popular de futbol sala
A les 6 de la tarda / Des de l’Ajuntament
La Passada
A les 7 de la tarda / Parc Central
Campionat Mundial de Trial Juvenil
A les 7 de la tarda / Plaça de la Muralla
Infantil: Solista
A càrrec de la companyia de titelles Rocamora
A 2/4 de 8 de la tarda / Parc Central. Plaça d’Honorat Vilamanyà
Concert de Festa Major
Amb l’orquestra Els Montgrins
A les 8 de la tarda / Passeig Marítim
Escenari Obert
Amb grups de música de Mataró i el Maresme
A partir de les 8 de la tarda / Port de Mataró
Campionat de Força del Superhome
A les 11 de la nit / Passeig Marítim
Castell de focs
Sarau
A partir d’1/4 i mig de 12 de la nit / Al llarg del Passeig Marítim
Concerts: Antònia Font + Berri Txarrak + lo:muêso
Actuacions: Big Band Jazz del Maresme amb Txell Sust
+ Gospel Sons + dj Paco Osuna i dj iu
Acció de dansa amb la Companyia Art Trànsit
Acció itinerant: Always Drinking Marching Band
Sardanes i xindriada:
Amb les cobles Els Montgrins, Ciutat de Girona i La Principal del Llobregat

La 11a edició del Festival Ple de Riure tanca amb més de 13.000 espectadors

23 de juliol de 2007

ACN
La 11a edició del Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure del Masnou ha registrat més de 13.000 espectadors, xifra que acompleix a l'alça amb les expectatives de l'organització. Un dels seus representants, Ernest Tarradas, ha fet un balanç 'molt positiu' de l'edició, ja que el públic s'ha bolcat amb caps de cartell com els actors Pepe Rubianes, Gabino Diego o el 'clown' Paolo Nani, però també amb noves apostes, com la pallassa Alba Sarraute o la companyia Capa i Espasa, que presentava l'espectacle 'Clak!', un muntatge d'humor gestual que parodia algunes de les escenes més cèlebres de la història del cinema.
Tarradas ha assegurat aquest diumenge en declaracions a l'ACN que 'les expectatives que havíem creat les hem aconseguit' en aquesta onzena edició, en què s'han repetit les xifres d'espectadors de l'any passat. Aquest membre dels Chapertons, grup còmic impulsor del festival i responsable de la direcció artística, ha afegit 'estem molt contents amb la participació de la gent' que han omplert des de dimarts i fins la matinada de diumenge, els carrers dels Masnou, la platja d'Ocata i la carpa instal·ada allà. I és que aquests són els tres escenaris del festival, malgrat que la més emblemàtica és la carpa de circ, amb capacitat per a 900 persones. 'Aquesta carpa ja no dóna per a més' reconeix Tarradas. Amb vista a l'any vinent, ja s'estan treballant en noves propostes i amb la fita de poder ampliar activitats. Tot i així, Ernest Tarradas ha ressenyat l'aportació 'vital' de l'Ajuntament del Masnou, organitzadora i gestora del festival. Pel que fa al balanç artístic, l'organització ha recalcat l'excel·lent acceptació del públic, tant a valors consolidats –el danès Paolo Nani, Pepe Rubianes i Gabino Diego eren alguns dels caps de cartell- com a noves promeses. És el cas del grup Seriosamente Tragicomedia, format per Alba Sarraute i Roc Sala, que presentaven en el marc del programa 'Nits Golfes' el muntatge 'Mirando a Yukali', que combina cabaret, circ i humor. Tarradas remarcava la 'sorpresa' que va suposar veure 'més de 1.500 persones a la platja' per veure el show 'tenen un futur molt gran per davant' ha conclòs. La onzena edició del Ple de Riure ha comptat com a mestre de cerimònies amb Jaume Bernadet –Jaumet dels Comediants- i amb la formació Always Drinking Marching Band, com a banda del festival. Per primera vegada, a més, s'han iniciat col·laboracions amb l'escola de circ Rogelio Rivel, que ha presentat el show '1, 2, Stress...' a càrrec d'alumnes del centre. Tarradas ha mostrat la seva confiança de poder seguir amb aquest treball conjunt entre el festival i l'escola, per tal de poder difondre l'art del circ, i que sovint està 'arraconat', segons ha dit.

Llegan a México "El rey león" y "­Mamma mía!"

17 de juliol de 2007


Espera Ocesa Teatro festejar su X aniversario para 2008
También estrenan "La Bella y la Bestia", el próximo 20 de septiembre
El Financiero en línea
México, 17 de julio.- Los musicales "El rey león" y "­Mamma mía!" son algunos de los proyectos de Ocesa Teatro para 2008, que espera festejar su X aniversario, el 20 de septiembre próximo, con el estreno de "La Bella y la Bestia", y a finales de año un popurrí con las obras que ha presentado.
"El rey león" estará basado en la película animada del mismo nombre "The lion king", una creación de los estudios Disney que luego de su estreno, en junio de 1994, se convirtió en una de las más taquilleras de todos los tiempos.
La historia del galardonado musical de Broadway que originalmente dirigió Julie Taymor narra las aventuras de "Simba", un joven león, quien será el heredero de la selva.
Sin embargo, su malvado tío "Scar" tiene otros planes y junto con su pandilla de hienas confabulan para desaparecer al verdadero rey de la selva y quedarse con el trono.
En tanto, "­Mamma mía!" se inspira en temas del grupo sueco Abba y podría ser un hecho a principios de 2008, tras finalizar la temporada de "Los productores", informó el productor teatral Morris Gilbert.
Se trata de un musical con un sonido de discoteca; escrito por Catherine Johnson y transcurre en una isla griega en vísperas de la boda de "Sophie", quien desea descubrir la identidad de su padre.
La obra que ha sido traducida al alemán, japonés, ruso, coreano, español, sueco, holandés y flamenco se estrenó el 6 de abril de 1999 en Londres, Reino Unido, y tras ocho años en cartelera ha batido todos los récords de taquilla.
Por otra parte, Gilbert adelantó que el 20 de septiembre próximo inicia funciones el musical "La Bella y la Bestia", que Ocesa Teatro repone después de 10 años con las actuaciones principales de Mauricio Martínez, Ana Cecilia Anzaldúa y Sergio Zaldívar.
Con motivo de su aniversario, Ocesa presentó este lunes un popurrí de los musicales que ha presentado durante la última década y que mostrará al público con una mejor producción.
Será un resumen de lo que han hecho con obras como "El fantasma de la ópera", "Violinista del tejado", "José, el soñador", "Chicago", "El hombre de la mancha", "Selena", "Jesucristo Superestrella", "Full monty", "Los miserables", "Los productores" y "Hoy no me puedo levantar", por citar algunos montajes. (Con información de Notimex/CFE)

El Año Rodoreda arranca en octubre con la 'Plaza del Diamante' teatral de Benet Jornet

19 de juliol de 2007

Las Fiestas de Gracia tendrán como tema principal el universo "rodorediano" para el engalanado de sus calles

Barcelona. (EFE).-

El Año Rodoreda, que conmemora el centenario del nacimiento de la escritora Mercè Rodoreda, arrancará en octubre con una representación teatral en catalán de "La plaza del Diamante" dirigida por Benet Jornet y concluirá un año más tarde con una de "Aloma", a cargo de la compañía Dagoll Dagom.

El Año Rodoreda ha comenzado formalmente su andadura hoy con la firma de un convenio de colaboración entre el departamento de Cultura, la Fundación Mercè Rodoreda y el Instituto Ramón Llull. De manera efectiva, la conmemoración del centenario de la autora barcelonesa tendrá lugar en octubre en el Teatro Nacional con la adaptación de una de las novelas más populares de Rodoreda, "La plaza del Diamante", a cargo de Josep Maria Benet Jornet. En nombre de la Fundación, el especialista Joaquim Molas ha anunciado que "los ejes centrales de la programación, que está ya muy avanzada aunque todavía no cerrada, serán un congreso, un encuentro de traductores y la edición de las obras completas". En septiembre de 2008 tendrá lugar un Congreso Internacional sobre su figura, que contará con la participación de las diferentes universidades catalanas, así como de especialistas del resto de Europa, de Norteamérica y de Nueva Zelanda. En el ámbito académico, también se ha previsto, ha comentado Molas, un encuentro de traductores, coordinado por Joaquim Mallafré, que contará con medio centenar de profesionales. Entre las exposiciones programadas, destaca una sobre la relación de Rodoreda con el teatro y otra de las portadas de sus libros traducidos. Precisamente, la obra de Rodoreda, que ha sido hasta ahora vertida a 29 lenguas, lo que la convierte en uno de los escritores catalanas más traducidos, contará próximamente con una nueva lengua, el sardo, tras un convenio firmado por el Instituto Ramón Llull, ha revelado Molas. En el marco del centenario, que coincide además con el 25 aniversario de su muerte, se ha impulsado la edición de las obras completas de la escritora, que correrá a cargo de Edicions 62 y que estará coordinada por la especialista Carme Arnau. Según Molas, "los primeros volúmenes que aparecerán serán los de narrativa y se dejará para el final los que entrañan una mayor dificultad e investigación, los que recojan la totalidad del epistolario de Rodoreda, incluidas las cartas que envió y no sólo las que recibió, así como toda su poesía". El director del Llull, Josep Bargalló, ha explicado que no sólo se encargarán de difundir en el exterior algunas de las actividades que se hagan en Cataluña, sino que también organizarán otras específicas, como la exposición que se exhibirá en París, "Mercè Rodoreda, una poética de la memoria". En el ámbito internacional, se ha organizado un encuentro de expertos en la obra de Rodoreda en Nueva York y unas jornadas académicas en la Universidad París IV. Paralelamente, el Llull, ha añadido Bargalló, promoverá reediciones de obras de Rodoreda ya traducidas como las que realizará la francesa Gallimard o la alemana Surkhamp. En la próxima edición de la Feria del Libro de Fráncfort, en la que es invitada de honor la Cultura Catalana, el Instituto Llull presentará el Año Rodoreda y repartirá una edición no venal de "La plaza del Diamante" en alemán con prólogo de Gabriel García Márquez en el que hace un elogio de esta obra. En el ámbito más popular, la Fiesta Mayor de Gracia, barrio barcelonés en el que se ambienta "La plaza del Diamante", tendrá como tema principal el universo "rodorediano" para el engalanado de sus calles. En Romanyà de la Selva, población en la que se instaló la escritora a su vuelta del exilio hasta su muerte, se creará un Espacio Mercè Rodoreda. La programación se completará con la creación de unas rutas literarias a partir de su obra por Barcelona, Romanyà de la Selva, así como las ciudades más representativas en las que pasó el exilio, y con la puesta en marcha de una página web monográfica (www.anyrodoreda.cat).

La meva tria de les Santes - 2007





26 de juliol

Correguspira
Amb els tabals del Dragalió inclosos , correfoc molt participat
Ballada de Sardanes a la Plaça Santa Anna – cobla Contemporània
Senyors l’últim per sentir amb versió sardana “La guerra de les Galàxies” i els puc assegurar no anava begut. sona bé
Ball a la brisa a la plaça de la Brisa
Bastant d’ambient per veure la formació de terres gironines The Pepper Pots.
Ball de Festa Major al Parc Central
Girasol i Tràfic , els primers amb el repertori de sempre i segons la meva filla que va estar fins el final , els segons potser no varen estar a l’alçada.

26 de juliol 2007

LES SANTES - 2007



DIJOUS 26
A les 12 del migdia / Pati de Les Esmandies
Concert vermut
Amb el Grup instrumental de vent A tempo.
A 2/4 d’1 del migdia / Plaça del Fossar Xic
Concert de Barram
Amb el grup Dulzaineros del Bajo Aragón
A les 2 del migdia / Des del campanar de Santa Maria
Barram i Repicada
A partir de les 4 de la tarda / Pabelló Teresa Maria Roca
Torneig Popular de futbol sala
A les 6 de la tarda / Plaça Gran, plaça Xica, plaça del Beat Salvador i Ajuntament
La revolta del Nans
A les 7 de la tarda / Centre municipal d’esports El Sorrall
Aiguaextreme
A les 7 de la tarda / Passeig del Callao
Sessió oberta de tai-txi
A les 7 de la tarda / Saló de Plens de l’Ajuntament
Recepció oficial de celebració de l’onomàstica
de les Julianes i Sempronianes
A 2/4 de 8 de la tarda / Pati de les Caputxines
Concert Coral
A càrrec del Cor Madrigalista de Mataró i el cor Cantus de Txèquia
A les 8 de la tarda / Des de l’Ajuntament
Correguspira
Amb la Momeroteta i el Dragalió de Mataró, i els seus convidats el Drac infantil de Terrassa, la Barrina,
drac petit de la Geltrú, el Drac petit de Granollers i la Mulasseta de Torredembarra
A les 10 de la nit / Pati de Can Marchal
Concert: Feliu Ventura
A les 10 de la nit / Teatre Monumental
Teatre: Gorda
A càrrec de Focus Produccions.
A les 10 de la nit / Plaça de Santa Anna
Ballada de sardanes
Amb la Cobla Contemporània
A les 10 de la nit / Camp de futbol Camí del Mig
Concert: Lax’n’Busto + Pignoise
A les 11 de la nit / Plaça de l’Ajuntament
Concert de Marrinxa: Col·lectiu la Flama
+ Família Torelli + The Cabrians
A les 11 de la nit / Plaça de la Brisa
Ball a la brisa
Amb l’orquestra The Pepper Pots
A mitjanit / Parc Central. Plaça d’Honorat Vilamanyà
Ball de Festa Major
Amb les orquestres Girasol i Tràfic

El Lliure coproducirá con el Centro Dramático Nacional una obra de Lluïsa Cunillé

19 de juliol de 2007

El Teatre Lliure de Barcelona coproducirá con el Centro Dramático Nacional (CDN) el montaje 'Après moi, le déluge', de Lluïsa Cunillé, nueva dramaturga residente del teatro catalán para los próximos cuatro años, según explicó hoy el director del Lliure, Àlex Rigola, durante la presentación de un avance de la programación de la próxima temporada.La obra se estrenará en catalán en el Lliure en diciembre y se traducirá al castellano para representarse en mayo en el Centro Dramático Nacional. Rigola aseguró que la obra muestra las relaciones entre el primer y el tercer mundo con 'gran cantidad de contenido y denuncia' y busca 'provocar desde la creatividad'.La próxima temporada del Teatre Lliure se iniciará el 13 de septiembre con la obra 'La nit just abans dels boscos' de Bernard-Marie Koltés, dirigida por Àlex Rigola y con un 'dream team' de actores entre los que figuran Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Jordi Bosch, Andreu Benito y Francesc Orella.El espectáculo, que ya se pudo ver en la pasada edición del Festival Temporada Alta de Girona, será el pistoletazo de salida de una temporada en la que el Lliure quiere mantener su sello personal y sus proyectos de riesgo.Cunillé, que sustituye a Carlota Subirós como autora residente en el Lliure, realizará junto a Xavier Albertí la obra 'Assatjant Pitarra', sobre textos del poeta y dramaturgo Serafí Pitarra. El Circ Cric, tras su parón de hace unos meses, hará temporada en Barcelona en el Lliure.En la programación del Lliure también figura la adaptación de la novela '2666' de Roberto Bolaño, a cargo de Àlex Rigola que se ha estrenado en el Festival Grec, 'La torre de la Défense' de Copi, dirigida por Marcial di Fonzo Bo, con los actores de la compañía del Lliure, y 'Un hombre que se ahoga', una versión libre de 'Las tres hermanas' de Chéjov, a cargo de Daniel Veronese.Otros montajes de la temporada son un espectáculo de Carles Santos sobre Joan Brossa; 'Dia de partit', de David Plana con dirección de Rafel Duran, con el FC Barcelona como telón de fondo; 'The shape of things', texto de Neil LaBute dirigido por Julio Manrique; las coreografías 'Impressing the czar' del Ballet Real de Flandes, y 'The lobster shop' de Needcompany, e 'Yvonne, princesa de Borgonya', de Witold Gombrowicz bajo la dirección de Joan Ollé.

TEMPORADA 2006-2007.

Durante la temporada 2006-2007, los espectáculos del Lliure, entre programación de temporada y giras, un total de 127.880 personas. En la temporada, pasaron por el Lliure 71.961 espectadores, con un índice de ocupación del 65,3%, con un 57,6% en la sala Fabià Puigserver y un 86,3% en el Espai Lliure.Àlex Rigola se mostró 'contento' con los números y remarcó los proyectos de creación de riesgo que se representan en el Lliure de Barcelona.El Lliure tuvo durante toda la temporada pasada montajes como 'Ricard 3r', 'European House' y 'Otel·lo' de gira, un aspecto que se reducirá de cara a la próxima temporada donde las itinerancias no serán tan amplias.En este sentido, Rigola mostró su extrañeza ante que el Institut Ramon Llull haya 'obviado' al teatro de cara al programa artístico de Frankfurt cuando es una de las compañías de mayor proyección y que más sale al extranjero.Respecto al Lliure de Gràcia, Àlex Rigola explicó que ya se han adjudicado las obras de rehabilitación, que se iniciarán en septiembre y con un plazo de ejecución de entre 12 y 18 meses.
Terra Actualidad - Europa Press

Tirant, Colometa, Stalin i '2666' marquen la nova temporada teatral



22 de juliol de 2007


• El TNC estrenarà 'La plaça del Diamant' i Bieito portarà al Romea l'obra de Joanot Martorell
• Flotats donarà vida al dictador soviètic al Tívoli i el Lliure estrenarà un muntatge sobre el Barça

Cartell de Tirant lo Blanc, de Bieito.
IMMA FERNÁNDEZBARCELONA
Hi haurà cavallers medievals, dictadors, soldats, culers; Rodoreda, Cunillé; comèdies, drames, musicals... Després de fer comptes i fer balanç del curs acabat, els teatres de Barcelona han avançat la programació de la nova temporada que arrencarà al setembre.El Teatre Nacional de Catalunya obrirà el teló amb La Veillée des Abysses, una fantasia circense del suís James Thiérrée amb tocs surrealistes, acrobàcies i dansa. Caldrà esperar fins al 31 d'octubre per veure la Colometa (Sílvia Bel) de Mercè Rodoreda en l'adaptació teatral de Josep M. Benet i Jornet. La plaça del Diamant, la gran aposta del TNC, arriba a escena sota la direcció de Toni Casares i els afalacs del director del teatre públic, Sergi Belbel: "Serà un muntatge espectacular que reflectirà molt bé l'època, la guerra civil; fins i tot explotaran bombes". Com la d'En pólvora, d'Àngel Guimerà, que va esclatar l'any passat. Paral.lelament la Sala Petita programarà un variat ventall de propostes: una coreografia de Marta Carrasco; A la Toscana, de Belbel, i les marionetes d'OVNI.


TORNA '2666'


Al Teatre Lliure, els que es van perdre --per por de la sobredosi-- les cinc hores de l'aplaudida 2666, en tindran una segona oportunitat al novembre. Ànims, però abans, un altre muntatge més breu del mateix Àlex Rigola: La nit just abans dels boscos, un monòleg de Koltès amb sextet de luxe (Pere Arquillué, Pou, Orella...) i Assajant Pitarra, que recupera el duo Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé després de la seva divertida revisió sarsuelística El dúo de la Africana. Cunillé, que serà durant quatre anys la dramaturga resident del Lliure, farà doblet. A Después de mí, el diluvio, una coproducció amb el Centro Dramático Nacional que dirigirà Carlota Subiràs, atiarà consciències sobre les relacions entre el primer i el tercer món.També tornarà a Montjuïc, després del seu pas pel Grec, Marcial di Fonzo Bo amb un altre Copi molt esbojarrat: La torre de la Défense, i Joan Ollé dirigirà Ivonne, princesa de Borgonya. En altres muntatges, Carlos Santos se les veurà amb Joan Brossa, i David Plana, amb el Barça. A l'obra Dia de partit, que dirigirà Rafel Duran, el dramaturg fa sortir els colors a la llotja i les grades del Camp Nou amb una trama de thriller protagonitzada per dos personatges extrems.Rosa Maria Sardà, juntament amb Pepa López i Mercè Pons, obrirà el 6 de setembre el Romea amb Tres dramolette, estrenada a Reus. Joan Anton dirigirà El senyor Perramon, de Josep Maria de Sagarra, dins de l'aposta pels clàssics catalans que ha anunciat el director artístic del teatre, Calixto Bieito, responsable dels dos muntatges més esperats: Tirant lo Blanc i Los Persas.Després de la seva campanya alemanya, el cavaller de Joan Martorell baixarà per la Rambla el febrer del 2008 i un mes després arribaran Los Persas d'Èsquil, que, amb el subtítol Réquiem por un soldado, Bieito ha traslladat a l'Afganistan actual. Allà, en un campament de l'Exèrcit espanyol, transcorre aquesta tragèdia, "un lament pels soldats morts, tots amb nom i cognoms", anuncia Bieito. També del xoc entre Orient i Occident i de l'Afganistan tracta Homebody/Kabul, muntatge del Teatro Español de Mario Gas sobre l'obra de Tony Kuschner.


FLOTATS, DICTADOR


Amb espectacularitat i tots els galons torna també a Barcelona Josep Maria Flotats, director i protagonista de Stalin, adaptació de la novel.la Una ejecución ordinaria, de Marc Dugain. La peça narra les vicissituds d'un matrimoni de científics al Moscou del 1952, quan va esclatar l'escàndol de les bates blanques (Stalin va culpar uns metges jueus d'un assassinat). S'estrenarà el 18 de setembre al Tívoli. Més lleugeres són les propostes que obriran la temporada del Poliorama i el Teatre Borràs: les comèdies El Llibertí (amb Ramon Madaula i Laura Conejero i direcció de Joan Lluís Bozzo) i Auto (amb Carmen Machi --Aída-- i Eva Santolaria), respectivament. A la sala de la plaça Urquinaona es veurà després una versió de la deliciosa Carta d'una desconeguda, amb Emma Vilarasau, a qui també veurem en els Espectres del Lliure.

La meva tria de les Santes - 2007






25 de juny
Crida de festa major a l’Ajuntament
LaRiera s’ha quedat petita per la crida i es molt difícil veure-la be si no estàs davant l’Ajuntament des de les 3 de la tarda. Tot i l’esforç de la pantalla gegant els que estan a la part de baix de la Riera continuen sense veure bé la Crida.
Concert de Al Tall al Pati de Can Marchal
Ple el primer dia de Can Marchal per veure aquesta històrica formació del País Valencià
Desvetllament bellugós
Un any mes tot un èxit , tot i que el cordó que tenia que protegir els gegants i la banda , si hi era va quedar diluït.
El concert encertat dels aragonesos de Zicutan i molta , molta gent i molt de alcohol.
Amb la traca d’inici del correfoc convenço al Toni de tornar a casa.
Això de compaginar Santes i feina es molt dur.

El teatro, el amor y la convivencia convierten a Teruel en un reclamo

16 de juliol de 2007


Un grupo de 19 jóvenes de toda España participan estos días en la capital en un campo de trabajo de arte dramático.

ALBA PEGUERO.

Teruel

El marco medieval de la ciudad, la leyenda de "los Amantes" y el teatro, son los ingredientes que hacen del campo de trabajo "Amor y Arte", que se inició esta semana en la capital, una oferta sabrosa y atractiva. En esta cuarta edición se va a seguir una dinámica parecida, pero el valor de la experiencia introducirá algunas novedades que marcarán la diferencia, en comparación con representaciones anteriores.Al igual que en otras ediciones, la parte femenina copa casi todos los puestos. El porcentaje de este año es: 5 chicos frente a 14 chicas, de edades comprendidas entre los 18 y los 26 años, que han llegado a Teruel de toda España.Aunque este año, los participantes que predominan son los gallegos, también hay valencianos, vascos, andaluces, canarios, murcianos, madrileños, un catalán, un cántabro y, por primera vez, una turolense. El grupo lleva casi una semana trabajando en su principal objetivo: transmitir el amor a través de la historia de "Los Amantes de Teruel".Todo esto dentro de un marco incomparable, la capital del Torico, que cada vez más se despunta como una ciudad de romances.Este campo de trabajo es diferente a todos los demás que, como bien dijo uno de los participantes, Daniel, suelen proponer actividades de "pica piedra al sol". En este caso, la oferta es más atractiva.Los 19 jóvenes dan clases de expresión corporal e interpretación, prácticas que culminarán en cuatro representaciones teatrales que tendrán lugar los días 21, 25 y 27 de este mes, en la Plaza de San Juan de la capital, y el día 28 en Villaespesa, todas ellas a la 23.00.
Este año, con novedades
El argumento de las actuaciones tendrá como base la leyenda de Diego e Isabel, en la versión de Hartzenbusch, con retoques personales aportados por los actores, que reflejarán su particular punto de vista a través de la historia más célebre de esta cuna del mudéjar.En esta edición, las representaciones tendrán unos tintes novedosos, que todavía no han sido revelados, pero que contarán con la participación de 50 chavales de Valencia, además de los actores del campo de trabajo. Los participantes, además de las actividades interpretativas, tienen programadas una serie de visitas guiadas por la ciudad, un viaje a Albarracín, una jornada en el pantano del Arquillo y un pequeño contacto con la noche turolense, entre otras.
Una oferta atractiva y diferente
Todos los jóvenes coincidieron en que esta alternativa de campo de trabajo les había atraído más que las demás porque ofrece algo diferente, y mucho más dinámico. "Este campo me da la oportunidad de practicar mi faceta teatral en ciernes y conocer Aragón", afirmó Elías, de Orense. Y es que, como dijo Antonio, de Las Palmas, "dentro de la oferta, ésta era la más interesante, y lo de Teruel suena muy exótico".

25 de juliol 2007

LES SANTES - 2007



DIMECRES 25
A partir de 2/4 de 10 del matí / Parc Central
VIII Torneig de petanca Les Santes
I Memorial Antoni Gómez
A partir de les 4 de la tarda / Pabelló Teresa Maria Roca
Torneig Popular de futbol sala
A les 6 de la tarda / Plaça de la Muralla
Ball infantil i rua: quin sarau!
A càrrec de Xarop de Canya
A les 6 de la tarda / Pati de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
Concert de Banda
A càrrec de l’Agrupació Musical del Maresme
A ¾ de 8 de la tarda / Des de diversos indrets de la ciutat
Cap a la Crida
A les 8 de la tarda / Ajuntament
Crida a la Festa Major
A les 10 de la nit / Pati de Can Marchal
Concert: Al tall
Nit boja
A 2/4 de 12 de la nit / Des de l’Ajuntament
Desvetllament bellugós
A mitjanit / Plaça de Santa Anna
Convidada de la Família Robafaves
Amb l’actuació musical del grup Zicután
A la 1 de la matinada / Des de la plaça de Santa Anna
Desvetllament bellugós
Tot seguit / Des de l’Ajuntament
Escapada a negra nit
Amb les Diablesses, la Momerota i el Drac de Mataró, i els seus
convidats d’enguany: la Colla del Basilisc i els Diables de la Llàntia;
Els Diables de Reus; els Diables de les Corts; el Drac de la Geltrú; Els Ducs del Foc de Torroella de
Montgrí i Godra, la quimera de Caldes de Montbui
Tot seguit / Des de l’Ajuntament
Pujada tabalada
Amb els Tabalers del Drac, els Tabalers de la Momerota i els Tabalers Do Maresme
Tot seguit / Parc Central
La Ruixada

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...