27 d’agost 2007

Pàtria d'estira i arronsa, en vers



24 d'agost del 2007

teatre


«CA LLUNY... REDÉU» / JORDI BORDES.
+ Òscar Intente, en un instant del personalíssim recital.
Òscar Intente ha construït una interessant dramatúrgia sobre la Catalunya que van rimar els poetes del segle XX. A escena, destaca un senzill gronxador sobre el qual puja i baixa mentre recita i s'esplaia. L'element és un símbol inequívoc del pèndol: Catalunya entesa com a pàtria, com a companya d'Espanya i alhora com a terra amb gustos burgesos o esperit sindicalista. Al sostre, la presència de Déu es revela dins d'un triangle d'emergència a la carretera i amb un rètol de «Déu vos guard» encastat al centre.
Són versos de Martí i Pol (Intente apareix amb una barretina enroscada que recorda les gorres de Lluís Llach), Comadira, Pere Quart, Joan Fuster, Salvat-Papasseit, Carner, I. Iglésias, Espriu, Sagarra, Bauçà, Villangómez i Estellés. També rescata el «ser o no ser» del Hamlet de Shakespeare tot subjectant una ceba. Tot i que alguns versos es reconeguin, és llàstima que l'espectador neòfit no pugui identificar qui és l'autor de cada vers que Intente els diu a raig, sense gairebé cap pausa. La música de Quico Mampel, a més d'escudar-se en partitures conegudes, pessiga les cordes reforçant el to irònic d'un bon nombre de versos. Intente retalla i recús amb respecte els poemes. Els contraposa. L'actor vallesà aconsegueix que els versos l'acompanyin mentre fa una amanida de tomàquet i ceba (brillant, el vers del pebrot d'Estellés que s'interpreta com a epíleg) i recorda imatges mediàtiques com ara la de José María Aznar recitant un vers amb aquell català seu de la intimitat. És una nota de paròdia gens innocent com la veu de l'expresident Jordi Pujol que s'insinua breument. Intente es fa venir bé homenatjar el recentment desaparegut Xirinacs mentre desplega una bandera de la Unió Europea amb un interrogant, en comptes de la clàssica circumferència d'estrelles. Incorpora l'anglès com una demostració que la llengua perd pistonada. Intente culmina la Tirallonga de monosíl·labs amb un «Can I go?» (que sense accent es llegeix Canigó, ai Verdaguer!). Bon treball, intuïtiu, i d'una militància inconformista que combrega amb un ampli sector descontent amb la polític actual.
Dramatúrgia i interpretació: Òscar Intente
Música: Quico Mampel
Dia i lloc: dimecres, 22 d'agost (fins al 2 de setembre) al Versus Teatre

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...