www.capgros.com
26 gener 2008
Els d’Albert Illa volen iniciar la segona volta amb una victòria contra el segon classificat i convertint el bàsquet 'average' advers en favorable
per Aida Soriano Fiérrez
Davant el Montcada i al Palau Josep Mora és com el sènior masculí del Platges de Mataró donava el tret de sortida el 22 de setembre de 2007 a la seva participació a la Lliga EBA. Una competició que gràcies a la seva ampliació en nombre de conjunts participants (de 14 a 16) i a la renúncia a la plaça per part de l’Stadium Casablanca, la Unió Esportiva Mataró podia disputar en recuperar la categoria perduda a la pista la temporada 2006-2007. Amb el debut d’Albert Illa a la banqueta com a primer entrenador, secundat per Pere Chico “Pepo”, i amb una plantilla de casa, amb algun que altre retorn (Roger Joan), un fitxatge promesa (Iki) i un d’inesperat, però molt positiu (Jobacho), el Platges de Mataró presentava la seva candidatura a la permanència. Per llavors, Albert Illa ho deixava clar: “No sóc ni optimista ni pessimista, sé que tinc un equip jove, però hem de fer que ells juguin com saben i que l’equip s’equilibri per poder ser regulars”.
Ara, quatre mesos després, i amb la filosofia Illa del “partit a partit”, l’equip es troba lluitant amb els més forts a la part alta de la classificació: els unionistes són quarts amb un balanç de 10 victòries per només 5 derrotes, de les quals quatre han estat com a locals i una com a visitants, precisament contra el líder, l’UGT Aragó. “Estem competint millor del que ens pensàvem”, afirma l’entrenador unionista. Però la fam d’aquest equip sembla no estar saciada i Albert Illa assegura: “Estem supercontents, però volem més; el que no sabem és si podrem fer-ho”. I és que com a jugador que ha estat i com a tècnic que és, Illa sap que cinc derrotes seguides t’envien al fons de la taula. Per aquest motiu, només val el seguir treballant per aconseguir estar entre els tres primers classificats al final de la lliga regular quan l’11 de maig aquesta acabi.
Forts fora, irregulars a casa
El Platges de Mataró, però, toca de peus a terra i sap de la dificultat de la gesta; i és que un cop completada la primera volta i en els quinze partits jugats fins el moment, els unionistes les han passades de tots colors: l’estrena a casa davant el Montcada va estar marcada per les bones sensacions, però per la primera de les quatre derrotes encaixades com a locals i la més àmplia a casa, per cinc punts (70-75). Sobre aquest aspecte Albert Illa és conscient que sí haguessin estat millor al Josep Mora, estarien més amunt a la classificació, malgrat que possiblement siguin un dels pocs conjunts que només ha perdut un compromís com a visitant. Els sis partits següents contra Utebo, Granollers, Viladecans, Figueres, Olivar i Olesa estarien marcats per una ratxa de sis victòries, el bon joc, l’espectacle d’un increïble Iki dominant sota taulell i aportant en atac, i per les confirmacions de jugadors com Sergi Homs i Adrià Fradera. L’Andorra, però, va frenar el bon moment en el que es trobava l’equip mataroní, i UGT Aragó i Ramon Llull es van encarregar de deixar tocat un conjunt unionista que havia perdut pel camí, com a conseqüència de les lesions, Roger Joan i Marc Forcada. Dos homes que juntament amb Jobacho, en paraules d’Albert Illa, són polivalents i aporten seguretat als seus companys quan estan a pista. Tres triomfs abans del Nadal contra Santfeliuenc, Navàs i Monzón permetrien la revifada dels grocs, que seria aturada en els últims 33 segons del primer partit de l’any, novament a casa, davant l’Igualada. I és que malgrat els retorns de Roger Joan i Marc Forcada, i l’excel·lent moment de forma de Jordi Ventura (amb una mitja de més de 20 punts per partit en els últims encontres), sobre el parquet planejava l’ombra de jugadors que a principi de temporada havien estat revulsius.
La primera volta es tanca amb honors
L’última prova abans de tancar la primera volta, però, no semblava la més idònia per recuperar el terreny perdut. Sorprenentment i contra tot pronòstic, els pupils d’Illa, entre ell i els quals existeix un respecte fonamental i a qui el tècnic reconeix que no pot tractar per igual donada la singularitat de cadascú, van superar les expectatives i van donar-se una festival contra el tercer classificat, el Valls, fent-se amb el triomf per 28 punts (67-95) i situant-se quarts a dues victòries del líder, l’UGT Aragó.
Ara, Illa, a qui molts assenyalen com a clau en el rendiment de l’equip, i els seus jugadors es preparen per començar la segona i definitiva volta que els pot portar a jugar la fase final. El primer dels quinze obstacles que es trobaran en aquest camí serà el Montcada, segon, amb una victòria més i amb l’average favorable per cinc punts. Albert Illa està “hipermotivat” de cara al matx. Diumenge, dia 27, a partir de les 18:15h, al Pavelló Municipal Miquel Poblet, els unionistes s’enfrontaran a un dels favorits del grup C de Lliga EBA, juntament amb UGT Aragó, Andorra, Valls, i segons Illa, Granollers. Diumenge, serà fonamental que el rival no es faci amb el ritme del partit, que Griso i Pons no dominin el rebot i que Dani Pérez no jugui còmode, ni tiri fàcil. A Montcada comença la lluita definitiva per l’ascens, en la mà del Platges de Mataró queda arribar-hi o no.
26 gener 2008
Els d’Albert Illa volen iniciar la segona volta amb una victòria contra el segon classificat i convertint el bàsquet 'average' advers en favorable
per Aida Soriano Fiérrez
Davant el Montcada i al Palau Josep Mora és com el sènior masculí del Platges de Mataró donava el tret de sortida el 22 de setembre de 2007 a la seva participació a la Lliga EBA. Una competició que gràcies a la seva ampliació en nombre de conjunts participants (de 14 a 16) i a la renúncia a la plaça per part de l’Stadium Casablanca, la Unió Esportiva Mataró podia disputar en recuperar la categoria perduda a la pista la temporada 2006-2007. Amb el debut d’Albert Illa a la banqueta com a primer entrenador, secundat per Pere Chico “Pepo”, i amb una plantilla de casa, amb algun que altre retorn (Roger Joan), un fitxatge promesa (Iki) i un d’inesperat, però molt positiu (Jobacho), el Platges de Mataró presentava la seva candidatura a la permanència. Per llavors, Albert Illa ho deixava clar: “No sóc ni optimista ni pessimista, sé que tinc un equip jove, però hem de fer que ells juguin com saben i que l’equip s’equilibri per poder ser regulars”.
Ara, quatre mesos després, i amb la filosofia Illa del “partit a partit”, l’equip es troba lluitant amb els més forts a la part alta de la classificació: els unionistes són quarts amb un balanç de 10 victòries per només 5 derrotes, de les quals quatre han estat com a locals i una com a visitants, precisament contra el líder, l’UGT Aragó. “Estem competint millor del que ens pensàvem”, afirma l’entrenador unionista. Però la fam d’aquest equip sembla no estar saciada i Albert Illa assegura: “Estem supercontents, però volem més; el que no sabem és si podrem fer-ho”. I és que com a jugador que ha estat i com a tècnic que és, Illa sap que cinc derrotes seguides t’envien al fons de la taula. Per aquest motiu, només val el seguir treballant per aconseguir estar entre els tres primers classificats al final de la lliga regular quan l’11 de maig aquesta acabi.
Forts fora, irregulars a casa
El Platges de Mataró, però, toca de peus a terra i sap de la dificultat de la gesta; i és que un cop completada la primera volta i en els quinze partits jugats fins el moment, els unionistes les han passades de tots colors: l’estrena a casa davant el Montcada va estar marcada per les bones sensacions, però per la primera de les quatre derrotes encaixades com a locals i la més àmplia a casa, per cinc punts (70-75). Sobre aquest aspecte Albert Illa és conscient que sí haguessin estat millor al Josep Mora, estarien més amunt a la classificació, malgrat que possiblement siguin un dels pocs conjunts que només ha perdut un compromís com a visitant. Els sis partits següents contra Utebo, Granollers, Viladecans, Figueres, Olivar i Olesa estarien marcats per una ratxa de sis victòries, el bon joc, l’espectacle d’un increïble Iki dominant sota taulell i aportant en atac, i per les confirmacions de jugadors com Sergi Homs i Adrià Fradera. L’Andorra, però, va frenar el bon moment en el que es trobava l’equip mataroní, i UGT Aragó i Ramon Llull es van encarregar de deixar tocat un conjunt unionista que havia perdut pel camí, com a conseqüència de les lesions, Roger Joan i Marc Forcada. Dos homes que juntament amb Jobacho, en paraules d’Albert Illa, són polivalents i aporten seguretat als seus companys quan estan a pista. Tres triomfs abans del Nadal contra Santfeliuenc, Navàs i Monzón permetrien la revifada dels grocs, que seria aturada en els últims 33 segons del primer partit de l’any, novament a casa, davant l’Igualada. I és que malgrat els retorns de Roger Joan i Marc Forcada, i l’excel·lent moment de forma de Jordi Ventura (amb una mitja de més de 20 punts per partit en els últims encontres), sobre el parquet planejava l’ombra de jugadors que a principi de temporada havien estat revulsius.
La primera volta es tanca amb honors
L’última prova abans de tancar la primera volta, però, no semblava la més idònia per recuperar el terreny perdut. Sorprenentment i contra tot pronòstic, els pupils d’Illa, entre ell i els quals existeix un respecte fonamental i a qui el tècnic reconeix que no pot tractar per igual donada la singularitat de cadascú, van superar les expectatives i van donar-se una festival contra el tercer classificat, el Valls, fent-se amb el triomf per 28 punts (67-95) i situant-se quarts a dues victòries del líder, l’UGT Aragó.
Ara, Illa, a qui molts assenyalen com a clau en el rendiment de l’equip, i els seus jugadors es preparen per començar la segona i definitiva volta que els pot portar a jugar la fase final. El primer dels quinze obstacles que es trobaran en aquest camí serà el Montcada, segon, amb una victòria més i amb l’average favorable per cinc punts. Albert Illa està “hipermotivat” de cara al matx. Diumenge, dia 27, a partir de les 18:15h, al Pavelló Municipal Miquel Poblet, els unionistes s’enfrontaran a un dels favorits del grup C de Lliga EBA, juntament amb UGT Aragó, Andorra, Valls, i segons Illa, Granollers. Diumenge, serà fonamental que el rival no es faci amb el ritme del partit, que Griso i Pons no dominin el rebot i que Dani Pérez no jugui còmode, ni tiri fàcil. A Montcada comença la lluita definitiva per l’ascens, en la mà del Platges de Mataró queda arribar-hi o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada