www.elperiodico.cat
18 gener 2008
Rubianes, amb dues de les ballarines que han acabat amb la seva soledat escènica.
Foto: VICENS FORNER
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Pepe Rubianes ja no està sol. S'ha emportat un tros de l'Àfrica --cinc ballarines d'Addis Abeba-- per ambientar les seves anècdotes pel continent negre i animar l'espectador a visitar Etiòpia i conèixer el "meravellós
somriure" de la seva gent.
Al viatjat còmic se li ha acabat el descans. La sonrisa etíope li ha retornat l'estrès de què tant fuig, però el públic que l'ha acompanyat durant lustres en la seva soledat escènica el seguirà recompensant amb riallades i aplaudiments. Com els que dimecres van acollir la seva estrena oficial al Club Capitol.
Explica el protagonista que, en un dels seus nombrosos dies d'esbarjo per aquelles terres, va veure, a Addis Abeba, un xou de danses tradicionals que el va deixar "al.lucinat". Coneixent-lo, i a la vista de l'escultural quintet que presenta en escena (Helen Fikadu, Mesknesh Gebreselassie, Fitsum Kebede, Lemlem Mekonen i Samrawit Mitku), l'al.lucinació va anar més enllà dels balls. Unes danses --que combinen sensuals moviments amb fantàstiques fuetades de coll, tòrax i melena-- i uns ritmes ancestrals que sonen i llueixen molt moderns i vistosos. Però, segurament, la tribu femenina de la sala hauria agraït la presència d'algun ballarí negre, d'aquests de vertiginosos moviments que, com diu el tò- pic, ballen com Déu.
I de Déu, la Verge i el Nen; dels embolics lingüístics pel seu anglès macarrònic, i de les seves trobades i topades amb les feres i amb una dona que es va esfumar amb els seus quartos, va parlar ahir l'ateu xerraire, provocant la riallada dels seus fidels. Hi va haver, com sempre, humor negre, paraulotes, surrealisme i escatologia. I també els va tocar el rebre a algunes de les seves muses, com La Caixa (els seus interessos a l'1,7%, diu, sustenten la seva lúdica existència) i, és clar, la COPE.
Bromes en suahili
Rubianes juga en aquest nou muntatge amb la llum, amb les ballarines --fa bromes amb elles en inventat suahili-- i amb el públic. Els gags del monologuista s'entrellacen amb els números coreogràfics i la conya col.lectiva es dispara quan l'espectador entra en acció amb les seves onomatopeies.
Al públic li toca escenificar els udols de la sabana. A indicació del còmic "galaicocatalà", rugeix la marabunta simulant els sons de lleons --diferents si estan famolencs o farts--, hienes, elefants i cocodrils. L'Àfrica alegre, amb els seus sons i la seva gent, s'ha instal.lat a la Rambla. És l'homenatge de Rubianes, l'africà, a un continent que porta marcat al cor.
18 gener 2008
Rubianes, amb dues de les ballarines que han acabat amb la seva soledat escènica.
Foto: VICENS FORNER
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Pepe Rubianes ja no està sol. S'ha emportat un tros de l'Àfrica --cinc ballarines d'Addis Abeba-- per ambientar les seves anècdotes pel continent negre i animar l'espectador a visitar Etiòpia i conèixer el "meravellós
somriure" de la seva gent.
Al viatjat còmic se li ha acabat el descans. La sonrisa etíope li ha retornat l'estrès de què tant fuig, però el públic que l'ha acompanyat durant lustres en la seva soledat escènica el seguirà recompensant amb riallades i aplaudiments. Com els que dimecres van acollir la seva estrena oficial al Club Capitol.
Explica el protagonista que, en un dels seus nombrosos dies d'esbarjo per aquelles terres, va veure, a Addis Abeba, un xou de danses tradicionals que el va deixar "al.lucinat". Coneixent-lo, i a la vista de l'escultural quintet que presenta en escena (Helen Fikadu, Mesknesh Gebreselassie, Fitsum Kebede, Lemlem Mekonen i Samrawit Mitku), l'al.lucinació va anar més enllà dels balls. Unes danses --que combinen sensuals moviments amb fantàstiques fuetades de coll, tòrax i melena-- i uns ritmes ancestrals que sonen i llueixen molt moderns i vistosos. Però, segurament, la tribu femenina de la sala hauria agraït la presència d'algun ballarí negre, d'aquests de vertiginosos moviments que, com diu el tò- pic, ballen com Déu.
I de Déu, la Verge i el Nen; dels embolics lingüístics pel seu anglès macarrònic, i de les seves trobades i topades amb les feres i amb una dona que es va esfumar amb els seus quartos, va parlar ahir l'ateu xerraire, provocant la riallada dels seus fidels. Hi va haver, com sempre, humor negre, paraulotes, surrealisme i escatologia. I també els va tocar el rebre a algunes de les seves muses, com La Caixa (els seus interessos a l'1,7%, diu, sustenten la seva lúdica existència) i, és clar, la COPE.
Bromes en suahili
Rubianes juga en aquest nou muntatge amb la llum, amb les ballarines --fa bromes amb elles en inventat suahili-- i amb el públic. Els gags del monologuista s'entrellacen amb els números coreogràfics i la conya col.lectiva es dispara quan l'espectador entra en acció amb les seves onomatopeies.
Al públic li toca escenificar els udols de la sabana. A indicació del còmic "galaicocatalà", rugeix la marabunta simulant els sons de lleons --diferents si estan famolencs o farts--, hienes, elefants i cocodrils. L'Àfrica alegre, amb els seus sons i la seva gent, s'ha instal.lat a la Rambla. És l'homenatge de Rubianes, l'africà, a un continent que porta marcat al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada