EL MÈTODE GRÖNHOLM DISSABTE ESTRENA A LA SALA

A càrrec de la companyia Sala Cabañes

Jordi Galceran
Barcelona, 1964
Jordi Galceran va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. A partir del 1988 comença a escriure comèdies, i algunes d'elles es representen en els circuits d'aficionats, dirigides per ell mateix. El 1995 decideix enviar per primer cop les seves dues darreres obres a premis teatrals. Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre, convocat pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, i el Premi Crítica "Serra d'Or" 1997.
Dakota (1995) guanya el premi Ignasi Iglésias 1995, de l'Institut del Teatre de la
Diputació de Barcelona.
Dakota s’estrena l'octubre de 1996 al Teatre Poliorama de Barcelona, en una
producció de 3xTr3s, i més tard, en castellà i euskera per Tanttaka Teatroa. Paraules encadenades, s’estrena al Teatre Romea de Barcelona el gener de 1998, en una coproducció del CDGC i Focus. Totes dues han rebut el Premi Butaca, atorgat per votació popular, als millors textos teatrals en llengua catalana estrenats a Barcelona en les temporades 96-97 i 97-98.
Paraules encadenades s’ha estrenat en castellà al Teatro Infanta Isabel de Madrid i al Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires.
Surf, una de les seves primeres obres, també s’estrena el febrer de 1998 al Villarroel Teatre de Barcelona, en una producció de la companyia Teatre a la Deriva.
Fuita (1996) s’estrena al Teatre Principal de Barcelona el 3 de desembre de 1998, en una producció de Vània Produccions.
També ha realitzat traduccions i adaptacions de diverses obres. Entre elles Estan
tocant la nostra cançó, Políticament incorrecte o Enredos. Els seus darrers treballs en aquest àmbit han estat l’adaptació de La Trilogia della Villegiattura, de Carlo Goldoni
per al TNC, i la de Neville’s Island, de Tim Firth, per al Villarroel Teatre.
A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de televisió i ha escrit tres pel·lícules Dues dones, Cabell d’àngel i Gossos.
Ha estrenat l’espectacle musical Gaudí, escrit juntament amb Esteve Miralles, estrenat al Barcelona Teatre Musical a finals de 2002.
Autor resident Teatre Nacional de Catalunya en la Temporada 2002/2003.
El 1995 va guanyar el Premi Born de Teatre amb Paraules encadenades, que es va estrenar el 1998 al Teatre Romea, dirigida per Tamzin Townsend. El mateix any va guanyar el Premi Ignasi Iglésias amb Dakota, estrenada el 1996 al Teatre Poliorama amb direcció de Josep M. Mestres. Ha fet traduccions i adaptacions de diverses obres, entre les quals destaquen Estan tocant la nostra cançó, Políticament incorrecte i La trilogia de l’estiueig, de Carlo Goldoni. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista de televisió a Nissaga de poder, El cor de la ciutat, etc. Ha estrenat el musical Gaudí, que ha escrit conjuntament amb Esteve Miralles.

Dies:
1 de març a les 22h
2 de març a les 18h30
8 de març a les 22h
9 de març a les 18h30
Lloc:
Sala Cabañes.
La Riera, 110-120 (93.790.85.02)
Entrades: 9 euros
Reserves al 93.790.12.13 (de 17h a 20h) En horari de taquilla 93.790.85.02
Venda de localitats: divendres i dissabtes de 20.00 a 21.00 hores , diumenges de 12.30 a 14.00 hores i una hora abans de la representació

El Teatre Llibertat

www.elperiodico.cat
24 febrer 2008

• Joves palestins troben a l'escenari una arma per lluitar contra l'ocupació israeliana i una raó per viure
• "Abans tots volíem ser suïcides", assegura un actor

El viatge Un moment de la representació al Teatre Llibertat de Jenín.
Foto: RICARDO MIR DE FRANCIA
RICARDO MIR DE FRANCIA
JENÍN
"No volem pau, volem llibertat", diu Juliano Mer Khamis com a carta de presentació a l'entrada del Teatre Llibertat de Jenín. A les seves mans té un telèfon israelià i un altre de palestí, que mostra per explicar la situació actual del conflicte i el xoc de les identitats que conformen la seva personalitat. "¿Saps?, ni tan sols puc redirigir les trucades d'un a l'altre. Ja no hi ha comunicació entre els dos mons", postil.la aquest actor, nascut a Israel de mare jueva i pare àrab.
Als 51 anys, Juliano dirigeix l'ambiciós projecte del Teatre Llibertat, que aspira a convertir la cultura en l'arma per combatre l'ocupació israeliana. El seu planter són els nens i adolescents d'aquest paupèrrim camp de refugiats palestins del nord de Cisjordània, nucli de la resistència armada i diana permanent del setge, els arrestos i la demolició de cases per part de l'Exèrcit israelià. Xavals com Ahmed Roh, que amb només 13 anys va veure com els buldòzers feien miques casa seva. "Fins que va reobrir el teatre tots volíem convertir-nos en suïcides. Des d'aleshores hem trobat una poderosa raó per viure", afirma poc abans de sortir a escena.
La història d'aquest projecte és una bonica i tràgica utopia registrada en el documental Arna's Children, dirigit pel mateix Juliano. A principi dels 90, la seva mare, Arna, va obrir a Jenín un taller de teatre i expressió artística per a nens traumatitzats per la violència. Abans, però, va haver de vèncer les suspicàcies dels que es pensaven que era una espia israeliana. Perquè Arna era jueva i excombatent del Palmach en la guerra contra els àrabs de l'any 1948. Mitja dotzena de xavals imberbes, als quals es va trobar vetllant cadàvers o plorant la destrucció dels seus domicilis, es van convertir en els seus millors actors. Durant uns quants anys aquells nens van somiar veure el món des dels escenaris.
Però el tràgic determinisme del conflicte va acabar imposant-se. En la Intifada, un darrere l'altre van acabar agafant les armes. Al.là i Axraf van morir en la defensa del setge de Jenín; Nidal i Iussef van ser tirotejats després de matar quatre civils israelians en una operació kamikaze a Hadera. Tampoc Arna i el seu teatre, construït amb els fons del premi Nobel alternatiu que li va concedir el Parlament suec, van sobreviure a la Intifada. Ella va morir de càncer i el seu teatre va ser destruït, juntament amb 300 cases, per l'artilleria i les excavadores israelianes.
Fa un any i mig, no obstant, va reobrir el teló per iniciativa de Zakaria Zubeidi, un dels pocs nens d'Arna que segueixen vius. Milicià de les Brigades d'Al-Aqsa durant anys, Zubeidi va deixar les armes fa uns mesos a l'acollir-se a una amnistia israeliana. "Les armes maten però no portaran la llibertat. Vaig voler reviure la idea d'Arna, de la resistència a través de l'art", afirma envoltat de xavals que l'admiren. "L'ocupació --afegeix-- ha aconseguit presentar-nos com a fanàtics. Aquest no és un conflicte religiós, sinó polític. Necessitem poetes, actors i intel.lectuals".

'Vull poder plorar'
Al seu costat hi seu Asma, una nena de 13 anys que participa en els tallers de premsa i fotografia del Teatre Llibertat. La seva tràgica història és la de gairebé tots els nens del camp. A dos dels seus germans els va matar l'Exèrcit, i dos més estan tancats a la presó. Casa seva ha estat demolida dues vegades per les excavadores israelianes. "Quan la vam trobar estava traumatitzada, gairebé no parlava i s'orinava al llit", explica Juliano. Al veure-la li va preguntar per què volia entrar al teatre. "No oblidaré mai el que em va dir: 'Vull poder plorar una altra vegada'", afirma commogut.
Ara Asma és una nena diferent, d'una maduresa demolidora. "Amb el teatre vaig aprendre a expressar-me i controlar l'odi que m'estava matant --explica des de la platea--. La meva manera de rebel.lió passa per ser actriu, perquè ells no volen que siguem famosos ni reconeguts, ens volen mantenir sota la seva bota".
S'apaguen les llums i comença la funció. Un centenar de nenes i dones omplen els bancs. L'obra parla de cinc adolescents frustrats que decideixen canviar el seu destí emprenent un viatge a la platja. Quan han estalviat prou i han convençut les seves famílies, l'Exèrcit israelià imposa el toc de queda i tanca els accessos de la ciutat. Però lluny de rendir-se, recorren a la imaginació per portar el mar fins a Jenín. Amb un projector recreen les onades en una paret i remullen els peus en una bassa de plàstic. Esclata l'ovació, llàgrimes en el públic. A aquesta bonica catarsi li falta, no obstant, el desenllaç. ¿Seguiran actuant en el futur aquests joveníssims actors, o els enterrarà el conflicte com els nens d'Arna?

Un mutisme fet de dignitat i sentiments

www.totmataro.cat
19 febrer 2008

Pere Arquillué protagonitza ‘El silenci del mar’

Comas Soler Cultura
Els tres Centres d’Arts Escèniques existents a Catalunya –Reus, Terrassa i Salt– s’han posat d’acord per fer una primera coproducció conjunta: ‘El silenci del mar’. És la posada en escena d’una novel·la curta escrita l’any 1941, a l’inici de l’ocupació nazi de França. El seu autor, Jean Bruller, que la signà amb el pseudònim de Vercors, la va haver de publicar clandestinament el 1943. Més tard ell mateix en va fer l’adaptació teatral i l’any 1949, en versió cinematogràfica, va constituir l’òpera prima de Jean-Pierre Melville, un dels precursors de la “nouvelle vague”.

Converses sense resposta
‘El silenci del mar’ és una història volgudament senzilla que explica la convivència forçada d’una família francesa, formada per un oncle i la neboda, amb un oficial alemany de les tropes d’ocupació que s’allotja a casa seva. Decideixen seguir vivint com si no hi fos, ignorant-lo i sense dirigir-li cap paraula. D’aquesta manera, durant mesos, mantenen una postura activa de dignitat i de rebel·lia enfront de la situació que els ha tocat patir. Per la seva banda, el militar manté amb ells una conversa cada vespre, sense esperar cap resposta. En aquests soliloquis reitera quotidianament la seva admiració envers el paisatge, la cultura i l’esperit dels habitants de França. Així, de mica en mica, es van establint entre tots tres unes complexes relacions de connivència i fins i tot sentiments d’estima que mai no arriben a explicitar-se.

Proposta reeixida
Dirigida encertadament per Miquel Gòrriz, la teatralització d’aquesta obra presenta força al·licients, començant per una dramatúrgia que mitjançant una narració en off subratlla l’existència de les diverses veus interiors, amb les seves possibles lectures, i evita que la peça acabi essent una faula de bons i dolents. A més, la traducció catalana de l’original francès que n’ha fet Narcís Comadira és d’una bellesa remarcable i serveix bé a l’acció dramàtica. Pel que fa a la cuidada escenografia de Lluc Castells, afavoreix la creació d’un ambient amb connotacions reals i simbòliques alhora. És l’estança de la casa francesa amb les parets aparentment mig derruïdes i rodejada d’aigua, on, amb l’ajuda d’una il·luminació molt afinada, es reflecteix com en un mirall cada petit moviment dels actors. En la interpretació, sobresurt Pere Arquillué en el paper de l’oficial Werner von Ebrennac, que amb un tempo lent però intens sap modular amb mestria els matisos d’un personatge que té trets de duresa i de proximitat. El secunda també esplèndidament el gest silent de Xicu Masó i Míriam Alamany que dóna sentit, forma i mesura al cúmul de sentiments contradictoris que l’obra suggereix. Una proposta sens dubte interessant que es podrà veure del 21 de febrer al 16 de març a la Sala Muntaner de Barcelona.

El Platges continua setè

www.totmataro.cat
27 febrer 2008

Els grocs es mantenen a dues victòries del líder, el Montcada

Redacció Esports - Bàsquet

Després de l’última victòria a casa contra el Figueres, el Platges continua setè, però a només una de la quart plaça, i a una dels tres equips que encapçalen la classificació, el Montcada, l’Andorra i l’Aragon. Per sota el Figueres i el Ramon Llull són últims amb només tres victòries.

20a jornada

Viladecans- Granollers 62-84
PLATGES DE MATARÓ- Figueres 94-79
Utebo- Olivar 69-81
Montcada- Olesa 76-79
Valls- Andorra 77-84
Igualada- Aragon 65-84
Monzon- Ramon Llull 88-54
Navàs- Santfeliuenc 77-56

EL MÈTODE GRÖNHOLM DISSABTE ESTRENA A LA SALA

A càrrec del grup de teatre de Sala Cabañes

De Jordi Galceran
PRESENTACIÓ
Us presentem una producció sorgida del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, de creació textual contemporània del TNC: El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, una obra amb quatre personatges, executius aspirants a un lloc de treball de directiu d’una important empresa multinacional; un sol espai, una moderna i impecable sala de reunions de la planta onze d’un edifici “intel·ligent”; temps “real”, i una peripècia argumental aparentment simple (que es va complicant a mesura que avança l’acció):
una selecció de personal tan particular com “estressant”.
Així doncs, seguint escrupolosament les regles de la dramatúrgia clàssica (unitat
d’acció, de lloc, de temps i de personatges), Galceran ens proposa una divertida i
estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, que és també un retrat àcid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del “salvi’s qui pugui” que impera en la nostra societat contemporània. I tot plegat, amb un domini envejable del llenguatge escènic, de la rèplica àgil i directa i de la tensió dramàtica, plena de petits paranys i sorpreses perfectament integrades en l’acció, amb una lògica implacable. Com diria el de la cançó, “puro teatro”.
Per a la posada en escena, hem volgut treballar des de la simplicitat, ressaltant en tot moment la força i el dinamisme del mateix text i privilegiant, evidentment, el treball dels actors: Boixaderas, Soler, Batalla i Díaz, un quartet de luxe amb qui ha estat un autèntic plaer treballar.
Sergi Belbel

Dies:
1 de març a les 22h
2 de març a les 18h30
8 de març a les 22h
9 de març a les 18h30
Lloc:
Sala Cabañes.
La Riera, 110-120 (93.790.85.02)
Entrades: 9 euros
Reserves al 93.790.12.13 (de 17h a 20h) En horari de taquilla 93.790.85.02
Venda de localitats: dissabtes de 20.00 a 21.00 hores , diumenges de 12.30 a 14.00 hores i una hora abans de la representació

El Platges de Mataró torna a guanyar al Palau

www.totmataro.cat
25 febrer 2008

PLATGES DE MATARÓ-AKASVAYU FIGUERES 94-79

redacció // Esports - Bàsquet

El Platges de Mataró es va retrobar amb la victòria després de les dues últimes derrotes vencent a casa el Figueres. L’equip mataroní amb aquest triomf trenca també la mala ratxa de resultats al Palau, on l’equip havia perdut en els últims dos partits, primer contra el Montcada i després contra el Granollers. Ara cal recordar que el Figueres és el penúltim classificat i que només va oposar resistència durant els primers quinze minuts de partit. Roger Joan amb trenta punts va ser el màxim anotador groc, i un dels jugadors que va fer vibrar més al públic del Josep Mora.

El partit va començar amb un ritme bastant ensopit, amb un Platges que buscava Homs sota cistella, sense que aquest estigués massa encertat en els primers compassos del partit. Per contra els gironins van sortir amb el canell calent i van anotar els seus primers tirs. Tot i això l’equip va reaccionar i gràcies a un triple de Roger Joan l’equip es posava per davant per primer cop en el marcador amb un ajustat 11 a 10, que obligava a demanar temps mort a la banqueta visitant. En els darrers instants del primer quart el Platges va errar els seus dos últims atacs i va deixar que el Figueres esposés només dos punts per sota. Tot i això restant només quatre segons de joc, Ventura va creuar tota la seva pista per llençar un triple des de mig camp que en rebotar al taulell a punt va estar de colar-se dins.

En el segon quart el partit va seguir igualat, amb els mataronins mantenint avantatges curts, fins que a quatre minuts del final de la primera part, Boira contrarestava un triple de Ventura i posava l’empat a 30. Tot seguit el tècnic mataroní, va demanar un temps morts, en aquests darrers quatre minuts, l’equip va fer tota un demostració de defensa agressiva i transicions ràpides en atac que van permetre als grocs marxar al descans amb set punts d’avantatge.

L’equip mai es va relaxar i va acabar donant espectacle
Després d’un inici una mica dubitatiu per part dels dos equips, el Platges gràcies a un triple de Roger Joan es va posar onze punts amunt, i a partir d’aquí van venir els millors minuts de joc dels mataronins. Taps i esmaixades d’Iki, assistències sense mirar de Ventura, un gran moviment de pivot i esmaixada al més pur estil Gasol de Sergi Homs, i un Roger Joan més inspirat que mai que entrava tot el que tirava. Amb tot això el Figueres aguantava com podia l’allau de joc mataroní que en els últims minuts va afluixar i deixar la diferència en uns curts 15 punts, pel joc desplegat per un i per altres.

En l’últim període, els visitants tot i la diferència en el marcador, no es van donar per vençuts i va començar a fer la pressió per tota la pista, i amb un marcatge asfixiant a Ventura que va donar el seus fruits, baixant la renda fins els deu punts. Tot i això Roger Joan, amb un altre triple va tornar a posar les coses en el seu lloc. En els últims minuts de joc els de casa van passar a jugar potser una mica massa de cara a la galeria, i el Figueres ho va aprofitar per posar-se a tant sols nou punts restant dos minuts i escaig. Però per enèsima vegada, va sortir la figura del gran base mataroní, Jordi Ventura, i en els següents atacs va firmar un triple i una magnifica assistència sense mirar Roger Joan que va sentenciar el partit, deixant sense opcions als visitants que fins i tot van poder veure com Ventura sortejava al seu marcador botant des de terra després d’una relliscada.

PLATGES DE MATARÓ- FIGUERES 94-79

PLATGES: Jordi Ventura (15), Roger Joan (30),Juan Antonio Jobacho (7), Sergi Homs (9), Omori Iki (19) cinc inicial; Miquel Gonzalez Ignasi Ariño (7), Adrià Fradera, Marc Forcada (7).
Estadística: 36 de 69 en tirs camp (52%), 8 de 17 en tirs de tres (47%), 14 de 25 en tirs lliures (56%), 21 faltes comeses i 18 rebudes, 40 rebots, i 4 taps.
MARCADOR: 20-18, 46-39, 75-60, 94-79.

Important victòria del femení del Platges de Mataró davant el Cornellà

www.capgros.com
26 febrer 2008

Les unionistes confirmen la seva recuperació realitzant un bon partit i es fiquen de ple en la lluita per la segona plaça de Copa Catalunya

per Aida Soriano Fiérrez
fotos Josep Ribas

Cristina Navarro juga en atac
Important. Així va ser la victòria que dissabte passat, dia 23 de febrer, va aconseguir el sènior femení del Platges de Mataró contra el Cornellà. El resultat final de 81 a 56 permet a les unionistes escalar una posició, ara són cinquenes, a un punt de Sant Adrià, SegleXXI i Gramenet, que ocupen la segona de Copa Catalunya. A més, el triomf mataroní per 25 punts de diferència decanta el bàsquet average a favor de les de Joan González. I és que contra el Cornellà, el Platges de Mataró va realitzar un bon partit. Les unionistes van treballar de valent en defensa capturant rebots, exercint una bona pressió i recuperant pilotes; i en atac, van jugar amb fluïdesa, movent bé i de manera ràpida la pilota. Anna Sala (19 punts), Cristina Bruna (14 punts i 18 rebots) i Cèlia Garcia Colominas (13 punts) van ser les jugadores més destacades del Platges de Mataró, i Aroa Illa i Andrea Climent van debutar en competició oficial amb el conjunt mataroní.

El partit corresponent a la dinovena jornada i disputat al Josep Mora va començar amb un Platges de Mataró que no estava disposat a tirar per terra tota la feina feta a Premià i no estava disposat a deixar-se sorprendre pel Cornellà. El joc de les de Joan González era fluid i en defensa les grogues estaven treballant de valent. Al final del primer quart, però la diferència en el marcador només era de cinc punts a dalt per les locals (22-17). Durant els deu minuts següents, tot i que el ritme en atac seguia sent igual de fort, el tècnic unionista demanava a les seves jugadores més ajudes en defensa, dons l’actuació d’Elena Bueno (19 punts) permetia que el Cornellà marxés viu al descans (39-34). En la represa, però, les unionistes ja no perdonarien més i començarien a posar terra de per mig gràcies a la bona pressió realitzada en defensa i el gran ritme en atac. El tercer quart acabaria ja amb un 57 a 43 favorable a les locals i el definitiu i últim període serviria per a veure com el Platges de Mataró ampliava la seva renda i el debut d’Andrea Climent i d’Aroa Illa en competició oficial.

Joan González: “Ara cada partit és important”
Al final de l’encontre, Joan González, l’entrenador unionista, es mostrava molt content amb el treball de les seves jugadores: “Bon partit avui”. “El tercer quart ha estat del millor que hem vist de l’equip, corrent... i a més, avui les jugadores estaven molt motivades”, afegia. I de cara als propers xocs, el tècnic advertia: “Ara cada partit és important”.

El proper compromís del sènior femení del Platges de Mataró serà a domicili del Geieg, amb una victòria menys que les unionistes. El partit serà diumenge vinent, dia 2, a les 12.30h a Girona.

L’ENTREVISTA: Carla Badia (base unionista)
Un partit molt treballat.
Avui hem defensat molt bé. Ens han fet zones i crec que les hem atacat bastant bé. I els hi devíem al Cornellà [en la primera volta el Platges va perdre a domicili per 87-65]. Avui hem jugat molt bé, hem fet un molt bon partit.

Us heu recuperat de la derrota tan dolorosa de fa dues setmanes.
Contra el Draft Gramenet, sí, va ser un derrota que ja no es podia fer res i el millor era que passés i que arribés un altre dia, però avui molt bé.

Esteu molt a prop de la segona posició i amb aquesta victòria depenent dels altres resultats de la jornada podeu escalar llocs a la classificació.
Sí, era molt important guanyar perquè si algú de dalt perd, estem a un partit i amb moltes opcions d’estar amunt.

La temporada passada estaves cedida al Sant Celoni i la teva participació amb l’equip de la Unió va ser escassa. Com et trobes aquest any?
Amb el Lliga Femenia-2 no, però aquest any molt bé. Jugant a casa, jugant bé, tinc minuts. Estic molt contenta. Després de la lesió m’ha costat, però mica en mica. Estic molt contenta.

La setmana vinent jugueu a domicili del Geieg, rival directe.
Aquí vam jugar molt bé i vam guanyar bé, però Girona és una pista molt difícil, els àrbitres també... És la pista més difícil, però esperem guanyar.


Fitxa tècnica
81 - Platges de Mataró (22+17+18+24): Laura Argemí (10), Carla Badia (5), Cristina Bruna (14), Cèlia Garcia Colominas (13), Roser Cuquet (8) –cinc inicial-, Mireia Vila (5), Anna Sala (19), Maria Massuet (1), Marta Solé (0), Andrea Climent (3), Aroa Illa (0), Cristina Navarro (3). Entrenador: Joan González.

56 - C.B. Cornellà (17+17+9+13) : Elena Bueno (19), Judith Oliva (2), Cristina López (3), Cristina López (12), Aitana Ortiz (4) –cinc inicial-, Laia Mila (5), Ari Munne (2), Míriam Latasa (4), Sara Delpueyo (4), Lídia Garzón, Núria Grau (0), Maite Ramos (1). Entrenador: Óscar Pedroche.

Àrbitres: J.Rubí i E.Garcia. Incidències: 19a jornada Copa Catalunya Femenina. Palau Josep Mora.

Tere Almar és la nova directora artística de Mediterrània

www.artsdecarrer.org
18 febrer 2008

Almar té una llarga experiència professional com a gestora cultural al Patronal Municipal de Cultura de Mataró


El Patronat de la Fundació Fira d'espectacles d'arrel tradicional, Mediterrània, ha aprovat el nomenament de Tere Almar com a nova directora artística de Mediterrània, Fira d'espectacles d'arrel tradicional.

Almar fa més de 20 anys que treballa al Patronat Municipal de Cultura de Mataró i ha col.laborat puntualment amb la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, al Sitges Teatre Internacional i en diverses iniciatives culturals del Maresme. La seva trajectòria professional encaixa amb el perfil professional, més tè cnic i amb més experiència en la gestió cultural, que la Fundació buscava per donar relleu a l'anterior director artístic de la Fira, el músic i compositor Toni Xuclà.

Tere Almar ha estat nomenada per exercir el càrrec de directora artística dos anys. El repte per a la propera edició de Mediterrània, l'onzena (que se celebrarà a Manresa del 30 d'octubre al 2 de setembre de 2008) serà dinamitzar i estimular la presentació de propostes artístiques que puguin reequilibrar tots els àmbits artístics representats a la Fira (música, teatre, dinàmica de carrer, públic familiar i dansa). Almar vol, a més, donar especial protagonisme a la festa i el carrer.

Mediterrània, Fira d'espectacles d'arrel tradicional és el mercat multidisciplinar de noves creacions artístiques inspirades en els trets culturals propis de Catalunya i la zona de la Mediterrània que se celebra a Manresa durant el primer cap de setmana de novembre. La Fira ja ha obert el termini de presentació de propostes artístiques de l'onzena edició, que estarà obert fins el 18 d'abril.

El formulari per formalitzar la sol.licitud es pot descarregar a la web http://firamediterrania.cat/

http://www.firamediterrania.cat/

La Fura situará al espectador en el centro de un ataque terrorista ficticio

www.lavanguardia.es
16 febrer 2008

Barcelona.
(EFE).-

La Fura dels Baus sitúa a los espectadores en el centro de un ataque terrorista de ficción en 'Boris Godunov', su montaje más reciente, que estrenará en Molina de Segura (Murcia) el 6 de marzo.

Seguir leyendo noticia
BUSCAR NOTICIAS DE:

Molina, Segura, Murcia, Rubí, Barcelona, Centro Dramático Nacional, La Fura, Moscú, Jordi Martínez, Nicolas Sarkozy, Jordi Boixaderas, Alexander Pushkin, Carles Canut, Kalashnikov, George Bush, Che Guevara, Mossos, Girona, Palma, Ollé, Mallorca
Uno de los directores artísticos de La Fura Àlex Ollé se ha aliado en esta ocasión con David Plana para la dirección escénica y dramaturgia de un espectáculo que ha tomado como punto de partida la ficción de un atentado terrorista real.

El montaje parte del secuestro del teatro Dubrovska de Moscú en 2002 por parte de un grupo terrorista checheno mientras se representaba un musical y en cuyo desalojo murieron 171 personas, 130 rehenes y 41 asaltantes.

Sobre ese hecho La Fura ha confeccionado una ficción en la que, "sin buscar la truculencia", ha dicho Ollé, acerca al espectador a la vivencia de una atentado terrorista y "genera pánico".

Los terroristas empuñan réplicas de los fusiles de asalto Kalashnikov y armas de fogueo, que llegan a disparar.

El espectáculo descontextualiza el ataque checheno aunque lo sitúa en un espacio escénico realista que arranca fuera del mismo teatro con intervenciones sonoras de las fuerzas de seguridad emitidas por un equipo de música situado fuera de la sala.

Los movimientos terroristas de ficción se producen en la misma platea, aunque sin interacción directa con el público, ayudados de una escenografía virtual con proyecciones a través de un circuito cerrado de televisión que incorpora al espectáculo el espacio exterior.

El montaje incluye una pantalla de seis módulos, un elemento funcional que permite crear diferentes espacios.

El objetivo del espectáculo es situar al espectador en el centro de la acción, como "función de catarsis para purgar los miedos de la sociedad, con intención de hacer que (el público) se sienta espantado y desprotegido", ha añadido Plana.

La obra está estructurada en media docena de escenas que intercalan el secuestro con la proyección de un vídeo sobre la reunión de un gabinete de crisis gubernamental en el que aparecen Jordi Boixaderas, Carles Canut, Jordi Martínez y Cristina Plaza con retazos de discursos de George Bush, Che Guevara o Nicolas Sarkozy, y el de una mediadora, entre otros.

La obra está interpretada por nueve actores en el escenario, entre ellos Fina Rius, Cesca Piñón, Óscar Rabadán, Pep Miras, Manel Serra, Juan Olivares y Albert Prat.

En el espectáculo se recupera también el contenido de "Boris Godunov", una de las obras maestras de Alexander Pushkin, un relato sobre la corrupción, la ambición sin límites para llegar al poder, libro que ha inspirado algunos de los personajes.

El montaje está coproducido por el Centro Dramático Nacional, el Teatro Nacional de Cataluña y el Teatro Villa de Molina de Molina de Molina de Segura (Murcia) con la colaboración del Ayuntamiento de Rubí.

Precisamente en Rubí, en donde ha estado ensayando La Fura durante dos meses, una vecina del teatro llamó a los Mossos al oír una explosión.

Tras su estreno en Molina de Segura (Murcia) el 6, 7 y 8 de marzo, la obra se verá en Rubí (Barcelona) el 14, el 16 en Girona, del 27 al 30 en Palma de Mallorca y entre el 17 y el 30 de abril en el Teatro Nacional de Cataluña para instalarse entre el 18 de septiembre y el 19 de octubre en el Centro Dramático Nacional.

"Representar Rey Lear es un ejercicio de humillación"

www.elpais.es
16 febrer 2008

El actor Alfredo Alcón estrena la obra de Shakespeare en el Centro Dramático Nacional con dirección de Gerardo Vera
ROSANA TORRES
Madrid

"Representar Rey Lear es un ejercicio de humillación, sé que nunca estaré a la altura, ni como actor ni como espectador, de toda esa intensidad llena de vida que tienen las obras de Shakespeare y en especial esta que ahora por fin represento y con la que sólo trato de subir un escalón más". Así se expresaba poco antes del estreno de Rey Lear su protagonista, el actor Alfredo Alcón, quien a pesar de ser septuagenario desde hace años, se muestra lleno de energía en escena, hasta el punto de que termina la función sosteniendo en brazos a Cordelia, la hija de Lear.

Cuando está subido en el escenario y transformado en ese rey perdido entre el dolor y la locura, Alcón hace desaparecer al 100% su cadencia y acento argentinos para abordar en el Teatro Valle-Inclán de Madrid una de las principales tragedias de William Shakespeare. Un trabajo que el público acoge con ovaciones hacia el actor cada noche. Rey Lear se escribió entre 1605 y 1606, aunque tomando como fuente una obra anterior, King Leir (representada en 1594 e impresa en 1605), y ambas deudoras con la Historia Regum Britanniae escrita hacia 1135 por Godofredo de Monmouth y de raíz netamente céltica.

Este nuevo Rey Lear producido por el Centro Dramático Nacional, con puesta en escena de su director Gerardo Vera, y versión del dramaturgo Juan Mayorga ha nacido gracias a Alcón. Su director no oculta que "sin él no hubiera llevado a cabo este proyecto, ya que el papel requería a un actor complejo, moderno, con gran hondura, que transmitiese verdad y con una técnica perfecta, yo quería hacer Lear y tenía claro que era con él o no era", sostiene Vera quien califica la obra de auténtica metáfora sobre la vejez, el mundo que termina y los jóvenes que irrumpen para arrinconar a sus mayores.Alcón destacó la gran generosidad que España siempre había tenido con él. El actor ha trabajado con directores españoles teatrales en varias ocasiones, sobre todo con el desaparecido José Luis Alonso y también con Francisco Nieva y repetidamente con Lluís Pasqual.

A lo largo de su dilatada y prestigiosa trayectoria se ha enfrentado como actor y director a muchos shakespaeres. Su experiencia es mucha, pero tiene claro que es precisamente con la experiencia con la que hay que tener mucho cuidado: "Si uno vive un trabajo actual desde la experiencia anterior, si llega a él con preconceptos, no puede ponerse al servicio del proyecto y yo no trabajo con un director que hace su Lear en el salón de su casa, Vera ha venido a los ensayos a indagar y a retorcerse con nosotros y eso es muy importante".

Alcón, como otros compañeros suyos, se muestra contento del protagonismo que está teniendo hoy el teatro en las sociedades occidentales: "Es un arte que ha subsistido a lo largo de muchos siglos y seguirá existiendo mientras seamos humanos y tengamos la necesidad de nos cuenten un cuento", señala el actor quien cree que hoy la gente vuelve su mirada hacia el teatro porque el público, de manera consciente o no, sabe que puede cambiar lo que está viendo en el escenario. "Un espectador que está compartiendo la pasión, está siendo un creador, no es un espectador pasivo?; el teatro no es sólido, es líquido, necesita del otro para hacerse, y como cualquier elemento líquido es impredecible, cualquier persona puede modificar el movimiento del agua, cualquier espectador puede alterar una representación y ahí es donde el teatro cobra su gran fuerza por encima de todas las modernas tecnologías". Para concluir su apología escénica dice, casi más que con la palabra con sus ojos vivos y jóvenes: "El teatro nos hace sentirnos vivos, con todo el peligro y la aventura que significa estar vivo".

Alfredo Alcón ha pasado a sumar la lista de los Rey Lears que se han visto en España en el último medio siglo, tres de ellos dirigidos por Miguel Narros. El protagonizado por Carlos Lemos en 1966 que supuso un gran acontecimiento y en el que las jóvenes hijas de Lear eran Berta Riaza, Julieta Serrano y Ana Belén; así como los protagonizados por Fermí Reixach y Helio Pedregal, actor este último que volvió a ser Lear bajo la dirección del alemán Hansgünther Heyme en el Teatro de la Abadía. El último Lear español, anterior a Alcón, fue el dirigido por Calixto Bieito y con José María Pou al frente del reparto. Actor éste que fascinó al mismísimo Ian McKellen, quien este año ha sido el último Rey Lear de la Royal Shakespeare Company y al que le impresionó mucho el trabajo de Pou cuando le vio en ese papel.

El montaje del Centro Dramático Nacional, que cuenta con Carmen Elías, Luis Bermejo, Pedro Casablanc, Miryam Gallego, Cristina Marcos, Juli Mira, Jesús Noguero y Albert Triola, entre otros muchos actores, permanecerá en Madrid hasta el 20 de abril y posteriormente viajará a Sevilla (del 1 al 3 de mayo), Málaga (del 9 al 11 de mayo), Barcelona (del 21 de mayo al 8 de junio), San Sebastián (14 y 15 de junio) y Bilbao (del 26 al 28 de junio) y otras ciudades españolas.

Musicals de Sondheim per inaugurar el nou Teatre Gaudí

www.lamalla.net
20 febrer 2008

JOSE SOLER

Els petits i nous espais escènics de la ciutat de Barcelona concentren l'atenció de les propostes teatrals d'aquesta setmana. Aquest dimecres, la capital catalana rep un nou equipament cultural, el Teatre Gaudí, que neix amb la voluntat d'acollir musicals autòctons i grans títols internacionals. Un recull de peces de Stephen Sondheim obre la programació de la Sala Gran, mentre que la Sala Petita s'inaugurarà demà amb la representació La dona trencada de Simone de Beauvoir. Aquestes dues són les estrenes més destacades d'una setmana en la que també destaca l'estrena de l'espectacle de mim gestual dramàtic, Rèquiem (Premi del Jurat a la Mostra de Teatre de Barcelona) al Teatre del Raval, així com l'espectacle de titelles El Hombre Cigüeña al Sant Andreu Teatre.

Un moment de la representació de 'Déus del Teatre, somrieu!'

EL MÈTODE GRÖNHOLM DISSABTE ESTRENA A LA SALA

A càrrec de la companyia Sala Cabañes

De Jordi Galceran
PRESENTACIÓ
La idea de l’obra neix d’una anècdota real, fa un temps, a Madrid, dins d’una bossa d’escombraries es van trobar un seguit de sol·licituds de treball per a una cadena de supermercats. Un dels empleats del departament de personal hi havia anotat les seves impressions sobre els candidats: “extranjero gordo”, “ésta no, por gitana y por fea”, “gordita con granos”, “está como una regadera, padre alcohólico”... Aquell empleat, emparat per la sagrada missió que li havia estat encomanada, es va creure amb dret a posar per escrit totes aquelles bestieses. El fet de tenir el poder per concedir o no un lloc de treball el legitimava per ser cruel, masclista, xenòfob. Vaig imaginar les noies que aspiraven a ser caixeres d’aquell supermercat intentant donar una bona imatge d’elles mateixes davant d’aquell individu, fent i dient el que creien que s’esperava d’elles, les vaig imaginar disposades a suportar fins i tot petites humiliacions per aconseguir aquell treball que necessitaven... I això és el que fan, fins a l’extrem, els personatges de El mètode Grönholm, perquè no importa qui som ni com som, el que compta és l’opinió que els altres, espectadors de la nostra vida, dedueixen de l’aparença. La nostra autèntica identitat no interessa a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos.
El mètode Grönholm té certs punts de contacte amb una de les meves anteriors obres, Paraules encadenades. Totes dues parlen de la crueltat. Si en aquella es prenien com a paisatge les relacions sentimentals, en aquesta, la crueltat es manifesta en les relacions laborals. I ho fa en un dels processos més cruels que es viuen en aquest àmbit, en una selecció de personal.
La trama és simple. Els quatre últims candidats a obtenir un càrrec executiu en una important multinacional són reunits per ser sotmesos a les proves finals del procés de selecció.
La idea del joc com a metàfora de les relacions humanes, sempre present a les meves obres, es converteix en aquesta en un referent absolut. Formalment, la peça juga a tots els nivells possibles: els personatges juguen entre ells i l’espectador és convidat a participar en aquest joc, a intentar descobrir la veritable personalitat dels aspirants, a descobrir on és la veritat i on és la mentida, si això és possible.
Totes les proves a què són sotmesos els personatges, per increïble que pugui
semblar, estan inspirades en tècniques autèntiques de selecció de personal,
documentades en manuals d’especialistes en la matèria. El que fa l’obra és dur-les fins a les darreres conseqüències, sense amagar la comicitat, l’absurd i la inclemència que porten implícites.
D’aquests petits efectes col.laterals del lliure mercat és del que parla aquesta comèdia.
Jordi Galceran

Dies:
1 de març a les 22h
2 de març a les 18h30
8 de març a les 22h
9 de març a les 18h30
Lloc:
Sala Cabañes.
La Riera, 110-120 (93.790.85.02)
Entrades: 9 euros
Reserves al 93.790.12.13 (de 17h a 20h) En horari de taquilla 93.790.85.02
Venda de localitats: divendres i dissabtes de 20.00 a 21.00 hores , diumenges de 12.30 a 14.00 hores i una hora abans de la representació

El femení del Platges de Mataró apallissa al Cornellà

www.totmataro.cat
26 febrer 2008

PLATGES DE MATARÓ - CORNELLÀ 81-56

redacció Esports - Bàsquet

El Platges de Mataró va aconseguir una brillant victòria al Palau davant un Cornellà que no va poder frena l’allau de joc de les materonines en el segon temps. Cal destacar també que van debutar dues cadets més amb l’equip mataroní, aquesta vegada va ser el torn de Aroa Illa i Andrea Climent.

El primer quart va estar força igualat amb els dos equips anotant amb facilitat i fent un joc ràpid i vistós per l’espectador. Tot i aquesta igualtat les mataronines van acabar el període amb cinc punts d’avantatge. En el segon quart el partit continuava igualat, amb un Platges que repartia les seves cistelles tant amb el joc interior com amb el llançament des de fora. Finalment després de diversos intercanvis de cistelles es va arribar al descans amb un ajustat 39 a 34.

A la represa la defensa mataronina va pujar en intensitat i va deixar al Cornellà amb només 9 punts en el tercer període. Per contra les de casa van seguir anotant amb els punts de Cristina Bruna i Anna Sala que van ser les màximes anotadores de l’equip. En el darrer quart amb el Platges quinze punts pe sobre el Cornellà tot i que ho va intentar no va poder frenar el joc ofensiu mataroní, on totes les jugadores van aportar els seus punts pe acabar guanyant per 25 punts.

PLATGES DE MATARÓ- CORNELLÀ 81-56

PLATGES: Laura Argemí (10), Carla Badia (5), Cristina Bruna (14), Celia Garcia (13), Roser Cuquet (8) cinc inicial; Mireia Vila (5), Anna Sala (19), Maria Massuet (1), Marta Solé, Andrea Climent (3), Aroa Illa, Cristina Navarro (3).
Marcador: 22-17; 39-34; 57-43; 81-56.

El Platges de Mataró es retroba amb la victòria

www.capgros.com
26 febrer 2008

Els d’Albert Illa van vèncer el penúltim classificat, l’Akasvayu Figueres, donant una bona imatge i símptomes de recuperació

per Aida Soriano Fiérrez
fotos Josep Ribas


Després de dues setmanes coneixent la derrota, el Platges de Mataró es va retrobar amb el triomf el passat dissabte, dia 23. Davant l’Akasvayu Figueres, penúltim a la Lliga EBA, els d’Albert Illa van recuperar el seu joc vencent els gironins per 94 a 79. Els unionistes van tornar a gaudir sobre el parquet. Taps, una bona pressió en defensa, grans combinacions en atac, passades magistrals, cistelles i esmaixades que bé valen la dotzena victòria de la temporada, va ser el que els aficionats que es van apropar fins al Palau Josep Mora van poder veure. Uns aficionats, val a dir, que sembla que volen molt més que això a tenor de la fredor que es va viure en el Josep Mora. El matx va ser força igualat durant els dos primers quarts, encara que el Platges gairebé sempre va anar per davant en el marcador. No obstant això, en la represa, els d’Illa van començar a posar terra de per mig i ja no es van deixar sorprendre per un conjunt que va tenir en Oriol Rabert (19 punts) el seu màxim exponent. Però l’home de l’encontre va ser un altre: Roger Juan amb 30 punts va anotar un tercera part dels punts del Platges de Mataró firmant una fantàstica actuació. El triomf davant els de l’Alt Empordà, però, només serveix als mataronins, encara setens, per no perdre de vista la quarta posició, que queda a un punt.

En el partit de dissabte, corresponent a la vintena jornada de lliga, el Platges de Mataró va viure uns tres primers minuts de joc de déjà vu, doncs les cistelles no entraven i el catastròfic encontre davant el Ramon Llull semblava que es tornaria a repetir. Però set minuts més tard, el lluminós ja era favorable als d’Albert Illa (20-18). Un tap d’Iki (19 punts, 15 rebots i 4 taps) inaugurava el segon període i tot i que el rival no deixava que els locals marxessin al marcador, els unionistes començaven a gaudir tímidament del seu joc; prova d’això era una cistella d’Ignasi Ariño després d’una espectacular assistència de Jordi Ventura per darrere. Al descans s’arribaria amb un esperançador 46-39. I en la represa, els unionistes s’encarregarien de trencar el partit al seu favor. Una tasca a la que contribuirien Roger Juan, que, com si d’una formigueta es tractés, va anar treballant silenciosament fins redimir-se de la passada jornada on es va quedar en blanc, i Sergi Homs, que sembla que ha donat el primer pas cap a la recuperació del seu joc. Amb 15 punts d’avantatge s’iniciaria el definitiu i últim quart (75-60), i malgrat que l’Akasvayu Figueres mai es va donar per vençut arribant a retallar diferències fins a quedar-se a nou punts (82-73), el Platges de Mataró no es va deixar sorprendre i va aconseguir la dotzena victòria de la temporada per 94-79, assegurant així la permanència.

Albert Illa: "Estic molt satisfet per la reacció"
En finalitzar el partit, Albert Illa, l’entrenador del Platges de Mataró, afirmava: “Estic molt satisfet per la reacció que han tingut durant la setmana i avui”. I és que després de dues setmanes sense conèixer la derrota i baixant diverses posicions a la taula com a conseqüència, Illa té molt present el que el seu equip ha de fer si vol jugar el play-off d’ascens: “Si volem estar a dalt, hem de guanyar, sumar, sumar, sumar i esperar que algú punxi”. “Penso que anem pel bon camí, però si no surt que no sigui per falta de no posar-hi tots els mitjans. Però no serà fàcil”, concloïa.

La setmana vinent, els d’Illa es desplacen fins a Saragossa, concretament a la pista de l’Olivar, empatat amb els unionistes a la classificació. El matx serà dissabte, dia 1, a partit de les 18.30h.

La jornada

L’ENTREVISTA:

Ignasi Ariño ‘Natxo’ (escorta unionista)
Com has vist el partit?
Teníem una consigna clara que era tornar a trobar-nos amb el grup, fer bons partits, tornar a trobar-nos amb el bon joc i sempre sortim empanats, sempre ens passa últimament, però ho hem aconseguit arreglar en el tercer i en l’últim quart. Sempre tenim molts alts i baixos, això és el que hem de millorar, però força bé. L’important és la victòria.

Amb aquesta victòria i depenent del que hagin fet a dalt haureu pujat alguna posició.
Sí, s’haurà d’esperar als resultats, però l’important era que si guanyàvem aquest partit ja ens asseguràvem no baixar, que era l’objectiu de principi de temporada. Ara a esperar els resultats de dalt i a veure si tenim opcions. Estem allà, no donem res per perdut.

Dels jugadors que heu pujat al primer equip ets el que més jugues i avui l’entrenador t’ha felicitat. Molt bé, no?
Jo quan tinc minuts, que en tinc pocs, els aprofito al màxim. Treballo cada dia a l’entrenament i quan em deixen jugar faig el que puc. Però l’important és la victòria de l’equip i ja està. Seguir treballant.

Com valores el fet que aquesta temporada us hagin donat l’oportunitat als jugadors de la casa?
Ja era hora! Perquè jo porto molts anys aquí, a la Unió, i penso que això s’hauria d’haver fet molt abans, però han canviat, això és bo i esperem que duri, que no sigui només aquesta temporada.

La setmana vinent jugueu contra l’Olivar.
És complicat. Allà a Saragossa és un camp bastant difícil, bastant lleig, però a lluitar com amb tots els equips. És igual que estiguin a dalt que estiguin a baix, a donar la cara i a treure victòries.

Fitxa tècnica
94 - Platges de Mataró (22+26+29+19): Roger Joan (30), Juan Antonio Jobacho (7), Jordi Ventura (15), Sergi Homs (9), Iki (19) –cinc inicial-, Carles Gómez, Miki González (0), Edu Alcaraz, Ignasi Ariño (7), Adrià Fradera (0), Marc Forcada (7). Entrenador: Albert Illa.

79 - Akasvayu Figueres (18+21+21+19): Diego Javier Sequeira (13), Oriol Rabert (19), Sergi Clavaguera (6), Eduard Vallmajor (9), Iván Mondejar (5) –cinc inicial-, Guillem Pascua (8), Jorge Boira (13), Albert Garriga (6), Sergi Villegas (0). Entrenador: Antón Las Heras.

Àrbitres: Ricardo Jerez i Gerard Monguió. Incidències: 20a jornada Lliga EBA (grup C). Palau Josep Mora, Mataró.

Teatre en construcció

www.elperiodico.cat
18 febrer 2008

• El director Oriol Broggi dóna forma a 'El cercle de guix caucasià', amb Anna Lizaran i Marta Marco com a protagonistes de l'èpica història que evoca el judici salomònic

Una escena del muntatge d'Oriol Broggi que es representa a la Sala Gran del TNC. Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

"El teatre és construir una història entre tots", deia Bertolt Brecht, i Oriol Broggi ha pres les seves paraules per al seu debut a la Sala Gran del TNC. Entre tots --14 actors, un cantant i sis músics-- donen forma a El cercle de guix caucasià, text del dramaturg alemany que evoca el judici salomònic per la custòdia d'un nen.
Una tarda d'assaig, el jove director observa des de la platea les gairebé tres hores de funció. En un racó, l'Orquestra Cap Sant Roc afina els seus trastos: instruments realitzats per Roger Aixut amb peces de màquines de cosir, fustes i llaunes. En una butaca, observa el seu treball el prestigiós i simpàtic Jean-Guy Lecat, que va ser durant 25 anys l'escenògraf del gran Peter Brook. Junts --per a la representació el 1983 de La tragedia de Carmen-- van descobrir els abandonats tallers del Mercat de les Flors i els van transformar en espai teatral. "L'alcalde Pasqual Maragall no volia ni veure'ns, però el vam convèncer", diu de broma.

Decorat "simple, neutral"
Lecat ha ideat per al TNC un decorat "molt simple, neutral, de tons suaus, que reflecteix la terra dels pobres, la natura". Una escenografia "per a ànimes dolces", defineix Anna Lizaran, protagonista juntament amb Marta Marco. Pedra, sorra i bambú, i teles que van i vénen. "Aquí hi ha diners, però quan estreno a Dublín, he de fer jo solet tot el decorat amb la meva dona, que m'ajuda en el vestuari", explica Lecat.
La funció s'obre amb un joc metateatral: sota una pluja fictícia, l'elenc entra per una gran porta frontal de l'edifici. Víctor Estévez, el cantant narrador, comença a explicar una història i els actors construeixen l'escenari plantant les canyes sobre la sorra (així es comprimeix i aproxima l'espai escènic). A l'extriunfito Víctor no li tremola la veu davant del seu primer repte teatral: "Broggi buscava un Tom Waits però em va elegir encara que el meu registre és més agut".
Marta Marco porta el pes de la primera llarga hora i mitja. És Grushe, la criada que es fa càrrec d'un nadó quan la seva mare fuig després d'una rebel.lió que decapita el pare, governador d'una ciutat caucàsica. En el seu viatge, ha d'afrontar les travetes de la trama --repudiada per ser pobre i mare soltera-- i del seu genoll lesionat. "És una història molt actual; ara hi ha moltes adopcions".
A la segona part s'imposen la veu i els gestos d'Anna Lizaran, transvestida en el jutge Azdak, que, a l'aparèixer la mare biològica del nen, ha de dirimir la seva custòdia. "És cràpula, borratxo i pesseter, però exerceix la justícia amb sentit comú i a favor del feble", defineix l'actriu, que ja porta diversos Brecht al damunt i encara els recorda: "És dolent l'huracà, és dolent el tifó, però tan dolent com l'home no hi ha res", cita. I afegeix: "Per a aquest autor, la gent és molt dolenta o molt bona; hi ha els dos extrems".

Els llavis del ninot
La narració avança i l'observació detallada de Broggi es fica en els més mínims detalls, com els llavis del ninot que representa el nen durant quasi tota l'obra (en carn i os només apareix dos minuts al final). "Són massa vermells. Posa-hi una mica de blanc". Sergi Belbel, director del TNC, el contradiu: "Mira aquesta foto: el meu fill a aquesta edat tenia aquests llavis". S'acaba l'assaig amb el judici salomònic en què intervé un menor. Dos petits atenen les instruccions de Broggi: "És una escena amb molts crits, però no us espanteu".

La Generalitat es compromet amb el futur de l’Odèon de Canet de Mar

www.totmataro.cat
20 febrer 2008

Canet mantindrà la subvenció atorgada per a la rehabilitació del teatre i se l’inclourà en una altra partida pressupostària

Redacció Maresme - Canet
L’alcalde de Canet de Mar, Joaquim Mas, i el regidor de Cultura, Òscar Figuerola, s’han reunit amb responsables del Departament de Cultura de la Generalitat, per tal que Canet pugui mantenir la subvenció atorgada per a la rehabilitació de l’Odèon. A més a més, la Generalitat s’ha compromès a incloure l’edifici en la partida pressupostària de l’u per cent cultural.
La Generalitat havia atorgat una subvenció de 775.200 euros per a la rehabilitació del Teatre Odèon. Amb aquests diners es cobria una mica més del 50 % del cost total de la primera fase de les obres. Quan hi va haver l’accident mortal el novembre passat, ja s’havia executat més del 70 % d’aquesta primera fase.
Tenint en compte que la part executada fins ara és bàsicament de refonamentació, la feina feta no es perdrà. L’Ajuntament es manté ferm en la intenció de tirar endavant el projecte que permeti al poble conservar el teatre municipal.
A més a més, la Generalitat s’ha compromès a incloure l’Odèon en la partida pressupostària de l’u per cent que es destina al patrimoni cultural català i a la creació artística.
Encara no se sap quina serà la quantitat que es destinarà al teatre de Canet, ni de quina manera s’executarà la rehabilitació de l’edifici, el que sí se sap és que el projecte seguirà endavant.

La Fura dels Baus estrena el nou espectacle 'Boris Godunov', inspirat en la matança del teatre Dubrovka de MoscouLa Fura dels Baus estrena el nou espe

www.avui.cat
16 febrer 2006

A00CN /
Barcelona

La companyia d'arts escèniques La Fura dels Baus estrena el pròxim mes de març l'obra 'Boris Godunov' del dramaturg rus Alexander Putxkin.
Aquest nou espectacle està basat en l'assalt de terroristes txetxens i de les forces russes al teatre Dubrovka de Moscou, l'any 2002, en el qual van morir 171 persones deprés que els assaltants retinguessin 900 hostatges.

El director de l'obra, Àlex Ollé, ha expressat el seu rebuig total a la violència i ha denunciat la matança que van dur a terme tant els terroristes com els soldats russos.

EL MÈTODE GRÖNHOLM DISSABTE ESTRENA A SALA CABAÑES

A càrrec de la companyia de Sala Cabañes

A l'autor, Jordi Galceran, no li agradarà aquesta distinció, però haurà de suportar la càrrega durant un temps, que segurament serà llarg. La seva obra El mètode Grönholm és probablement la millor de totes les que ha tingut l'oportunitat d'estrenar fins ara. El perill que comporta treballar amb un argument rabiosament actual com és el de la selecció de personal queda superat per dos fets decisius: un repartiment de quatre intèrprets extraordinaris i una permanent intriga en la trama que no permeten un
moment de repòs a l'espectador, entre somriures, rialles i aplaudiments espontanis.
Potser és la primera vegada que Galceran ha pogut treballar sense condicionants. És a dir: no haver de pensar a quin premi de teatre presentarà l'obra; no haver de pensar en quina productora l'hi voldrà estrenar; no haver de pensar en quina altra n'haurà de
fer si aquesta no li funciona. Si el suport a la creació té algun sentit és aquest, perquè Galceran s'ha vist acomboiat pel projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya que, si bé en el seu conjunt no ha tingut una recepció espectacular de públic, sí que es tanca amb un bon balanç de portes endins.
Però el cas és que El mètode Grönholm és i serà una de les obres d'explotació comercial més cotitzada de la pròxima temporada. Si no és el mateix TNC qui se'n queda els drets... Per facilitar les coses, ¿no seria hora d'anar pensant en un canvi de títol per facilitar el boca orella ni que el títol original passés a ser un subtítol?
Galceran posa al límit l'arbitrarietat, la deshumanització dels mètodes de selecció de personal davant de la competitivitat, els prejudicis, la hipocresia, la mentida i les aparences. Tot plegat és un còctel amb els ingredients justos, que tasten intèrprets i espectadors junts. Uns, amb una trama que puja de to lentament per vestir per fora cadascun dels personatges i per despullar-los per dins progressivament, quan els toca el torn. Un vestir i despullar que passa del riure al plor amb calculada perversitat.
Al costat de Jordi Boixaderas i Lluís Soler, una vegada més dos actors capaços de passar del personatge clàssic més dur al personatge contemporani més feble, hi ha dos intèrprets que no són sorpresa però sí reconeixement. Jordi Diaz, més aviat cara de telenovel•la, es destapa com un actor amb mil registres amagats. I Roser Batalla, massa escassa als escenaris, es presenta com una gran senyora del teatre capaç de
captivar amb papers com aquest tota mena d'espectadors.
Potser la presència de Roser Batalla és el que, en un moment donat, fa l'aparença que El mètode Grönholm tingui ressonàncies d'aquell Qui, projecte entre teatral i televisiu, que aportava intriga i participació dels espectadors per descobrir el culpable. Però també la concepció de l'obra, el temps real i el temps teatral es conjuguen en un espai tancat d'una sala d'espera de l'empresa seleccionadora de personal, podria recordar,
amb totes les distàncies, la vella comèdia negra anglesa, tan avesada a resoldre en vint metres quadrats un crim amb culpable segur a l'escenari. ¿Però, qui? Aquesta és la incògnita d'El mètode Grönholm, que Sergi Belbel ha dirigit amb precisió de rellotgeria. ¿Qui és dels quatre aspirants a un alt càrrec el que és fals i representa en realitat l'empresa? Seria una mala passada dir ara i aquí, el qui i el què. És la clau de l'obra que, per a bé de tots els espectadors que tindrà, hauria d'afegir en el programa
de mà: "Es prohibeix, sota les sancions establertes per la llei, que l'espectador d'aquest programa de mà desveli el secret d'El mètode Grönholm a un altre espectador que encara no l'hagi vista".
Andreu Sotorra

Dies:
1 de març a les 22h
2 de març a les 18h30
8 de març a les 22h
9 de març a les 18h30
Lloc:
Sala Cabañes.
La Riera, 110-120 (93.790.85.02)
Entrades: 9 euros
Reserves al 93.790.12.13 (de 17h a 20h) En horari de taquilla 93.790.85.02
Venda de localitats: divendres i dissabtes de 20.00 a 21.00 hores , diumenges de 12.30 a 14.00 hores i una hora abans de la representació

La gran dama del teatre català

www.elperiodico.cat
16 febrer 2008

Anna Lizaran brilla a 'El cercle de guix caucasià'
Anna Lizaran, a l'obra.

GONZALO Pérez de Olaguer

¡Quin tros d'actriu! Amb totes les raons del món Anna Lizaran s'ha gua- nyat el títol de gran dama de l'escena catalana. Va posar la primera pedra el 1976, quan amb Lluís Pasqual, Fabià Puigserver i un grup de gent de teatre va crear el Lliure de Gràcia. En aquests més de 30 anys s'ha anat consolidant com el que avui és: una grandíssima actriu, amb un cabal de registres imponent. La segona part del Brecht del Teatre Nacional (El cercle de guix caucasià), tota seva, és una explosió d'actriu, que pot amb tot, fa oblidar els errors de la llarga primera part i acaba fent aixecar el públic dels seients. Ella i Marta Marco, és just dir-ho.

40 personatges en escena
El cercle de guix caucasià (1944) és un dels millors textos didàctics que usa subtilment la fórmula del teatre dins del teatre. Des d'una complexa estructura, Brecht parla de justícia, de les guerres, de la doble moral i aquest text té alguna cosa de conte moral amb final feliç. Brecht, en bona part del seu teatre, volia canviar el món a través de l'escena. Amb més de 40 personatges --molts doblats pel director, Oriol Broggi-- en té dos de principals: Grusche (Marta Marco) i el jutge Azdak (Anna Lizaran). El judici sobre els drets d'una mare adoptiva i una de biològica centren una extraordinària segona part. Un recorda el muntatge que va portar el Berliner Ensemble el 1986 al Mercat, d'una força imponent. La que no té el de Broggi a la primera part.
Una part llarga --prop d'una hora i mitja--, poc matisada i mancada de nervi, amb veus poc cuidades, reiteracions i allargaments innecessaris, fins i tot musicals.
Tot canvia després, quan Lizaran ocupa durant més d'una hora l'escenari i les seves mans, les seves mirades, els seus gestos, la seva ironia i la seva ràbia van directes a l'estómac del públic. Aquí troba una esplèndida Marco que et fa posar la pell de gallina. La gran dama del teatre català s'apodera de l'escenari, com ja va fer a La bona persona del Sezuan, del mateix autor, interpretant magistralment l'any 1988 dos personatges. Només les grans actrius són capaces de seduir amb obres com ara vEl matrimoni de Boston, Tot esperant Godot, Les noces de Fígaro, Dissabte, diumenge i dilluns o aquest Brecht. De l'amplíssim repartiment s'han de citar també Jordi Banacolocha, Òscar Muñoz i el cantaire Víctor Es- tévez.

Bertolt Brecht al Nacional

www.lamalla.net
16 febrer 2008

REDACCIÓ XN
Tot un clàssic contemporani acaba de pujar a l'escenari gran del Teatre Nacional, a Barcelona. Es tracta d'El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht, per a molts el gran dramaturg del segle vint, però un nom també sovint associat a obres difícils. Oriol Broggi, director del muntatge, ha volgut fugir del tòpic amb una posada en escena festiva amb música en directe interpretada per Cabo San Roque i el cantant Víctor Estévez. Marta Marco i Anna Lizarán n'encapçalen el repartiment.
A la Georgia soviètica es planteja un litigi entre dues comunitats rurals. Par tal de resoldre'l, una d'elles decideix representar una peça de teatre. Així comença la història de Grushe, l'heroïna que interpreta Marta Marco. Ella és la serventa d'un governador derrocat i decapitat que es queda amb el seu fill perquè la mare s'envà a l'exili. Després d'un llarg viatge amagant el nadó, quan tot torna a la normalitat i la mare genètica reclama el seu fill, la mare adoptiva el considera ja seu. Aquesta història serveix com a conte moral en el litigi entre les comunitats rurals

Les cançons són un element important en el teatre de Brecht. En el muntatge el narrador cantant és Víctor Estévez, que debuta al teatre. La gent de Cabo San Roque ha fet les partitures. Un Brecht amb pretensió d'arribar a un públic ampli que es podrà veure al TNC fins el 6 d'abril.

Un musical con canciones de Sondheim y 'La dona trencada' de Beauvoir inauguran el Teatre Gaudí Barcelona

www.diariosigloxxi.com
8 febrer 2008

Redacción / EP

El Teatre Gaudí Barcelona (TGB) se inaugurará el 20 de febrero con "Déus del Teatre, somrieu!", una obra de teatro musical que compendia 20 canciones adaptadas y traducidas de Stephen Sondheim, desde "Sunday" hasta "Puc deixar-te"?, para "celebrar que existe este compositor", comentó hoy el director escénico y cantante, Óscar Mas. La sala pequeña del TGB la inaugurará el 21 de febrero Iraida Sardà con su adaptación teatral de la novela "La dona trencada" de Simone de Beauvoir.

Mas consideró un "honor" estrenar el TGB, y más cuando se está "acostumbrado a las noticias de que se cierren teatros". Según el director del TGB, Ever Blanchet, el nuevo teatro contará con dos salas en las que se se podrá albergar un total de 252 espectadores -196 en la sala grande, llamada Sala Claca, y 56 en la pequeña, llamada Teresa Calafell--. Blanchet recordó que para su apertura contaron únicamente con la ayuda de el "Ayuntamiento del Eixample" y de "la prensa".

Las entradas para el TGB se podrán comprar e imprimir "desde casa", ya que están desarrollando un concepto de comunicación nuevo con Atrápalo, una "aventura en la que nos jugamos el tipo porque son conceptos nuevos".

En cuanto al musical "Déus el teatre, somrieu!", su director clarificó que no se plantea como un ejercicio de "pedagogía" sobre la obra de Sondheim, sino con la finalidad de "comunicar emociones", algo para lo que las obras de Sondheim "son ideales" porque este reconocido creador de tearo musical "toca como nadie las posibilidades" de este género teatral.

La coincidencia en cartel con "Boscos endins" de Dagoll Dagom, otra obra de Sondheim que se está representando en el Teatre Victoria de Barcelona, es para Mas un síntoma de que Barcelona "siempre ha sido una ciudad "sondheimnófila"" y consideró que "hay público" suficiente para las dos obras "y para tres y cuatro más" de este autor. Uno de los cantantes de la obra, Xavier Ribera-Vall, explicó hoy que conoció a Sondheim "a raíz de Soddney Todd" y que mantiene con él una "correspondencia epistolar" en cuya última carta animaba a la compañía a hacer esta obra sobre sus canciones. "Fue un chute de energía", explicó jocoso el director, Óscar Mas. Además, Ribera-Vall consideró que interpretar esta obra también es una "excusa" para "dejar de mirarnos el ombligo" y "seguir hacia afuera", sin encorsetarse en el teatro propiamente catalán.

La obra que estrenará la sala pequeña, "La dona trencada" de Simone de Beauvoir, es un monólogo en el que Iraida Sardà, adaptadora teatral al catalán de la novela, estará dirigida por otra mujer, Anna Sabaté. Sardà encarna a una mujer de clase alta cuyo marido le confiesa que es adúltero. Ella tratará de ser comprensiva, pero "poco a poco esa máscara se irá rompiendo", dijo Sabaté. En escena, Sardà canta en francés y las letras se proyectarán traducidas al catalán para que el público pueda seguir la trama. Este año es el centenario de Simone de Beauvoir. La obra se representará hasta el 9 de marzo.

LA SETMANA DEL MÈTODE

Dissabte Sala Cabañes estrenarà una de les obres més mediateques i que ha vist més gent aquets últims anys “El Mètode Grönholm” de Jordi Galceran. Josep Maria Rabassa dirigeix aquest muntatge. No he vist rés , però hem consta que van força bé els assajos. Com que les comparacions son odioses espero que el Toni , el Jordi , el Ferran i la Imma hagin aconseguit fer-se seu els personatges i la gent que vingui a veure el muntatge s’ho passi bé amb la versió sense recordar-se de Barcelona. Aixo voldrà dir que l’objectiu s’ha aconseguit.

SINOPSI DE L’OBRA
A El Mètode Grönholm, quatre candidats –tres homes i una dona– es presenten a la ase final d’unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els límits morals de l’actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els límits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

Dies:
1 de març a les 22h
2 de març a les 18h30
8 de març a les 22h
9 de març a les 18h30
Lloc:
Sala Cabañes.
La Riera, 110-120 (93.790.85.02)
Entrades: 9 euros
Reserves al 93.790.12.13 (de 17h a 20h) En horari de taquilla 93.790.85.02
Venda de localitats: divendres i dissabtes de 20.00 a 21.00 hores , diumenges de 12.30 a 14.00 hores i una hora abans de la representació

Música , pallassos i bàsquet al cap de setmana

Intens cap de setmana amb les jornades de partits de bàsquet a la gàbia que es varen arrodonir amb les victòries dels dos equips sèniors al Palau.
Sessió de dissabte al matí de “la Saca” i assajos de la lira d’orfeu i el mètode tot el cap de setmana.
Mentrestant a la Sala festival infantil de pallassos amb sessions de dissabte tarda i diumenge matí i tarda.
Dissabte a la tarda la Saleta també es va quedar petita per poder assistir al concert de Màgic Trio que va fer gaudir a tot el públic que va poder entrar a la Saleta.
Hi es que hi ha concerts que abans de programar es tindria que mirar a quin espai fer-los que desprès passa el que passa.

Enric Punsola, artista rere el taulell

www.totmataro.cat
13 febrer 2008

Jove artista mataroní que practica diferents disciplines

Laura Arias/Foto: Xènia Sola Especials - Perfils

La Vella Quaresma, penjada a la plaça de la Peixateria observa el pas dels mataronins i espera, pacient, l’arribada del divendres, dia en què perd una de les seves set cames. Però aquest personatge neix, cada any, de les mans d’un artista. Enguany, aquesta responsabilitat ha sigut d’Enric Punsola. “Vaig rebre la notícia de l’encàrrec amb molta il·lusió. La Confraria de les Set Setmanes cada any trien una persona que els coneixen. Aquest any m’han triat a mi. Em va sorprendre que m’ho demanessin”, explica Punsola.

Ell és un “mataroní de tota la vida”, tot i haver nascut a Vilassar i, segons afirma, es dedica a fer el què li agrada, ja sigui música, dibuix, pintura o teatre. És, doncs, un artista realment polifacètic que treballa en diferents especialitats.
Pel què fa a la seva trajectòria, Punsola va cursar el batxillerat artístic. Després d’allò, els seus pares, conscients que al seu fill li agradava “dibuixar”, desitjaven que estudiés delineació, cosa que li assegurava una mica el futur. Però Enric Punsola ho tenia clar: volia fer Belles Arts. “Els meus pares no tenien ni idea de les sortides que tenia això i no els feia molta gràcia. Però sempre m’han fet costat”, expressa Punsola. Fins el moment, l’artista ha confeccionat cartells, escenografies, dissenys de discs musicals, com el del cantautor mataroní Genís Mayola i infinitat de col·laboracions en àmbits diversos.

El més extravagant d’aquest artista mataroní, no obstant, és que la seva feina no té res a veure amb la seva activitat artística: treballa a Caixa Laietana. “És amb el què visc cada mes i pago les factures”, explica Punsola. Així, tot i que molta gent s’estranya d’aquesta professió, l’artista raona la seva elecció: “Això em permet tenir totes les tardes lliures i puc fer o desfer a la meva manera”.

“La decepció va venir amb la carrera”

Enric Punsola tenia clar que volia estudiar Belles Arts. Però els seus pares tenien força més dubtes que ell. No sabien quines eren les sortides que aquesta carrera universitària oferia al seu fill, i això els desconcertava. Però el seu fill estava decidit, i van recolzar-lo en tot moment. Ara bé, un cop iniciats aquests estudis universitaris, va ser el mateix Enric que va deixar de tenir-ho clar: no era el què s’esperava. “Crec que els professors et donen poca llibertat. Depenent de com et veien deien que no anaves bé però no et donaven cap raonament per millorar”, assegura l’artista mataroní. Així, Punsola assegura que aprenia dels seus errors, però que no l’ensenyaven a corregir-los. Precisament per això, Punsola puntualitza que va aprendre a defensar la seva idea d’allò que vols fer.

Apunts

Defineix-te
Sóc una persona tranquil·la, que va fent, intentant no molestar. A nivell organitzatiu sóc un desastre, sóc despistat i prou tímid
Un llibre
“Els pilars de la terra” de Ken Follet
Una pel·lícula
“Amélie”, de Jean-Pierre Jeunet, em va canviar la manera de veure les coses
Un viatge
He anat dues vegades a París. M’agrada per la ciutat en si
Un artista
Alberto Romero. És admirable la manera que té de treballar. És la persona més pacient que he conegut. Quan vol una cosa l’estudia, la treballa i si cal, la deixa reposar
Un somni
Que la meva mare hagués pogut veure aquesta entrevista. Sé que és un somni impossible

Tere Almar, nova directora de la Fira Mediterrània

www.vilaweb.cat
15 febrer 2008

EL PUNT. Barcelona.
El Patronat de la Fundació Fira d'Espectacles d'arrel tradicional Mediterrània de Manresa va aprovar ahir el nomenament de Tere Almar com a nova directora artística. Almar, que relleva el músic Toni Xuclà, fa més de vint anys que treballa al Patronat Municipal de Cultura de Mataró.

Joan Crosas triomfa a París amb el 'Quixot' surrealista de Savary

www.elperiodico.cat
17 febrer 2008

• 'Don Quichotte contre l'Ange Bleu' arribarà a l'agost a Peralada i Barcelona

Una escena del muntatge de Savary a París.
ELIANNE ROS
PARÍS
Estrenar-se en el teatre fran- cès amb un personatge com el Quixot sota la batuta d'un director de prestigi és un caramel per a qualsevol artista hispà. Conscient que una oportunitat així difícilment tornaria a trucar a la seva porta, l'actor català Joan Crosas no s'ho va pensar dues vegades quan Jér“me Savary li va trucar. L'espectacle Don Quichotte contre l'Ange Bleu, que acaba d'arribar a la cartellera al Théâtre de Paris, travessarà els Pirineus l'estiu que ve. Peralada, Barcelona, Bilbao i Madrid figuren en l'itinerari.
El públic parisenc ha rebut calorosament la interpretació de Crosas i la premsa ha saludat el treball de "l'actor vingut d'Espanya" en la pell del cavaller de la trista figura, reinterpretat per Savary amb grans dosis d'imaginació, humor i surrealisme. Un muntatge amb el qual el veterà director recupera l'esperit anàrquic i pluridisciplinar de la seva primera criatura: el Magic Circus. Savary introdueix a la seva coctelera la novel.la de Cervantes, la tradició del cabaret i la pel.lícula alemanya El ángel azul (Josef von Sternberg, 1930), que va llançar a la fama Marlene Dietrich.
El resultat de barrejar aquests mons decadents porta el Quixot a París per combatre el mal encarnat per la vedet Daisy Belle. Igual que li passa al professor Rath davant dels encants de la cabaretera interpretada per Dietrich, l'hidalgo de la Manxa cau rendit davant de Daisy, personatge fet a mida d'Arielle Dombasle, la popular cantant i actriu casada amb el filòsof Bernard-Henri Levy. Tota una icona mediàtica a França.

PERSONATGE MOLT TEATRAL
La idea del muntatge va sorgir una nit de tertúlia ben regada parlant sobre la desaparició d'El Molino de Barcelona, on Savary es va imaginar l'heroi de Cervantes lluitant contra les aspes del local de varietats. "El Quixot és un personatge sempre inacabat, i molt teatral. És com el Che o com Jesús", sentencia el director.
La trobada entre Savary i Crosas té la seva història. "Em van trucar dues vegades per fer substitucions d'urgència, però en totes dues el problema es va solucionar sense necessitat de la meva intervenció", explica la veu que dobla Gene Hackman i Morgan Freeman. Així que, quan al juny el director li va proposar el paper, a Crosas li va semblar "un repte i una bogeria interessan- tíssima". L'intèrpret es confessa un gran "admirador" de Savary, qui, per la seva part, elogia "el gran coratge" del català.
"Em venia de gust tornar al teatre i la idea de fer el meu primer Quixot i debutar a París resultava molt atractiva", comenta Crosas, que en els últims temps s'ha prodigat més als platós de cine i televisió --Amar en tiempos revueltos, Ventdelplà--. La seva sòlida formació musical i la seva bona base de francès han estat claus per aconseguir el paper, en què realitza una petita incursió en el flamenc acompanyat pel guitarrista Paco el Lobo.
Convertit en home orquestra --actor, trompetista, acordionista i cantant--, Savary actualitza el guió amb gags sobre Sarkozy i Berlusconi, a qui presenta com un destructor de l'espectacle en viu. El Quixot apareix com un personatge molt vigent, encarnat avui pels actors de teatre o la combativa associació Fills de Don Quixot, que lluita contra l'exclusió social dels sense sostre.

Alcón hace "Rey Lear" en Madrid

www.laprensa.com.ar
15 febrer 2008

Después de terminar la temporada porteña con "La muerte de un viajante", viajó a Europa y desde diciembre ensayó el drama de Shakespeare. La obra, adaptada por Juan Mayorga, se suma a la cartelera invernal de la capital española

Alfredo Alcón preparando "Rey Lear" con Luis Bermejo y Albert Triola.

A Alfredo Alcón se lo ve muy contento de representar un nuevo texto clásico y de regresar a España y más precisamente a Madrid. Luego de haber bajado la temporada porteña con "La muerte de un viajante" de Arthur Miller, que presentó en el Complejo La Plaza, Alcón partió a Madrid y desde fines de diciembre ensaya "Rey Lear", que en adaptación de Juan Mayorga y dirigido por Gerardo Vera, estrenó anoche en el teatro Valle Inclán, de Madrid, con producción del Centro Dramático Nacional.

QUERER AL OTRO
""Todos somos Lear -dice Alcón en un paréntesis de los ensayos-, o ¿quién no tiene la oscura necesidad de reunir a sus seres queridos para que le digan cómo lo quieren?""
Acompañado por un amplio equipo de actores, entre ellos, Pedro Casablanc, Luis Bermejo, Albert Triola, Jesús Noguero y Cristina Marcos, Gerardo Vera, aclara que ""sin Alcón en el protagónico esta obra no se hacía"" y el argentino parece haber cumplido un nuevo sueño pendiente.
""Venía estudiando la obra desde hace tres años, con el proyecto de poder hacerla algún día. En el teatro San Martín (Buenos Aires) no se pudo concretar y cuando pensé que me tenía que olvidar, suena el teléfono. Era Gerardo Vera, con el que trabajé en una serie, hace muchos años"", explica con su profunda voz el actor, que la última vez que pasó por España fue en 2002, cuando hizo "Edipo XXI" dirigido por Lluís Pasqual.
""Los poetas escriben con mirada de eternidad -afirma Alcón como dejándose llevar por sus pensamientos-. El "Rey Lear" o "Hamlet" están vivos. Esa es la sensación que te producen cuando lees estas obras. Es como meter los dedos en el enchufe, recibís una descarga de vitalidad impresionante"".
""El "Rey Lear" -continúa- es como meterte en el mar; sabés que nunca vas a poder atravesarlo en su totalidad. Ocurre que el mar no está para eso, sino para que te des cuenta de que hay distancias que van mucho más allá de tu nariz"". A juicio de Alcón ""estos grandes textos son ejercicios de humillación y de goce. Si uno cree que va a llegar a poder abarcarlo es un tonto"".

UNA MISMA PASION
En cuanto a su personaje y a otros clásicos agrega que ""Rey Lear o Ricardo III son grandes porque no son ajenos a nadie. Podemos no ser conscientes, pero ¿quién no tiene la necesidad de reunir a sus seres queridos el día de su cumpleaños para que le digan cómo lo quieren, o quién lo quiere más?"", prosigue el actor que refiriéndose a Ricardo III se pregunta ""¿quién no sintió alguna vez que la naturaleza, o la fortuna no fueron lo suficientemente generosas con él?""
Alcón que fue galardonado por su carrera en 2005 con el premio Clarín, dice que actuar es un gran juego, un placer: ""El que sufra en el escenario, que se dedique a otra cosa"", sentencia.
El actor que abandonó un escenario -en plena actuación de su protagónico de "Eduardo II" de Marlowe, con Antonio Banderas- porque unos adolescentes se estaban riendo en la platea opina: ""No son actitudes mías de las que me alegro, al contrario salen sin pensar. En aquel momento sentí un dolor muy grande porque pensé que se reían del personaje"", recuerda Alcón, que aspira a que cada noche el público comparta esa pasión con los actores de poder respirar juntos al mismo ritmo. ""Cada función es distinta -destaca-, aunque hagas la misma obra. Por suerte no somos sólidos, sino líquidos. Si no seríamos como las piedras"".

El Joan i el Jordi també

Dons avui m’assabento per que el Joan m’ho fa saber que ell mateix i el Jordi Ventura , pare i fill , president de l’Esportiva i un base de lo milloret que hi ha per aquest mons , ha decidit fer-se un bloc. I dons mira ... dos mes a la colla.
El presi i el base cada un a la seva , el Joan més punyent i el Jordi mes esportiu. Bona sort ... i actualitzar sovint que si no els blocs es moren ... de fàstic

Palau pren Madrid de la mà del seu ‘Don Juan’

www.tribunamaresme.com
15 febrer 2008

ALBERT CANUDAS

Imatge de la roda de premsa de presentació celebrada a la Fundació Palau. L’estrena al Teatro Español de Madrid de l’obra Don Juan, Príncipe de las tinieblas, basada en textos de Palau i Fabre, s’acompanyarà d’una important programació d’activitats per difondre la figura i l‘obra de l’escriptor a la capital de l’Estat.

Cinc textos de Palau sobre la figura de Don Juan concebuts com un espectacle teatral pel director Hermann Bonnín, la complicitat del director del Teatro Español de Madrid -Mario Gas- i la traducció al castellà del poeta canari Andrés Sánchez Robayna. Aquests han estat els ingredients del que finalment ha suposat el segon ‘desembarcament’ important de l’obra de Palau i Fabre a la capital d’Espanya, en la qual han col·laborat l’Institut Ramon Llull (IRL), el Centre Cultural Blanquerna i el Círculo de Lectores, a més d’un seguit d’escriptors i actors catalans. L’espectacle de Palau es va estrenar al Teatro Español de Madrid el 15 de febrer i estarà a la cartellera fins al 23 de març. Durant aquest temps, i de forma paral·lela, un seguit d’exposicions, taules rodones i recitals acostaran la figura i l’obra de l’artista afincat a Caldes al públic madrileny. “La millor manera de donar a conèixer la cultura catalana al món”, segons el director de l’IRL, Josep Bargalló.

La Fundació Palau va acollir l’11 de febrer la presentació d’aquest programa, comptant amb la presència, entre d’altres, d’Hermann Bonnín i Mario Gas, que va qualificar de “fantàstics” els textos de Fabre sobre el Don Juan.