31 de maig 2008

75 anys aixecant el teló : “ 1996: Antoni Blanch , A la Sala Cabañes ens ho passem bé fent teatre”



Antoni Blanch, vinculat des de fa anys a la Sala Cabañes de Mataró, és un gran amant del teatre. Segons ell, l'inici de temporada de la Sala Cabañes ha estat molt bo.
Foto: M. SPA.

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El Punt
25 d’octubre de 1996

La Sala Cabañes de Mataró prepara, any rere any des d'en fa més de 80, un programa teatral adreçat a tots els públics. La darrera obra ha estat El mag d'Oz, que s'ha representat fins al 13 d'octubre. El seu director, Antoni Blanch, fa una valoració d'aquest espectacle i d'aspectes més generals de la Sala Cabañes.


MIQUEL SPA
Mataró

— Quina ha estat la resposta del públic en aquesta darrera obra?

—«Hem omplert la sala en tres de les quatre representacions que hem fet, i en la quarta vam omplir fins a la meitat. Tot plegat 1.750 espectadors, cosa que es pot considerar un gran èxit.»

—A qui anava dirigida l'obra?

—«Essencialment als més petits, el que passa és que de retruc vénen els pares i els avis, que els acompanyen, i ens consta que l'obra agrada tant als uns com als altres.»

—Per què van triar l'obra El mag d'Oz, i quin missatge creu que té?

—«Ja feia temps que volíem fer aquesta obra, ja que no és del grup de les més clàssiques però tampoc no és desconeguda, i a més, no s'havia fet mai. Respecte al missatge o moralitat de l'obra, jo no busco difondre missatges, m'agrada més fer teatre per teatre i prou. Potser, si volguéssim extreure'n una idea, podria ser que els somnis poden ser paranys al llarg de la vida, i que cal tocar de peus a terra.»

—Quanta gent ha participat en l'obra?

—«En conjunt hem estat unes cent persones entre tècnics, artistes i la coral, que abracen unes edats des dels 4 anys fins els 60. En total, però, al grup som unes 400 persones, el que passa és que mirem de fer combinacions que permetin participar tothom en les diferents obres que programem. Cal dir que tots treballem d'una forma totalment amateur i desinteressada, tots treballen per amor al teatre i per aprendre dia a dia.»

—Quantes obres poden arribar a fer en una temporada?

—«Cada temporada és diferent, tot depèn de la gent que som i del tipus de muntatge que preparem. L'any passat, per exemple, en vam fer tres, La caputxeta vermella, El gat amb botes i La Blancaneus i els set nanets. Aquest any hem triat unes obres no tan clàssiques dins el repertori infantil; de moment tenim la intenció de fer El mag d'Oz —que ja hem fet—, La dama enamorada, La bona persona de Sessuan, Taller de fantasia i El somni d'una nit d'estiu.»

—Com valora aquest començament de temporada?

—«Molt bé, des de l'aspecte d'assistència de públic fins a l'aspecte humà, que és el primordial, tot ha anat perfectament. Ens ho hem passat molt bé preparant-la i representant-la. A més, hi ha hagut aspectes que han anat especialment bé, com la música, que es va haver de traduir de l'anglès, o el fet que era el primer muntatge escenogràfic de Xavier Ribas, que als 16 anys ja demostra que segueix les passes del seu pare.»

—En tants mesos de treball junts, segur que han sorgit vivències i anècdotes curioses...

—«Sí, per exemple el darrer dia que fèiem El mag d'Oz va caure un d'aquells ruixats de setembre i principi d'octubre. Cinc minuts abans de començar no hi havia ni vint persones al pati de butaques, però el telèfon treia fum de la gent que trucava demanant-nos que retardéssim la funció uns minuts per donar-los temps a arribar; evidentment, ho vern fer. Això ens va demostrar la gran comunicació que tenim amb el públic.»

—Què espera vostè de la resta de temporada i del futur?

—«Continuar treballant per formar actors, directors, escenògrafs i tècnics des del més pur teatre amateur. Tan sols així seguirem sent la Sala Cabanes que coneix tothom.»

Juan Mayorga: "'Rey Lear' és la gran catedral del teatre"

www.elperiodico.cat
23 de maig de 2008

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Diu que Rey Lear és "una enciclopèdia abreujada de la condició humana".
--És un complet mapa sentimental, hi són tots els aspectes de l'experiència humana, tant el millor com el pitjor: amor, lleialtat, sacrifici, rancor, enveja... Resumeix tot el teatre de Shakespeare i anticipa el que vindrà. És la Bíblia del teatre, la catedral per als dramaturgs i la meva obra preferida.

--¿Com és el muntatge?
--Vera l'ha fet amb humilitat, escoltant Shakespeare, sense posar-s'hi per sobre. Sense forçar el clàssic perquè ja és prou eloqüent i intel.ligent. El muntatge és molt contemporani amb un magnífic actor, Alfredo Alcón, que expressa meravellosament la fragilitat del vell i la tempesta física i espiritual que l'ataca.

--Enemic de les torsions, ¿com ha afrontat l'adaptació?
--He buscat despertar la nostàlgia de l'original. És una obra molt poètica i he intentat conservar aquesta bellesa poètica amb què Shakespeare llança una mirada compassiva cap a l'ésser humà.

--A Madrid té en escena La paz perpetua, que aborda el terrorisme a través d'actors gossos.
--Planteja la legitimitat de la tortura en la lluita antiterrorista. ¿Es poden transgredir els límits per salvar vides? Savater ha dit que és un text obvi i em tranquil.litza saber-ho, però crec que no queda tan clar per a tothom i els fets ho demostren amb els vols fantasmes... Jo pregunto si hi ha d'haver a la societat professionals de la tortura.

--I vostè què hi diu...
--En la lluita antiterrorista tenim una mà lligada a l'esquena. No podem usar les mateixes armes.

Ricard Reguant converteix Mortadel•lo i Filemó en un musical

www.avui.cat
22 de maig de 2008

L'espectacle 'Mortadelo y Filemón en el Fantoche de la ópera' arribarà la teatre Tívoli de Barcelona el mes de setembre
EFE
Barcelona

Mortadel·lo i Filemó, els antiherois de les historietes de Francisco Ibáñez, cobren vida com personatges de carn i os que es podran veure en directe en un espectacle de teatre musical dirigit per Ricard Reguant que s'estrenarà al teatre Campoamor d'Oviedo el 10 de juliol.

Flanquejat per Ibáñez, Reguant ha presentat a Barcelona l'espectacle, titulat Mortadelo y Filemón en el Fantoche de la ópera, una peça de teatre musical en la qual participen més de 30 actors, cantants, cos de ball i acròbates.

L'espectacle de teatre musical té el llenguatge i l'estètica del còmic, integrat amb efectes especials d'inflables, cops espectaculars, explosions i attrezzo especial, a més de projeccions audiovisuals i en 3D.

Inclou a més vols acrobàtics dels personatges realitzats per especialistes nord-americans de l'empresa que va dissenyar els de "Matrix", ha indicat Reguant.

El director de teatre musical ha dit que es tracta d'"una comèdia passada de rosca" amb entrepans de còmic i personatges que volen".


El director de teatre musical ha dit que es tracta d'"una comèdia passada de rosca" amb entrepans de còmic i personatges que volen"
El "musical", tal com es presenta en societat, coincideix amb el mig segle de vida de la historieta que va aparèixer com tira en El Pulgarcito, i inclou a molts dels personatges que van acompanyar als dos detectius al llarg de la seva vida.

Compta amb un equip de 8 ballarines i un canvi constant de vestimenta de Mortadel·lo, encarnat per l'actor madrileny Jacobo Dicenta, qui ha interpretat últimament diverses obres clàssiques en vers i s'ha mostrat "encantat de conèixer al fi al pare". Filemó és Juan Carlos Martín, intèrpret en aquests moments de l'obra Baraca.

Tindrà una estada de mig mes al teatre Campoamor d'Oviedo, cedit a la productora per a l'ocasió, on s'estrenarà el 10 de juliol i es representarà en 4 funcions per fer al setembre temporada al teatre Tívoli de Barcelona.

Després d'aparèixer en dues pel·lícules, els personatges d'Ibáñez sortiran al teatre i "quan m'ho van dir i vaig veure el llibret vaig pensar: estan totalment bojos, però ho aconseguiran", ha indicat Ibáñez, que dibuixarà una nova historieta basada en aquest espectacle.

Un 'Rei Lear' d'altura al TNC



www.elperiodico.cat
26 de maig de 2008

El Centro Dramático Nacional desplega una gran adaptació de l'enorme tragèdia de Shakespeare

Alfredo Alcón i Cristina Marcos.
Foto: ROS RIBAS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
D'El rei Lear es diu que és la tragèdia més bella i terrible de Shakespeare, i una de les més difícils de portar a escena. Per això es fa necessari fer-ne una adaptació respectuosa, una direcció clarivident i un elenc sense fissures, coronat amb una primera espasa en el paper de Lear, per resoldre el problema. Doncs bé, fins al 8 de juny, qui s'acosti al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) podrà veure com el Centro Dramático Nacional (CDN) compleix uns requisits tan exigents.
Ni l'accident de la jove actriu Miryam Gallego, que va obligar a endarrerir un dia l'estrena, va deslluir la presentació d'El rey Lear, de Gerardo Vera i Juan Mayorga al TNC. La substituta d'urgència, Paula Blanco, va trepitjar amb fermesa l'escena per fer el paper de Cordèlia, la filla menor del monarca de Britània, a qui el seu pare desterra en el repartiment del regne en favor de les seves ambicioses germanes grans. Així l'hi van agrair els companys, començant pel mateix Alfredo Alcón (Lear), i el director, Gerardo Vera, amb un afectuós petó, quan recollien els aplaudiments en la salutació.

ESCENES DINÀMIQUES
Enrere havien quedat més de dues hores i mitja de funció, sense pausa, en què la versió de Mayorga trasllada amb generositat i fidelitat el text de Shakespeare. La retallada del dramaturg madrileny respecta aquesta "enciclopèdia de la humanitat", en bondats i baixeses, com ha definit l'adaptador la seva obra preferida. La seva sintonia amb el director Gerardo Vera dóna fruits tan elogiosos com els d'Un enemigo del pueblo, la producció del CDN de la temporada passada.
Si Mayorga adapta en dues hores i 40 minuts un clàssic de quatre, Vera manté la mateixa agilitat en la seva batuta a partir de dinàmiques escenes en un magnífic espai, del qual també és responsable. Tot flueix per alimentar l'aspecte ombrívol de l'obra en les escenes de la cort, en les de carrer, en les dels duels amb espasa, en la imponent de la tempesta i en la del camp de batalla, sintetitzada en un vídeo i una ardent il.luminació.
La tercera pota d'aquest Rey Lear d'altura del CDN és l'elenc. ¿Qui diria que Alcón té 78 anys al veure la composició que fa del vell monarca? Vera concedeix a l'actor argentí una pomposa entrada sota una enorme porta coronada amb el nom de Lear. I Alcón, amb la seva veu i presència poderoses, inicia un viatge en què ens porta des de la supèrbia de Lear fins a la seva humanització, tocant la bogeria, al veure's traït.En aquest viatge l'acompanya un sòlid repartiment. Carme Elias (Gonerill) i Cristina Marcos (Regan) donen el to interpretatiu adequat com les filles cobdicioses que arraconen el seu pare, igual que el veterà Juli Mira com el desgraciat duc de Gloucester, Luis Bermejo fent de bufó o un brillant Jesús Noguero com a Edmond, el maquiavèl.lic fill bastard de Gloucester. I també Chisco Amado, Víctor Pi, Albert Triola... Tots aporten el seu granet en una magnífica funció teatral

Arriba un Grec d'alt risc

www.avui.cat
22 de maig de 2008

Ricardo Szwarcer presenta el programa del festival, que engega el 25 de juny amb una clara aposta per produccions de qualitat no habituals al llarg de l'any
Teresa Bruna
Teatre Grec
El festival Grec'08 dona per acabada la transició que va marcar la passada edició amb la incorporació de l'argentí Ricardo Szwarcer com a director artístic, per immergir-se de ple a "l'ideari artístic", que li conferirà un segell propi. Les bases que sustenten el projecte són la diversitat cultural, la qualitat i promoure la participació de la ciutat a la seva festa del teatre. I tot "amb risc i esperant estimular la curiositat del públic, que ens permetrà avançar i contemporanitzar-nos", va dir Szwarcer.

El Teatre Grec de Montjuïc, que va fascinar el nou director des del primer moment, és la columna vertebral al voltant de la qual s'han organitzat les representacions. "Hem augmentat de dues a set produccions a l'amfiteatre, dues de les quals són de gran format. La meitat de l'aforament se l'emporta el Grec", va puntualitzar.

L'espectacle inaugural, que tindrà lloc el 25 de juny al Grec, serà la Història del soldat, una combinació d'òpera, teatre musical, coreografia i text. "No havia de ser estrictament de dansa com el de l'any passat". Amb Igor Stravinsky i Charles Ferdinand Ramuz com a autors, ha estat concebut expressament per al Grec pels reconeguts creadors Nigel Lowery i Amir Hosseinpour. Per a Jordi Martí, delegat de cultura, "és l'editorial, la declaració d'intencions del festival". El cartell és sorprenent: Mísia, Ángel Pavlovsky i Marilu Marini, una de les grans de París.

El programa
Pel que fa al teatre, que ocupa 23 dels 57 espectacles que es podran veure, volem destacar quatre produccions de casa nostra que entren amb força: Rimuski, de Roger Bernat, que s'ha posat a la butxaca el festival de Viena mostrant la ciutat des de cinc taxis; Su seguro servidor, Orson Welles, un text de Richard France adaptat i dirigit per Esteve Riambau i interpretat per Josep Maria Pou; El ángel exterminador, una versió de la pel·lícula de Buñuel de Julie Sermon que dirigeix Joan Ollé, amb un nodrit repartiment (Ricard Borràs, Roser Camí, Mireia Aixelà, Àngels Poch...) i Rodoreda, retrat imaginari, dramatúrgia de Carlota Subirós sobre textos de l'escriptora, que dirigeix ella mateixa i cointerpreta amb Alba Pujol. I entre els forans, A disappearing number, del col·lectiu Complicite, que els ha fet obtenir el premi Olivier 2008.

L'oferta de dansa brilla amb l'òpera Dido & Aeneas, coreografiada per la prestigiosa Sacha Waltz, i Sutra, on el belga Sidi Larbi Cherkaoui s'inspira en la tradició del kung-fu i els monjos budistes.

La directora Carme Portacelli està al capdavant de la proposta musical Cants d'amor, furor i llàgrimes, que compta amb la coreògrafa Marta Carrasco i cantants solistes. S'estrena al Palau de la Música.

La Nit de Circ és l'espai familiar del Grec, que s'allarga a dues nits.

Els nens i joves dels tallers de l’Institut del Teatre presenten les seves obres


www.osona.com
27 de maig de 2008

L’Institut del Teatre, Centre d’Osona obre les portes del teatre Laboratori el dissabte 31 de maig per presentar els tallers de tots els cursos de teatre. Hi participaran un total de 68 alumnes repartits en diferents en diferents grups: dos grups de 6 a 11 anys, dos grups de 12 a 14 anys i un grup de 14 a 16 anys. És una mostra del treball realitzat d’octubre a maig.
Els professors d’aquests tallers són: Montse Albàs, Jordi Arqués i Marta Esmarats. L’entrada serà gratuïta limitada a la capacitat de la sala que és de 100 persones (programa, a “llegir més”).

31/05/08 :: 11h
Taller de 6 a 11 anys // Grup A
“LLOCS” creació col•lectiva
Un teatre, un museu, un restaurant, un pati... són llocs on podem imaginar i jugar a ser el que som i el que no som. Al llarg del curs, els nens i nenes d’aquest grup han anat construint diferents històries, realitzant un aprenentatge sobre el seu propi cos, els seus sentits, la seva percepció de les coses.
Alumnes: Aina Li Avilés, Sira Castells, Meritxell Castro, Meritxell Masnou, Martina Da Fonseca, Sergi Font, Bruna Palomera, Ivet Palomera, Mar Ruaix, Meritxell Rubio, Bernat Serra, Joanna Vilarasa.
Il•luminació: Lluís Quintana
Professora: Montse Albàs
Col•laboració: Alba Coll, Gemma Farré, Judith Ruíz, Judit Solà.

31/05/08 :: 12.30h
Taller de 6 a 11 anys // Grup B
“TALLER DE FANTASIA” de Josep MªBenet i Jornet
Una habitació d’un infant, les dotze de la nit. Quietud total. De sobte una de les joguines pren vida. Després una altre, una altre i una altre fins que totes les joguines de l’habitació es posen en moviment. És l’hora de les joguines, és l’hora d’inventar històries que a vegades passen a l’espai sideral o a vegades a una caverna prehistòrica. És la Nit de les joguines.
Alumnes:, Marta Ayats, Josep Maria Callís, Marta Domínguez, Clara Gómez, Blai González, Júlia Guimerà, Berta Pagespetit, Dobrin Plamenov, Paula Sanchez, Daniel Tomàs, Marc Usero, Gina Vernis, Cristina Viladelbosch, Clàudia Vilella i Maria Ylla-Català.
Il•luminació: Lluís Quintana
Professor: Jordi Arqués

31/05/08 :: 16.30h
Taller de 12 a 14 anys // GRUP A
“EL VERITABLE TRESOR DE LES ILLES INTERIORS”
Inspirat en llibres de pirates i novel.les juvenils, sobretot: El pirata Garrapata de Juan Muñoz Martín
En Garrapata es un home ferotge i panxut que conviu amb el seu inseparable amic en Sacarró. És el terror de Londres. Però en el fons és una bona persona. Un mal dia entra a la taverna del gripau en Mr Nassut i li proposa ser capità d’un vaixell pirata. A partir d’aquí cal trobar una bona tripulació, segrestar uns cristians i anar a cercar un tresor... el tresor de les illes interiors!
Alumnes: Laura Beneyto, Andrea Capmany, Pau Carbonell, Laura Cesari, Aleix Comas, Deicy Johana Fletas, Llac Gomis, Joana Gonzalez, Ana Gurrea, Jaume Perez, Adrià Rosell, Alba Sala, Alba Villaitodo
Il•luminació: Lluís Quintana
Professora: Marta Esmarats
Dramatúrgia : Alumnes i professora.

31/05/08 :: 18h
Taller de 12 a 14 anys // GRUP B
“AIXÒ ERA I NO ERA” de Pasqual Alapont
En Jofre i la Maria entren d’amagat a la biblioteca, de nit, per recuperar un anònim adreçat a la bibliotecària i que en Jofre, innocentment, ha signat. Però han triat una nit estranya, una d’aquelles nits en que la imaginació desperta els esperits dels llibres... o els esperits dels llibres desperten la imaginació.
Alumnes: Alba Coll, Gemma Farré, Carlota Ferrer, Aida Font, Lluís Grifell, Alba Olivé, Xavier Oró, Ariadna Puigvila, Nil Raurell, Abel Reyes, Joel Rubio, Judit Ruiz, Judit Solà, Eric Solerdecoll
Il•luminació: Lluís Quintana
Professora: Montse Albàs

31/05/08 :: 19.30h
Taller de 14 a 16 anys
“L’ABSURDITAT QUOTIDIANA” textos de Karl Valentin
Un taller format de curtes escenes d’humor. Però hi ha més. Situacions de la vida quotidiana, relacions humanes que han sofert un procés de transformació que les ha complicat cada vegada més fins a deixar-les en situacions gairebé absurdes. L’absurditat quotidiana o la quotidianitat absurda, com vosaltres vulgueu...
Alumnes: Jordi Colom, Ester Forcada, Anna Lleopart, Clara Montaner, Maria Perez, Eugènia Portet, Marc Poveda, Joan Rabassa, Carla Roca, Roger Rodríguez, Albert Señé, Edna Solà, Pol Soriano i Maria Vazquez.
Il•luminació: Lluís Quintana
Professor: Jordi Arqués.

Josep Fadó cantarà per la teulada de Sant Josep


www.totmataro.cat
30 de maig de 2008

El tenor mataroní ofereix un concert benèfic sota el títol ‘Passió per la música’

Redacció Cultura - Música

Josep Fadó és un tenor de primer nivell, que actua arreu del món i que, llastimosament, molt poc se’l pot veure a casa seva, la ciutat de Mataró. Aquest dissab-te, però, es presenta una oportunitat d’or pels amants de la lírica de la capital del Maresme ja que Fadó actuarà a l’Església de Sant Josep en un concert que es titula ‘Passió per la música’, tota una declaració d’intencions. Es tracta d’una oportunitat d’or també pel motiu benèfic d’aquest concert que destinarà el que es reculli a sufragar en part les importants obres que s’han de fer a les teulades del temple de Sant Josep, al carrer del mateix nom.

El repertori que Josep Fadó ha seleccionat per aquesta ocasió recull alguns autors ben populars com Mompou, Toldrà, Sorozabal, Lara, Leocavallo o Cardillo. A Fadó l’acompanyarà el mestre Xavier Martín al piano, en un concert que s’iniciarà a les nou del vespre.

Ja fa mesos que sota la feina encoratjadora del Mossèn Jordi Cussó, Sant Josep intenta fer números per fer front a unes obres més que necessàries d’arranjament de les teulades de l’església, força malmeses. Amb aquest ‘Passió per la música’, Josep Fadó, aporta la seva potent veu de tenor a la causa i ho fa brindant a tothom, amb l’únic requeriment d’aportar la voluntat per les teulades del temple, l’oportunitat de gaudir de la millor de les veus mataronines. Després dels grans teatres o el propi Liceu, el ‘fill pròdig’ torna a casa per bona causa.

La Cita
Passió per la música Amb Josep FadóAportació voluntària per les obres de les teulades

30 de maig 2008

75 anys aixecant el teló : “1987: Els Pastorets han complert set dècades”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Mataróescrit
Gener de 1987

1916 és un any significatiu en la història del Centre Catòlic. Punt de partida de la Secció Dramàtica de l'entitat i de «L'Estel de Natzaret», de Ramon Pàmies, l'espectacle més representat de tota la història del teatre mataroní d'aquest segle. D'aquella estrena només sobreviuen un parell d'actors.

Jaume Colomer i Martori, 82 anys, ha estat un dels ideòlegs més influents en la concepció i creació artística de les representacions populars dels Pastorets que han caracteritzat, des del 1916, el Nadal mataroní. Ell interpretava el Benjamí en la primera presentació pública de l'espectacle a l'antic Saló - Cafè que configura l'actual Saleta, i juntament amb l'arquitecte Antoni Pineda, que féu de Sant Gabriel, és un dels pocs testimonis orals que poden parlar-nos amb propietat dels inicis d'una aventura feliç i que, amb el temps, ha projectat el nom de Mataró com una de les capitals més atractives i curioses de l'itinerari «pastorívol» de Catalunya. Colomer recorda els maldecaps de la setmana abans de l'estrena. «Tot era a punt i el repartiment enllestit, però resultà que vuit dies abans l'actor Baldomer, en «Mero», que havia de fer el Satanàs, ingressà greument a l'Hospital i moria un dia abans de la representació. En Tarragó, que havia de fer la suplència, i que figura com a tal en el programa de l'època, també va posar-se malalt a la vigília. Aleshores, a corre-cuita, s'encarregà el personatge a Tomàs Ribas que, amb una veu molt bonica i amb una rialla molt fàcil, ja trascendia com a artista. I va aprendre el paper en una nit. I de tal manera el va aprendre que, a base de rialles una rera l'altra, va fer una creació». Els decorats eren obra d'En Serra i es va muntar un petit teatret amb més de 250 cadires de boga per al públic i, tant el dia de Nadal com el dia de Sant Esteve, la representació va ser un èxit. La part musical, escrita expressament per Mn. Molé, director de l'Orfeó Mataroní, consistia en dues o tres composicions per al Benjamí, casament de Maria i el final, i caldria esperar uns quants anys per configurar la textura musical definitiva de l'espectacle que vindria de la mà dels mestres Felip Vilaró i Enric Torra. «El mestre Vilaró havia recalat a Mataró contractat per l'Ateneu i estava disgustat per un ambient que no s'adeia amb els seus principis. Vam fer una recapta i l'engrescàrem per treballar en Els Pastorets. Era un home d'una gran imaginació, amb un sentit poètic extraordinari i va fer unes composicions molt encertades. Partint de la base d'un ball d'una Passió molt antiga que s'havia fet a Mataró, compongué la bonica melodia del ball de les pedretes». L'espectacle també combina peces musicals del cançoner popular català i, segons Jaume Colomer, és conseqüència de la influència d'Oberammergau, localitat alemanya de l'Alta Baviera que en les seves famoses representacions de La Passió, internacionalment conegudes, incorporaren cançons del folklore autòcton, i aquesta idea fou aplicada amb encert als Pastorets mataronins, fent Enric Torra els arranjaments corresponents.


Però, perquè «L'Estel de Natzaret», de Ramon Pàmies, i no un altre text. Curiosament el mateix any que la Secció Dramàtica del Centre Catòlic posava en escena l'obra, Folch i Torres estrenava els seus Pastorets al Coliseum Pompeia de Barcelona. La raó de la tria radica en els llaços d'amistat de l'entitat mataronina amb el Cercle Catòlic de Gràcia on representaven l'obra de Pàmies. «Generalment, «Els Pastorets» es feien en castellà. Nosaltres volíem fer-los naturalment en la nostra llengua i vam llegir el text que representaven a Gràcia i ens va agradar». Amb el temps es van anar incorporant els quadres que singularitzen la producció de Sala Cabañes, com les nimfes, bruixes, follets, dracs i tot el conjunt de supersticions paganes del pròleg, així com altres complements que donen un tremp distintiu a l'espectable. La maquinària teatral era sensible a les influències de certs moviments estètics, pensem en els vienesos, per exemple, i qualsevol cosa que fes peça era incorporada sense dilació. «També va provocar un cert daltabaix la incorporació de dones en papers que era obligat que els fessin homes».

Noms com els de Casas, Planas, Peradejordi, Font, Vidiella, Mola, Cusachs, Miró, Mataró, Segura, Anglas i tants d'altres, han creat escola interpretativa en aquests 70 anys d'història. Anècdotes de caigudes al pou, troballes afegides al text sobretot en les accions còmiques de Jonàs i Mataties i, també situacions més dramàtiques com aquella ocasió en què va calar-se foc d'una certa consideració sota l'escenari provocat per la pólvora i només la calma d'En Casas, que feia de dimoni, apaivagà l'estat d'excitació del públic, fent-lo abandonar ordenadament i sense pressa el pati de butaques, són recordades per Jaume Colomer.

Els Pastorets s'han anat representant sense interrupció, llevat els anys de la guerra civil en què el local va ser confiscat i les activitats quedaren suspeses. La inauguració del teatre que porta el nom del que fou gran mecenes i protector del Centre, Emili Cabañes, va esdevenir el 15 d'abril de 1933. D'aleshores ençà s'hi han fet reformes i en les representacions dels Pastorets d'enguany la sala presentarà una nova cara. El 16 de setembre de 1981, essent alcalde Joan Majó, l'Ajuntament declarà l'espectacle com a patrimoni cultural de la ciutat. Un reconeixement ben merescut a l'esforç de moltes generacions de mataronins de totes les edats i condició social. Les 10 representacions d'aquest any s'iniciaran el dia de Sant Esteve i acabaran el segon diumenge de febrer, i seran un nou motiu d'ingenuïtat, il.lusió i complaença festiva.

El Grec aposta per una oferta variada, arriscada i de qualitat




22 de maig de 2008


• A partir del 25 de juny s'oferiran 57 espectacles de teatre, música, dansa i circ
• "Fugim de l'obvietat, dels noms coneguts", anuncia el director del certamen

IMMA FERNÁNDEZ / MARTA CERVERA


BARCELONA
Aposta pel risc, la qualitat i per l'escenari del Teatre Grec com a epicentre del festival que porta el seu nom. Així es defineix la nova etapa iniciada sota la direcció de Ricardo Szwarcer, que, després d'un 2007 de transició, mostra en aquesta edició totes les seves cartes.El director argentí rebutja el joc acomodatici, que per exemple suposaria "trucar a les estrelles conegudes", i busca despertar la "curiositat" del públic. "L'objectiu és augmentar el nombre d'espectadors i la projecció del festival, però volem fugir de l'obvietat; oferir un programa diferent del que es programa a la ciutat al llarg de la temporada", va declarar ahir Szwarcer.Des del 25 de juny fins al 2 d'agost s'oferiran 57 espectacles en una equilibrada oferta de teatre, música (amb accent en la clàssica), dansa i circ. Són 11 menys que l'edició passada, però un més ampli percentatge de muntatges de gran format i, sobretot, un destacat impuls de l'amfiteatre de Montjuïc com a escenari de set representacions, respecte a les dues del 2007. "És un escenari a l'aire lliure meravellós i atrau moltes persones que no són els habituals teatrers o melòmans", va subratllar Szwarcer, que, en una encertada concessió a les foradades butxaques dels ciutadans, va anunciar que es mantindran els preus de l'any passat. A més, el 5 de juliol, la Nit de Montjuïc --emulant les nits blanques que se celebren en altres ciutats-- obrirà tots els equipaments culturals de la muntanya fins a les 5 de la matinada.Amb la intenció de descentralitzar el festival, s'hi afegeixen espais com ara el CaixaForum, el Macba i el Museu Picasso. El CCCB dedicarà una secció a l'actualitat escènica del Regne Unit programant companyies consagrades i altres d'emergents i alternatives. També, a la resta de l'oferta, es combinaran artistes de renom com Sasha Waltz, Mario Gas, Josep Maria Pou, Mísia, Sidi Larbi... amb asos per descobrir.

Atacs de riure en una casa coreana



www.elperiodico.cat
23 de maig de 2008

• La comèdia d'arts marcials 'Jump' triomfa amb una enginyosa barreja d'acrobàcies, karate i humor

Una escena del muntatge de la companyia coreana.
Foto: EFE / TONI GARRIGA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Són una família que s'enfila, literalment, per les parets (són corbes). Com la de Los Increíbles però en versió marcial: salts tipus Matrix, puntades de peu estil Bruce Lee, i cops de gràcia com fa Jackie Chan. Tot un recital de kung-fu i acrobàcies passat per un túrmix còmic que converteix Jump en un divertidíssim entreteniment per a tota la família.
Dimarts es va estrenar al Teatre Victòria i la variada concurrència va respondre amb una salva d'aplaudiments al virtuosisme d'aquesta companyia coreana, anomenada Yegam, que s'ha passejat per mig món. Un espectacle original --a càrrec d'excel.lents acròbates, karatekes i cò- mics-- que subratlla un cop més que el camí que cal seguir en aquest segle XXI és el de la fusió: en aquest cas, arts marcials, gimnàstica, teatre, dansa i comèdia. Jump, d'uns 75 minuts, demostra que l'humor --groc, negre o del color que sigui-- és un llenguatge universal, encara que per a la seva estrena a Espanya van comptar amb l'assessorament de David Ottone, de la companyia Yllana.
L'espectacle s'inicia amb els vacil.lants passos d'un home gran --els més menuts es parteixen de riure amb ell-- i la presentació de les habilitats de tota la parentela: l'avi, el pare, la mare, l'oncle, la filla (excel.lent gimnasta) i el seu pretendent. Aquest, que pateix una doble personalitat molt efectista, es transforma de tímid espantadís en sexi lluitador amb una simple baixada d'ulleres (un bravo per a l'habilitat dels tècnics en els efectes).

A càmera lenta
Tots els personatges s'embranquen en baralles teatrals --les acrobàcies etíliques de l'oncle són hilarants-- mostrades de vegades a càmera lenta i amb rebobinatges. A un parell d'espectadors els toca fer el número, a poc a poc el ritme s'accelera i es desmelenen amb l'entrada en acció d'un parell d'ineptes lladregots que irrompen a la casa escenari de la peculiar família.
A partir d'aquí, la comèdia passa a ser una macedònia d'estils, músiques i arts: hi ha passos de claqué kun-fu, break-dance i un brillant tango marcial. També hi ha cops equívocs en la foscor i uns divertits moments romàntics --petons inclosos-- que esquitxen la marabunta de salts i puntades de peu. Repetim: tot i que l'humor difumini la seva mestria, darrere d'aquestes divertides caricatures hi ha un grapat de magistrals acròbates i artistes marcials.

La tragèdia del 'Rei Lear' arriba al TNC amb un muntatge del Centro Dramático Nacional




22 de maig de 2008

El TNC estrena aquest divendres el clàssic de Shakespeare el 'Rei Lear', produït pel Centro Dramático Nacional, amb la direcció de Gerardo Vera, la interpretació principal d'Alfredo Alcón i alguns actors catalans, com Carme Elias, en el paper d'una de les ambicioses filles del rei, Gonerill, o Albert Triola, que representa Edgar, el fill legítim de ACN / Mar Rocabert
Barcelona

El TNC estrena aquest divendres el clàssic de Shakespeare el 'Rei Lear', produït pel Centro Dramático Nacional, amb la direcció de Gerardo Vera, la interpretació principal d'Alfredo Alcón i alguns actors catalans, com Carme Elias, en el paper d'una de les ambicioses filles del rei, Gonerill, o Albert Triola, que representa Edgar, el fill legítim de Gloucester.

L'adaptació és de Juan Mayorga (Premi Nacional de Teatre 2007), que ha renunciat als versos però no a la poesia de l'original i qualifica aquesta obra d'"enciclopèdia de la humanitat", per la seva capacitat d'explicar el bé i el mal, i d'enciclopèdia del teatre, perquè reuneix tots els estils, personatges i situacions possibles.

Decibelios y energía



www.lavozdigital.es
27 de maig de 2008

Quien vaya a ver Fama, el musical, al Teatro Villamarta y -aunque se quede sentadito en su butaca- no mueva instintivamente los pies al ritmo de la música y los bailes es que no lleva sangre en las venas. La fuerza y la energía con la que una treintena de actores-bailarines-cantantes (porque los artistas de este espectáculo son tres en uno, a distintos niveles, claro) se desenvuelven sobre el escenario despierta admiración y, qué le vamos a hacer, hay que admitirlo, cierta envidia.

VIRGINIA MONTERO

El ritmo del éxito del musical 'Fama' inundó el Villamarta./ T. S.El musical comienza suavemente, con números relativamente suaves y poco a poco va aumentando en intensidad, en paralelo con el desarrollo del argumento. Desde la ilusión de los primeros momentos de este grupo de jóvenes alumnos de una escuela de artes escénicas neoyorquina a los primeros obstáculos académicos, a las indecisiones, a la angustia de estar enamorado y no ser correspondido, a la búsqueda rápida y no siempre acertada de la fama... el dinamismo de la historia va in crescendo para desembocar en la graduación de los estudiantes y, por consiguiente, en la despedida y la bifurcación de los caminos.

Desafortunadamente, el público de Jerez no respondió en número suficiente a la primera función de Fama, el musical, en la ciudad. Del patio de butacas -habría más espectadores arriba- apenas estaba lleno la mitad por lo que durante la primera parte de la función, los asistentes estuvieron más bien fríos y apenas se contagió la energía del escenario. Menos mal que, tras el descanso (la obra dura dos horas y cuarenta y cinco minutos con intermedio) el público se animó y acabó de pie entonando el conocidísimo himno Fame con palmas incluidas. Como premio a este súbito y tardío despertar, la compañía regaló al público del Teatro Villamarta un segundo pase del número final.

Pero no todo es música y baile: el drama y el humor completan este cóctel que seguirá sirviéndose todo el fin de semana.

29 de maig 2008

75 anys aixecant el teló : “ Abril de 2003: Josep Fradera estrena una comèdia que ironitza sobre l'amor dels catalans pels diners”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

29 abril de 2003

Josep Fradera estrena una comèdia que ironitza sobre l'amor dels catalans pels diners

«Independència!... en què quedem?» arriba a Sala Cabañes en un muntatge dirigit per Carles Maicas

TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Independència!... en què quedem? és la nova obra de teatre que Sala Cabañes estrena aquest dissabte. L'autor és el mataroní Josep Fradera, que torna així als escenaris després de prop de vint anys de silenci. La peça, dirigida per Carles Maicas i interpretada per un elenc de joves actors, s'ambienta en dos espais: a principis del segle XIX durant la invasió francesa de Catalunya i l'actualitat. L'obra és un retrat satíric sobre com canvien les ideologies i les creences més arrelades quan es tracta de fer diners. A l'estrena de dissabte seguiran dues sessions més, el diumenge dia 4 i el diumenge dia 11.

Imatge de l'obra «Independència!... en què quedem?», de Josep Fradera.


Foto: SALA CABAÑES



La ploma esmolada de Josep Fradera tornarà a deixar-se sentir aquest dissabte a Sala Cabañes. L'estrena d'Independència!... en què quedem? arriba poc menys de vints anys després que al mateix escenari de Sala Cabañes estrenés L'interrogant d'una singladura. La peça d'ara, amb un sol entreacte i unes dues hores de durada, situa l'espectador a principis del XIX en una Catalunya que obre els braços a la presència dels francesos camí de la invasió de Portugal. No hi ha per menys, les tropes napoleòniques necessiten avituallament i paguen bons diners als pagesos i masovers de la zona. La situació canvia quan l'exèrcit envaeix les primeres ciutats i es posa en contra dels catalans, que reneguen del nou enemic i el volen fora de casa. Enmig de tot això hi apareix també una història d'amor entre la filla del mas i un caporal francès que s'apropa a la casa per comprar menjar per a les seves tropes. Més obres A la segona part, situada en l'actualitat, l'antic mas ha desaparegut i al seu lloc s'aixeca un hostal que viu dels estrangers... fins i tot dels francesos. Josep Fradera explica que Carles Maicas, després d'haver-li dirigit Es busca un home, sempre li reclamava altres obres per dur a escena. «Aquesta la tenia mig embastada i vaig decidir acabar-la i entregar-li l'obra. Li va agradar i va posar mans a la feina», comenta l'autor. El director de teatre mostra la seva admiració per Fradera en un escrit inclòs en el programa de mà de l'obra. Per Carles Maicas, l'autor ha aconseguit donar a les seves creacions «un sabor propi, un accent particular, un segell que el distingeix». Independència!... en què quedem? és una comèdia satírica sobre una de les característiques més lligades als catalans: el seu amor pels diners, per sobre de qualsevol altra cosa. «Les dades històriques que surten a l'obra són verídiques i rigoroses, només m'he permès llicències amb les històries que viuen els personatges», comenta, i assegura que el púb lic passarà una estona entretinguda. La peça s'estrena dissabte a les 10 del vespre i es farà una segona representació a les 7 de la tarda de diumenge. El diumenge dia 11 se'n farà l'última.

Paula Blanco assajava 'El rei Lear' per al Grec i el TNC la va avisar d'urgència per a l'estrena de la mateixa obra, però en castellà



www.elperiodico.cat
25 de maig de 2008

• Tot per un accident de l'actriu titular

MARTA CERVERA
BARCELONA

A l'òpera les grans oportunitats sorgeixen en els moments més inesperats a l'haver de substituir in extremis primeres figures. A Paula Blanco, actriu de Tossa de Mar de 23 anys, li ha passat una cosa semblant. Mentre divendres assajava El rei Lear, de Shakespeare, en català, a les ordres d'Oriol Broggi, li va arribar un encàrrec d'emergència. Li demanaven interpretar el mateix personatge que preparava, Cordè- lia, en el muntatge que el Centro Dramático Nacional (CDN) estrenava al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) aquella mateixa nit.
"Quan Broggi em va preguntar si volia anar al TNC a actuar vaig pensar que estava de broma", explica Paula Blanco. "Va ser tan intens el que vaig viure ahir per divendres, hi havia tantes condicions adverses, que ni vaig tenir temps de posar-me nerviosa o pensar que podia sortir malament. Vaig assajar a la tarda i a la nit estrenava. Sort que tots els companys em van ajudar", afegeix, feliç, aquesta atrevida actriu, després de superar la prova amb nota a jutjar pels aplaudiments i les felicitacions. Fins i tot Miryam Gallego, a qui substitueix, va tenir el detall de trucar-li per donar-li ànims. Gallego, que es va lesionar durant un assaig, tornarà a les funcions dimecres si els metges li donen l'alta.

Amb 'pinganillo'
La companyia madrilenya fa dos mesos que representa l'obra, tot al contrari que Blanco, que es va tirar a la piscina amb l'ajuda de la resta d'actors, conscients que la seva companya, sense temps per aprendre's la versió de Juan Mayorga, depenia d'un pinganillo per sortir- se'n. "La compenetració amb Ángel Ojea, l'ajudant de direcció, va ser clau. Vaig sentir que respirava igual que jo. Va ser genial", diu, en referència a la persona amb qui ahir continuava assajant l'articulació i la dicció en castellà.
Per sort, el seu personatge, encara que vital per a la peça, no és dels que tenen més text. "El meu treball per a la Cordèlia que faré amb Broggi em va ajudar en part, però no gaire, perquè són versions diferents", explica Blanco, que aquesta temporada va participar a La Plaça del Diamant. "La Cordèlia de Broggi és més dolça i ingènua. A més, aquesta és en castellà i en prosa, i la que preparo per al Grec, en català i en vers".
Gerardo Vera, director del muntatge del CDN, li va explicar de manera molt concisa com veia el seu personatge. "Encara que tenia dubtes, vaig pensar a resoldre'ls sola. Al cap i a la fi, el més important que havia de fer era parar-me a les marques, dir el text i que la gent m'entengués. Si podia expressar alguna cosa més, perfecte, si no, que ho fessin els altres", explica amb humilitat, ja que el seu personatge és fonamental. És la filla que fa raonar l'embogit rei Lear.
A falta d'uns crèdits per graduar-se a l'Institut del Teatre, Blanco ha demostrat amb aquest cover que té taules de sobres.

Un Grec sense grans noms



www.elpunt.cat
22 de maig de 2008

Foto grecpiscina
El festival d'estiu programa un cartell que fuig dels artistes mediàtics i incita el públic a ser curiós amb peces innovadores

JORDI BORDES / SEBASTIAN BOLESCH.


Barcelona
El director del Festival Grec, Ricardo Szwarcer, coincideix amb la política de fitxatges del Barça: evitar els cracks mediàtics i oferir un cartell amb artistes interessants que provoqui la curiositat dels espectadors. També es vol aprofitar el reclam del Teatre Grec. Si l'any passat l'entrada de Szwarcer va significar rebaixar les propostes escèniques al teatre a dos únics títols, ara n'hi ha set –concerts de música a part–. El director entén que el públic més verge prefereix aquests espectacles, amb un fort component festiu i social. La descentralització de l'any passat, que volia incitar els espectadors fidels d'una sala emergent a conèixer programacions d'altres espais, s'ha vist reduïda a la implicació d'equipaments capitals, com ara el MACBA i el Palau.


+ Sasha Waltz submarina.
El Grec arrenca amb un espectacle musical singular («tota una declaració d'intencions del festival, la seva editorial», defineix el regidor de cultura Jordi Martí): Història del soldat d'Igor Stravinsky. Un anglès (Nigel Lowery) i un iranià (Amir Hosseinpour) recuperen el teatre musical, que planteja l'etern conflicte entre les temptacions mundanes i la salvació de l'ànima. Es podrà veure del 25 al 27 de juny al Teatre Grec. Szwarcer demostra el seu gust pel risc, ja que sap que seria un èxit repetir amb una producció de dansa com l'any passat i ha escollit un nou registre. És un exemple dels muntatges que busquen «estimular la curiositat del públic». En el repartiment, la cantant Mísia (que també fa de narradora), el polifacètic Ángel Pavlovsky i Marilu Marini, que encarna el diable. El Grup Instrumental Barcelona 216 n'interpreta la partitura en directe.

A més de la inauguració, el Grec té dues grans produccions més: el cicle Fast Forward (al CCCB, 19 i 20 de juliol), que fa una aproximació al teatre emergent del Regne Unit (inclòs en el cicle Panorama UK), i la producció lírica Cants d'amor, furor i llàgrimes de Torquato Tasso, al Palau de la Música, amb Marta Carasco d'intèrpret i sota la direcció escènica de Carme Portaceli, els dies 16 i 17 de juliol. De fet, Portaceli, juntament amb Carlota Subirós (que farà una dramatúrgia sobre Mercè Rodoreda, del 22 al 25 de juliol al Mercat de les Flors), són les dues úniques direccions que repeteixen del festival anterior, un fet que complau Szwarcer. Una altra peça de pes serà la versió teatral de la pel·lícula de Luis Buñuel El ángel exterminador, dirigida per Joan Ollé. Xavier Albertí també munta una dramatúrgia amb Narcís Comadira sobre la cultura catalana dels segles XIX i XX a Pinsans i caderneres. Josep Maria Pou serà Orson Welles, del 30 de juny al 27 de juliol al Romea i, a la Biblioteca, Oriol Broggi presenta una versió naturalista d'El rei Lear. Javier Daulte tanca curs al Villarroel amb Nunca estuviste tan adorable.

Szwarcer fa una mirada al teatre del Regne Unit a Panorama UK. A més dels grups emergents, torna a convidar la companyia de text Chek by Jowl, s'importa la creació de Complicité i el treball intercultural amb simbologia afroamericana de Tarell Alvin McCraney.

Pel que fa a la dansa, destaca el treball que Sidi Larbi ha fet amb els monjos Shaolín. L'obra Sutra, del 16 al 18 de juliol al Grec, serà un altre dels referents que demostraran la capitalitat cultural de Barcelona aquest estiu. També cal remarcar des del flamenc de tres generacions (Mujeres), fins a l'experimentació de Jeremy Wade (Caldera Express'08), fins a les clàssiques coreografies urbanes de Dies de Dansa i les coreografies autòctones de Lapsus Dansa i Lanònima Imperial.

4,4 MILIONS D'EUROS

Amb un pressupost de 4,4 milions d'euros, el Grec redueix el nombre d'espectacles, de 68 a 57. L'Institut de Cultura de Barcelona i Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) renovaran aviat el conveni triennal, en què es consolidarà el suport al festival. Fins que no va arribar el tripartit al govern, la Generalitat no havia finançat mai el festival d'estiu. Per Antoni Lladó, director de l'ICIC, el Grec és una plataforma de creació pel país en què hi ha espai per a una expressió privilegiada d'artistes internacionals i del país que, a més, atrau públic nou.

El Grec perd la vinculació amb sales emergents com ara la Nau Ivanow i reforça els lligams amb el MACBA, el Museu Picasso, algunes biblioteques, el Palau de la Música, l'Auditori, la Fundació Miró i el Caixafòrum.

La coreògrafa Sasha Waltz presentarà Dido & Aeneas, de l'11 al 13 de juliol, a la gala gran del TNC. La peça alterna la música en directe (que recupera una de les primeres òperes de la història) amb dansa que es desenvolupa parcialment dins d'una piscina. Szwarcer celebra poder fer aquesta coproducció amb el TNC, amb qui l'any passat no van poder acordar un projecte conjunt. Aquesta producció ambiciosa «és una de les més importants de l'any», diu el director.

El TNC estrena 'Rey Lear' amb una actriu reclutada d'emergènciaEl TNC estrena 'Rey Lear' amb una actriu reclutada d'emergència



www.elperiodico.cat
24 de maig de 2008

L'actriu Paula Blanco.
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) es va haver d'inventar ahir una solució d'emergència. L'actriu Miryam Gallego, que havia de fer el paper de Cordelia del Rey Lear, va haver de ser substituïda per Paula Blanco, reclutada el mateix dia de l'estrena. La suplent, per sort, coneix el personatge: a les ordres d'Oriol Broggi estava assajant la mateixa peça (però en català) per al Festival Grec. A més de l'idioma, la versió del TNC és molt diferent: en dues hores i mitja el director Juan Mayorga condensa la trama d'una obra que en dura gairebé quatre.
El primer dia de les funcions prèvies, dimecres passat, Gallego va caure a l'escenari i es va donar un cop al cap, cosa que ja va obligar a endarrerir a divendres l'estrena d'aquest muntatge del Centro Dramático Nacional. A la tragèdia de Shakespeare, Cordelia és la filla que fa entrar en raó Lear, després que cometés l'error d'apartar-la del seu costat.

Seis obras de teatro y dos espectáculos de danza conforman el Festival




22 de maig de 2008


'Áyax', de Sófocles, se representará en el Patio de los Guzmanes de la fortalezaS.P. / Huelva

Un total de seis obras de teatro y dos espectáculos de danza forman el cartel de la XXIV edición del Festival de Teatro y Danza Castillo de Niebla, que dará comienzo el 5 de julio y culminará el 23 de agosto en la fortaleza del castillo medieval de la localidad. Entre las obras más destacadas que este año se representarán en el Patio de Los Guzmanes de la fortaleza iliplense destaca 'Áyax', de Sófocles, que representará la compañía Attis Theatre de Atenas tras su estreno mundial en los Juegos Olímpicos de Pekín y su paso por el Festival de Teatro Clásico de Mérida, programada para el sábado 26 de julio; o 'Las manos blancas no ofenden', de Calderón de la Barca, que representará la Compañía Nacional de Teatro el sábado 12 de julio. El Centro Andaluz de Teatro también estará presente en Niebla en coproducción con la compañía Atalaya en una revisión del clásico 'Ariadna' en la noche inaugural de la programación, y otro andaluz, Rafael Álvarez 'El Brujo' volverá al Festival de Teatro y Danza Castillo de Niebla con su nuevo montaje 'De místicos y pícaros' el sábado 2 de agosto. El clásico 'La vida es sueño', de la mano del director teatral Juan Carlos Pérez podrá verse el 9 de agosto y la versión de 'Hamlet' de Juan Diego Botto cerrará la programación el sábado 23 de agosto. Dos espectáculos de danza subirán este año al escenario en Niebla, uno a cargo de la Compañía de Amador Rojas, que homenajea a través del flamenco a Frida Kahlo con su obra 'Kahlo Caló', y otro de La Tarasca que ofrecerá el sábado 9 un espectáculo ideal para toda la familia basado en la obra de William Shakespeare 'El sueño de una noche de verano'.

El femení del Platges de Mataró acaba una gran temporada



www.totmataro.cat
23 de maig de 2008

L'equip finalment ha acabat quart

Redacció Esports - Bàsquet

Finalment l’equip femení del Platges de Mataró ha acabat quart, després de perdre en l’última jornada a la pista del Barna. D’aquesta manera el Segle XXI és l’equip que ha acabat tercer i que ara haurà d’esperar si el Sant Adrià B juga o no les fases de promoció d’ascens. Per tant a dia d’avui el Valls que jugarà les fases a casa i el Sant Adrià B són els dos equips classificats per jugar els play off, i els seus rivals seran els equips balears del ViveMenorca i l’Alcazar. Per sota el Caldes, el Premià i el Viladecans són els equips que han perdut la categoria.

Ara el Platges haurà d’intentar continuar amb aquesta mateixa plantilla, més la incorporació de les joves promeses que vénen de la base, per intentar el retorn a la Lliga Femenina 2 la temporada vinent. Tot i que sembla que la temporada vinent podria haver-hi una reestructuració de les categories que, qui sap si podria acostar l’equip mataroní a la categoria de dalt. Destacar també que Cristina Bruna ha estat la MVP de la categoria després recollir aquest guardó sis jornades.

32 a jornada 18 de maig
Gramanet- Segle XXI 65-71
Barna- PLATGES MATARÓ 75-69
Caldes- Premià 78-73
Girona- Cornellà 79-61
Sant Adrià- Geieg 50-52
Viladecans- Igualada 57-56
Terrassa- Valls 74-64
Reus- Sabadell 65-61

Classificació Final. Valls 55; Sant Adrià B i Segle XXI 51; PLATGES DE MATARÓ 50; Gramanet 49; Geieg 48; Girona 47; Barna i Igualada 46; Cornellà 44; Reus 42; Sabadell i Terrassa 41; Caldes 38; Premià 37; Viladecans 34.

28 de maig 2008

75 anys aixecant el teló : “ 2002: Carles Maicas i la seva balena”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Carles Maicas dirigeix a la Sala Cabañes de Mataró el muntatge «El cant de la balena abandonada»



www.elpunt.cat
14 de març de 2002


E.V. . Mataró
El mataroní Carles Maicas estrena la seva obra número 80; es tracta d'El cant de la balena abandonada, d'Yves Lebeau i traduïda al català per Rodolf Sirera. L'escenari, la Sala Cabañes de Mataró i les representacions, aquest cap de semana. Aquesta obra presenta la problemàtica de les relacions familiars, de la responsabilitat, de la llibertat i de la culpabilitat. La protagonista, la mare, vídua i a qui només li queden els seus fills, ha d'abandonar, amb 80 anys, la casa on ha passat tota la vida. Els fills, per la seva banda, tenen la seva pròpia casa, on no hi ha lloc per aquesta mare possessiva, que no està disposada a cedir davant d'aquests ni accepta que la seva missió de mare hagi acabat i reivindica els seus drets, revifa els records, els commou, els culpa i organitza projectes de futur. «El teatre d'Yves Lebeau conté una crueltat difusa, subterrània; es tracta, al capdavall, de petits assassinats quotidians. Observador i testimoni del nostre temps, amb ironia i humor tintat sovint de negre, posa al dia la xarxa secreta de relacions dels éssers; penetra els seus estrats íntims i impúdics; obre i examina les ferides i reanima els dolors passats», escriuen Irene Sadowska-Guillon i Carles Maicas en el programa de mà. Pel que fa al repartiment, els quatre protagonistes de l'obra són Encarna Hernández que fa el paper de mare , Maria Teresa Nogué que encarna la filla , Joan Carles que fa de fill petit i Genís Mayola, director de la coral Primavera per la Pau, és el fill gran. El director, Carles Maicas, que va començar a fer teatre el 1952, també s'ocupa de l'escenografia.


El grup de teatre amateur de la Sala Cabañes de Mataró ha estat guardonat aquest cap de setmana passat amb sis premis del concurs de teatre amateur Vila de Tiana i la Societat Recreativa Els Nou Pins.

www.elpunt.cat
4 desembre de 2002

TERESA MÁRQUEZ
. Tiana

+ Imatge de l'obra «El cant de la balena abandonada» a càrrec de Sala Cabañes. Foto: SALA CABAÑES.
El grup de teatre amateur de la Sala Cabañes de Mataró ha estat guardonat aquest cap de setmana passat amb sis premis del concurs de teatre amateur Vila de Tiana i la Societat Recreativa Els Nou Pins. En concret, va ser atorgat el segon premi a l'actriu de repartiment per a Maria Teresa Nogué; el segon premi a l'actor principal, per a Genís Mayola; el primer premi a l'actriu principal, per a Encarna Hernández; el segon premi a la millor direcció i el primer a la millor escenografia, per a Carles Maicas, i el segon premi al millor elenc per a Sala Cabañes. L'obra, original d'Yves Lebeau i traduïda per Fernando Gómez i Rodolf Sirera, es va estrenar oficialment a mitjan març i ja ha fet una desena de representacions a diferents pobles del Maresme. La propera és als Seràfics d'Arenys de Mar. Sala Cabañes, guardonada amb sis premis

El teatre Kursaal de Manresa acull l'obra 'Tres cadires', dirigida per David Pintó

www.avui.cat
26 de maig de 2008

La sala petita del teatre Kursaal de Manresa acollirà aquest dimecres, a les nou del vespre, l'obra de l'actriu Elena Codó 'Tres cadires', dirigida pel manresà David Pintó i protagonitzada per una executiva agressiva, una cagadubtes somiadora i una naturista excèntrica que tenen un nexe en comú: ronden els trenta i busquen parella0 opinió

ACN
ManresaUlt.

A l'obra es pot veure com la incapacitat per compartir les seves vides les fa trobar en un espai comú i ser una sola veu. La primera entrevista en una agència de contactes les enfrontarà amb les seves pors i amb els somnis que deixem pel camí. Trobar parella es convertirà en una nova excusa per omplir el seu buit.

El Grec'08 aposta pel teatre i la producció pròpia



21 de maig de 2008



L'amfiteatre esdevindrà a partir del pròxim 25 de juny l'epicentre artístic del festival Grec'08, que ha donat a conèixer avui la seva programació en roda de premsa. La producció pròpia i l'aposta pel teatre són els trets més característic d'una edició que no es caracteritza pels grans noms sinó per l'experimentació, "sense anar a la comoditat sinó més aviat al contrari, com un risc", tal com ha assenyalat el seu director, l'argentí Ricardo Szwarcer. Com a mostra, la carta de presentació d'aquesta edició 2008, que serà l'espectacle inaugural La historia del soldado, credad fa 90 anys per Igor Stravinski i que arribarà amb la narració de la cantant Mísia i l'actuació d'Àngel Pavlovky. D'entre les novetats d'enguany, destaca la celebració de la Nit en Blanc, el 5 de juliol, amb l'actuació de l'orquestra romana di Piazza di Vittori i la descentralització del certamen, amb espectacles al CCCB i el Museu Picasso.
La imatge d'una nit d'estiu presideix el cartell del Grec'08 en una clara declaració d'intencions. Entre el 25 de juny i el 2 d'agost les nits estivals barcelonines tindran el festival com a referència d'oci. El certamen ha preparat enguany un cartell marcat per l'aposta teatral de gran format, amb set espectacles que s'inicien amb l'inaugural La historia del soldado, de Stravinski i concebut per al festival per Nigel Lowery i Amir Hosseinpour. 23 espectacles teatrals, 11 de dansa i 23 concerts donen fe de l'aposta. Entre les produccions més destacades podem trobar El ángel exterminador, de Luis Buñuel, Sutra, de Sidi Larbi Cherkaoui i inspirada en la tradició del kung-fu, Andròmaca i Las troyanas, de Eurípides (dirigida aquesta última per Mario Gas) i Mujeres, dirigida por Mario Maya. L'actuació de Josep Maria Pou a Su seguro servidor, Orson Welles, la direcció de Javier Dualte a Nunca estuviste tan adorable o l'homenatge de Carlota Subirós a Mercé Rodoreda amb Retrat imaginari completen alguns dels atractius teatrals del certamen. La música del Grec es concentra en les actuacions de Buika, La Shica, Son de la Frontera, Mísia, Xavier Rudd, Vanessa de Mata i Ewan Parker al costat d'Agustí Fernández. L'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu donarà el toc clàssic al certamen amb el Requiem de Mozart que interpretarà el 2 d'agost al Teatre Grec. Amb aquest concert es clourà el certamen.

Al Lliure, tampoc

www.avui.cat
18 maig de 2008

Juan Carlos Olivares
Dia de partit

De David Plana. Dir.: R. Duran.

Espai Lliure, 15 de maig.

El Barça "és més que un club". El Barça és un aglutinador identitari, una marca internacional, un gran negoci planetari, una llotja d'influències polítiques i econòmiques, una inesgotable font mediàtica; i ara també el MacGuffin d'una obra de teatre. David Plana recorre al poder que emana aquest símbol omnipresent per explicar la història de dos homes -pertanyents a esferes socials oposades- obsessionats per remuntar les seves vides al preu que sigui. Un Barça-Madrid serà l'element fortuït que els unirà en un mateix destí.

Dos sòlids personatges perquè els interpreten Joan Carreras (excel·lent en el seu paper d'home gris) i Julio Manrique (empàtic en el seu rol d'antiheroi). Si Dia de partit es resumís en aquest duet circumstancial i els seus avatars estaríem en aquests moments parlant d'una correcta tragicomèdia. Llàstima que l'obra s'expandeixi cap a altres personatges i trames secundàries molt poc elaborades, amb éssers, com el conseller o la choni, que freguen el tòpic. Traç gruixut bo per a una comèdia de sobretaula, però insuficient per a un muntatge que té altres pretensions.

Diàlegs mancats de versemblança, situacions forçades, incongruents per la psicologia dels personatges, el seu passat o els usos socials que han hagut d'aprendre, fins i tot en franca contradicció amb el que diuen dos minuts abans. Escenes que transmeten sensació de farciment que reforcen l'aïllament de les protagonitzades per Carreras i Manrique, les úniques amb intensitat dramàtica. Un solitari gol de veritat enmig d'un partit descontrolat.

"Entrañas"

www.ciutatoci.com
20 de maig de 2008

Teatre del Raval
Del 5 al 29 de juny de 2008
El mes de juny s'estrena Entrañas al Teatre del Raval de Barcelona, el segon espectacle de la companyia de Titzina Teatro.

"Entrañas" és un espectacle que parteix de la inquietud de Diego Lorca i Pako Merino, fundadors de Titzina Teatro, de parlar d'un tema tan universal como és la guerra. Per fer-ho realitzen un treball d'investigació a través de documentació bibliogràfica i visual per a després recopilar testimonis directes de persones que algun moment van sobreviure a un conflicte bèl·lic. Els dos artistes van viatjar a Bòsnia i Herzegovina (Sarajevo, Mostar y Pale), EUA (Washington) i es van reunir a l'estat espanyol amb diferents persones d'edat que haguessin viscut aquest tipus d'experiències.

Entrañas ens explica la història de Soledad “Sole”, una noia de Barcelona que just després de donar a llum recorda els últims nou mesos que li han canviat la vida. Amb la maternitat, sorgeix en ella la necessitat de saber més sobre el seu passat. Recordant que sap de la seva família, se n'adona que pràcticament no sap res del seu avi, escepte que va desaparèixer a la “Batalla de l'Ebre”. En aquest moment Sole comença un viatge per diferents llocs d'Espanya amb l'objectiude saber que va passar amb el seu avi Josep.

Entrañas s'ha pogut veure ja en festivals como FESTIMAD (Madrid, 2006); Fira de Tàrrega (2006); Revolutions Festival (Alburquerque, EUA 2006); Festival do Eixo Atlántico (Viana do Castelo, Portugal 2006); FITEI (Oporto, Portugal 2007); Festival Hispánico de Miami (EUA, 2007) i Festival Don Quijote (París, 2007). Ha rebut el Premi a la Millor Direcció del XXVII Festival de Teatro “Ciudad de Palencia” (2006).

Entrañas de TITZINA TEATRO

Del 5 al 29 de juny de 2008. Teatre del Raval (Barcelona)
De dijous a dissabte, 21h. Diumenges, 19.30h
Dijous, 14 euros. De divendres a diumenge, 16 euros.

Informació subministrada per Comedianet.

27 de maig 2008

75 anys aixecant el teló : “2003: 18 de gener Més sobre els Pastorets”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
www.elpunt.cat
18 de gener de 2003

la crònica
MANUEL CUYÀS .




Foto: El Punt
Un espectacle que funciona a la perfecció i que només amb uns petits retocs seria el més impressionant que es munta a Catalunya durant l'any

Els Pastorets de la Sala Cabañes de Mataró són, teatralment parlant, una cosa molt seriosa, un autèntic patrimoni cultural de la ciutat.

Fa unes setmanes vaig escriure en aquest mateix espai sobre els Pastorets de Mataró. Com deia llavors, el meu escrit era un resum de la conferència que vaig pronunciar a la biblioteca Pompeu Fabra per invitació dels amics de la Sala Cabañes. La veritat és que vaig fer la conferència sense haver vist feia poc l'obra. Com vaig dir al públic gentil que em va venir a escoltar, hi ha tres edats en la vida d'un home en què es van a veure els Pastorets: de petit, quan s'és pare jove i quan s'és avi. Al moment de fer aquesta afirmació vaig pensar que, com que jo ja havia passat els dos primers episodis i el tercer i últim el veig una mica lluny, em quedaven uns anys per tornar a visitar els Pastorets. No comptava amb dues nebodes, una de cinc anys i una altra de tres, que viuen a Barcelona i que de sobte un dia van descobrir les prestacions dominicals del seu oncle mataroní. És així com diumenge passat a la tarda, quinze dies després de la meva categòrica descripció cronològica, vaig anar a veure els Pastorets de la Sala Cabañes. Cuito a dir que em va semblar un espectacle extraordinari, molt millor que el de la meva època de petit o de pare jove. Abans d'entrar al teatre em pensava que les meves dues petites acompanyants no suportarien quietes les quatre hores de la representació. Em veia a mi mateix havent d'anar al bar tres i quatre vegades perquè quan no tindrien gana tindrien set i, si no, tindrien pipí. Fins i tot no m'havia fet gaires il·lusions d'arribar fins al final. Doncs bé, les dues criatures no solament es van mantenir assegudes tota l'estona amb els ulls ben oberts sinó que quan a les nou del vespre va baixar el teló per última vegada es van estranyar que l'obra s'hagués acabat tan de pressa. Aquesta crònica que vol ser un elogi dels actuals Pastorets que es representen a la Sala Cabañes podria acabar aquí mateix davant d'una demostració tan definitiva de la seva qualitat. Però algunes coses més haig de dir, algunes d'encara més el ogioses i unes altres no tant per culpa segurament de la meva condició d'adult. Els Pastorets que jo vaig veure diumenge és un espectacle trepidant, un fenomen visual extraordinari que té un ritme molt bo i sostingut. Això és mèrit de la direcció i és mèrit d'un equip tècnic que en sap de cada mà i que és sempre al seu lloc. En Joan Abril, tècnic històric de la Sala Cabañes i des de fa uns anys tècnic del Teatre Monumental, m'havia explicat més d'un cop la dificultat d'il·luminar escenes amb decorats de paper com els dels Pastorets. La principal dificultat és aconseguir que els actors no projectin l'ombra sobre el paper ja que seria tant com projectar-la sobre una escena que representa una muntanya o sobre el cel, cosa que aniria contra la il·lusió de profunditat dels decorats. Doncs bé, aquesta dificilíssima i avui perduda especialitat a la Sala Cabañes la dominen més que ningú. Funciona la il·luminació, funcionen les entrades i sortides dels actors, funcionen la música i els cors, funcionen amb precisió matemàtica tots els trucs i tots els efectes especials de sofre, foc i fum i àngels voladors i llunes que fan l'ullet. Fins i tot funciona el sorteig que es fa en una mitja part. Sembla que Antoni Blanch no hagi fet altra cosa a la seva vida que organitzar sorteigs. El punt flac dels Pastorets, dels actuals Pastorets, es troba en la interpretació. Tret dels grans duos del dimoni gros i l'àngel de l'espasa, la majoria dels altres personatges no tenen prou força ni relleu per culpa d'uns actors amb bona voluntat però poca entrega i amb uns problemes de dicció que fan difícil entendre el text. Els actors que interpreten Jonàs i Mataties s'esforcen però no treuen tot el joc que els personatges volen i permeten en algunes escenes clau. Amb més assajos d'actors, amb el reforç dramàtic d'escenes que ara passen desapercebudes, com la de la vara florida de sant Josep i amb l'eliminació de les bromes escatològiques i grolleres que no aporten res de bo a l'obra, els meus néts veurien uns Pastorets de Mataró que serien -i en realitat ja ho són- una de les obres més grans de totes les que es munten a Catalunya al llarg de l'any, entre les professionals i no professionals. Un autèntic patrimoni cultural.

La dama del teatre



www.elperiodico.cat
18 de maig de 2008


• Una exposició a l'Español de Madrid recorda Margarita Xirgu, que va fundar el Festival de Mèrida ara fa 75 anys
Inauguració Una imatge de Margarita Xirgu a l'exposició del Teatro Español de Madrid.
Foto: OSCAR DEL POZO
OLGA PEREDA
MADRID
Va ser la primera dama del teatre. Tota una revolucionària de l'escena. Qualsevol persona que passi aquests dies per Madrid té ara la millor excusa per rendir-li homenatge gràcies a l'exposició Margarita Xirgu (1888-1969), la primera actriz. La mostra, que és gratuïta i estarà oberta fins al 10 de juny al Teatro Español, és modesta però prou emotiva per redescobrir la catalana artífex del Festival de Mèrida. Aquesta dona de mirada intensa que un dia va tocar amb els seus peus descalços les pedres del Teatre Romà i va dir: "Ara ja em puc morir".
El Festival de Mèrida compleix aquest any el 75è aniversari. L'exposició és una manera de rescatar de l'injust oblit la persona que el va fer possible. El plat fort de la mostra són les fotografies, moltes de les quals han estat rescatades de l'arxiu de l'agència Efe.

Mil elogis
Algunes imatges ensenyen Xirgu (que va sortir d'Espanya el 1936 i mai més se li va permetre tornar-hi en vida) al Teatre Romà de Mèrida, on va protagonitzar Medea sota l'atenta mirada del president Manuel Azaña i altres autoritats polítiques i culturals de la segona Re- pública. La seva manera d'interpretar li va valer mil elogis a la imponent actriu. Com el del traductor del text de Sèneca, Miguel de Unamuno: "Xirgu ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima". Els visitants es poden emocionar veient el llibre de firmes del teatre, entrades que el públic va comprar per veure l'obra i, fins i tot, els programes de mà.
Com més groc és el paper dels documents exposats més esglaiador resulta pensar en aquella època. Corria l'any 1933. En faltaven tres per al seu exili. Aquell mateix any, el 1936, el seu gran amic i col.lega Federico García Lorca va ser assassinat. "No em cap a la imaginació que s'hagin atrevit a donar l'ordre de matar Federico. Era una criatura meravellosa", va dir Xirgu. La mostra inclou dos fulls en què el poeta granadí va escriure el 1935 un poema dedicat a la seva actriu. També es poden veure els dos vestits que Xirgu va lluir durant la representació de dues obres de Lorca: l'alegre i color salmó de Doña Rosita la soltera i el negre i trist de La casa de Bernarda Alba.

Exemple d'universalitat
El director del Teatro Español, Mario Gas, anima el públic a visitar l'exposició i assegura que Xirgu és un exemple de la universalitat del teatre. "L'actriu --afegeix Gas-- va comprendre que l'escena és un art que ens iguala sense prescindir de les nostres arrels". En la mateixa línia, el comissari de Margarita Xirgu, la primera actriz, Gregorio González Perlado, destaca que no hi pot haver un desconsol pitjor que l'oblit que va patir la catalana. El franquisme va censurar el seu nom en teatres, diaris i llibres de text. Es va convertir, segons el responsable de la mostra, en una persona "expulsada, expropiada, espoliada i explotada". Ja és hora, doncs, de recuperar l'esperit de la primera dama del teatre.

Humor costumbrista y biográfico



www.elmundo.es
14 de maig de 2008

El argentino Javier Daulte rememora a su familia en 'Nunca estuviste tan adorable', en el CDN

NUNCA ESTUVISTE TAN ADORABLE Teatro Valle Inclán (Plaza de Lavapiés, s/n) Intérpretes: Anabel Alonso, Carme Poll y Frances Lucchetti, entre otros Del 15 de mayo al 22 de junio

AGENCIAS

El dramaturgo argentino Javier Daulte traslada al escenario del teatro Valle-Inclán los entresijos de su propia familia en el montaje "Nunca estuviste tan adorable", un personal viaje al pasado que es para su autor y director el relato de su "prehistoria", con Anabel Alonso encabezando el reparto. Esta coproducción entre el Centro Dramático Nacional (CDN), el Festival Grec de Barcelona y el teatro Villarroel, del que Daulte es director artístico, llega al teatro madrileño como una comedia -"género inevitable" para el dramaturgo-, cuyo resultado "podría denominarse como costumbrista", tal y como ha explicado ante los medios.

"El paso del tiempo es el tema central de la obra", indicó Daulte quien recordó que el montaje se enmarca en el Proyecto Biodrama, una iniciativa puesta en pie en su país que busca hacer teatro sobre personas vivas.

A través de sus propios familiares Javier Daulte recorre dos épocas, la de su propia infancia y la de la familia de su madre, separadas por 15 años de diferencia, y con ellas su "historia y prehistoria", que, tras estrenar en Argentina, ahora traslada al público español sin apenas cambios en la ambientación y el lenguaje cotidiano, salvo "algunos argentinismos".

Si hay un elenco nuevo y español, frente al argentino que estrenó esta producción en Buenos Aires hace algunos años. Carme Poll, Ruben Ametllé, Albert Ausellé, Lurdes Barba, Francesc Lucchetti y Mireia Sanmartin dan vida ahora, junto a Anabel Alonso, a los padres, abuelos y amigos de esta familia.

En esta ocasión el director argentino ha optado por una "obra de gran formato", con telón y actos, algo atípico en su producción. "Creo que he hecho la obra que le hubiera gustado a mi abuela ver en el cine. Es como una película de los años 50", ha indicado.
Curiosamente, su personaje no aparece en la función. "Me interesaba más la época que tiene que ver con la mirada de un niño", argumentó. Respecto a su familia, declaró que no tiene nada extraordinario pero señaló que "cualquier red de vínculos cobra interés y, con el tiempo, cualquier historia se vuelve épica y genera una dramaturgia fantástica".

FiraTàrrega s'integra a Meridians, xarxa europea de festivals teatre al carrer

www.lamalla.cat
20 de maig de 2008

JOSE SOLER
Obrir noves portes per als espectacles de carrer és un dels objectius que es marca la nova xarxa europea de festivals de teatre al carrer que s'ha presentat aquest dimarts en roda de premsa a Barcelona. Formada per sis certàmens europeus de referència, Meridians coproduirà espectacles de gran format i els farà girar per tots i cadascun dels festivals que formen part del circuit. L'intercanvi també es veurà reflectit en els processos de creació i la mobilitat d'artistes per tal de fomentar la interculturalitat La integració de FiraTàrrega en aquest circuit permetrà beneficiar-se de produccions i coproduccions d'alt nivell al municipi urgellenc a més de poder exportar produccions pròpies. El pròxim 18 de juny, l'organització donarà a conèixer el cartell de la pròxima edició de FiraTàrrega, que se celebrarà entre l'11 i el 14 setembre.

Tragèdia al Palau Josep Mora



www.totmataro.cat
26 de maig de 2008

Durant el partit de la fase final a 4 de Catalunya celebrada a Mataró un espectador va patir un atac de cor que hores més tard acabaria amb la seva vida

Redacció // Esports - Bàsquet

Durant aquest cap de setmana el pavelló Josep Mora ha acollit la fase final a 4 dels Campionats de Catalunya de la categoria infantil masculí, on diumenge al matí es va a veure una veritable tragèdia. Ja que en el transcurs del partit entre el Joventut de Badalona i el Barça, un home de 62 anys que havia vingut al torneig amb els seguidors blaugranes va patir un sobtat atac de cor a les grades del pavelló. Immediatament el matx es va aturar, i el doctor de la Unió Esportiva, el senyor Badia i més tard, els serveis mèdics de les ambulàncies van intentar reanimar el pacient que va ingressar ràpidament a l’Hospital de Mataró. Però malauradament E.T.G va perdre a la vida la mateixa tarda de diumenge.

El partit entre quest dos equips, en que estava en joc el primer lloc es reprendrà el proper dimecres a les 20 hores al Josep Mora amb el 18 a 18 que era el marcador amb que es va suspendre el matx.

L’infantil de la Unió va acabar quart
Pel que fa al resultats esportius de la competició, l’equip mataroní de la Unió Esportiva va acabar finalment en el quart lloc, i no anirà a jugar les fases de sector per participar en els Campionats d’Espanya. Els mataronins van perdre divendres en el primer partit contra el Joventut per 66 a 76, mentre que en el segon no van tenir cap opció contra el Barça en perdre per 70 a 42. Finalment en el tercer i darrer partit del torneig, els infantils de la Unió s’enfrontaven a l’Akasvayu de Girona pel tercer lloc, ja que el gironins també havien perdut els dos partits i encara ho havien fet per més diferència, ja que en cap dels partits anteriors no havien arribat ni als 40 apunts. Però incomprensiblement els mataronins també es van veure superats pel conjunt gironí en un partit molt igualat que no es va resoldre fins al final, on l’Akasvayu es va imposar per un ajustat 75 a 77.

Resultats de tots els partits del torneig
FC Barcelona - Akasvayu Girona 81-38
Unió Esportiva Mataró - Joventut de Badalona 66-76
FC Barcelona- Unió Esportiva Mataró 70-42
Joventut de Badalona- Akasvayu Girona 82-35
Unió Esportiva Mataró- Akasvayu Girona 75-77
FC Barcelona- Joventut de Badalona dimecres 28 a les 20 hores al Josep Mora

Mor un espectador en la Final dels Campionats de Catalunya infantil



www.capgros.com
26 de maig de 2008

El Josep Mora va acollir la final de bàsquet que es disputava entre l’AXA FC Barcelona, el DKV Joventut, l’Aksvayu Girona i la UE Mataró

per capgros.com
fotos UE Mataró

La final dels Campionats de Catalunya infantil de bàsquet masculí celebrada el passat cap de setmana al Palau Josep Mora va acabar amb tragèdia per la mort d’un afeccionat de l’AXA FC Barcelona. A 7 minuts i 15 segons per acabar el segon quart de la final entre el Barça i el Joventut de Badalona, Enric Tudó Gràcia va sofrir un atac de cor i la conseqüent caiguda de les grades del Palau. A les 19.00h de diumenge, l’aficionat moria a l’Hospital de Mataró a l’edat de 62 anys després dels intents de reanimació al mateix pavelló i el seu trasllat a l'hospital. Degut a la llarga aturada del partit, en aquell moment amb empat a 18 al marcador, es va acordar per unanimitat entre els representats d’ambdós equips, de la Federació Catalana de Bàsquet i de l’organització de la final que se suspenia el matx i es reprendria el proper dimecres a les 20.00h.

Abans, en la jornada de divendres, Barça i Joventut havien certificat la seva superioritat en els campionats en desfer-se de la UE Mataró i l’Akasvayu Girona respectivament en la primera jornada. Els unionistes es van topar amb el campió de l’altre grup, un Joventut que va mostrar-se superior i que va imposar-se 76-66. A l’altra semifinal, el Barça va apallissar els gironins per un contundent 81-38. En la segona, que es va disputar dissabte, els blaugrana van vèncer 70-42 a la UE Mataró, mentre que el Badalona va guanyar també, 82-35, a l’Akasvayu Girona. L’última jornada va certificar el quart lloc pels unionistes, que van perdre de dos davant els gironins. L’últim encontre era com una final, ja que qui guanyés s’emportava el campionat, però el desenllaç haurà d’esperar a dimecres.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...