29 d’octubre 2008

Barcelona arrabassa a Madrid el lideratge en grans musicalsBarcelona arrabassa a Madrid el lideratge en grans musicals


www.elperiodico.cat
20 octubre de 2008

• Sis propostes coincideixen a la cartellera després del gran èxit de públic la temporada passada
• Els productors animen a promocionar la ciutat com a destí d'oci d'aquests espectacles

Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ / LAURA GUERRERO / NURIA PUENTES / RICARD CUGAT

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Hi ha joves delinqüents, altres que busquen la fama; un parell de maldestres agents de la TIA, lluentons al ritme d'Abba i un dislèxic Rei Artús que, amb els seus cavallers, va a la recerca del grial. A ells s'hi unirà, dijous, el cantar més íntim de l'Aloma de Mercè Rodoreda. Sis musicals --Què, Fama, Mortadelo y Filemón, Spamalot i Aloma-- per a una cartellera que, després de l'èxit del gènere la temporada passada, ha convertit la ciutat en la capital del musical.
Fa tot just tres anys, Barcelona mirava envejosa de reüll la Gran Vía madrilenya, per on desfilaven entre multituds Hoy no me puedo levantar, La bella y la bestia... Fins que el setembre del 2006 va arribar Grease, va donar brillantor al Paral.lel i va disparar la febre pel gènere. L'empresa holandesa Stage Entertainment, la reina de les franquícies, es va apuntar al filó i va desembarcar amb Cabaret i Mamma mia!, i els productors catalans es van unir al joc apostant fort amb les seves pròpies cartes.

CONTRA LA CRISI A
l'espera que amaini el temporal financer, els sis espectacles busquen consolidar la voluntat del públic català. Alguns productors ja tenen fins i tot en ment nous títols. De moment, al teatre Victòria cavalca al trot Monty Python's Spamalot, dirigit per Tricicle. "És un muntatge potent i divertit; perquè la gent s'oblidi de tot i disfruti", resumeix el productor Joan Lluís Goas, que valora, com la resta del sector, la presència de tantes notes i coreografies a l'uníson. "Són propostes molt diferenciades. Si són bons, hi ha espai per a tots. La mala sort és que han coincidit en el pitjor moment econòmic, tot i que alguns analistes diuen que en temps de crisi la gent consumeix més oci".
Les paròdiques gestes del rei Artús --en castellà-- lideren el rànquing d'espectadors (Mamma mia!, el de recaptació) i atrauen espectadors de fora. "Hi ha molts que vénen en AVE a veure el xou i es queden a passar el cap de setmana", informa Goas, l'anterior muntatge del qual, Grease, ara lidera la lliga de musicals a Madrid.

Julia Gómez, directora general a Espanya de Stage Entertainment, considera que si els musicals "estan ben fets hi ha lloc per a tots". "Ara, la gent necessita divertir-se. S'ha notat una mica la baixada entre setmana, però els caps de setmana les xifres són molt bones", informa la directiva de Stage, que després de l'èxit de Mamma mia! portarà La bella y la bestia al BTM al febrer.

EN CASTELLÀ I CATALÀ
Fama, un altre clàssic, ha tornat a Barcelona per seguir triomfant al Paral.lel, "el petit Broadway barceloní", segons el productor Javier Muñiz. El muntatge va néixer al Teatre del Sol de Sabadell, i d'allà va passar al Tívoli (en català) i a Madrid (en castellà). "Ja n'hem fet 1.000 funcions. Enganxa perquè explica situacions reals i pròximes. La fem en castellà perquè hi ha molta població immigrant i turisme", explica Muñiz, que anuncia el salt al gran format d'un altre èxit del Teatre del Sol, Joseph i l'increïble abric en Technicolor, amb música d'Andrew Lloyd Webber. "És la història bíblica de Jacob i els seus fills, però sen-
se matisos religiosos. Un èxit a Londres".
També vibrants i enganxoses són les partitures que Manu Guix ha compost per a Què, el muntatge en català dirigit per Àngel Llàcer sobre cinc nois conflictius que no troben el seu lloc en el món. De 4.000 a 5.000 persones passen cada setmana pel Coliseum per assistir a la seva desbordant energia i vitalitat. "No és el mateix demanar una Coca-Cola que un suc exòtic desconegut...", addueix el productor Toni Albadalejo, al comparar les franquícies de títols consagrats amb les creacions totalment originals com les citades Què i Mortadelo y Filemón. The Musical. "Aquestes últimes exigeixen més promoció de cara al públic", explica el responsable d'Anexa, que constata una assistència creixent.
"Fa pocs anys les sales obrien la temporada a l'octubre; ara ho fan al setembre", recorda Albadalejo, que valora la ràpida reacció del sector català per abordar el gènere davant de gegants com Stage. "Estem en alerta donada la crisi, però estem contents que, al cap d'una dècada d'èxits a Madrid, el musical s'hagi instal.lat a la nostra ciutat".

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...