www.avui.cat
22 octubre de 2008
Joel Joan es transforma en l'alemanya Charlotte von Mahlsdorf a 'Jo sóc la meva dona', un monòleg que arriba a La Villarroe
Teatre Villarroel
John Marks, un dels personatges de Jo sóc la meva dona, defineix com ningú Charlotte von Mahlsdorf, el transvestit alemany que protagonitza l'obra de Doug Wright que arriba aquest divendres a La Villarroel: "És la persona més excèntrica i singular que ha parit la Guerra Freda". La cita va sortir ahir de la boca Joel Joan, l'actor que es fica dins la pell d'una dona que va néixer el 1928 i que va patir els dos totalitarismes més sagnants de la història, el nazisme i l'estalinisme. Tusquets va publicar el 1994 la història de Von Mahlsdorf -amb el mateix títol de la peça teatral- i l'escenari de l'Eixample ens la serveix passada pel sedàs del dramaturg nord-americà Wright, un èxit esclatant a Broadway.
La forma del muntatge és el d'un monòleg, en el qual el protagonista, Joan, en aquest cas, interpreta una quinzena de personatges, a banda de la Charlotte. El muntatge original en tenia una quinzena més, com el mateix John Marks, però la directora, Marta Angelat, ha decidit deixar-los fora per mantenir el ritme i adaptar-se al seu actor. "És un monòleg però no faig un únic personatge: podria ser una superproducció de Spielberg", diu Joan. I és que per Jo sóc la meva dona passa la història més cruel del segle XX, i sempre amb sentit de l'humor. I a través dels ulls d'una dona nascuda home que es passejava amb l'abric de la mare pel Berlín nazi dels anys 40. "La Charlotte va viure en un món tan cruel que es va haver d'inventar una realitat per poder sobreviure", matisa Angelat.
Dins el propi museu
Von Mahlsdorf va morir el 2002 i no va poder veure estrenada l'obra que Wright va escriure sobre ella. La sèrie d'entrevistes que el dramaturg nord-americà li va fer són la base del muntatge, així com l'espai és el Museu Gründerzeit, creat per ella mateixa en un casalot barroc de la capital alemanya.
Angelat deixa clar que la condició de transvestit de Von Mahlsdorf "és una simple característica del personatge". I Joel Joan avança que el que més li ha costat de l'obra no és esdevenir un transvestit, sinó mantenir el pols ell sol damunt l'escenari durant una hora i vint minuts, i més fent diferents persones alhora. Se'n sortirà? Ho sabrem a partir de divendres, quan també descobrirem les contradiccions d'una dona que va patir el segle més salvatge.
22 octubre de 2008
Joel Joan es transforma en l'alemanya Charlotte von Mahlsdorf a 'Jo sóc la meva dona', un monòleg que arriba a La Villarroe
Teatre Villarroel
John Marks, un dels personatges de Jo sóc la meva dona, defineix com ningú Charlotte von Mahlsdorf, el transvestit alemany que protagonitza l'obra de Doug Wright que arriba aquest divendres a La Villarroel: "És la persona més excèntrica i singular que ha parit la Guerra Freda". La cita va sortir ahir de la boca Joel Joan, l'actor que es fica dins la pell d'una dona que va néixer el 1928 i que va patir els dos totalitarismes més sagnants de la història, el nazisme i l'estalinisme. Tusquets va publicar el 1994 la història de Von Mahlsdorf -amb el mateix títol de la peça teatral- i l'escenari de l'Eixample ens la serveix passada pel sedàs del dramaturg nord-americà Wright, un èxit esclatant a Broadway.
La forma del muntatge és el d'un monòleg, en el qual el protagonista, Joan, en aquest cas, interpreta una quinzena de personatges, a banda de la Charlotte. El muntatge original en tenia una quinzena més, com el mateix John Marks, però la directora, Marta Angelat, ha decidit deixar-los fora per mantenir el ritme i adaptar-se al seu actor. "És un monòleg però no faig un únic personatge: podria ser una superproducció de Spielberg", diu Joan. I és que per Jo sóc la meva dona passa la història més cruel del segle XX, i sempre amb sentit de l'humor. I a través dels ulls d'una dona nascuda home que es passejava amb l'abric de la mare pel Berlín nazi dels anys 40. "La Charlotte va viure en un món tan cruel que es va haver d'inventar una realitat per poder sobreviure", matisa Angelat.
Dins el propi museu
Von Mahlsdorf va morir el 2002 i no va poder veure estrenada l'obra que Wright va escriure sobre ella. La sèrie d'entrevistes que el dramaturg nord-americà li va fer són la base del muntatge, així com l'espai és el Museu Gründerzeit, creat per ella mateixa en un casalot barroc de la capital alemanya.
Angelat deixa clar que la condició de transvestit de Von Mahlsdorf "és una simple característica del personatge". I Joel Joan avança que el que més li ha costat de l'obra no és esdevenir un transvestit, sinó mantenir el pols ell sol damunt l'escenari durant una hora i vint minuts, i més fent diferents persones alhora. Se'n sortirà? Ho sabrem a partir de divendres, quan també descobrirem les contradiccions d'una dona que va patir el segle més salvatge.
