www.elperiodico.cat
25 octubre de 2008
• Rosa Galindo protagonitza 'La Maternitat d'Elna' a Temporada Alta
Un grup de nens nascuts a la maternitat d'Elna als anys 40.
Foto: ARXIU ELIZABETH EIDENBENZ / MAURICI BIOSCA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
El festival de Girona viurà avui una de les seves nits més emocionants amb la representació a la sala La Planeta de La Maternitat d'Elna, un monòleg teatral basat en el llibre d'Assumpta Montellà sobre les dones de l'exili espanyol que es van salvar de parir en les tremebundes condicions que hi havia als camps de concentració francesos. "És el muntatge més preciós que he fet mai, el més potent --explica l'actriu i cantant Rosa Galindo--. És emoció pura i va directe al cor".
Tot i tenir a penes 42 anys, en feia cinc que Galindo havia decidit deixar de cantar i d'actuar. Poe, de Dagoll Dagom, va ser la seva última aparició en un escenari, "per una decisió existencial" com ella diu. No obstant, un dia va caure a les seves mans el llibre La Maternitat d'Elna: "El vaig llegir en una nit, d'una tirada, i no vaig poder parar de plorar. Immediatament vaig saber que volia tornar a posar el meu instrument, la meva veu, al servei d'aquelles his- tòries reals".
El llibre d'Assumpta Montellà recull els testimonis de les dones que, gràcies a la intervenció de la jove suïssa Elizabeth Eidenbenz, van poder tenir els seus fills en un espai adequat per a elles i no sobre la terra bruta dels camps. Entre el 1939 i el 1944 van néixer un total de 597 nens a la Maternitat d'Elna, un poble de la regió de Llenguadoc-Rosselló. "No és casualitat que aquest material hagi caigut a les meves mans just quan estic a la recta final d'un procés d'adopció", explica Galindo.
PARTITURA EMOCIONAL
L'obra es va estrenar al setembre al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, amb dramatúrgia de Pablo Ley i direcció de Josep Galindo, germà de Rosa. La peça no és un musical tradicional, sinó un conte amb cançons. Elizabeth Eidenbenz era una melòmana i tocava cançons catalanes i franceses per a les dones. El fil conductor de l'obra és una selecció d'aquelles peces musicals, una "partitura emocional" interpretada en directe pel pianista Luc-Olivier Sánchez.
"Durant l'obra, hi ha moments en què em costa contenir el plor i altres en què em deixo portar per les emocions", explica Galindo. L'actriu, el pianista i la companyia Projecte Galilei --formada per Pablo Ley i Josep Galindo per portar als escenaris un tipus de teatre documental-- s'han convertit en una família molt ben avinguda: "Fins ara estava buida, no tenia res per explicar. Ara sóc com una nena petita. Vull treballar amb aquest equip per sempre". Les entrades per a la funció a la sala La Planeta estan esgotades des de fa uns quants dies.
LLIBRE, TEATRE I CINE
La Maternitat d'Elna va ser llibre al principi, després exposició, ara teatre i també se n'està preparant una versió cinematogràfica dirigida per Manuel Huerga. La companyia Projecte Galilei està buscant una sala a Barcelona que s'adapti al format íntim de l'obra. "Ha de ser un espai on jo pugui mirar el públic als ulls", afirma Galindo.
"Tinc un lligam amb aquesta història --continua--. Quan acabo trobo a faltar tot el que té de positiu, perquè és una història molt dura, però té molt amor. Hi ha el pitjor i el millor de l'ésser humà".
25 octubre de 2008
• Rosa Galindo protagonitza 'La Maternitat d'Elna' a Temporada Alta
Un grup de nens nascuts a la maternitat d'Elna als anys 40.
Foto: ARXIU ELIZABETH EIDENBENZ / MAURICI BIOSCA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
El festival de Girona viurà avui una de les seves nits més emocionants amb la representació a la sala La Planeta de La Maternitat d'Elna, un monòleg teatral basat en el llibre d'Assumpta Montellà sobre les dones de l'exili espanyol que es van salvar de parir en les tremebundes condicions que hi havia als camps de concentració francesos. "És el muntatge més preciós que he fet mai, el més potent --explica l'actriu i cantant Rosa Galindo--. És emoció pura i va directe al cor".
Tot i tenir a penes 42 anys, en feia cinc que Galindo havia decidit deixar de cantar i d'actuar. Poe, de Dagoll Dagom, va ser la seva última aparició en un escenari, "per una decisió existencial" com ella diu. No obstant, un dia va caure a les seves mans el llibre La Maternitat d'Elna: "El vaig llegir en una nit, d'una tirada, i no vaig poder parar de plorar. Immediatament vaig saber que volia tornar a posar el meu instrument, la meva veu, al servei d'aquelles his- tòries reals".
El llibre d'Assumpta Montellà recull els testimonis de les dones que, gràcies a la intervenció de la jove suïssa Elizabeth Eidenbenz, van poder tenir els seus fills en un espai adequat per a elles i no sobre la terra bruta dels camps. Entre el 1939 i el 1944 van néixer un total de 597 nens a la Maternitat d'Elna, un poble de la regió de Llenguadoc-Rosselló. "No és casualitat que aquest material hagi caigut a les meves mans just quan estic a la recta final d'un procés d'adopció", explica Galindo.
PARTITURA EMOCIONAL
L'obra es va estrenar al setembre al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, amb dramatúrgia de Pablo Ley i direcció de Josep Galindo, germà de Rosa. La peça no és un musical tradicional, sinó un conte amb cançons. Elizabeth Eidenbenz era una melòmana i tocava cançons catalanes i franceses per a les dones. El fil conductor de l'obra és una selecció d'aquelles peces musicals, una "partitura emocional" interpretada en directe pel pianista Luc-Olivier Sánchez.
"Durant l'obra, hi ha moments en què em costa contenir el plor i altres en què em deixo portar per les emocions", explica Galindo. L'actriu, el pianista i la companyia Projecte Galilei --formada per Pablo Ley i Josep Galindo per portar als escenaris un tipus de teatre documental-- s'han convertit en una família molt ben avinguda: "Fins ara estava buida, no tenia res per explicar. Ara sóc com una nena petita. Vull treballar amb aquest equip per sempre". Les entrades per a la funció a la sala La Planeta estan esgotades des de fa uns quants dies.
LLIBRE, TEATRE I CINE
La Maternitat d'Elna va ser llibre al principi, després exposició, ara teatre i també se n'està preparant una versió cinematogràfica dirigida per Manuel Huerga. La companyia Projecte Galilei està buscant una sala a Barcelona que s'adapti al format íntim de l'obra. "Ha de ser un espai on jo pugui mirar el públic als ulls", afirma Galindo.
"Tinc un lligam amb aquesta història --continua--. Quan acabo trobo a faltar tot el que té de positiu, perquè és una història molt dura, però té molt amor. Hi ha el pitjor i el millor de l'ésser humà".
