28 de febrer 2010

Avui a 2/4 de 7 de la tarda segona representació de "No et vesteixis per sopar" de Marc Camoletti


Marc Camoletti (1923-2003) va ser un gran renovador de la comèdia. Amb peces com Boeing, Boeing o Pijames, sabia molt bé com fer esclatar les riallades del públic sense caure en l'humor més obvi.

Bernat i Josefina estan casats, però un cap de setmana la dona se’n va de viatge i el marit organitza una trobada clandestina amb la seva amant. Aquest és el punt de partida de la comèdia d’embolics “No et vesteixis per sopar”

És una obra d’embolics sentimentals entre en Bernat, la seva dona i els seus respectius amants. En Bernat vol passar el cap de setmana amb la seva amant a la casa de camp, confiant que la seva dona serà a casa de la seva mare. Però els plans se li capgiren quan el padrí de noces del matrimoni, i alhora amant de la dona d'en Bernat es presenta a casa per sorpresa. Tots quatre hauran de dissimular les relacions que mantenen, en una situació tensa i complicada de la qual hauran de mirar de sortir-se’n de la millor manera possible.

REPARTIMENT:

BERNAT: Jordi Romagosa
JOSEFINA: Diana Gàmez
ROBERT: Ferran Camps
SUSANNA: Jèssica Pérez
SUSI: Coral Consegal
GEORGE: Joan Rovira

Direcció: Josep Maria de Rabassa
Producció: SALA CABAÑES

Dissabte 27 de febrer a les 21:30 hores
Diumenge 28 de febrer a les 18:30 hores
Dissabte 06 de març a les 21:30 hores
Diumenge 07 de març a les 18:30 hores

Reserva de localitats al telefon 93.790.12.13 (de 5 a 8 de la tarda)

Horari de taquilla:
divendres, de 8 a 9 del vespre
dissabte, de 8 a 9 del vespre
diumenge, de 2/4 de 1 a 2 del migdia
i una hora abans de cada representació.

Titelles per a la reflexió al Teatre Principal amb l’obra 'Tsimane'

www.capgros.com
26 de febrer de 2010

La companyia resident Zia Guantazo mostra el seu darrer treball escènic
per capgros.com

L’escenari del Teatre Principal rep el muntatge de titelles Tsimane, que vol fer reflexionar el públic sobre les diferents maneres de viure en el món, la relació de les persones en equilibri amb la natura i l’explotació desmesurada dels recursos naturals. Ho fa a través dels Tsimane, un petit poble indígena de la selva amazònica que expliquen les seves històries i costums, i que estan amenaçats per la desforestació. Tsimane és obra de la companyia Zia Guantazo, resident a Arenys de Mar.

Diumenge, dia 28. A les 6 de la tarda al Teatre Principal

El musical «Fiebre del sábado noche» tendrá siete pases


www.lavozdegalicia.es
12 de febrer de 2010

El espectáculo se podrá ver los días 1, 2, 3 y 4 de abril en el Palacio de la Ópera
Javier Becerra

La ciudad contará durante cuatro días en el mes de abril con uno de los musicales más importantes de los que actualmente se desarrollan en España. Se trata de Fiebre del sábado noche, el espectáculo basado en el famoso filme John Badham que relata las peripecias de Tony Manero, un dependiente de un tienda de pinturas que por las noches se transforma en el rey de la pista de baile.

Entre los días 1, 2, 3 y 4 de abril se desarrollarán en el Palacio de la Ópera siete sesiones. Las entradas -que ya están a la venta en el 902?504?500- van de los 40,75 a los 22,75 euros y la productora Stage Entertainment espera prolongar el éxito que el espectáculo lleva cosechando desde su estreno el año pasado.

En la presentación intervino Juan Pablo di Pace, el actor que da vida a Tony Manero. Este definió el musical como «una obra muy potente» y un «espectáculo completo que no decae en ninguno de sus aspectos». En lo musical señaló que «al contar con la música de los Bee Gees, es una auténtica sucesión de hits interpretada por unos músicos y unos cantantes excepcionales. El musical suena como un verdadero concierto de rock».

También hizo hincapié en el aspecto plástico. «Visualmente se traslada a los setenta, pero además de las luces y toda esa estética, destacan las coreografías. Estas son las más difíciles que hay hoy en día en Broadway y en el West End. En eso se diferencia mucho del filme y es más espectacular».

Una historia atemporal

Fiebre del sábado noche es ya un clásico de la cultura popular. Además de todo lo que lo rodea, lo que la ha preservado en el tiempo es la historia. Juan Pablo di Pace dijo que ese aspecto es clave: «Es la historia de un joven que tiene un sueño. En ese sentido todos hemos sido un Tony Manero o hemos conocido a alguno».

«Yo vivía en Londres cuando se estrenó este musical en 1998. Me quedé alucinado con toda la energía que desprendía», recordó el actor. «Cuando salí del teatro me dije: ''Yo quiero ese papel''. Cuando surgió la oportunidad no me lo pensé ni un minuto. El público, desde luego, no quedará indiferente».

El reencuentro de Josep Maria Flotats con el Teatre Lliure

www.abc.es
24 de febrer de 2010

MARÍA GÜELL
BARCELONA

Joven de espíritu y de actitud. El director catalán retorna a la cartelera barcelonesa -la última vez fue hace dos años con «Stalin» en el Teatro Tívoli- con una obra que estrenó en enero 2009 en el Teatro Español de Madrid.
«Este texto de Jean-Claude Brisville me rondaba hace muchos años y por fin lo pude poner en marcha», explicaba ayer Flotats flanqueado por Àlex Rigola (director del Lliure) y Albert Triola (intérprete que da vida al otro personaje, al joven Pascal).
Seguro con su personaje -Descartes-, la puesta en escena y el libreto de Brisville, Flotats juega en casa. «Son dos actores en escena casi inmóviles; es la obra que he ensayado más de mi vida», añadía el director de este espectáculo en castellano que se podrá ver desde hoy y hasta el 21 de marzo en la Sala Fabià Puigserver del Lliure.
La obra se sitúa a partir de un hecho histórico real: una cita entre Descartes y Pascal en París en 1647 de la cual no hay ningún documento escrito. «A partir de este encuentro el dramaturgo se inspira para dar rienda suelta a un texto en el que los dos pensadores opinan sobre muchos temas», concretó Flotats. Este debate entre dos filósofos del s. XVII llega directo al espectador. Junto al actor veterano se sienta el actor joven, Albert Triola, que lleva dos años entre ensayos y funciones en este proyecto: «Interpreto a Pascal en su juventud; un hombre con un cerebro privilegiado pero atormentado con un carácter muy fuerte».
Flotats está encantado de volver al Lliure donde «trabajé más de treinta años».

27 de febrer 2010

Sala Cabañes estrena la comèdia ‘No et vesteixis per sopar’


www.capgros.com
26 de febrer de 2010


L'obra de Mar Camoletti està dirigida per Josep Maria Rabassa

Una escena de l'obra
per capgros.com
fotos Cedida
Després d’Els Pastorets, Sala Cabañes aposta per la comèdia amb l’estrena aquest dissabte de No et vesteixis per sopar. L’obra, escrita per Marc Camoletti, es va donar a conèixer sota la direcció de Ricard Raguant i amb Joan Pera i Amparo Moreno com a protagonistes. Ara és Josep Maria Rabassa qui l’adapta per a l’escenari mataroní, després de l’èxit que va aconseguir en la direcció d’altres muntatges de gran èxit com El Mètode Gronhölm o Estralls.

No et vesteixis per sopar explica la història d’en Bernat i la Josefina, un matrimoni poc avingut. La dona marxa un cap de setmana i el marit aprofita per citar-se a casa amb la seva amant, la Susi. Però en Robert, un amic del matrimoni que a més és l’amant de la Josefina, es presenta a casa per sorpresa. Tots quatre hauran d’amagar les relacions que en realitat els uneixen per intentar sortir indemnes d’aquesta incòmode situació. L’escenari perfecte per un vodevil en tota regla. Rabassa explica que en aquest muntatge ha adoptat un to propi de la revista teatral, pujant el to de veu dels actors i augmentant l’expressivitat del gest per potenciar encara més l’esbojarrament d’aquesta comèdia.

El repartiment està integrat per Ferran Camps, Jordi Romagosa, Coral Consegal, Jessica Pérez, Diana Gámez i Joan Rovira. El muntatge es podrà veure també el següent cap de setmana.

Dissabte, dia 27. A 2/4 de 10 de la nit. Diumenge 28, a 2/4 de 7 de la tarda. A Sala Cabañes

Flotats torna al Lliure amb l’obra «més difícil» de la seva extensa carrera


www.elperiodico.cat
24 de febrer de 2010


• «És una partitura musical. Mai havia assajat tant», diu del diàleg entre els dos pensadors
• El director hi estrena ‘El encuentro de Descartes con Pascal joven’, interpretada amb Albert Triola

Albert Triola i Josep Maria Flotats, ahir al Lliure, on van presentar l’obra de Jean-Claude BrisviIle.

Foto: JOAN PUIG
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Només de prop se li noten els 71 anys que camuflen la primesa que li fa augmentar l’espigada figura. Josep Maria Flotats s’estrena avui al Lliure de Montjuïc 32 anys després d’haver actuat per primera i única vegada a l’antiga seu de Gràcia. Si llavors hi va interpretar Eduard II d’Anglaterra, dirigit per Lluís Pasqual, des d’avui fins al 21 de març presentarà a la sala Fabià Puigserver El encuentro de Descartes con Pascal joven. L’actor i director no va dubtar ahir a qualificar l’obra de la «més difícil» de la seva carrera, quan en aparença és la «més senzilla i austera». Flotats és Descartes, i en el repte l’acompanya Albert Triola en el paper de Pascal.
En la seva senzillesa escènica consisteix probablement la seva dificultat. Dos actors vestits d’època, al voltant d’una taula, que a penes es mouen. Hi encarnen dos pensadors que dialoguen. El text de l’autor francès Jean-Claude Brisville (1922), a qui Flotats truca cada dia de funció per explicar-li com ha anat, fabula sobre la trobada real entre els dos filòsofs, el 24 de setembre de 1647 en un convent parisenc.

DEBAT RESPECTUÓS

D’aquella llarga cita entre Descartes, de 51 anys, i Pascal, de 24, no n’hi ha documentació històrica. Brisville l’ha reconstruït a partir de la seva obra literària i de la correspondència abundant dels dos filòsofs, encara que mai entre ells, sinó amb terceres persones. La trobada fomenta un debat entre dos personatges il•lustrats i incòmodes per al poder del seu temps, però amb «un concepte diferent de la vida», va subratllar Flotats. «No s’entenen, però s’escolten», va afegir l’actor, que va contraposar aquell diàleg respectuós amb els que es viuen avui a la televisió. «Són monòlegs simultanis que no resolen res».
Flotats, amic personal de Brisville, va tenir coneixement d’El encuentro de Descartes con Pascal joven abans de la seva estrena a París el 1985. «En aquella època estava al final de la meva etapa al Poliorama i no tenia prou ofici per fer de Descartes», va comentar. «La vaig guardar a la tauleta de nit, com també vaig fer amb La cena, del mateix Brisville». Aquesta obra va ser la primera que va portar a escena abans d’embarcar-se en el seu ambiciós projecte de Stalin.
El procés de creació d’El encuentro de Descartes con Pascal joven va ser el més llarg de la seva vida. Una vegada va elegir Albert Triola de company, van dedicar dos mesos en cos i ànima als assajos, cosa habitual per estrenar. Però no. «El text havia de reposar. Vam fer algunes funcions per a amics i li faltava el virtuosisme, o sigui la interpretació exacta d’una partitura», va explicar Flotats.

LIED SCHUBERTIÀ

Aquesta interpretació va demanar quatre mesos d’assajos més abans de l’estrena, el 22 de gener del 2009 al Teatro Español de Madrid. «Mai he assajat tant a la vida. És una partitura musical. No ens hem cansat en la recerca dels ritmes, del to, del tempo, de l’adaggio... És com un lied schubertià». Flotats va apuntar que aquesta partitura neix a partir d’uns diàlegs brillants, «d’un llenguatge elegant que flueix, però no és encartonat». En aquest sentit, va recordar una citació de l’autor francès: «Per escriure com parla la gent al metro, no val la pena anar al teatre».
Triola, per la seva banda, va mostrar la seva emoció per un «viatge impressionant» que ja supera les 200 funcions i que acabarà després de Setmana Santa a Puerto de Santa María. «Ha sigut una lliçó d’ofici i de vida. Al costat dels grans mestres has de callar i aprendre».

Nina: «El teatro es pura emoción»


www.larioja.com
11 de febrer de 2010


Logroño acoge desde hoy siete funciones del espectáculo que recrea los temas emblemáticos de ABBA, con la cantante Nina al frente
Nina. Interpreta a Donna en el musical 'Mamma Mía!', que se representa hasta el domingo en Riojafórum

PROGRAMACIÓN

Mamma Mía!: Musical en castellano sobre las canciones de ABBA.
Entradas: Palco y patio de butacas: 50 euros; y anfiteatro: 40 euros.
Horarios: Hoy jueves: 20 h.; mañana viernes: 18.30 y 22.30 h.; sábado: 18.30 y 22.30 h.; y domingo: 17.00 y 20.45 h.
Regresó a la televisión como directora de la academia del primer Operación Triunfo, después de haber participado en Un, dos, tres... y de representar a España en Eurovisión 1989. Tras su experiencia en musicales como Las cuatro cartas (de Miliki) y Cabaret, la cantante Nina lleva enrolada en el musical Mamma Mía! desde el 2004, interpretando el papel de Donna (la madre). Desde hoy, hasta el domingo, Mamma Mía! ofrece siete sesiones en Riojafórum.
-El musical se ha reactivado de forma notable en los últimos años, ¿a qué cree que se debe?
-A menudo oigo decir que el musical se ha puesto de moda, pero para crear una tendencia es necesario que alguien apueste por ella y la impulse. Eso es lo que han hecho algunas empresas, como Stage, que con su trayectoria en el sector ha conseguido crear un público fiel a este género y, gracias a ello, deseo que pronto dejemos de hablar de moda y hablemos de consolidación.
-La gira de Mamma Mía! debe de ser agotadora, con siete funciones en Logroño y, luego, seis semanas en Valencia. ¿Cómo aguantan este ritmo de actuaciones?
-El teatro es exigente... ¿y qué oficio no lo es, a menos que uno no se tome en serio lo que hace y no tenga un compromiso con su profesión? La receta es sencilla: dormir, comer y hacer ejercicio físico. Por supuesto, hay que cuidarse, porque una función no se hace sola. Los actores somos seres humanos y nuestro estado físico y mental varía, y esto puede llegar a afectar a nuestro trabajo. La buena forma física es, a mi entender, la única manera de encontrar el equilibrio necesario.
-Son ya más de cinco años con el musical y aún parece tener cuerda. ¿Hasta cuándo cree que funcionará el espectáculo?
-Hasta que el público quiera. El público manda, es el árbitro del partido, marca las faltas, los penaltis, los fuera de juegos y el final del partido. Así que... el público dirá.
-¿Qué diferencias va a encontrar el espectador entre este musical y The world of ABBA, que ya ha pasado antes por el Riojafórum?
-No conozco el musical The world of ABBA, de modo que no puedo opinar.
-Sobre el musical Mamma Mía! se realizó recientemente una película, con Meryl Streep y Pierce Brosnan, pero mejor ver el espectáculo en directo, ¿no?
-Pero por la misma razón que te lo defendería cualquier persona que sepa las diferencias entre el cine y el teatro. A mí me encantó la película, me emocioné, lloré y me sentí muy afortunada de formar parte de la familia de Mamma Mía! Pero el teatro es vivo, cada función es única e irrepetible. Los actores están ahí, contando la historia exclusivamente para ti en ese momento también único e irrepetible. El público sale del teatro cantando, bailando, feliz, con unas ganas enormes de repetir. El teatro consigue este efecto a pesar de no disponer de un primer plano ni una localización natural, a pesar de los metros que separan el escenario de la platea. El teatro es pura emoción.
-Mamma Mía! ofrece un espectáculo con las canciones de ABBA traducidas al castellano, ¿por qué no se conserva el idioma original de las canciones?
-Por una sencilla razón: porque no todo el mundo habla ni entiende la lengua inglesa y no todo el mundo tiene en la cabeza las canciones de ABBA en inglés puesto que muchas, en su momento, ya se tradujeron al castellano. La traducción de la obra a la lengua del país donde se representa es absolutamente lógica y necesaria. ¿En qué idioma debería hacerse sino en el propio del país? Es más, a mí me hubiera encantado que en Barcelona se hubiera hecho en catalán del mismo modo que se ha traducido a muchas otras lenguas durante estos diez años de vida de Mamma Mía! Pero, afortunadamente, somos bilingües y eso nos permitió representar la obra en Cataluña y llenar la platea cada noche con gente de todas partes que disfrutaron de la obra en su lengua materna.

26 de febrer 2010

La comèdia “No et vesteixis per sopar” arriba a la Sala Cabañes


Clara Sánchez

Josep M. Rabassa adapta aquesta revista de Marc Camoletti després de l’èxit d “El Mètode Gronhölm”

“No et vesteixis per sopar”, la comèdia escrita per Marc Camoletti, arriba aquest proper dissabte 27 de febrer a la Sala Cabañes. Josep Maria Rabassa adapta ara l’espectacle que es va donar a conèixer a Catalunya sota la direcció de Ricard Raguant i amb Joan Pera i Amparo Moreno com a protagonistes.
En aquest cas, Rabassa, conegut per haver portat a l’escenari muntatges d’èxit com “El Mètode Gronhölm” o “Estralls”, entre d’altres, opta per una adaptació innovadora incidint en el to expressiu dels italians, origen del director Marc Camoletti. El director defineix el to amb què ha adaptat “No et vesteixis per sopar” com un accent propi de revista teatral. “Hem pujat el to de veu i hem augmentat l’expressivitat del gest per aconseguir donar un toc italià a aquesta obra esbojarrada”, explica Rabassa.
Bernat i Josefina són un matrimoni poc avingut. Un cap de setmana la dona se’n va de viatge i el marit es cita amb la seva amant, Susi. Un amic del matrimoni, en Robert, que a més és l’amant de la Josefina es presenta a casa per sorpresa. Tots quatre han d’amagar les relacions que en realitat els uneixen per sortir de la situació el millor possible. La trama d’aquest espectacle, que d’entrada podria semblar pròpia d’un drama sentimental, s’acaba transformant en una comèdia sense cap rerefons dramàtic.
Rabassa ha apostat per un repertori amb cares conegudes de la Sala, entre les que hi trobem Ferran Camps (Robert), Jordi Romagosa (Bernat), Coral Consegal (Susi), Jessica Pérez (Susanna), Diana Gámez (Josefina), i Joan Rovira (George).
Dies: Dissabte, 27 de febrer, a les 21:30
Diumenge, 28 de febrer, a les 18:30
Dissabte, 6 de març, a les 21:30
Diumenge, 7 de març, a les 18:30
Informació i reserva de localitats: 93.790.12.13 (de 17 a 20h)

LA TEMPORADA 2010 DE "LA PASSIÓ" JA ESTÀ A PUNT

www.olesam.cat
www.olesaradio.tk
16 de Febrer de 2010


Tot a punt per l'inici de la temporada 2010 de la Passió d'Olesa. Diumenge 28 està programada la primera representació d'una temporada on, de nou, el repte és millorar l'espectacle, fer-lo encara més atractiu pel públic, especialment en aquest període de crisi econòmica, i aconseguir que al llarg de les 10 representacions d'enguany hi hagi de mitjana uns 800 espectadors.

Malgrat el calendari ha obligat a reduir el nombre de representacions de la Passió d'Olesa, passant d'11 l'any passat a 10 enguany, des de la junta del Patronat de la Passió continua l'aposta per les representacions de tarda, buscant atraure un públic més propi de teatre, i que per tant la situació de crisi econòmica no suposi un descens en el nombre d'espectadors que al llarg de la temporada 2010 passaran pel Teatre de la Passió d'Olesa. De fet, continuen els al•licients en forma d'ofertes, publicitat i convenis per continuar fent de la Passió d'Olesa un espectacle conegut arreu.

I la primera oportunitat per veure la Passió d'enguany, en la que recordin també s'hi han introduït moltes novetats tècniques, d'actors i fins i tot en algun quadre, serà diumenge 28 de febrer.

(Font: Olesa Ràdio – 90.1FM) - Apunta't al podcast de la ràdio: www.olesaradio.tk
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta informació sense citar la font.

El Arte de la Comedia en Madrid


www.notodo.com
17 de febrer de 2010


Te invitamos a una función y coloquio con sus protagonistas

Quince añitos cuenta ya el Teatro de la Abadía en sus espaldas y siguen en plena efervescencia creativa. En esta ocasión y para celebrar su 15 cumpleaños, acogerán El arte de la comedia, mítica obra del actor y dramaturgo italiano Eduardo de Filippo. Una representación por la que pasarán varios de los actores que han llenado el Teatro de la Abadía durante estos quince años. La obra del italiano estará dirigida por Carles Alfaro y supone una comedia dentro de comedia capitaneada por Oreste Campese, el director de una compañía teatral del sur de Italia cuyo teatro acaba de quemarse. Una joya del teatro irónico que traslada la ficción a la realidad sin tapujos ni escarmientos. Y una fiesta para celebrar esos 15 cumpleaños.

El madrileño Teatro de la Abadía y Notodo.com sorteamos cinco invitaciones dobles para que puedas asistir a ver la obra el próximo miércoles 3 de marzo a las 20.30h. Y, por si esto fuera poco, después de la representación habrá un coloquio con los actores, entre los que se encuentran Enric Benavent, Carmen Machi, Markos Marín, Luis Moreno, Ernesto Arias, Lidia Otón, Diego Galeano, Jesús Barranco o Pedro Casablanc, entre otros. ¿Suena bien, eh? Pues si quieres participar del sorteo, entra aquí y contesta a la sencilla pregunta que te hacemos. Tienes tiempo hasta el 26 de febrero a las 9h. para participar.

25 de febrer 2010

Rent i i Daniel Anglès a la Sala Cabañes aquest divendres 26 de febrer a les 21:00


RENT, l’òpera-rock que va suposar una revolució en el món dels musicals, explica la història d' un grup de bohemis que lluiten per poder pagar el lloguer. Per sortir-se’n, passaran obstacles com la misèria, la pobresa, la sida...

RENT és un musical de Broadway que aquest divendres podrem veure a pantalla gegant.

A més, per parlar-ne, vindrà l' actor Daniel Anglès.

Daniel Anglès, és intèrpret, director, doblador, locutor de ràdio, director de càsting, ... Va fer el paper de Mark Cohen, a RENT, l'any 1999 al Teatre Principal. També ha participat als musicals “Bojos per Broadway”, “Germans de sang”, “El somni de Mozart”, “Notre Damme de Paris”, entre d’altres. És també, director i membre de la companyia "El musical més petit".

Podrem parlar amb ell sobre els musicals a les 21h, i seguidament, projectarem RENT!

El públic com a principal confident

www.avui.cat
14 de febrer de 2010

Avui s'estrena Kvetch a la Sala Muntaner, una obra de l'autor, director i actor anglès Steven Berkoff
Andreu Gomila
Sala Muntaner

Toni Sevilla, Pep Ferrer, Rosa Cadafalch i Carme Fortuny protagonitzen Kvetch, una obra de l’autor, director i actor anglès Steven Berkoff. La peça, que arriba avui a la Sala Muntaner després de passar amb força èxit pel Teatre Alegria de Terrassa, “ataca totes les cèl•lules de la societat sense pietat, des de l’àmbit laboral al familiar”, ens explica Pep Pla, director de l’obra. El que fa diferent Kvetch –neures, en jiddisch– és que els seus personatges utilitzen el públic com a confessor. “Els expliquen els seus pensament a raig, cosa que vol dir paraules gruixudes”, afegeix Pla.

La platea fa, de fet, de psicòleg de Frank (Sevilla), la seva esposa (Cadafalch), la seva sogra (Fortuny) i un convidat (Ferrer) que serà el detonant de totes les experiències que es viuran en escena. El director, a més, ens recorda que estarem davant d’una família jueva nord-americana no practicant –com les de Philip Roth, Saul Bellow o Woody Allen, amb totes les seves neures– descrita per un home, Berkoff, que va començar en el món del teatre adaptant els relats de Kafka –La metamorfosi, El procés, A la colònia penitenciària– i a qui li agrada adoptar, com a actor, el rol de dolent, un Brutus, posem per cas.

No debades, el director explica que Kvetch és una peça “decadentista”, fins i tot una mica “kitsch”, “una gamberrada que no deixa ningú bé”. Ell l’ha ambientada als anys 80 del segle passat i embolcalla els personatges amb plàstics molt fins, que “cada dia acaben destrossant el seu entorn”.

El nuevo auditorio evitará estos problemas con los musicales


www.abcdesevilla.es
11 de febrer de 2010


DÍAZ JAPÓN «Hoy no me puedo levantar» cosechó un gran éxito en Sevilla el año pasado
Habrá que invertir 350.000 euros para adaptar Fibes a «Mamma Mía!»

A.G.B. SEVILLA

El futuro de los musicales en Sevilla depende fundamentalmente de la finalización de las obras de ampliación del Palacio de Exposiciones y Congresos. El director gerente de Fibes, Felipe Luis Maestro, dice que las obras estarán acabadas a finales de este año, fecha en que será inaugurado el nuevo auditorio. Por lo tanto desde principios de 2011 la ciudad podrá contar con un nuevo escenario que le dotará de otros contenidos culturales a Sevilla.
Este ambicioso proyecto, firmado por el arquitecto Guillermo Vázquez Consuegra, estará compuesto por tres módulos: una pasarela cubierta de 3.000 metros cuadrados que unirá el actual edificio con el nuevo; un edificio multiuso que ofrecerá una zona de restauración de más de 2.500 metros cuadrados, una zona de registro de 3.200 metros cuadrados y 18 salas polivalentes adaptadas a las nuevas tecnologías, y un auditorio que tendrá más de 3.500 plazas de capacidad, un escenario de 600 metros cuadrados y una boca de escenario de 23 metros de anchura y 18 de altura, abrirá un abanico de posibilidades, no sólo para los eventos congresuales, si no para el mundo de las producciones musicales y espectáculos a gran escala.
El proyecto a concurso de ampliación de Fibes se cifró en una cantidad inicial de 69 millones de euros, pero al final el coste total de construcción se elevará a unos 80 millones de euros. «En el auditorio habrá posibilidades para programar espectáculos musicales, obras de teatro, óperas y recitales», reconoce Maestro. Además, el director gerente de Fibes admite que «a partir del año que viene realizaremos una línea de comercialización nueva para captar este tipo de contenidos culturales, aunque sin perder el referente de que estas actividades culturales se tendrán que coordinar con los congresos y exposiciones». Asímismo, Maestro dice que «Sevilla tiene un gran déficit de espacios culturales, y a partir de la construcción de nuestro nuevo auditorio, muchos de los espectáculos que no venían a Andalucía, están muy interesados en contar con nosotros».
Actualmente desde el Fibes «estamos tratando de conectar con los grandes productores, para que puedan venir hasta Sevilla los grandes espectáculos de dentro y fuera de España», dice Felipe Luis Maestro. Además, el máximo responsable de Fibes confiesa que «nuestro auditorio es uno de los de mayor capacidad y mejor dotados técnicamente tanto de España como del extranjero».

24 de febrer 2010

Cartes, bales i seducció


http://diarimaresme.com
21 de febrer de 2010

Per Albert Lladó

Els actors Juan Mandli i Victoria Salvador, dirigits per Jerónimo Cornelles a la sala Versus de Barcelona , interpreten a dues persones que consumeixen la seva quotidianitat en un viatge diari de tornada a casa en metro, en el què coincideixen amb mirades que poden semblar còmplices.

Foto: Versus Teatre
Es tracta d’una aposta que recorre al gènere epistolar per construir un text que, de vegades, aconsegueix inquietar l’espectador i que, altres vegades, aconsegueix avorrir-lo. Sens dubte, és admirable l’esforç dels dos actors sols davant d’una escenografia molt senzilla – el banc del vagó -, però hi ha repeticions innecessàries que comparteixen èxits narratius que s’interroguen sobre la raó i el deliri.
Dos minuts vint-i-quatre segons és el temps exacte que transcorre entre una estació i l’altra, entre allò imaginari i allò real, i en el qual els dos personatges intercanvien cartes i gestos, en un joc que finalment només passa al cap d’un ells.
La proposta ve de mans de la companyia valenciana Bramant Teatre, que ja havia representat a Barcelona “Construint a Verónica” i “Reencuentros“. És recomanable per a aquells que vulguin veure un exercici textual pur, en el que el diàleg es mostra nu, amb totes les virtuts i defectes que això pot deixar al descobert.

El Teatre Lliure acogerá obras de Subirós y Veronese para sustituir 'Dues dones que ballen'

www.adn.es
17 de febrer de 2010


El Teatre Lliure de Barcelona incorporará dos obras dirigidas por Carlota Subirós y Daniel Veronese para suplir la presencia de 'Dues dones que ballen', de Josep Maria Benet, cuyo estreno quedó aplazado a la temporada 2010-2011 por una lesión de la actriz Anna Lizaran.

Europa Press
Barcelona

Así, en el Espai Lliure se podrá ver del 14 al 25 de abril la versión en castellano de 'Aprés moi le déluge', de Lluïsa Cunillé. Se trata de un montaje dirigido por Carlota Subirós interpretado por Vicky Peña y Jordi Dauder.

En la misma sala se verá, del 28 de abril al 9 de mayo, la compañía del director argentino Daniel Veronese, con la segunda parte del díptico 'Proyecto Ibsen': 'Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo', a partir de la obra 'Hedda Gabler'.

23 de febrer 2010

Comença el certamen de teatre local valentí Velilla


http://ripollet.org


Diumenge, 21 de febrer, tindrà lloc al Teatre Auditori la primera de les 6 representacions de la 7a edició del Concurs de Teatre Amateur Valentí Velilla, organitzat pel Patronat Municipal de Cultura. La coneguda obra La rambla de les floristes, de Josep Maria de Serraga, a càrrec del grup Teatre pels descosits, és la primera de les obres escollides.

Es tracta d'una comèdia costumista que descriu diversos personatges de diferents classes socials, ubicats a mitjans del segle XIX, amb els rerefons de la Rambla de Barcelona i les parades de floristes. Les entrades, que es poden comprar de forma anticipada al Centre Cultural, també es vendran una hora abans a la taquilla del Teatre Auditori.

L'obra està dirigida per Toni Navarro i compta amb una vintena d'actors i actrius. El preu és de 4 euros. Com la resta d'obres, La rambla de les floristes començarà a partir de les 7 de la tarda.

El públic de teatre en català disminueix, segons els empresaris

www.avui.cat
18 de febrer de 2010


Les xifres de l'Associació d'Empreses de Teatre a Catalunya mostren que el nombre global d'espectadors a Barcelona augmenta malgrat la crisi

Marta Porter
Palau de la Virreina

El número d’espectadors que consumeixen teatre en català ha caigut un 6% l'últim any tot i que han augmentat en un 12% el número d’espectacles oferts, segons es desprèn de l'estudi presentat avui per l'Associació d'Empreses de Teatre a Catalunya (Adetca).

El president d’Adetca, Daniel Martínez, ha atribuit aquesta dada al fet que “els teatres amb aforaments inferiors a 200 localitats –que han sumat dues noves sales– són els que més teatre en català fan, però els que menys espectadors sumen”. Martínez ha destacat el fet que “per idioma, som el reflex del bilingüisme quasi perfecte”, ja que el número d’espectadors en català i castellà està totalment igualat en un 36% . El que sí han baixat són els espectacles internacionals, tant en número de muntatges com en número d’espectadors, 12 i 11% respectivament.

La bona notícia és que, a nivell general, el 2009 ha estat un bon any per a les arts escèniques. Els espectadors de teatre a Barcelona han augmentat en un 3% respecte els de l’any 2008, arribant a un total de 2,7 milions de persones. El sector teatral, públic i privat, mostrava aquest matí la seva satisfacció per haver augmentat en nombre d’espectadors i en total de recaptacions –han augmentat un 5%– en un moment de penúria econòmica. Els motius? Segons Jordi Martí, regidor de Cultura del’Ajuntament de Barcelona, la fidelització del públic: “si abans era poc i comsumia molt, ara és molt més diversificat i es beneficia d’ofertes”. Ho demostren també les xifres quan es veu que en quatre anys el públic teatral ha augmentat en 640.000 espectadors.

Amb tot, Martí reconeix que la crisi és real i que es nota en l’apartat de mecenatge. Per al responsable del Teatre Nacional de Catalunya, Alfred Fort, així com per altres directius d’espais públics com Francesc Casadesús, del Mercat de les Flors, o Joan Francesc Marco, del Liceu, la clau ha estat, i segueix sent, ajustar els números interns, reduint infraestructura i número d’espectacles i allargant algunes produccions en cartell.

El teatre dramàtic ha guanyat un 24% d’espectadors i la dansa un 22%, mentre que el teatre musical n’ha perdut un 37%, per la retirada dels grans musicals internacionals. Una contradicció si es té en compte que l’espectacle més vist el 2009 va ser el musical La bella y la bestia, amb 170.163 espectadors (tot i un 42,28% d’ocupació).

22 de febrer 2010

El Teatre Sagarra de Santa Coloma aixeca el teló després de tres anys de reformes


www.lamalla.cat
17 febrer de 2010


'American Buffalo' de Julio Manrique estrenarà les noves instal•lacions la setmana vinent
EFE
LAMALLA.CAT

El Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet obrirà les portes dijous de la setmana vinent després de tres anys d'obres i molts problemes en un procés de reforma a causa del qual la ciutat ha estat sense una programació teatral estable. Entre les reformes realitzades destaca la creació d'una sala petita, batejada com Sala Miquelet, un nou espai amb 140 localitats i una grada retràctil que permetrà fer representacions de petit format i poc convencionals. A més, s'ha remodelat la sala gran, amb capacitat per a 570 persones, així com els vestidors, camerinos, la caixa escènica i les xarxes d'instal•lacions de l'equipament.

Teatre Sagarra
Programa del Teatre Sagarra 2010
L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, ha destacat que la ciutat torna a disposar d'"un teatre de gran categoria i prestigi" i amb la seva reobertura posa a l'abast dels ciutadans i ciutadanes "un projecte de ciutat que vol oferir la millor qualitat en l'àmbit de les arts escèniques". La representació d'American Buffalo, dirigida per Julio Manrique, és l'obra escollida per a la reobertura del teatre, encara que aquest diumenge l'equipament rebrà els seus primers visitants en una jornada de portes obertes als ciutadans. La programació del reformat Teatre Sagarra inclou títols que ja han passat pels escenaris de Barcelona, com Product, també dirigida per Manrique, i Utopia, de Leo Bassi. 


No hi haurà inauguració oficial
En aquest sentit, l'Ajuntament de Santa Coloma ha anunciat que no farà cap inauguració oficial després de les dificultats que ha arrossegat la reforma, a causa de l'abandonament de l'empresa adjudicatària o les conseqüències del cas Pretòria, que posava en dubte diversos projectes de la ciutat, entre ells el citat teatre.

Comienza el certamen de Teatro Esperanza Castillo


www.webmurcia.com
8 de febrer de 2010


El teatro fue el protagonista de la noche de Blanca. La gala de inauguración del Certamen de Teatro Esperanza Castillo reunió en el teatro Victoria a grupos de teatro para aficionados de la Región de Murcia. Cieza, Abarán, Archena, Jumilla, Cartagena, Alguazas, Espinard, Beniaján y Murcia acudieron a esta cita sobre las tablas cuyo protagonismo recayó sobre la actriz María Luisa Merlo, pregonera del Certamen, y sobre Esperanza Castillo, a quien se rindió homenaje.
Merlo deleitó a los asistentes con pasajes de una vida dedicada al teatro, revelando sus inicios como actriz y anécdotas de toda una familia con vocación de artistas. El público aplaudió con entusiasmo el final de su discurso, en el que la actriz valenciana interpretó una poesía con gran emoción.

La obra que inauguró el certamen fue Macbeth, de William Shakespeare, escenificado por la compañía de teatro de la ONCE La Balandra. La interpretación, realizada por personas con deficiencia visual, estuvo ejecutada con una interesante puesta en escena, donde a las herramientas tradicionales de la puesta en escena teatral se le sumaron vídeos y proyecciones de imágenes con las que los actores dialogaban e interactuaban.
Una mujer muy querida para los blanqueños: Esperanza Castillo

El Certamen de Teatro Popular adquiere el nombre esperanza Castillo en homenaje a una vecina de la localidad que dedicó su vida a la enseñanza del folklore, los bailes regionales y el teatro a todos los habitantes de Blanca. La gala de anoche constituyó un reconocimiento a su labor y una manera de recordar todo lo que hizo. El propio premio del certamen ha sido diseñado pensando en aquellos elementos que simbólicamente mejor la representan: una máscara de teatro incrustada en unas postizas, que recuerdan los dos ámbitos a los que dedicó un mayor esfuerzo personal.

21 de febrer 2010

La actriz Vicky Peña gana el tercer premio Mayte de Teatro de Cantabria por su papel en 'Homebody/Kabul'

www.europapress.es
9 de febrer de 2010

Santander

La actriz Vicky Peña ha sido elegida ganadora del tercer premio Mayte de Teatro de Cantabria por su papel en la obra 'Homebody/ Kabul' (En casa/en Kabul), de Mario Gas, trabajo por el que ya obtuvo el Premio Nacional de Teatro en 2009.

Esta obra contaba con dos finalistas a estos galardones, ya que su director, Mario Gas, también había sido seleccionado por el jurado, encabezado por el presidente del Ateno, Carlos Galán, que se reunió hoy en Pontejos.

'La señorita Julia' y 'Sonata de Otoño' fueron otros de los montajes teatrales que resultaron elegidos como finalistas por el jurado, que en total seleccionó a 12 aspirantes a la tercera edición de los premios Mayte de Teatro de Cantabria.

Así, aspiraban a este galardón María Adánez por "La señorita Julia", Mario Gas por "Homebody/Kabul", Vicky Peña por "Homebody Kabul", Blanca Portillo por "Barroco", Juan Diego Botto por "Hamlet", Miguel Narros por "La señorita Julia", Salvador Távora por "Flamenco para Traviata", Nuria Espert por "Hay que purgar a Totó", Nuria Gallardo por "Sonata de otoño", José Carlos Plaza por "Sonata de otoño", Juan Ribó por "El beso de Judas", e Isaac Cuende por "Versos biodiversos".

El jurado está compuesto por Félix Villalba, Juan Calzada, Francisco Valcarce, Santiago Pérez Obregón, Fernando Llorente y Gregorio Barriuso como vocales, con Luis Aguado como secretario sin voto.

Hija de los actores Felipe Peña y Montserrat Carulla, Vicky Peña es una de las actrices más importantes del panorama nacional, no sólo en los escenarios si no también como prolífica actriz de doblaje en catalán y castellano.

En el ámbito teatral, cabe destacar los siguientes trabajos: Après moi, le Déluge, de Lluisa Cunillé (dir: Carlota Subirós); Homebody / Kabul (En casa en Kabul), de Tony Kushner (Dir. Mario Gas); Els estiuejants, de Gorki (Dir. Carlota Subirós); La Orestiada, de Esquilo (Dir. Mario Gas); Edipo XXI, de Sofocles; Guys and Doll's, de Loesser, Swerling y Burrows; Sweeney Todd, de Sondheim & Wheeler; Othello, de William Shakespeare; Golfus de Roma, de Sondheim & Shevelove y El tiempo y los Conway, de J. B. Priestley, todas ellas dirigidas por Mario Gas; Enrique IV, de Pirandello (Dir. Mario Gas) O Tirant Lo Blanc, de Joanot Martorell (Dir. J. Antón Codina);

En cine ha intervenido en una veintena de películas entre las que cabe destacar: Dragon Rapide, de Jaime Camino; Werther, de Pilar Miró; La casa de Bernarda Alba, de Mario Camús, El pianista, de Mario Gas; La buena vida, de David Trueba; Las voces de la noche, de Salvador García Ruíz; Piedras, de Ramón Salazar, o Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz, entre otras muchas.

En cuanto a los galardones recibidos por su carrera profesional tiene en su haber numerosos premios, como por ejemplo, los tres MAX de las Artes Escénicas a la mejor actriz protagonista por sus interpretaciones en Sweeney Todd, La reina de la belleza y Homebody/Kabul (En casa/En Kabul).

Además de los de La unión de Actores, Margarita Xirgu, de la Crítica de Barcelona, el de la Associació d'actors y directors de Catalunya y el María Vila (los cinco por su papel de la Sra Lovett en Sweeney Todd); dos Premios Butaca, el de 1998 y 2006 por Guys and Dolls y Al llarg de Kurt Weill, respectivamente; el Premio María Guerrero de 1986, del Ayuntamiento de Madrid, por Madre Coraje, y así más de una veintena de premios a sumar.

También tiene varios premios por su carrera como actriz de cine como son los dos Premios Paco Rabal (1988) por 'El placer de matar' y el de 2002 por 'Piedras', así como su nominación al Premio Goya a la mejor actriz de reparto por 'Secretos del corazón'.

El montaje, a cargo del director del Teatro Español de Madrid, Mario Gas, se basa en el espectáculo teatral de Tony Kushner 'Homebody Kabul' y tiene un carácter político, con el Afganistán actual como escenario.

Así, con el propósito de hacer más creíble la obra, Gas incluye en el reparto actores de origen iraní (Hamid Danachvar) y marroquí (Mohamed El Hafi, Mostafa El Houari, Mehdl Ouazzani y Driss Karimi), junto a los españoles Gloria Muñoz, Roberto Álvarez, Jordi Collet, Pep Molina y Montse Morillo --además de Peña-- y diálogos con ocho idiomas distintos.

La historia trata de evidenciar las debilidades que sufre ahora tanto la cultura occidental como la oriental, a partir del viaje de una ama de casa europea (Vicki Peña) al Afganistán controlado por los talibanes.

'Homebody Kabul' habla de personas en conflicto consigo mismo y con las estructuras establecidas por sus respectivas sociedades, y recoge realidades muy diferentes incluso dentro de una misma cultura. Líderes talibanes, afganos deseosos de huir del país y cooperantes occidentales enamorados del país, diplomáticos, mujeres cultas dominadas y occidentales de clase media insatisfechos son los personajes de carne y hueso que recoge la obra.

20 de febrer 2010

Un ‘Assortit’ amb projecció més enllà de la ciutat


www.totmataro.cat
17 de febrer de 2010


El taller de creació dels alumnes de segon nivell de l’Aula de Teatre reflexiona sobre l’explotació infantil

Comas Soler

Com cada any a aquestes alçades del calendari, l’Institut Municipal d’Acció Cultural comença a programar els seus ‘Assortits de l’Aula’. Són com petits tasts del treball formatiu que duen a terme els alumnes d’alguns dels grups de l’Aula de Teatre que s’ensenyen obertament al públic en el Cafè Cultural El Dau. La cosa té els seus inconvenients per les estretors i la desaforada informalitat del bareto del carrer d’en Pujol, que no sempre afavoreix la recepció de l’espectacle que s’hi mostra, però en canvi garanteix als intèrprets una acollida més que benvolent a càrrec d’una concurrència familiar i còmplice que mai no falla.

Treball amb màscares
Dimecres passat va ser el grup de segon nivell, dirigit pel professor Toni Arteaga, el que va encetar la tanda dels ‘Assortits’ d’aquest any. Sis actrius i tres actors van presentar unes quantes escenes curtes extretes del taller de creació que estan desenvolupant amb màscares i que té com a fil argumental la denúncia de l’explotació infantil. Van ser com quatre apunts justos que van deixar percebre un treball amesurat i suggestiu, encara molt incipient, en què text i dicció eren potser els punts menys reeixits.

Gira per Catalunya
Però més enllà de l’interès que té sempre poder conèixer l’evolució d’un procés creatiu d’aquesta mena, l’exercici que aquest cop es va poder veure al Dau compta amb un important valor afegit. I és la projecció externa amb què està plantejat. Perquè forma part d’un projecte pedagògic de més abast, vinculat a la difusió dels drets humans. Així, quan d’aquí a tres mesos estigui enllestit, l’espectacle dels alumnes d’en Toni Arteaga rodarà per una dotzena llarga de localitats de Catalunya amb el suport de Sindicalistes Solidaris.

Aquest vincle ha estat possible a partir de l’experiència que alguns alumnes i professors de l’Aula van dur a terme l’estiu de l’any passat a Nicaragua, promoguda per la Fundació Comaposada en col•laboració amb el sindicat Frente Nacional de Trabajadores i la Asociación de Promotores de la Cultura d’aquell país centreamericà. Una experiència que va donar uns magnífics resultats, tant des del punt de vista artístic com de les vivències obtingudes.

El Teatro Fernán Gómez acoge de mañana al 7 de marzo 'Ildebrando Biribó. El último Cyrano', de la compañía El gato Negro

www.adn.es
10 de febrer de 2010


El Teatro Fernán Gómez de Madrid acogerá, entre mañana y el 7 de marzo, la obra 'Ildebrando Biribó. El último Cyrano', un monólogo del actor que representa al apuntador de la primera representación mundial, en 1987, de 'Cyrano de Bergerac', quien murió dentro del teatro.
Europa Press

A cargo de la compañía El Gato Negro, el texto es obra de Emmanuel Vacca, y la función está dirigida por Iñaki Rikarte. Sin embargo, el peso de la obra recae sobre el intérprete Alberto Castrillo-Ferrer, que encarna a Biribó sobre las tablas.

Así, 'Ildebrando Biribó' es un monólogo a varias voces donde el actor juega con las historias entremezcladas y la vorágine de ideas que se lanzan sobre la escena. Con grandes dosis de humor, desfilan sobre la escena una treintena de caracteres, desde los más terrenales a los más poéticos, recreando mundos evocadores, épocas pasadas y situaciones vitales para que Ildebrando cuente su tragedia.

En el fondo se trata de una eterna caída en el abismo, un abrir continuo de cajones, de situaciones, y una reflexión sobre el teatro desde uno de sus pilares: el Oficio Teatral, personificado en la figura del apuntador.

Apoyando la propuesta hay un mueble polivalente sobre la escena. Un antiguo 'secretaire' que se convierte en todo lo imaginable, desde nube celeste a concha de apuntador, desde frutería parisina a teatro de guiñol... lleno de cajones, cajoncitos y resortes donde el actor crea y hace ver el mundo mágico de Ildebrando Biribó.

Además, Biribó tiene el tiempo de un reloj de arena para representar su drama pero lo exprimirá para contarnos mil cosas, sobre él, sobre el teatro, la memoria, etcétera, utilizando todos los recursos para cautivar al público, su único y especial público.

El precio de las entradas irá de los 12 a los 14 euros, y la función, que dura unos 80 minutos, se representará de miércoles a sábado a las 20 horas, y los domingos a las 19 horas. El 3 de marzo no habrá pase.

La directora del Teatro Fernán Gómez, Mora Apreda, junto al protagonista y al director del montaje presentará mañana la función a las 11.30 horas en la sede del teatro.

19 de febrer 2010

Comencen les inscripcions pels Pastorets 2010/2011


www.totmataro.cat
17 de febrer de 2010


La Sala Cabañes fa una crida oberta a tothom
Redacció


Poc més de dues setmanes després que Els pastorets de Mataró abaixessin el teló aquesta temporada, Sala Cabañes ha iniciat el període d’inscripció per a la temporada 2010/2011. L’any vinent, la direcció general de l’espectacle anirà a càrrec de Josep Rodri i la direcció musical a càrrec de Jordi Lluch, que substituiran Antoni Blanch i Gemma Sancho, respectivament. La voluntat d’obrir encara més l’espectacle a Mataró i a la comarca és la raó per la qual l’entitat fa una crida perquè persones externes puguin participar als Pastorets.

Els interessats en participar en le propera edició es poden inscriure a la secretaria de l’entitat els dies 22 i 24 de febrer entre dos quarts de nou i deu del vespre. Els càstings de personatge començaran la primera quinzena de març. La crida va dirigida a majors de 14 anys amb l’única condició de que mantinguin una entrevista amb la direcció musical i realitzin una audició musical.

Estrena de Secret de Albert López Vivancos

El proper dia 20 de febrer a les 21 hores estrenarem a l'Auditori de la Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat (Carrer Santiago Apóstol, 40) el musical "Secret", una comèdia d'intriga.

El preu de l'entrada és de 10 euros.
US ESPEREM!!!!

SINOPSI:

El Duc de Castellserrat és un jove que porta tota la vida tancat al castell familiar. És l’últim de la seva nissaga i l’hereu de tot. Què fa que no hagi sortit mai de casa seva? Segons Sebastià, el seu majordom i l’unica persona viva que coneix, una terrible maledicció recau sobre la família dels Castellserrat. Però ara el Duc està dispossat a donar un tomb a la seva vida i ordena al majordom que contracti una cuinera. Sebastià busca a Josefina, la seva germana, perquè ocupi aquest lloc.
Secrets i intrigues, tot barrejat amb cançons i molt d’humor.

Autor del guió i les lletres: ALBERT LÓPEZ VIVANCOS
Autor de la música: JESÚS HORCAJO DAZA
Disseny: ESTANIS ABOAL MIMBRERO
Confecció de vestuari: AGUSTINA VIVANCOS VERA
Construcció escenografia: CIA ELL I ELLA
Tècnic de so i llums: XAVIER SEGÚ RODRÍGUEZ
Producció: CIA ELL I ELLA

REPARTIMENT:
ESTANIS ABOAL MIMBRERO
ALBERT LÓPEZ VIVANCOS
MÚSICS:
JESÚS HORCAJO DAZA
ALBA LLEIXÀ LÓPEZ

La família Lorca renuncia a cobrar drets d'autor per una representació de 'Bodas de sangre'

www.elperiodico.cat
10 de febrer de 2010


EFE
SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA

L'institut corunyès Ramón Menéndez Pidal-Zalaeta no haurà d'abonar un cànon de 95 euros per representar Bodas de sangre, després que la Societat General d'Autors (SGAE) rebés l'autorització del nebot de Federico García Lorca per no procedir a aquest cobrament.

Fonts d'aquesta institució han informat Efe que és el mateix autor --o, en aquest cas, els seus hereus-- qui fixa la tarifa mínima perquè les seves obres puguin ser representades per companyies aficionades.

Han matisat que la SGAE no té capacitat per "perdonar" el cobrament d'aquest cànon en concepte de drets d'autor. El nebot i hereu de Lorca, Manuel Fernández Montesinos, "ens exigeix l'exempció del cobrament i nosaltres obrem en conseqüència", han apuntat des d'aquesta societat, i han ressaltat que són una "entitat gestora" a la qual "a vegades se'ns exigeix més del que podem oferir".

PENSAR Y SENTIR


www.hoy.es
8 de febrer de 2010


LUIGI GIULIANI

Descartes y Pascal se encontraron, por primera y última vez en sus vidas, en París el 24 de septiembre de 1647. El sábado pasado volvieron a verse las caras en el escenario del Gran Teatro, imbricados en el texto dramático de Jean-Claude Brisville y encarnados por Josep Maria Flotats y Albert Triola. Texto difícil el de Brisville, que nos presenta no sólo el encuentro/desencuentro de dos personalidades, sino también una encarnizada confrontación de ideas, una hora y cuarto de diálogo apretado en que los dos filósofos tocan los temas centrales de su pensamiento. De ahí que el riesgo mayor de un texto como el de Brisville fuera el de privilegiar el aspecto conceptual de la discusión, el de enfrentar no tanto a los hombres Descartes y Pascal (con sus caracteres, sus virtudes, sus defectos, su humanidad), sino a dos posturas meramente intelectuales: el 'Método' versus los 'Pensamientos'. Máxime cuando los temas del debate entre los dos filósofos se enmarcan en un contexto histórico y cultural no inmediatamente aferrable para la mayoría del público: el nacimiento de la ciencia moderna, el jansenismo, las tensiones políticas de la Francia del siglo XVII.
Brisville supera los obstáculos brillantemente. Primero, huyendo de las complejidades y desplegando ante los espectadores la cuestión de fondo del dualismo razón/fe en términos claros y sintéticos (sobre su relación con Dios, le dice Pascal a Descartes: 'Vos lo pensáis, yo lo siento'); y en segundo lugar, construyendo dos personajes 'redondos', dos actitudes ante la vida y el mundo basadas ante todo en los diferentes caracteres y vivencias de los dos pensadores. El ya maduro Descartes mira con distancia -sin dejar de ser cordial- el intenso pathos de su joven contrincante, mientras que Pascal, afectado por las dolencias del cuerpo y arrasado por las tempestades del espíritu, se inflama a menudo defendiendo su visión de la religión. Para ello, se evocan los episodios de la vida de los dos (creo que con algún que otro anacronismo en el caso de Pascal) que ilustran la acción y el pensamiento de los personajes, y a la vez los dotan de una profundidad psicológica que los rescata de las páginas asépticas de los manuales de filosofía. Así Descartes, a medio camino entre su pasado en Amsterdam (ciudad más libre que la atormentada París) y el futuro (y la muerte) que lo espera en Estocolmo al servicio de la reina Cristina de Suecia, nos habla de cómo había tenido que actuar para salvar su vida empuñando la espada; y Pascal, quien ya ha abandonado el camino de la ciencia, recuerda su sufrimiento cuando de niño acompañaba a su padre, recaudador de impuestos.
Texto difícil, decía, porque el diálogo entre los dos personajes deja aparentemente poco espacio a lo visual y prevé un movimiento escénico limitadísimo. Flotats ha recogido el reto del texto y ha realizado una puesta en escena tremendamente efectiva. Una luz de baja intensidad, cálida, que amplifica la de una vela encendida en el primer plano, ilumina un decorado estático constituido por pocos muebles de la época (una mesa central con dos sillas, una banco, y poco más), mientras que los colores oscuros del vestuario y las cortinas evocan la atmósfera de los cuadros de Rembrandt. En este medio, Flotats y Triola construyen su actuación en la expresión vocal, los matices sonoros, los silencios, las miradas, la tremenda expresividad de los gestos mínimos, que consiguen atraer las miradas y embaucar los oídos. Dos grandes intérpretes para una obra que no da respuestas a la disyuntiva aparente entre el pensamiento y el sentimiento.

La ciudad de Burgos acoge a partir del sábado 20 de febrero una nueva edición del Ciclo de Teatro Joven

www.icalnews.com
7 de febrer de 2010


ICAL

La capital burgalesa acogerá a partir del sábado 20 y durante cuatro fines de semana consecutivos, una nueva edición del Ciclo de Teatro Joven. Una cita que en esta ocasión cumple trece años y que está organizada por el Instituto Municipal de Cultura y Turismo y la Universidad de Burgos.

18 de febrer 2010

Sala Cabañes obre les portes a participar en els propers Pastorets


www.capgros.com
15 de febrer de 2010

L’entitat inicia un període d’inscripcions per a majors de 14 anys per prendre part en l’obra com a personatge, cantant o a l’equip tècnic

per capgros.com
fotos R. Gallofré

Tan sols han passat quinze dies des de que Els Pastorets de Mataró van abaixar el teló, però Sala Cabañes ja prepara la propera edició. L’entitat ha obert el període d’inscripcions per participar a l’obra durant la temporada 2010-2011. L’objectiu és obrir encara més l’espectacle a la ciutat i a la comarca, fent una crida perquè persones externes a la sala puguin participar als Pastorets com a personatges, en la coral de pastors i pastores o bé incorporant-se als equips tècnics, de producció, comunicació o serveis generals. Els interessats en participar en Els Pastorets vinents poden inscriure’s a la secretaria de Sala Cabañes aquest dilluns, dia 15, i també els dies 22 i 24 de febrer, entre dos quarts de nou i les deu del vespre. A partir de la primera quinzena de març s’iniciaran els càstings de personatges. La crida està dirigida a mataronins i maresmencs de més de 14 anys. En la propera temporada, la direcció general de l’espectacle anirà a càrrec de Josep Rodri i el director musical serà Jordi Lluch.

«Hay falta de respeto a las opiniones distintas»


www.hoy.es
5 de febrer de 2010

CRISTINA NÚÑEZ | CÁCERES.

Josep María Flotats Actor y director

Mañana en el Gran Teatro se representa 'El encuentro de Descartes con el joven Pascal', la exitosa obra que dirige e interpreta el actor catalán
«Yo me considero un pesimista activo, porque sigo en la brecha, duro, sin bajar la guardia»
Los dos principales intelectuales del siglo XVII en Francia, René Descartes y Blaise Pascal se baten en un duelo dialéctico de altura, a solas en el convento parisino de los Mínimos. Eran tiempos oscuros: Luis XIII, el absolutismo, Richelieu. Descartes tenía 51 años y había escrito toda su obra, y Pascal era un joven de 24 en plena tormenta mental. Ambos se encuentran en un límite peligroso. De lo que hablaron nada quedó escrito, pero a través de su correspondencia a terceros y su obra el dramaturgo Jean Claudie Brisville reconstruye un diálogo con mucha enjundia. Josep María Flotats encarna a Descartes y vuelve a ponerse en la piel de un personaje histórico después de sus últimos papeles (Stalin, Talleyrand). El actor Albert Triola es Pascal. Tras su éxito en todo el país 'El encuentro de Descartes con Pascal Joven' se representa mañana en el Gran Teatro de Cáceres a las 20,30 horas (10 y 12 euros).
-La obra, aunque la filosofía y los filósofos asusten, ha tenido un éxito enorme en toda España. En Madrid tuvo que reponerse...
-Es un texto que a mí me encanta y yo creo que hay un guiño muy de actualidad, porque son dos genios que polemizan y discuten, pero sobre todo se escuchan y tienen voluntad de aprender.
-¿Hemos perdido hoy la capacidad de debatir?
-Sí, tenemos ejemplos constantemente en programas de televisión, que en principio son de debates, pero son de monólogos simultáneos. Es tal vez esa falta de respeto a la diferencia y a la opinión distinta.
-¿Qué discuten esos dos hombres, Pascal y Descartes?
-Están en una época en la que por mínimamente disidente que fueras te queman en la hoguera. Descartes está mal visto por pensar de forma libre y al mismo tiempo Pascal (que ya ha inventado una máquina que se considera el antecedente del ordenador) está con el movimiento hansenista y los religiosos de Port Royal que son los que critican a Richelieu y la iglesia oficial. Están al límite de la sociedad, se encuentran y al mismo tiempo discrepan de sus opiniones.
-¿Cómo llega a sus manos el texto de la obra y qué le lleva a atreverse con el personaje de un peso tan pesado como Descartes?
-Yo tengo la suerte de conocer a Jean Claudie Brisville desde que yo estaba en París. Este texto lo tengo desde hace más de 10 años, pero cuando se estrenó esta obra en Francia pensé que todavía me faltaban años de oficio y de edad para hacer el Descartes. Lo tenía en mi mesita de noche esperando. Me pasó algo parecido con 'La Cena', del mismo autor.
-¿Qué personajes contemporáneos podrían entablar un debate como el de Pascal y Descartes?
-Yo no los conozco, pero...yo que sé. Los grandes filósofos de hoy en día no les conozco lo suficiente.
-Me refiero a personas de una talla moral tan grande...
-Podrían ser Nelson Mandela y la Madre Teresa de Calcuta, pero no sería exactamente así, aunque podrían tener momentos parecidos al debate de Pascal y Descartes. En cuanto a políticos, excepto a Mandela, no les veo cercanos a Descartes...
-Cuesta pensar que nos estemos volviendo más tontos, ahora que tenemos más información que nunca y más acceso a ella. ¿Qué sucede?
-Podemos enterarnos de que hay una catástrofe dos minutos después de que suceda, pero no podemos hacer nada por evitarla. Vamos a la Luna, pero seguimos muriéndonos de hambre en el planeta, lo cual es una gran contradicción. Se modifican las plantas para que no haya malas cosechas pero sigue habiendo hambre.
-Faltan valores...
-Yo creo que los valores no son la prioridad hoy en día.
-La filosofía enseña eso, pero cada vez está más de lado en los programas educativos...
-Yo me considero un pesimista activo, porque soy pesimista aunque sigo en la brecha, duro y duro. No hay que bajar la guardia y hay que seguir trabajando. Hay muchos detalles de la vida cotidiana que demuestran nuestra falta de ética interior.

Un investigador identifica en Montilla uno de los primeros teatros andaluces

www.abc.es
6 de febrer de 2010


LUIS MIRANDA
CÓRDOBA

El teatro, la gran diversión para los españoles del Siglo de Oro, tuvo en la ciudad de Montilla uno de los centros más importantes de Andalucía. Así lo ha documentado el investigador José Rey, que ha documentado un corral de comedias en la localidad en pleno siglo XVII y que da cuenta de la intensa actividad que desarrolló.
«El teatro en Montilla durante los siglos XVI y XVII» es el título del libro, que ha editado la Diputación Provincial y que tiene como principal novedad el hallazgo de un corral de comedias, que se cuenta entre los pocos que existían en Andalucía en aquel momento. No se sabe desde cuándo funcionaba, pero sí hay constancia de que en el año 1622 el Cabildo Municipal (hoy Ayuntamiento) emprende una reforma en el corral de comedias.
«Si se hace una obra es porque ya existía desde hacía algún tiempo», afirma el investigador. Más difícil ha sido identificar el lugar en el que estaba, ya que el nomenclátor del callejero no aporta pistas. La única plausible llegó de la mención a una «plazuela de la Comedia» en un documento de la época.
Este reducido enclave correspondería a una pequeña plaza que años después se conocería como «plazuela de la Andaluza» por estar allí situada la casa de postas del mismo nombre.
Es precisamente en este edificio donde José Rey cree que pudo estar el corral de comedias, ya que data de la época barroca. Las fotografías de la época muestran el patio de la antigua casa de postas La Andaluza y su aspecto hace pensar, según el investigador, que sus características se pudieron corresponder con las de un corral de comedias.
La coincidencia toponímica y la antigüedad del desaparecido edificio así lo hacen pensar, confirmó el investigador. En el libro se incluye material gráfico, entre ellos una recreación de cómo pudo ser el corral de comedias a partir de lo que se conoce de la casa. Los dibujos, realizados «ex profeso» para este libro, son obra de Antonio Luis Navarro.En una época en que grandes ciudades andaluzas, como Granada, todavía no tenían un lugar estable para la exhibición del teatro, Montilla se fue una de las pioneras.
Una ciudad en esplendor
La existencia de este corral de comedias no era un hecho aislado. Montilla era, en el Siglo de Oro, una ciudad en pleno florecimiento. José Rey explica que allí habían establecido su palacio los Marqueses de Priego, que establecieron una especie de corte con gran actividad.
En aquella época, los nobles gustaban de hacer representaciones en sus palacios para disfrutar del teatro, y este foco bien pudo ser el germen para crear un corral de comedias al que acudiera el pueblo.
Antes, en el siglo XVI, el colegio de los Jesuitas había sido un importante foco teatral, ya que la Compañía utilizó las representaciones como una forma de instruir en la fe.
No hay constancia de cuándo se cerró, pero sí parece, según el investigador, que estuvo activo durante todo el siglo XVII. Es más, según él, la gran tradición del teatro en Montilla, que floreció en grupos e ideas como la representación de la Pasión de Cristo, puede tener su origen precisamente en el caldo de cultivo de este establecimiento.

17 de febrer 2010

La Maternitat d'Elna arriba a Mataró


http://focdencenalls.blogspot.com
13 de febrer de 2010


Rosa Galindo, en acabar la funció d’ahir, deia al públic que volia participar del col•loqui: “Quan acabo la funció, no tinc gaires ganes de parlar.” I no m’estranya! Ella sola porta el pes més gran de tota l’obra. Interpreta l’Elisabeth, la Remei, la narradora..., entreteixint unes històries de drama, horror, lluita, valors i solidaritat. La Sala Cabañes, plena de gom a gom.

“S’ha d’explicar aquesta història, perquè si no els joves no saben d’on vénen”, etziba l’Assumpta Montellà, i ens ho exemplifica amb la història d’aquella noi que feia batxillerat en una escola de Manresa. Va escoltar la seva conferència, i quan va arribar a casa i va explicar-los el que l’Assumpta els havia transmès dels camps d’Argelés i de Sant Ciprien, de l’exili, dels cops de culata, dels senegalesos, l’avi d’aquell nen de Manresa va començar a sanglotar. Aquell home mai havia explicat al seu nét –i tampoc als seus fills- el que ell havia viscut fins aquell dia. Impressionant, oi?
He vist l’obra més d’un cop, però sempre m’arriba. Hi ha silencis que fan mal, perquè notes la tensió a l’escena, però també notes com la gent s’aguanta la respiració i el plor. Hi ha moments durs, acompanyats d’una plasticitat simple, molt senzilla, però molt bells, i la música interpretada per en Luc-Olivier Sánchez fa introduir-te en aquest món més ràpidament. La Rosa, magnífica!


Luc Olivier, Assumpta Montellà, Rosa Galindo i Antoni Pou

Ahir va ser un dia diferent. Després de l’obra vam tenir la sort de poder gaudir d’un col•loqui amb els autors de l’obra i l’autora del llibre, l’Assumpta Montellà. Entre el públic, un nen nascut a Elna, l’Antoni Pou. Va ser a l’estrena de l’obra quan es va fer a Barcelona i puc donar fe que estava absolutament emocionat. Li explicaven el que havia viscut la seva mare, us ho imagineu?


La consellera Montserrat Tura i l'alcalde Joan A. Baron,
parlant amb la Guillermina Peiró

Les intervencions de la senyora Masafrets, de la Guillermina Peiró i de la consellera Montserrat Tura van posar la cirereta a l’acte. No passa gaire sovint que t'expliquin vivències personals o familiars d'aquell temps en primera persona, i això sempre commou. Van coincidir a aplaudir i felicitar l’espectacle, perquè cal no oblidar d’on venim, cal tenir memòria i, sobretot, explicar-la.

PD: Us recomano visitar in situ la Maternitat d'Elna, un magnífic casalot a les afores d'Elna (a la Catalunya Nord). Us ajudarà a entendre aquesta bella i commovedora història, protagonitzada per l'Elisabeth Eidenbenz.

LA PASSIÓ, PRESENTA EL SEU CARTELL ANUNCIADOR


www.eslida.es

L'associació Cultural Puntal de l´Aljub (La Passió), presenta el seu cartell anunciador de la representació de La Passió de Crist per a enguany. Es tracta d'un cartell dissenyat i confeccionat per Santiago Sifre, que va resultar el guanyador per votació popular, el dia que es va celebrar la passada Mostra d´Eslida, en el mes d'agost de 2009. Esta associació organitza tots els anys un concurs de cartells que anuncie el seu esdeveniment de manera que la gent que visite la Mostra a l'estiu i s'acoste a l'estand de l'associació, puga votar al cartell que més li agrade. Per a enguany es van presentar 6 cartells i van votar 406 persones, amb la qual cosa l'interés és màxim i important per a fer participar tant concursants com votants dels cartells.

Enguany, la representació de la Passió, serà diumenge de Rams, 28 de març, en la Plaça Mestre Arnau i pels carrers d'Eslida.

La SGAE exigeix 100 euros a uns escolars per representar Lorca

www.absurddiari.com
3 de febrer de 2010


per Nech

Alumnes de l'institut Zalaeta de la Corunya han vist com la SGAE els vetava representar Bodas de sangre, de Federico García Lorca, en un teatre local per no disposar dels drets corresponents, segons publica avui El Faro de Vigo. La SGAE reclama el pagament de 100 euros. El muntatge el representen escolars de l'institut d'edats entre els 14 i 17 anys i anava a representar-se al Fòrum Metropolità amb la intenció de participar en el concurs nacional Buero Vallejo.

16 de febrer 2010

L'altre Ple de Febrer


www.totmataro.cat
9 de febrer de 2010


Policia, Joves i Centre Catòlic, representants de la ciutat al Ple
Albert R. Dot

L’aprovació de la concessió de la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic va congregar entre el públic un dels promotors d’aquest reconeixement, Manel Roca i Cuadrada, així com representants oficials de l’entitat com Imma Llorens i Antoni Blanch, antiga i actual President del Centre Catòlic. Durant el punt dedicat a les reclamacions de la Policia, una vuitantena d’agents presents a la sala es van posar drets en senyal de protesta. A més de tots ells, un dels representants del Consell de Joventut, Javier Rodríguez, va llegir un manifest sobre el Pla Jove. Amb tot això, en alguns moments, hi havia dues línies de públic dret a la sala de Plens.

Cyrano de Bergerac obre la temporada de teatre d’Amposta

http://lamarfanta.blogspot.com
11 de febrer de 2010


El clàssic d’Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac, iniciarà la temporada de teatre i dansa 2010 d’Amposta el proper dissabte dia 20 de febrer.

El cicle, programat i organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

De fet, dos de les tres obres de teatre professional que estaran a Amposta formen part del programa Cultura en gira, impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb l’objectiu de reforçar l’activitat cultural dels municipis i garantir l’accés dels ciutadans de tot el territori a espectacles professionals, sobretot en el context de la crisi econòmica actual.

La regidora de Cultura, Mar Panisello, ha explicat que “els objectius de la temporada de teatre i dansa són diversificar l’oferta d’activitats culturals a la ciutat i donar continuïtat a les accions ja consolidades, per fer arribar el teatre professional i de qualitat a la població”.

Mar Panisello ha fet referència també a la important retallada en el pressupost que ha sofert l’àrea de Cultura i ha especificat que per l’organització de la temporada de teatre s’ha passat de 70.000 euros l’any 2008 a 30.000 aquest 2010.

Del teatre professional, les 3 obres que es faran a Amposta a partir del mes de febrer i fins al mes d’abril, destaquen pel seu èxit en el panorama d’espectacles teatrals del 2010, formant part de gires per Catalunya. Entre les novetats hi trobem l’obra “En un barquito de vela”, una història sobre la batalla de l’Ebre que en segueix el fil de la mà dels seus protagonistas. Una altra novetat que clou la temporada és la representació de la sarsuela “La Gran Vía”, que prepara l’Escola de Dansa de Jacqueline Biosca d’Amposta i que es representarà coincidint amb els actes del Mercat del Centenari.

Totes les obres són, a més, produccions d’empreses d’espectacles ben conegudes per la seva trajectòria i qualitat (El Celler d’Espectacles, Tantarantana i Teatre Kaddish).

La programació es completarà amb representacions de grups de teatre amateur de les Terres de l’Ebre que s’iniciaran a la tardor.

Una exposición recrea la fascinación de los pintores del XIX por el teatro

www.laverdad.es
4 de febrer de 2010


Noticias EFE
Roma, 5 feb (EFE)

La ciudad norteña italiana de Trento se convertirá desde mañana en escenario de un diálogo entre teatro y pintura con la exposición "Dalla scena al dipinto", un reflejo de la fascinación que las tablas despertaron en artistas como Degas, Délacroix o Toulouse-Lautrec.
"Dalla scena al dipinto" ("Del escenario al lienzo"), que podrá verse en el museo de arte contemporáneo de Trento (MART) hasta el 23 de mayo, reúne por primera vez en Italia cerca de doscientas obras relacionadas con esta temática, entre las que se encuentran maquetas de escenografías, bocetos y lienzos.
Y es que el siglo XIX estuvo caracterizado por una intensa pasión por el teatro y, según el comisario de la muestra, Guy Cogeval, durante un siglo y medio "el arte europeo ha vivido bajo el yugo del diablo de la escena".
"Es evidente la dimensión teatral del camino hacia el modernismo, que se encuentra sobre todo en la escena del lienzo, en la perspectiva ilusionista sobre la que se articulan los personajes y la escenografía", escribió Cogeval en el catálogo.
Organizada con el apoyo del Musée D'Orsay de París y coproducida por la dirección de los museos de Marsella (Francia) y la Art Gallery de Ontario (Canadá), "Dalla scena al dipinto" propone un recorrido cronológico y temático en el que están representados cuatro movimientos estéticos: neoclasicismo, romanticismo, realismo y simbolismo.
En cuadros de Jacques Louis David como el "Juramento de los Horacios", que acompaña a las obras de Anne-Louis Girodet en la sala neoclasicista, se inspiró el actor y escenógrafo François Joseph Talma para elaborar su vestuario en tiempos de la Revolución Francesa.
A estos lienzos siguen las lecturas de William Shakespeare trazadas por Delacroix, Chassérieau, Sargent y Füssili, que se convirtió en uno de los mayores intérpretes pictóricos de obras como "Macbeth", "Hamlet" o la "Divina Comedia" de Dante Alighieri.
La muestra rescata retratos de Toulouse-Lautrec de los actores de la Comédie Française y algunas de las famosas bailarinas de Edgar Degas, que vinculan al artista "a la revolución de los Ballets Rusos que tuvo lugar en torno a 1910 y que puso la danza en el centro de la creatividad de la vanguardia", afirma el comisario.
Giuseppe Verdi -cuyas obras fueron ilustradas por Francesco Hayez- y Richard Wagner -en lienzos y litografías de Henri Fantin-Latour y Odilon Redon- se encuentran en esta muestra que recrea la fusión entre las artes.
"Dalla scena al dipinto" se cierra con los artistas nabis, discípulos del francés Paul Gauguin (1848-1903), que participaron en el teatro experimental de su tiempo para mostrar la "tensión hacia la abstracción, que sería uno de los destinos más radicales de la pintura europea del siglo XX". EFE

15 de febrer 2010

El Centre Catòlic rebrà la medalla de la ciutat

www.elpunt.cat
9 de febrer de 2010


Mataró

El Ple de l'Ajuntament va aprovar, amb l'única abstenció de la CUP, atorgar la medalla de la ciutat al Centre Catòlic de Mataró, a causa de la transcendència cultural i social de les activitats que porta a terme aquesta associació, que ja ha complert 125 anys. La proposta es fa a instància de l'escrit presentat per l'entitat Amics de la Ciutat de Mataró i al qual s'han adherit més de 25 entitats locals. El Centre Catòlic es va fundar l'any 1884 i és l'entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch, i entre els primers membres de l'associació s'hi troben mataronins il•lustres com ara Josep Puig i Cadafalch i Joaquim Capell. En els seus inicis, l'associació va nàixer amb l'objectiu d'oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l'educació. Durant aquests 125 anys d'història l'entitat ha destacat, entre moltes iniciatives, per la posada en marxa de l'Escola d'Arts i Oficis; la construcció de la Sala Cabañes, en honor a qui va ser president de l'entitat durant 23 anys, Emili Cabanyes; la representació dels Pastorets; la creació de l'Orfeó Mataroní, i la de l'equip de bàsquet de la Unió Esportiva la Gàbia.

Las marionetas más descaradas


www.eldiariomontanes.es
5 de febrer de 2010

N. BOLADO | TORRELAVEGA.

El irreverente y descarado cabaret, y el duelo interpretativo de 'Calcetines Opus 124', citas de fin de semana en el Teatro Concha Espina

El Festival de Invierno de Torrelavega arriesga de nuevo con El Espejo Negro
El XXI Festival de Invierno de Torrelavega continúa este fin de semana su programación, con dos ofertas distintas: el grupo de marionetas para adultos El Espejo Negro y un dúo interpretativo con la obra 'Calcetines opus 124', ésta, dentro de la programación general.
Con el aforo prácticamente vendido (ayer quedaban 50 entradas de las 748 localidades del teatro) se presentará en esta ocasión, en Torrelavega, la composición -no se puede definir como obra al uso- titulada 'Es-puto Cabaret', con la que el año pasado consiguieron el galardón de la vigésimo quinta edición de la Mostra Internacional de Titelles a la Vall d´Albaida, y el premio al mejor espectáculo para adultos, 2009. 'El Espejo negro' ya era habitual en la programación del desaparecido 'Cabaret Oassis' de Torrelavega.
Estrenada en marzo del año pasado lleva al escenario títeres de tamaño natural con personajes tan 'petardos', como ellos mismos los definen, como Carmela Amargura, Justa Desgracia, o los mismísimos Reyes de España, retransmitiendo un particular e irreverente discurso navideño.
Mariana Travelo, una provocativa, exuberante, fondona y vieja estrella del travestismo, conducirá a los espectadores por la actualidad, vista desde su particular visión, burlona y corrosiva.
El espectáculo, de hora y media de duración, está reservado sólo para adultos, y tiene un precio que hace aún más atractivo este festival de Torrelavega: 6, 4 y 3 euros la entrada, según la zona elegida. Nuevamente el Festival arriesga con el teatro de marionetas.
Duelo de veteranos
Con todas las localidades vendidas, para mañana sábado, y con más de la mitad del aforo del teatro Concha Espina a la venta, para el domingo, día 7 de febrero, el Festival de Invierno propone un duelo interpretativo entre dos veteranos actores: Joaquín Kremel y José Sancho, en esta ocasión, dirigidos por José Carlos Plaza.
La obra elegida, 'Calcetines Opus 124', es un remedo de la 'Extraña pareja', ajustada por el escritor francés Daniel Colas que, en clave de comedia, trata sobre la amistad y la tolerancia de dos personas muy diferentes pero que se necesitan.
Fue su director el primero en compararla con 'La extraña pareja' (que también llevó Kremel al teatro), con dos protagonistas muy diferentes en continua pelea. Kremel y Sancho son los dos únicos actores protagonistas de la obra y ya la han llevado por los principales teatros del país.
Representan a dos payasos, dos actores, tratando de llegar a un acuerdo para iniciar un proyecto teatral cuando ya se les acerca el momento de la jubilación pero a los que todavía les motiva su trabajo: no abandonar la escena. Comedia con tintes de amargura.
La obra dura una hora y media, está incluida en el abono, y las entradas cuestas 16, 13 y 11 euros. Para el domingo quedan 450 entradas.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...