www.elperiodico.cat
24 de febrer de 2010
• «És una partitura musical. Mai havia assajat tant», diu del diàleg entre els dos pensadors
• El director hi estrena ‘El encuentro de Descartes con Pascal joven’, interpretada amb Albert Triola
Albert Triola i Josep Maria Flotats, ahir al Lliure, on van presentar l’obra de Jean-Claude BrisviIle.
Foto: JOAN PUIG
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Només de prop se li noten els 71 anys que camuflen la primesa que li fa augmentar l’espigada figura. Josep Maria Flotats s’estrena avui al Lliure de Montjuïc 32 anys després d’haver actuat per primera i única vegada a l’antiga seu de Gràcia. Si llavors hi va interpretar Eduard II d’Anglaterra, dirigit per Lluís Pasqual, des d’avui fins al 21 de març presentarà a la sala Fabià Puigserver El encuentro de Descartes con Pascal joven. L’actor i director no va dubtar ahir a qualificar l’obra de la «més difícil» de la seva carrera, quan en aparença és la «més senzilla i austera». Flotats és Descartes, i en el repte l’acompanya Albert Triola en el paper de Pascal.
En la seva senzillesa escènica consisteix probablement la seva dificultat. Dos actors vestits d’època, al voltant d’una taula, que a penes es mouen. Hi encarnen dos pensadors que dialoguen. El text de l’autor francès Jean-Claude Brisville (1922), a qui Flotats truca cada dia de funció per explicar-li com ha anat, fabula sobre la trobada real entre els dos filòsofs, el 24 de setembre de 1647 en un convent parisenc.
DEBAT RESPECTUÓS
D’aquella llarga cita entre Descartes, de 51 anys, i Pascal, de 24, no n’hi ha documentació històrica. Brisville l’ha reconstruït a partir de la seva obra literària i de la correspondència abundant dels dos filòsofs, encara que mai entre ells, sinó amb terceres persones. La trobada fomenta un debat entre dos personatges il•lustrats i incòmodes per al poder del seu temps, però amb «un concepte diferent de la vida», va subratllar Flotats. «No s’entenen, però s’escolten», va afegir l’actor, que va contraposar aquell diàleg respectuós amb els que es viuen avui a la televisió. «Són monòlegs simultanis que no resolen res».
Flotats, amic personal de Brisville, va tenir coneixement d’El encuentro de Descartes con Pascal joven abans de la seva estrena a París el 1985. «En aquella època estava al final de la meva etapa al Poliorama i no tenia prou ofici per fer de Descartes», va comentar. «La vaig guardar a la tauleta de nit, com també vaig fer amb La cena, del mateix Brisville». Aquesta obra va ser la primera que va portar a escena abans d’embarcar-se en el seu ambiciós projecte de Stalin.
El procés de creació d’El encuentro de Descartes con Pascal joven va ser el més llarg de la seva vida. Una vegada va elegir Albert Triola de company, van dedicar dos mesos en cos i ànima als assajos, cosa habitual per estrenar. Però no. «El text havia de reposar. Vam fer algunes funcions per a amics i li faltava el virtuosisme, o sigui la interpretació exacta d’una partitura», va explicar Flotats.
LIED SCHUBERTIÀ
Aquesta interpretació va demanar quatre mesos d’assajos més abans de l’estrena, el 22 de gener del 2009 al Teatro Español de Madrid. «Mai he assajat tant a la vida. És una partitura musical. No ens hem cansat en la recerca dels ritmes, del to, del tempo, de l’adaggio... És com un lied schubertià». Flotats va apuntar que aquesta partitura neix a partir d’uns diàlegs brillants, «d’un llenguatge elegant que flueix, però no és encartonat». En aquest sentit, va recordar una citació de l’autor francès: «Per escriure com parla la gent al metro, no val la pena anar al teatre».
Triola, per la seva banda, va mostrar la seva emoció per un «viatge impressionant» que ja supera les 200 funcions i que acabarà després de Setmana Santa a Puerto de Santa María. «Ha sigut una lliçó d’ofici i de vida. Al costat dels grans mestres has de callar i aprendre».
