www.totmataro.cat
23 de març de 2010
Sala Cabañes estrena ‘Criatures’, una evocació polida de l’èxit de T de Teatre
Comas Soler
Si normalment el programa de mà d’una obra de teatre no té altra comesa que la de facilitar a l’espectador les dades bàsiques de la funció que es disposa a veure, el que ha editat la Sala Cabañes per a l’estrena de ‘Criatures’ té gairebé el to d’una proclama. I és que l’Àngels Cabezudo, l’Eva Canals, la Montse Cusachs i la Lídia Rovira hi manifesten sense embuts el que pensen: elles mateixes són el què i el perquè del muntatge. Totes quatre s’han donat el gust d’interpretar-lo i dirigir-lo. I, vés per on, aquest redoblat protagonisme acaba essent l’al•licient principal de la representació.
Un títol ben acollit
Fa dotze anys, ‘Criatures’ va ser la tercera producció de l’exitosa companyia professional T de Teatre, que aleshores formaven la Mamen Duch, la Míriam Iscla, la Marta Pérez, la Carme Pla i l’Àgata Roca. Aquesta mirada de mofa envers el món dels infants, estructurada com un collage de quinze seqüències d’autors diferents i amb direcció de David Plana, venia a ser el tancament d’una mena de trilogia irònica que les de T de Teatre havien iniciat l’any 1991 parlant de dones a ‘Petits contes misògins’ i que el 1994 havien continuat tractant del sexe oposat a ‘Homes!’. La bona acollida de ‘Criatures’ per part del públic i de la crítica els va permetre mantenir-la dos anys en cartell i els va donar també l’empenta oportuna per fer el salt cap a la televisió.
Simplicitat i frescor
La versió estrenada dissabte passat a la Sala Cabañes per Cabezudo, Canals, Cusachs i Rovira té també el seu precedent propi, perquè ara fa deu anys ja hi havien presentat ‘Homes!’. Per tant, la primera cosa que se’ls ha d’agrair és que no hagin caigut en la solució fàcil de la reposició, que és la fórmula que impera desmesuradament en el teatre del Centre Catòlic. Però no acaben aquí els seus mèrits. Totes quatre són actrius experimentades dintre l’ample planter de can Cabañes i ho palesen amb una proposta que porta la seva marca personal i que evita incórrer en la pura imitació de les T de Teatre. Ben acomboiades per la solvència artística i tècnica dels equips de la Sala, aconsegueixen un muntatge vistós tant en l’escenografia i el vestuari com en la il•luminació i l’ambientació musical. Un producte polit que té el seu fort en una volguda simplicitat formal que denota qualitat i bon fer. Es podria objectar que en el vessant interpretatiu hi ha moments descompensats. Pot ser. Però no és cosa que desmereixi a cap de les quatre. Ben mirat, els grinyols de la funció són defectes d’origen: un guió desigual i fragmentari, argumentalment massa lleuger i que no suporta gaire bé el pas dels anys. Per contra, la justa combinació que les protagonistes mataronines procuren entre les escenes en què dominen la recreació, l’embat i el joc col•lectiu amb d’altres instants on sobresurt l’accent ingènit que cadascuna hi aporta, és el que dóna més gràcia i frescor a aquestes ‘Criatures’. El públic, amb complicitat, així ho valora i elles, cofoies, es permeten un bany d’autoestima.
LA FITXA
Criatures de T de Teatre.
Direcció col•lectiva d’A. Cabezudo ,E. Canals, M. Cusachs i L. Rovira.
Sala Cabañes, 20/03/2010
