El Teatre Lliure tria Lluís Pasqual

www.avui.cat
9 abril 2010

El Patronat de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona aposta pel director català per substituir Àlex Rigola a partir de la temporada 2011/2012
Andreu Gomila
Teatre Lliure

Ho sabia gairebé tothom i era profecia: Lluís Pasqual, el "fill pròdig", torna a casa. El Patronat de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona ha decidit aquest migdia per una aclaparadora majoria (37 vots a favor i 5 abstencions) escollir Pasqual per ocupar, a partir de l'estiu del 2011, la cadira de director en lloc d'Àlex Rigola, que fa set anys que hi és i que va anunciar l'any passat que no optaria a un tercer mandat.

El creador, nascut a Reus el 1951, va fundar el Teatre Lliure el 1976 juntament amb Lluís Homar, Fabià Puigserver, Carlota Soldevila, Pere Planella, Quim Lecina i Anna Lizaran, entre d'altres, i el va codirigir del 1998 al 2000 amb Guillem-Jordi Graells. També ha dirigit el Centro Dramático Nacional (Madrid), l'Odéon-Théâtre de l'Europe (París) i la Biennal de Teatre de Venècia.

Fa deu anys, Pasqual va marxar de Barcelona molt molest amb l'Ajuntament de Barcelona després que el regidor de Cultura d'aleshores, Ferran Mascarell, li torpedinés des de dintre el projecte de la Ciutat del Teatre, que li havia encarregat l'alcalde Pasqual Maragall. Ara, una dècada més tard, torna amb el Lliure sanejat, l'anhelat en la seva època Palau de l'Agricultura a ple de rendiment i amb el Lliure de Gràcia que obrirà de nou les portes al setembre.

La votació del patronat del Lliure no tenia cap secret. Fa uns mesos que les institucions, sobretot l'Ajuntament, s'havien mobilitzat per aconseguir el retorn de Pasqual. Diferents patrons també havien mogut fitxa al respecte. I, davant l'absència de cap nom de pes dins l'escena catalana que pogués fer-li ombra, només calia que Pasqual estigués disposat a tornar a l'espai que el va veure néixer.

Diferents fonts consultades per aquest diari asseguren que li havien posat tan bé, que no podia dir que no. Tot i que el Piccolo Teatro de Milà també s'hagués interessat en ell per rellevar l'històric Luca Ronconi al capdavant de l'escenari més important d'Itàlia. Ara mateix, de fet, Pasqual hi és preparant Doña Rosita nubile, de Federico Garcia Lorca, que estrena el 14 de maig. Al juny estrena a París l'òpera La donna del lago, de Gioacchino Rossini.

Pasqual té ara un any per pensar quin projecte portarà a terme al Lliure. Si mantindrà la línia avantguardista, d'arrel germànica, que ha consolidat Rigola, tot atorgant de nou al teatre un lloc capdavanter dins l'escena nacional i europea. O bé n'obrirà una de nova. Si conservarà l'equip creatiu que ha acompanyat Rigola (Carlota Subirós, Julio Manrique, Carles Santos, Cesc Gelabert, Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé) o bé portarà gent nova i en recuperarà d'altres.

Davant l'aclaparadora majoria assolida per Pasqual, la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona ha decidit no fer públics els rivals del reusenc.