www.elperiodico.cat
21 abril 2010
• L’escriptor firma l’adaptació de la novel•la de l’hongarès Sándor Márai, que arriba avui al Borràs
• Rosa Novell protagonitza un triangle amorós en un context burgès de mitjans del segle XX
Rosa Novell i Cristina Plazas, d’esquena, a ‘La dona justa’.
Foto: cris izquierdo
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Una gran novel•la com La dona justa, de l’autor hongarès Sándor Márai, necessitava una mà experta per a la seva translació a l’escenari. Editada fa cinc anys a Espanya, aquesta història d’amor, desamor, amistat i traïció ja havia tingut una versió coreogràfica de la companyia Senza Tempo. Però la teatral ha arribat ara amb una rúbrica tan prestigiosa com la d’Eduardo Mendoza. El novel•lista firma una adaptació que ha mantingut l’estructura de la novel•la, a partir de les tres veus d’un triangle amorós de mitjans del segle XX (un matrimoni burgès de Budapest i l’amant del marit). «És una versió cinematogràfica amb flashbacks», va explicar ahir la protagonista, Rosa Novell. La dona justa arriba avui al Teatre Borràs amb la intenció de quedar-s’hi uns dos mesos.
La intèrpret es va convertir en el gran motor d’un muntatge que coprodueixen el Centre d’Arts Escèniques Reus (CAER) i el Tanttaka Teatroa. El fundador d’aquesta companyia basca, Fernando Bernués, en firma la direcció, després de renunciar fa un temps a adaptar una novel•la de més de 400 pàgines. «La Rosa n’és la culpable després que s’enamorés de la història», va dir ahir Bernués en una presentació a la qual no va poder assistir Mendoza. Novell va anar encara més enllà. «Si pogués faria totes les novel•les de Sándor Márai», va manifestar. Aquesta passió per l’escriptor hongarès, va explicar, es genera a partir d’un llenguatge «tan real com poètic» amb el qual parla d’emocions i de «les coses bàsiques de la vida»: l’amor, l’amistat o els fills.
CONTEXT HISTÒRIC / Novell encarna Marika, enganyada pel seu marit, Péter (Àlex Casanovas), amb la criada de la casa, Judit (Cristina Plazas). Un quart personatge, un escriptor a qui interpreta Victor Pi i que ve a ser un àlter ego de Márai, dóna una dimensió a la història que transcendeix el terreny emocional. Posa el contrapunt sociohistòric d’uns temps convulsos, abans i després de la segona guerra mundial, en què es va ensorrar el món burgès al centre d’Europa, d’on era originari Márai.
A més d’aquests quatre intèrprets, el violí d’Oriol Algueró hi aporta música en directe, amb unes imatges projectades en una pantalla, per trencar i acompanyar al mateix temps l’estructura de les tres veus, els tres monòlegs, d’aquesta història d’amor-desamor. Bernués va destacar que l’adaptació de Mendoza crea acció dintre de la narració. «Les coses passen i no només s’expliquen. Eduardo ha aconseguit destil•lar l’essència, el perfum, de la novel•la», va subratllar.
REIVINDICACIÓ DE LA SOLEDAT / Aquest perfum impregna qüestions tan transcendentals com l’amistat i la soledat que obsessionaven l’autor hongarès. «Per ell, l’amistat és més complexa fins i tot que l’amor. I també fa una reivindicació de la soledat», va afegir el director.
La soledat és, va ratificar Novell, un dels grans temes de l’obra de Márai, perquè presenta uns personatges que busquen la felicitat a través d’un altre. «Aquest és el seu error. Primer t’has de conèixer i estimar tu mateix, i després acostar-te als altres de la manera que triïs», va dir l’actriu, que també va destacar la condició de l’autor de cronista de la burgesia. «Márai parla i defensa uns valors d’aquesta classe social en un món que s’ensorra». Igual que el de Marika, Péter i Judit, atrapats al profund abisme de l’amor.
