www.lamalla.cat
14 de juny de 2010
L'Artèria Paral•lel es posa en marxa amb tres anys de retard i amb protestes
EFE / LAMALLA.CAT
El nou espai escènic Artèria Paral•lel, de propietat municipal i gestionat per la SGAE, obre aquesta nit les seves portes amb tres anys de retard i amb diverses associacions de Barcelona contràries al projecte, a l'entendre que no s'ha recuperat "com a equipament cultural de proximitat". Durant una llarga i tensa roda de premsa, un grup d'activistes de l'entitat Exgae, contrària als "abusos" de les societats de gestió de la indústria cultural, ha qüestionat avui al president de la SGAE, Eduardo Bautista, al director d'Artèria Paral•lel, Ramon Muntaner, i el projecte, perquè creuen que "hipoteca" els fons de la societat i es finança amb "el cànon digital, cosa que és competència deslleial cap a altres empresaris".
EFE/Xavier Bertral
El nou teatre de la Societat General d'Autors té quasi 8.000 metres capacitat i té un aforament de més de 1.100 butaques.
La Sgae recupera l’antic Studio 54 per fer un centre d’arts escèniques
Eduardo Bautista ha defensat en tot moment l'actuació de l'entitat que presideix i ha subratllat que Artèria Paral•lel és un projecte estratègic que vol convertir-se en un "centre de coneixement" i una "incubadora de talent" de la capital catalana, en el qual s'han invertit 11,7 milions d'euros. Segons la seva opinió, també haurà de crear nou públic. "Avui estem enormement feliços -ha prosseguit- per l'oportunitat de veure realitzat un somni".
L'espai, que aquesta nit acull un acte de la Fundació Esclerosi Múltiple, té previst aixecar el teló dijous que ve per a un espectacle de flamenc de la 'bailaora' Cristina Hoyos, encara que la seva inauguració oficial serà el dia 20 de setembre amb l'obra "Nit de Sant Joan", de Dagoll Dagom, que també suposarà el tret de sortida de la temporada 2010-2011. La idea del nou equipament multiusos, que en altres èpoques havia estat el Teatro Español o la discoteca Studio 54, és programar diferents propostes, tant concerts multitudinaris, com dansa, circ i fins i tot espectacles de petit format.
Espai multiusos de propietat municipal gestionat per l'SGAE
El delegat de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Martí, ha mantingut que es tracta d'una infraestructura que pot convertir-se en un dels "pols més significatius i preparats per a la creació contemporània" i ha emplaçat la SGAE i l'equip de direcció del teatre a què "pensin a nivell global, però, especialment, en el compromís que contrauen amb Barcelona".
També s'ha vist obligat, davant les peticions de membres d'Exgae, a recordar que l'Ajuntament va convocar un concurs públic per a la gestió de l'espai l'any 2006, que va guanyar SGAE per als pròxims deu anys, amb possibilitat de prorrogar-lo cinc anys més, i amb l'acord que paguessin cada any un cànon de 185.000 euros.
Roda de premsa tensionada
A causa del polèmic caire que anava prenent la roda de premsa, una de les artífexs de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella, ha acabat intervenint per asseverar que en un dia com avui el que hauria de destacar-se és la inauguració d'un nou teatre, "en el qual s'ha treballat de forma molt seriosa" i ha demanat que es valori la seva programació una vegada es posi en marxa.
El nou espai escènic compta amb tres plantes, de més de 3.400 metres quadrats de superfície, amb una sala principal que disposa d'un ampli escenari, dissenyat amb les tècniques d'enginyeria més avançades i amb una capacitat flexible d'espectadors que va de les 350 a les 1.500 persones. També compta amb un restaurant amb capacitat per a unes vuitanta persones, tres menjadors privats i sales de reunions i uns serveis de cuina en la segona planta.
D'una altra banda, a la pregunta sobre com està en l'actualitat el projecte Artèria, una xarxa de recintes dedicats a la difusió i promoció cultural que promou la Fundació Autor en diferents punts d'Espanya i Amèrica, Eduardo Bautista ha respost que no està "paralitzat", encara que ha reconegut que els espais de Bogotà i Nova York "estan en suspens" a la recerca de socis.
La resta dels projectes, tant de Madrid com de Sevilla, Mèxic o Buenos Aires "van avançant" i només hi ha dificultats per la seva "complexitat" en el cas de València.
