www.elperiodico.cat
23 de juny de 2010
'Eurydice', de Sarah Ruhl, explora els vincles familiars en una revisió del mite que afegeix el personatge del pare
La companyia anglesa ATC presenta l'obra al Lliure
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
El mite d'Eurídice i Orfeu explica que el seu amor es va veure frustrat quan una picada de serp va causar la mort de la nimfa de Tràcia. El seu marit, consternat, va baixar fins a l'hades, la regió dels morts, en una desesperada recerca per recuperar-la. Amb l'ajuda de la música de la seva lira va complir el seu objectiu amb una estricta consigna: no havia de veure la cara de la seva estimada fins a sortir de l'hades en el seu retorn a la terra. Però ho va fer abans de travessar l'última porta i la va tornar a perdre. Ja definitivament.
Parella enamorada 8 Eurídice (Ony Uhiara) i Orfeu (Osi Okerafor), en una escena del muntatge. ROBERT WORKMAN Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 65 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 23 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El Grec recupera aquest mite clàssic a través d'una revisió contemporània, la de la dramaturga nord-americana Sarah Ruhl (1974), que incideix en la protagonista femenina. Firma la posada en escena Bijan Sheibani (Liverpool, 1979), al capdavant de la companyia anglesa ATC, revelació del Grec 2008 amb The Brothers Size. L'èxit d'aquesta proposta avala Eurydice, que es presentarà des de dijous fins diumenge al Teatre Lliure.
Aspecte autobiogràfic
La peça de Ruhl té un aspecte autobiogràfic. La parella del mite és ara un triangle amb un nou personatge, el pare d'Eurídice, en el que vol ser una exploració dels vincles familiars. «Va escriure l'obra per superar la mort del seu pare, quan ella era jove», va explicar ahir Sheibani.
A l'obra, Eurídice està a punt de casar-se amb Orfeu quan passa el dol pel seu pare. El dia del casament coneix un home que assegura tenir una carta del seu progenitor. Després de llegir-la, Eurídice cau per una interminable escala i va a parar a l'hades, el lloc on es troba el seu pare, i d'on Orfeu l'haurà de rescatar. La protagonista s'enfronta llavors al dilema de tornar o quedar-se amb el seu pare.
La caiguda per l'escala potser acosta la peça a Alícia al País de les Meravelles, que accentua el seu component oníric. «L'obra, que sembla una poesia dramàtica, té molt a veure amb el món dels somnis. El públic britànic tenia la sensació d'haver despertat d'un somni després de veure-la», va apuntar el director. En la caiguda cap a l'inframón, Eurídice es troba, com li passa a Alícia, amb una galeria de personatges «estranys i fantàstics», recorda l'actriu Ony Uhiara, que encarna la protagonista.
La pèrdua, el record de l'amor, la memòria o com viure el dol són temes que aborda aquesta Eurydice contemporània que busca la complicitat directa de l'espectador. Per aconseguir-ho està disposada al voltant d'un espai escènic simple que vol resoldre sense parafernàlies tècniques «qüestions tan complexes»
–diu Sheibani– com el descens per una escala interminable cap a l'inframón. Un lloc on no falta la música, de corda. És la que Orfeu usarà per ¿recuperar? la seva estimada.
