El festival de Karlovy Vary premia un film protagonitzat per un mataroní

www.capgros.com
12 de juliol de 2010

El jove Marcos Franz, vinculat a la Sala Cabañes, ha debutat com a actor de cinema a ‘La mosquitera’, d’Agustí Vila

per J. V.
fotos Eddie Saeta

El jove mataroní Marcos Francisco protagonitza La mosquitera, la pel•lícula d’Agustí Vila que acaba de ser guardonada al prestigiós festival de cinema de Karlovy Vary, a la República Checa. Franz, vinculat a la Sala Cabañes, on ha aparegut a diversos muntatges com ara els de Blancaneus o els Pastorets, debuta com a actor de cinema en aquest llargmetratge en el qual comparteix repartiment amb Geraldine Chaplin, Emma Suárez i Eduard Fernàndez. La mosquitera és un drama urbà que gira al voltant d’una família burgesa. L’actor mataroní, que apareix als crèdits com a Marcos Franz, dóna vida a un adolescent que viu enmig del foc creuat dels seus pares, interpretats per Suárez i Fernàndez. La pel•lícula, la tercera del director Agustí Vila i produïda pel reconegut productor Luís Miñarro, es va rodar el passat mes de novembre a Barcelona i ara ha resultat la principal guanyadora del certamen txec, on ha obtingut el Globus de Cristall, dotat amb 30.000 dòlars. La pel•lícula encara no té distribuició prevista.

Andròmaca i uns Cims

http://avui.elpunt.cat
20 de juliol de 2010

MONTPELLER
JORDI MALUQUER

Maria Riccarda Wesseling, en primer terme, a l'òpera ‘Andromaque', del Festival de Montpeller.
Foto: MARC GINOT.

Un gran tercer acte va justificar la reposició del drama musical ‘Andròmaca'
El Festival de Radio France et Montpellier Languedoc-Roussillon és una immersió musical de dinou dies.
Vam triar les manifestacions musicals dels primers dies per prendre el pols de la proposta d'enguany. Una Andromaque d'André Grétry (1741-1813) representava la reposició de l'únic drama musical d'aquest compositor, que s'havia distingit més aviat per les seves òperes còmiques lleugeres. A l'Opéra Comédie, els 12 i 13 de juliol, ha estat l'única òpera escenificada enguany i n'han confiat la direcció escènica al prestigiat director de teatre Georges Levaudant, l'escenografia i vestuari al conegut Jean-Pierre Vergier i la direcció musical a Hervé Niquet amb el seu conjunt Le Concert Spirituel. Disposaven a més de la notable aportació d'un reduït i excel•lent cor de la SWR Vokalensemble Stuttgart.
El caràcter variable dels personatges, que volen i dolen i dubten entre fidelitat, conveniència i desig, fa que la interpretació teatral sigui difícil, i només la soprano que interpretava Andròmaca, Judith van Wanroij, va estar a l'altura, en una actuació emotiva i convincent. La bella veu i l'apassionament final del baríton Tassis Chrystoyannis en el paper d'Orestes, més d'una sola peça, també va ser destacable. Més freda i indecisa la vocalment segura Maria Riccarda Wesseling en el rol d'Hermione i insubstancial el Pirros de Sébastien Guèze. El discurs tràgic era incompatible amb l'acció escènica simplificada i de vegades còmica malgrat que les taules multifuncionals que caracteritzen les escenografies de Vergier i un decorat com un embut de plom ple de finestres, mantenien el to greu. Un gran tercer acte va justificar la reposició d'una obra d'èxit que es va estroncar per l'incendi de l'Òpera de París el 1781 i que, fins ara, no s'havia tornat a representar.
La segona proposta arriscada era donar en versió de concert a l'Opéra Berlioz les tres hores de música que dura Wuthering Heights (Cims borrascosos), un títol de 1951 del compositor americà Bernard Herrmann (1911-1975) inspirat en la cèlebre novel•la d'Emily Brontë, amb llibret de Lucille Fletcher, que relata parcialment l'obra fins a la mort de Catherine. Herrmann elabora una música efectiva, sense pretensió innovadora però que produeix un encís especial. Potser hi va tenir molt a veure la direcció decidida d'Alain Altinoglu de l'Orquestra de Montpeller i la superba interpretació que en van fer el baríton Boaz Daniel, que veurem en el Parsifal liceístic la temporada vinent; la soprano Laura Aikin, protagonista de l'Arbre de Diana al Liceu de la temporada passada; el baríton Vincent Le Texier i la revelació d'una magnífica i jove mezzo, Marianne Crebassa. La vella criada Nelly, ben interpretada per Hanna Schaer, és el nexe de l'obra que circula entre les mansions veïnes de Wuthering Heights i Trushcross Grange, ja que en el pròleg explica la tragèdia a un nou propietari, MrLockwood, també un excel•lent Nicolas Cavallier.
Quartet Casals
Abans de l'òpera de Herrmann vam poder sentir una actuació del Quartet Casals, amb obres d'Arriaga i Smetana, molt aplaudida per un públic que abarrotava la sala Pasteur. El tercer dia vam assistir a un concert de l'Orquestra National de France, també a una pleníssima Opera Berlioz, que dirigia Juanjo Mena i que va incloure un concert per a dos pianos i orquestra de Joan Albert Amargós, Paisajes sonoros de España, de trenta minuts, que interpretat per Katia i Marielle Labèque i els percussionistes Isaac Vigueras i José David Domínguez, va tenir un èxit esclatant. La sessió la completaven l'obertura d'una òpera, Ramuntcho, de Gabriel Pierné (1863-1937), sobre temes populars bascos, i una suite de El amor brujo de Falla en la qual no va comparèixer l'inicialment prevista Mayte Martín com a cantaora i que es va desnaturalitzar en interpretar-la amb un conjunt molt ampli –Falla la va compondre per a una orquestra petita– i sense cantant. La darrera obra va ser la suite núm. 2, de tres moviments, sobre El sombrero de tres picos, també de Falla, que si bé va poder lluir la subtilesa de l'orquestra en l'inicial Los vecinos, va caure en el deixatament i en un joc de volums exacerbats tant en la Danza del molinero com en la jota final. Sorprenentment, els músics d'una orquestra primmirada van esclatar en aplaudiments cap al director que just abans els havia reverenciat.

El Festival de Pallassos de Cornellà estrena direcció

www.lamalla.cat
20 de juliol de 2010

Àlex Navarro i Jordi Juanet "Boni" capitanegen un certamen que potencia el paper de les dones
MARI CARME GALLEGO
Cornellà

Àlex Navarro i Jordi Juanet "Boni" són els nous directors del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, que se celebra del 19 al 28 de novembre i que enguany arriba a la seva 14 edició. Els dos artistes substitueixen a Genís Matabosch i han anunciat que seguiran la línia que aquest clown havia donat al festival.

Festival Internacional de Pallassos
"També proposarem coses noves, amb una programació que respondrà a les expectatives tant de les institucions com del públic assistent", ha explicat els nous directors que han dit que els espectacles del certamen, que encara no s’han fet públics, es faran als diferents espectacles instal•lats a diferents indrets de la ciutat. L’escenari principal continuarà sent la carpa de la plaça de Catalunya.

Àlex Navarro i Jordi Juanet tenen una àmplia trajectòria professional com a pallassos i directors d’espectacles. Els nous directors asseguren que s’ha treballat en el disseny d’aquesta edició "amb molta il•lusió i amb ganes de donar un nou impuls a aquest reconegut i prestigiós festival, que va néixer no només amb la intenció d'omplir de riures Cornellà amb el bo i millor del panorama clownesc, sinó també per no oblidar al nostre pallasso més universal, Charlie Rivel".

D’entre les novetats d’aquest any destaca l’aposta del certamen per potenciar la presència de les dones pallasses a la seva programació.

Xuriguera / Faixedas al teatre Monumental per Santes

Dijous 29 de juliol

a les 10 de la nit

Teatre Monumental (La Riera, 169)

No som res. Viatge a un enterro en un sol acte

Dos cosins van a l’enterrament del seu avi. El cotxe els falla i han d’acabar el viatge a peu fins el cementiri. Aquest és el punt de partida d’una obra carregada d’humor i amb una mirada irònica i esperançada sobre aquest viatge, que tots, tard o d’hora, acabarem fent.
A càrrec de Xuriguera i Faixedas, dos dels antics membres de Teatre de Guerrilla, en un comèdia espaterrant.

Celebra 25 años el Festival de Teatro de Títeres Rosete Aranda

www.elfinanciero.com.mx
19 de juliol de 2010

Siete grupos provenientes de Alemania, Argentina, Colombia, Cuba, España, Turquía y Venezuela, integran parte del elenco
El evento se realizará del 31 de julio al 8 de agosto próximos, en la totalidad del estado de Tlaxcala

El Financiero en línea

Tlaxcala, 19 de julio.- Siete grupos provenientes de Alemania, Argentina, Colombia, Cuba, España, Turquía y Venezuela, integran parte del elenco del 25 Festival Internacional de Títeres (FIT) Rosete Aranda, a desarrollarse del 31 de julio al 8 de agosto, tanto en la capital de Tlaxcala como en sus 12 municipios.

A ellos se sumarán nueve compañías mexicanas, representativas de Guanajuato, Distrito Federal, Jalisco y Puebla, así como otras cuatro de carácter estatal, las que en conjunto ofrecerán un total de 62 funciones que recorrerán los 12 municipios de la entidad, señaló en entrevista con el Conaculta, Miguel Angel Castro Franco, coordinador general del FIT.

Destacó que previo al arranque de las actividades escénicas, como parte de los festejos por los 25 años del FIT, del 26 al 29 de julio se llevará a cabo en el Teatro Xicoténcatl el coloquio “Los títeres a través de la historia”.

En él tomarán parte miembros de las compañías visitantes, investigadores, académicos y quienes han fungido como directores del Museo Nacional del Títere (Munati), de Huamantla, cuna de la familia Rosete Aranda, fundadores de una de las más importantes compañías titiriteras en la historia del país.

Castro Franco mencionó que entre los temas que se abordarán en las mesas de trabajo figuran “A 25 años del Festival de Internacional de Títeres”, “La historia de los títeres y las nuevas generaciones”; además del taller “Método de actuación en el taller de títeres”, impartido por Pedro Valdés Piña (Cuba); las exposiciones “Titeregrafías”, con trabajos de grabadores locales, “Títeres del mundo (acervo del Munati)” y “Retrospectiva FIT”, con los carteles de las 25 ediciones.

Agregó que también habrá presentaciones de libros y revistas como Los Títeres Rosete Aranda una Tradición Centenaria, de Lucina Toulete Abasolo; el número anual 2010 de la Revista Mexicana del Arte de los Títeres Teokikixtli; el Catálogo Digital de Títeres Rosete Aranda, de la investigadora Francisca Miranda, entre otras.

A decir del entrevistado, el resultado de las discusiones les permitirá enriquecer su experiencia y conocimiento, pero sobre todo será un parteaguas para definir el rumbo del festival en el corto plazo; establecer qué sería necesario ajustar, cambiar o bien en qué se puede innovar, a partir del intercambio de ideas y propuestas.

Por lo que toca a la programación artística, Castro Franco señaló que en un 95 por ciento está enfocada a un público de cuatro o cinco años en adelante; el dos o tres por ciento está dedicado a adolescentes y una sola presentación es específicamente para adultos, pues su audiencia es fundamentalmente infantil.

Refirió que estarán representadas las técnicas tradicionales como marionetas, guiñol, títeres de sombra y una técnica aún innovadora en Europa, la de manipulación de objetos.

“Hemos tratado de diversificar en la medida de los posible y este año retomamos el género de la mojiganga, con dos funciones a cargo de un grupo local que también hará un desfile el día de la inauguración”.

En cuanto a las expectativas que se tienen con los grupos internacionales, si bien el entrevistado opinó que todos tienen algo qué ofrecer, destacó el caso de los representantes de Turquía (en su primera visita), así como de España y Alemania que cada año sorprenden.

Miguel Angel Castro Franco apuntó que los espectáculos del XXV Festival Internacional de Teatro de Títeres Rosete Aranda se presentarán en los municipios de Chiautempan, Apizaco, Huamantla, Ixtenco, Santa Cruz Tlaxcala, Calpulalpan, Zacatelco, Papalotla, Hueyotlipan y Nanacamilpa; además de otros en los Centros de Rehabilitación Social de Apizaco y Tlaxcala, y en la Casa de los Niños de Todos.

Finalmente, refirió que el festival tendrá una extensión a los estados de Veracruz, Hidalgo y Morelos, con la presencia de seis de los siete grupos extranjeros, mismos que ofrecerán un total de 12 funciones en cada entidad. (Con información de Notimex/GCE)

Josep Maria Pou dirigirà el teatre La Latina

www.elperiodico.cat
22 de juliol de 2010

L'actor i director català compaginarà la feina amb el càrrec al capdavant del Goya després de l'aposta de Focus per la sala

Inesgotable i entusiasta treballador i autèntic animal de l'escena, l'actor i director Josep Maria Pou ha afegit un altre repte al seu currículum: la direcció artística del teatre La Latina de Madrid, que compaginarà amb el mateix càrrec que des del 2008 exerceix al capdavant del

Josep Maria Pou, ahir a La Latina.
EFE / ENRIQUE CIDONCHA

Teatre Goya. Així ho van anunciar ahir durant la presentació del nou projecte emprès pel grup Focus (propietari dels teatres de Barcelona Goya, Condal, La Villarroel i Romea), que s'ha aliat amb l'empresa Pentación Espectáculos per gestionar l'emblemàtica sala de la capital. Per a això, les dues productores (amb una participació del 50% cada una) han creat una societat mixta, Focuspenta Teatros, que invertirà set milions d'euros en el seu nou teatre.

«Volem crear un pont aeri teatral entre les dues ciutats», va sub-ratllar el director català, que va informar que La Latina alçarà el teló el 13 de setembre amb La vida por delante. L'espectacle protagonitzat per Concha Velasco, que ha tornat aquest estiu a la cartellera barcelonina, ha tingut «molt d'èxit de públic», va recordar Pou, i per aquest motiu ha estat escollit per a la nova etapa d'una sala que, va matisar el seu responsable artístic, no «serà un dipòsit de les estrenes del Goya».

L'objectiu que es marca Pou és garantir «la varietat i qualitat de les produccions», mantenir un equilibri entre els muntatges realitzats a Barcelona i Madrid i facilitar de manera «fluida i constant» l'intercanvi de creadors entre les dues ciutats. «Farem bon teatre. Amb els millors actors, directors, autors i creadors de tot tipus que siguem capaços de seduir per a la causa», anuncia l'aplaudit actor i director d'Els nois d'Història, el muntatge amb el qual va inaugurar el renovat Goya.

LA CASA DE LINA MORGAN
Ubicat al barri del mateix nom, La Latina ha estat un dels escenaris més importants per a la representació de comèdia i revista en la història del teatre a Espanya. Compta amb gairebé un segle d'activitat escènica, des que l'any 1919 va ser inaugurat com a cinematògraf. Durant gairebé l'última meitat de la seva història, ha estat vinculat a Lina Morgan, en les seves diverses facetes com a actriu, directora i empresària. El juny passat la còmica va cedir el relleu conscient que el seu teatre inicia una nova etapa. Amb accent català.

Broadway entre palmeras

www.laverdad.es
16 de juliol de 2010

El Festival d'Estiu estrena hoy a nivel nacional la 'Antología de Musicales' en la Rotonda del Parque Municipal
EVA SANTONJA
ELCHE.

La compañía de Teatro Musical de España protagoniza, como carta de presentación, los 16 clásicos que componen la 'Antología de Musicales', uno de los espectáculos que forman parte de la última edición del Festival d'Estiu. 'Cats', 'Chicago', 'Grease', 'Superstar', 'Los Miserables', 'El fantasma de la Ópera' o 'Mamma Mía' son algunos de los musicales de la función que se estrenará a nivel nacional esta misma noche, a las 22.30 horas, en la Rotonda del Parque Municipal.
El director de la compañía de teatro, Pedro Pomares, aseguró ayer que «más de treinta artistas en escena deleitarán al público, durante una hora y media, con la interpretación de un montaje musical muy complejo, que se presentará dividido en dos partes».
La antología enlazará en una misma historia cada una de las piezas, utilizando el clásico de 'El fantasma de la Ópera', que según el director «contiene la mayor parte de la teatralidad del espectáculo», como nexo conector a lo largo del discurso. Además, Pedro Pomares adelantó que «habrá una sorpresa que no vamos a desvelar con la intención de mantener la emoción hasta el final. Podemos anticipar que la función contará con la participación de una gran apuesta artística cómica».
Componentes
Atrezzo, caracterización, escenografía y música en directo, serán algunos de los componentes de este espectáculo que «trata de competir a nivel nacional con las grandes productoras del país, representando, entre las palmeras del Parque Municipal, los clásicos populares al más puro estilo Broadway», afirmó Pedro Pomares.
'Hoy no me puedo levantar', uno de los musicales con más éxito de todo el país, era otra de las apuestas del proyecto teatral aunque, según explicó el director, en este espectáculo no se incluirá ya que «se ha llevado a cabo un montaje muy complejo, que ha tenido que ser dividido en dos partes, por lo que se decidió que con el clásico ¡Mamma Mía!, atraeríamos al mismo tipo de público» afirmó.
La compañía de Teatro Musical de España, que aglutina algunos de los más populares profesionales del musical, la ópera y el teatro, se ha hecho un hueco con producciones propias como 'La Bella y la Bestia', 'My Fair Lady' o 'Mahagonny', además de los clásicos que componen esta antología.

LES EMPRESES D’ARTS ESCÈNIQUES PRESENTEN EL SEU CATÀLEG D’ESPECTACLES A FIRATÀRREGA

23 de juliol de 2010

Els espais d’empresa conformen una programació diferenciada i complementària a l’Oficial

Amb l’objectiu d’implicar el sector empresarial de les arts escèniques en el desenvolupament de FiraTàrrega, les distribuïdores disposen d’un espai propi a la Fira que els permet mostrar les propostes que formen part del seu catàleg d’espectacles. Es tracta d’un espai autogestionat que proposa una oferta teatral diferenciada i complementària a la Programació Oficial, que dissenya la direcció artística de la Fira. 23 Arts i Teatre de Ponent són les dues empreses que ocuparan els Espais d’Empresa on hi ha programades diverses companyies.

L’empresa de management 23 Arts gestionarà l’espai ubicat al pàrquing posterior de l’estació de ferrocarrils on l’agència presentarà muntatges que abracen tots els gèneres. Es tracta de Bressville Walkers, amb un espectacle musical que inaugurarà l’espai; Scurasplats amb Percupads; Cia. Tentempié amb El retrete…, El señor…, Après…; Gilles Remy amb Monsieur Lune!; Laitrum amb Capses; Jordi Regot amb Strings & Circus; Miky Laucha amb un espectacle homònim; La Pai amb En la lengua floja; Pa sucat amb Meravelles d’Orient; Carolina Carron amb El cumpleaños; Valeria Guglietti & Walter Garibotto amb Canciones asombrosas; Wollny amb un muntatge que porta el mateix nom; Envol Distratto amb El lago de los cisnes; Albadulake amb Tres en caja; Los Fandango amb Music Box; Subliminati Corp. amb Subliminati; Alba Sarraute, Miky Laucha i altres amb Cabaret ambulant; Loco Brusca amb tres espectacles, Cabareske, Mr. X i Baka Shtruck; Puck Cinema amb Puck Cinema Caravana; Mumusic Circus amb Merci Bien; Toti Toronell amb Naïf i Circ Pistolet amb Sobre Rodes.

L'espai 23 Arts en edicions anteriors de la Fira. Autor foto: Jesús Vilamajó

Per la seva part, l’empresa Teatre de Ponent gestionarà l’espai ubicat a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara (antiga escola d’Arts i Oficis) i portarà a Tàrrega les seves produccions. El teatre infantil i familiar hi té una presència destacada, amb una programació que també inclou altres disciplines, com el teatre d’humor i la comèdia, el teatre de text i el teatre d’objectes. Així, s’hi podrà veure el muntatge Leo León de Clownx Teatre; La casa del abuelo, de La Rous; L’impostor, de Die Probe; U, due, três de Jogijo; La Bogeria, una obra de Narcís Oller portada a l’escenari per Teatre de Ponent; Tal como soy de Cia. Perehosta; La faula, de Teatre de la Sargantana – Iguana Teatre i La vida de Siddharta, un muntatge d’ombres xineses de Théâtre Tangente.

El teatre de William Shakespeare, a l'aire lliure en un parc de Barcelona

www.europapress.cat
16 de juliol de 2010

BARCELONA
(EUROPA PRESS) -

Barcelona vol sumar-se a la moda anglosaxona de representar obres de William Shakespeare als parcs i un exemple d'això és 'La comèdia dels errors', que del 19 de juliol a l'1 d'agost es representarà, de manera gratuïta, al parc de l'estació del Nord.

Es tracta d'una obra de la companyia Parking Shakespeare d'acord amb la traducció de Salvador Oliva, i està dirigida per Miquel Àngel Ripeu, actor de teatre i de televisió que debuta com a director teatral. Les funcions, de 80 minuts, tindran lloc cada dia a les 19 hores.

'La comèdia dels errors' és un dels textos més desconeguts i menys representats de Shakespeare. Com a totes les seves comèdies posteriors, el dramaturg ja utilitza el recurs dramàtic de donar a l'espectador informació sobre fets i situacions decisives que els personatges desconeixen.

Mataró culmina la reforma del Monumental

http://avui.elpunt.cat
20 de juliol de 2010

S'ha instal•lat una pantalla informativa a la façana del teatre

MATARÓ
LLUÍS MARTÍNEZ

Una pantalla informativa. El teatre informarà de la programació a través d'aquest nou plafó de leds Foto: LL.M.

L'Ajuntament de Mataró ha acabat les obres de reforma del Teatre Monumental després de dos anys de treballs. Si durant la primera fase es va millorar l'accessibilitat i l'acústica de la sala i es va rehabilitar el vestíbul, les feines de la segona s'han centrat fonamentalment a optimitzar l'eficiència energètica de l'equipament, especialment pel que fa a l'enllumenat, i millorar la informació de les activitats que s'hi programen. Així, s'ha col•locat una pantalla de LED de baix consum a la façana del teatre per projectar imatges i dades dels espectacles que faran. També s'ha instal•lat un mostrador que permet la venda d'entrades des de l'interior del vestíbul.
Les obres, que s'han executat amb el finançament del fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local, han costat prop de 150.000 euros. Després de tant de temps en obres, un fet que ha condicionat molt la programació escènica de la ciutat, el president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, Sergi Penedès (ERC), destaca que ara toca “descansar” però també gaudir del nou espai recuperat. “Per fi el tenim del tot actualitzat i al dia”, va afegir el també regidor.

Arquillué aposta i guanya

www.elperiodico.cat
17 de juliol de 2010

L'actor commou amb el monòleg de Beckett 'Primer amor'

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Un home en calçotets s'està estès sobre una freda taula de marbre blanc. Un element suspès en l'aire l'il•lumina omplint l'escena de simbolismes. Tot apunta a la imminent dissecció d'un cadàver, però aviat sortirem de dubtes. Qui és allà acabarà despertant com d'un profund somni, situat a la frontera d'Eros i Tànatos, i acabarà repassant l'íntima relació entre l'amor i la mort que ressona com un eco a Primer amor de Beckett, presentat a La Villarroel, dins el Grec.

Pere Arquillué durant el monòleg tragicòmic 'Primer amor'.
DAVID RUANO

Pere Arquillué respon amb una commovedora i magistral actuació al desafiament d'aquest intens i descarnat relat sobre l'antiromàntica trobada d'un ésser torturat amb l'amor i el sexe a partir de la seva relació amb la prostituta Lulú. L'actor extreu tota l'essència d'un text edificat sobre un humor negre i escatològic que carrega amb ironia gamberra contra la religió, l'Estat que ens persegueix i la cultura, representada per un grup de ciutadans que restauren restes fecals ressecades pel pas del temps.

Aquesta i algunes altres contundents metàfores sacsegen l'espectador. I tant les expressions que aboca l'actor com la manera desinhibida de dir-les generen rialles entre el públic, però també el desassossec que s'entreveu darrere del que calla aquest inadaptat personatge que va ser expulsat del segur hàbitat de casa seva després de la mort del seu pare. El seu és un paisatge de por que connecta amb el panorama d'incomunicació social que pateixen avui molts éssers humans.

EL CEMENTIRI, EL PARC...
Les línies senzilles i atmosfèriques de l'espai, pensat pel furer Joan Ollé i Miquel Górriz, i l'excel•lent traducció de José San-chis Sinisterra contribueixen a crear un marc idoni per al desenvolupament de la història. Els elements sonors ajuden a recrear mentalment els espais del cementiri, el parc o la sòrdida casa de Lulú pels quals discorre l'acció.

Una de les virtuts del muntatge és que no s'excedeix ni un minut del que exigeix, i en aquest marge d'una hora i vint minuts Arquillué en té ben bé prou per omplir l'escenari amb els diferents colors emocionals tant del seu personatge com, partint de les xocants reflexions sobre la seva relació amb la dona, dels de la prostituta que el sedueix i el situa en la incomoditat d'haver d'acceptar o de rebutjar el sentiment amorós. El seu és un gran desplegament de recursos al servei de la dissecció que fa Beckett d'aquesta pertorbada ànima humana. No s'ho perdin.

El TNC avança les línies mestres de la nova temporada

www.teatrebcn.com
14 de juliol de 2010

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) continua apostant per la recuperació i difusió del patrimoni literari català. Així ho demostren les dues primeres obres que es podran veure la propera temporada al teatre de les Glories tal i com van avançar ahir el seu director artístic Sergi Belbel. La peça Misteri de dolor d’Adrià Gual, un dels dramaturgs més innovadors del canvi de segle XIX a XX, servirà per donar el tret de sortida el dia 1 d’octubre a la Sala Petita. Mercè Arànega, María Rodríguez i Ernest Villegas protagonitzen aquest drama passional de conseqüències imprevisibles.

En segon lloc, una altra de les gran veus associades al Modernisme, Joan Maragall, serà objecte d’una revisió escènica de la seva obra poètica a càrrec de Joan Ollé, director que continua apostant per la revisió dels gran poetes del nostre temps com ja ho va fer amb Vicent Andrés Estellés i després amb Salvador Espriu. El resultat es veurà a la sala gran entre el 14 i 31 d’octubre.

El gran mag del gest i la paraula Albert Vidal arribarà a la Sala Tallers transformat en els múltiples personatges que formen l’obra Història de Joan, nascut d’un ós. Un espectacle apte per a tots els públics com també ho seran alguns dels muntatges reservats per a la programació El Nacional petit: A l’arca a les vuit de l’Alemany Ulrich Hub i SGAG (Societat General d’Aigües Globals) dels veterans Vol-Ras són les propostes familiars de la primera meitat de temporada.

Per altra banda, Anna Lizaran, Abel Folk, Rosa Renom o Emma Vilarasau són alguns membres del destacat repartiment de l’obra Agost de Tracy Letts que dirigirà el mateix Belbel a la Sala Gran entre el 25 de novembre i el 23 de gener. Circ, teatre i papiroflèxia es donaran la mà a l’espectacle Plecs de Manolo Alcántara que passarà el Nadal a la Sala Petita.

Finalment, i continuant amb l’aposta per la difusió d’algunes de les obres i autors clau de la literatura recent, veurem Pedra de tartera de Maria Barbal, amb dramatúrgia de Marc Rosich. Lurdes Barba assumirà la direcció mentre que Àurea Márquez serà la protagonista d’aquest drama històric ambientat al Pallars.

Portaceli, Rigola i Broggi, en la nova temporada del CDN

www.teatrebcn.com
12 de juliol de 2010

El Centro Dramático Nacional ha presentat la programació del curs teatral 2010-2011, una temporada que mostrarà les feines d'alguns dels més importants creadors del teatre català.El Evangelio de San Juan, de Rafael Álvarez "El Brujo" inaugurarà l'any teatral al Teatro María Guerrero, on també es programaran La colmena científica o El café de Negrín, un text de José Ramón Fernández dirigit per Ernesto Caballero que evoca l'esperit de la Residència d'Estudiantes, així com el nou muntatge de Rodrigo García.

El responsable del CDN, Gerardo Vera, serà l'encarregat de la posada en escena de Woyzeck, la peça inacabada de Georg Büchner que ha versionat el dramaturg Juan Mayorga. La sala també acollirà un dels èxits del Festival Grec d'enguany, Questi fantasmi, la comèdia dramàtica d'Eduardo de Filippo que Oriol Broggi ha presentat a la Biblioteca de Catalunya amb l'ctor napolità Tony Laudadio en el paper protagonista.

De la seva banda, el Teatro Valle-Inclán serà l'escenari per on passaran el més nou d'Alfredo Sanzol, Días estupendos; el Prometeu d'Esquil i Heiner Müller amb què Carme Portaceli i Carme Elias van inaugurar el Grec; el també espectacle inaugural de la nova etapa del Lliure de Gràcia, La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Tennessee Williams, i Celebració, de Harold Pinter, en la visió de Carlos Fernández de Castro.

Marc Rosich i Andrés Lima uniran esforços en Falstaff, una peça sobre un dels personatges shakesperians més celebrats, i Xicu Masó s'encarregarà de Mi alma en otra parte, obra fruit d'una residència dramatúrgica de José Manuel Mora al Royal Court londinenc. Una visita de luxe, la del Teatro Nacional Yanka Kupala de Bielorrúsia amb La boda de Txèkhov, i el cicle Una mirada al mundo, completen la nòmina de les visites internacionals. Dins aquesta petita mostra es podrà veure el díptic de Jo Strømgren, El convento / El experimento; també Demonios, de Lars Norén, a càrla Schaubühne berlinesa de Thomas Ostermeier; l'adaptació a l'escena de la novel•la inacabada de Robert Musil El hombre sin atributos amb la Toneelhuis belga sota la direcció de Guy Caussiers i Littoral, de Wadji Mouawad.

Èxit al Mikado de Festa Major

www.lapassio.net
13 de juliol de 2010

Més de 1400 espectadors al Teatre de La Passió aplaudeixen amb força aquest muntatge de producció esparreguerina
Després de mesos de preparació el Mikado es va estrenar el passat 11 de juliol i ha aconseguit atraure més de 1400 espectadors en només dues representacions.
L'organització s'està plantejant una nova representació de cara a setembre malgrat les dificultats que comporta un muntatge on treballen unes 200 persones.
La Passió d'Esparreguera i l'Escola Municipal de Música i Dansa es feliciten pel bon resultat artístic i el "bon rotllo" amb que s'ha desenvolupat l'espectacle.

El TNC tanca la temporada amb una notable ocupació del 75%

www.elperiodico.cat
14 de juliol de 2010

Sergi Belbel destaca l'èxit del T6, per a nous autors, i la fidelitat del públic
L'any que ve hi haurà 22 muntatges, tres menys que l'actual, per la retallada

JOSÉ CARLOS SORRIBES
Barcelona

En una temporada que es presumeix bastant menys optimista que les precedents, el Teatre Nacional de Catalunya ha mantingut el tipus amb un índex d'ocupació del 75%, a falta de comptabilitzar les dades de La Venus de Willendorf, en cartell fins aquest diumenge. La crisi afecta, però no afecta igual en tots els teatres de Barcelona, i el TNC està entre els que juguen la lliga dels menys perjudicats. La fidelitat del públic i l'èxit del projecte T6 d'aquesta temporada són algunes de les explicacions d'aquest bon balanç, segons el seu director, Sergi Belbel, que ahir va presentar la memòria de l'exercici als seus abonats, que ja són més de 3.300.

Des que es va fer càrrec de la direcció artística del TNC, el gener del 2006, Belbel s'ha mantingut al voltant d'aquesta estimable xifra del 70% d'ocupació. «Vaig començar amb un 69% i ara estem ratllant el 75%», afirma. El director es mostra especialment satisfet amb la Sala Tallers, on s'han vist les tres obres del projecte T6 per a nous dramaturgs. «Ha tingut un 92% de públic i és la nostra aposta menys convencional, més arriscada i destinada al públic jove».

M de Mortal (Carles Mallol) i, sobretot, A mi no em diguis amor (Marta Buchaca) i Lluny de Nuuk (Pere Riera) són les tres peces amb què ha debutat una companyia estable de nou actors, una de les claus d'aquest èxit de crítica i de públic. Fins al punt que Lluny de Nuuk no es va poder prorrogar per no sortir del pressupost.

L'any que ve, el T6 seguirà amb tres nous autors directors (Cristina Clemente, Josep Maria Miró i Jordi Casanovas), però la companyia serà més flexible. «En cada obra hi haurà quatre intèrprets, com a màxim, dels fixos, més altres convidats. És tant per l'agenda dels actors com per la dinàmica del mateix grup», explica Belbel.

RETALLADA PROGRESSIVA / Aquests tres muntatges formaran part d'una programació amb 22 espectacles, tres menys que en l'actual temporada, per la retallada pressupostària progressiva soferta des del 2008. «Afecta directament la programació, d'obres pròpies, coproduccions i de companyies convidades. Hem arribat a fer-ne 26, i ara seran 19, sense comptar les del T6. També començarem una mica més tard, l'1 d'octubre», afirma Belbel, que reconeix que el TNC també ha tingut una pèrdua de públic a finals de maig i al juny. «És normal que hi hagi psicosi amb la crisi o que els teatres privats tirin de reposicions. Però nosaltres, com a teatre públic, no ho podem fer. Hem de repartir joc, i més en dies de crisi».

El director artístic ja ha avançat part de la programació que començarà l'1 d'octubre a la Sala Petita amb Misteri de dolor, l'obra d'Adrià Gual, que dirigirà Manel Dueso, amb Mercè Arànega i Ernest Villegas, entre altres, en el repartiment. Joan Ollé obrirà el 14 d'octubre la Sala Gran amb Joan Maragall, la llei d'amor, en la línia dels seus últims muntatges sobre Estellés, Pla o Espriu. «Va ser un encàrrec amb motiu de l'any Maragall», comenta Belbel. Agost, amb direcció del mateix Belbel, serà la gran proposta de la Sala Gran, del 25 de novembre al 23 de gener.

Dins un cartell basat en el teatre de text –«el nostre segell», diu el director–, també hi haurà lloc aquesta vegada per a creadors històrics, i una mica oblidats, com Albert Vidal i la companyia Vol-Ras.

DANSA A FIRATÀRREGA: VOCACIÓ CONTEMPORÀNIA

13 de juliol de 2010

La programació de la Fira inclou una selecció de la millor producció de dansa nacional i internacional

FiraTàrrega 2010 inclou una programació de dansa que constitueix una selecció del més destacat que es produeix, tant en el panorama nacional com internacional. En aquesta 30a edició, els espectacles de dansa prenen formes molt diverses: des de la dansa contemporània, passant per noves maneres d’entendre el flamenc fins a espectacles multidisciplinars que juguen a combinar la dansa i el circ.

En aquest àmbit, FiraTàrrega comptarà amb la presència de dos grans talents de la dansa que s’uneixen, per primera vegada, en un espectacle per mostrar al públic dues maneres diferents però complementàries d’entendre la dansa. Claire Ducreux, molt aplaudida pel públic de Tàrrega, i Toni Mira, director de la companyia Nats Nus i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Dansa de Catalunya; estrenaran a la Fira el muntatge En attendant l’inattendu, una proposta on s’uneixen dos estils molt personals en una perfecta simbiosi.

La Veronal vindrà a Tàrrega també per estrenar la seva producció Finlàndia, en la qual experimenta amb el teatre i la dansa, amb un discurs fresc i contemporani. Un muntatge de carrer influenciat pel cinema i amb una sòlida base corporal.

Marco Vargas & Chloé Brûlé seran presents a la Fira ¿Hacia dónde?, una proposta per a dos ballarins i un cantaor. És el seu quart espectacle d’ençà que el 2005 aquesta companyia iniciès el seu trajecte a la recerca d’un llenguatge propi remarcant el caràcter coreogràfic del flamenc.

L’univers de l’escriptora Mercè Rodoreda inspira el darrer muntatge de Vero Cendoya i Adele Madau, un duo de dansa i música que portarà a la Fira El jardí, on les dues protagonistes prenen l’essència dels personatges de Rodoreda: dones tendres i fràgils però amb una gran força interior.

Dansa, acrobàcia i música es combinen en el muntatge Ultimo, el baile que Jorge Albuerne & Cecilia Colacrai estrenaran a la Fira. Un espectacle familiar de carrer que s’inspira en el personatge d’Ultimo, creat per Alessandro Baricco al seu llibre “Questa Storia”.

Las Lo Las, liderada per l’exmembre de Deambulants, Montse Canals, presentarà Doll, que integra la dansa contemporània, el flamenc i la veu en directe per parlar sobre la dona i el món de la moda al llarg del segle XX.

La Fira també comptarà amb la presència de companyies de dansa internacionals, com la irlandesa Dance Theatre Ireland i el seu muntatge de dansa de carrer Block Party, on sis ballarins i tres percussionistes ballen al voltant de peces de construcció infantils dimensionades a escala humana. L’espectacle arriba a Tàrrega fruit d’un acord amb l’Arts Council i Culture of Ireland.

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure a FiraTàrrega 2010. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc del 9 al 12 de setembre, inclou els muntatges d’altres disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 80 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

El TNC cierra la temporada con un 74,81% de ocupación en 467 funciones

www.lavanguardia.es
13 de juliol de 2010

El director del centro, Sergi Belbel, ha valorado "muy positivamente" estos datos porque la gente continúa asistiendo al teatro en un momento de crisis

Barcelona. (EFE) 

El Teatro Nacional de Catalunya (TNC) cierra la temporada 2009-2010 con un total de 170.117 espectadores, 1.978 menos que en la temporada anterior, y una ocupación del 74,81 por ciento en 467 funciones, según el balance difundido hoy.
En declaraciones a Efe, el director artístico del centro, Sergi Belbel, ha valorado "muy positivamente" estos datos porque, a pesar del ligero descenso en el número de espectadores, que atribuye a que se han programado menos funciones que en 2009, la gente ha continuado asistiendo al teatro en un momento de crisis general.

Belbel ha reconocido que por este motivo esperaban "una bajada fuerte, pero no ha sido así, especialmente en la Sala Tallers, donde se ofrece una programación alternativa, con un índice de ocupación del 92,73 por ciento". En la Sala Tallers se han programado las obras incluidas en el ciclo T6, que ha permitido conocer el trabajo de jóvenes autores catalanes, con algunas sesiones en las que se ha tenido que quedar gente fuera.

En la Sala Gran el número de espectadores fue de 11.621, con un 71,78 por ciento de ocupación y en la Sala Petita fueron 30.649, con el 74,95 por ciento de ocupación. El espectáculo con un mayor número de público fue "L'auca del senyor Esteve", con 30.141 espectadores (un 73,96 por ciento de ocupación), seguido por "Nit de Reis", con 25.913 espectadores y "Una comèdia espanyola", con 16.311 espectadores.

Belbel señala que ya preveían estas cifras, mientras que ha querido destacar los casi 12.000 espectadores que obtuvo "Electra" en la Sala Petita y el casi 94 por ciento de ocupación de "Escenes d'un matrimoni/Sarabanda". De cara a próximas ediciones y como consecuencia de la actual situación de contención presupuestaria, está previsto que el TNC aumente su política de coproducciones.

Respecto del número de abonados, Belbel ha dicho que en los tres años que lleva al frente del TNC se ha pasado de unos mil a los 3.335 actuales y ha abogado para que en el futuro aumenten porque "fidelizan al público y rebajan al espectador su entrada".

Respecto de la próxima temporada, Sergi Belbel ha avanzado que se recuperará "Misteri de dolor", del dramaturgo Adrià Gual; se programará "Joan Maragall, la llei d'amor", dirigida por Joan Ollé; regresa a Barcelona el polifacético Albert Vidal con "Història de Joan, nascut d'un ós" y él dirigirá "Agost", del norteamericano Tracy Letts, con Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom y Montse German, entre otras.

Sobre Adrià Gual, ha sostenido que se trata de un autor "a reivindicar" por ser "el gran renovador del lenguaje teatral catalán", a la vez que ha subrayado que en la obra participará la actriz Mercè Arànega, después de su "antológica" representación en "Mort de Dama".

De Albert Vidal ha indicado que ofrecerá su último espectáculo, que en esta ocasión protagoniza un niño especial, hijo de un oso cruel y de una humana raptada. En cuanto a la obra "Agost", se trata de un título que "revolucionó" a Broadway y que ha obtenido premios como el Pulitzer.

"Es una bomba, que lleva al espectador a reír mucho, pero también a llorar mucho, en una historia sobre la desintegración de una familia norteamericana moderna", ha apostillado. En la próxima temporada también estará en el TNC "Vol-Ras" con "SGAG" y una adaptación de la novela "Pedra de tartera", de Maria Barbal, con dramaturgia de Marc Rosich y con Àurea Márquez y Eduard Muntada de actores.

La meva reflexió sobre el festival Shakespeare

Diumenge a la nit va acabar de forma brillant el festival Shakespeare que per primer cop es feia a ple Centre de Mataró.

L’hort del rector – hort del Campaner

La veritat es que l’espai ha estat una gran descoberta dins del Centre de la ciutat , tot i que el muntatge de la infraestructura tècnica deu haver estat molt considerable.

L’escenari correcte i una grada impressionant amb capacitat per unes 400 persones feien del recinte un espai de somni.

L’espai habilitat com a bar – restaurant crec que també era força acollidor i el marge horari prou ample.

Ara es tindria que valorar de cara el futur ( si ni ha ) els sorolls dels veïns , la circulació de motos i potser alguna indiscreta encesa de llums a mig espectacle que podrien despistar l’atenció de l’espectador .


La programació

Imagino que deu haver estat la millor , per això davant hi havia una gran experta com es la Montse Vellvehi , però personalment potser tres dies seguits de versions originals encara que sigui amb subtítols , “potser” no es el millor per fer seguir al gran públic.


Ara s’hem fa una mica difícil dir que ha estat el millor sota el meu punt de vista , tot i que l’obra del dissabte a la nit personalment hem va agradar molt , però també l’estrena , la pel•lícula , el cor ciutat de Mataró , les titelles , el concert de cloenda ...

El públic

Desconcertant.
Potser si , que es te que tenir en compte la crisi econòmica , però potser no tant com per tenir una mitjana de públic tant pobre que com la que ha tingut el festival.

Amb els descomptes , que hi havia potser la resposta de la gent podia haver estat una altre.

El futur

Jo no se quin serà el futur d’aquest festival , però si al final el perdem estaria ve que no ens donessin de cops contra la paret o comencem a buscar entre polítics responsabilitats , per que potser la culpa serà de tots plegats.
Ànims Montse

El TNC apuesta por clásicos modernistas para empezar la próxima temporada

www.lavanguardia.es
13 de juliol de 2010

Este año se celebra el 150 aniversario del nacimiento de Joan Maragall y el que viene, el centenario de su muerte

Barcelona.
EUROPA PRESS

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrenará la próxima temporada con dos textos clásicos enraizados en el modernismo catalán: 'Joan Maragall, la llei d'amor', un espectáculo dirigido por Joan Ollé en base a textos del poeta, y en la sala pequeña 'Misteri de dolor', de Adrià Gual, máximo estandarte de la renovación teatral catalana durante el Modernismo.
De Maragall este año se celebra el 150 aniversario de su nacimiento y el que viene, el centenario de su muerte. Sus textos, adaptados por Carles Guillén, estarán en la Sala Gran del TNC del 14 al 31 de octubre, ha informado hoy el teatro en un avance de programación. Los interpretarán Joan Anguera, Paula Blanco, Montserrat Carulla, Lluís Marco, Victòria Pagès, Àngels Poch y otros actores aún por confirmar.

Ollé dirigió la temporada pasada 'El jardí dels cinc arbres', un homenaje a Salvador Espriu. El 'Misteri de dolor' de Gual lo pondrán en escena Mercè Arànega, Miquel Bonet, Llorenç González, Maria Rodríguez, Xavier Ruano y Ernest Villegas, entre otros actores.

La obra, que se estrenó en Barcelona en 1904, generó una fuerte controversia, ya que la relación de amor-odio entre madre e hija enciende unas pasiones de consecuencias imprevisibles.

En la sala grande también se podrá ver 'Agost', con la que Tracy Letts ganó el Premio Pulitzer y el Tony en 2008, y fue uno de los mayores éxitos de la cartelera de Broadway. Dirigidos por Sergi Belbel, Jordi Banacolocha, Abel Folk, Emma Vilarasau, Rosa Renom, Maife Gil y Anna Lizaran, entre otros, darán vida a tres generaciones de una familia del 'midwest' americano que se reunen en la casa paterna, en Oklahoma, por la misteriosa desaparición del padre.

Delirio, humor y una espesa amargura son algunos de los sentimientos que destila la obra, que estará en cartel del 25 de noviembre al 23 de enero. La editorial Proa publicará el texto.

Vender un iceberg
La Societat General d'Aigües Globals (Sgag), entidad inventada por la compañía de humor Vol-Ras, avisará en la Sala Tallers que en un futuro quizás el agua será un bien tan preciado que se traficará con ella, y a lo mejor no resultará nada extraño ver icebergs a la venta, riachuelos en alquiler y multipropiedades de desaladoras.

En todo caso, en escena el agua será fuente de situaciones cómicas, en un espectáculo refrescante y lleno de sentido del humor que se podrá ver del 1 al 26 de diciembre --también se harán funciones escolares porque está recomendado a partir de 8 años--.

Para el público familiar, y dentro de El Nacional petit, se representará 'A l'arca a les vuit', del joven autor alemán Ulrich Hub, que ubica a tres pinguinos en medio de la nieve y del silencio. Aburridos, empiezan a divagar sobre si los de su especie huelen mal y si Dios existe o no, y de repente, aparece una paloma mensajera con dos invitaciones para el arca de Noé. Pero ellos son tres, así que tendrán que decidir quienes suben, antes de que estalle el Diluvio Universal.

Una fábula de varias tradiciones populares también subirá al escenario de la Sala Tallers del TNC: 'Història de Joan, nascut d'un ós', dirigida por Albert Vidal, quien se multiplica en diferentes personajes. En este montaje Joan es un niño especial, hijo de un oso cruel y una humana raptada. Mata a su padre, se hace un abrigo con su piel y se escapa de la cueva para ir a la ciudad, donde comprueba que su vida está destinada a la peripecia.

En el avance de programación que ha dado este martes el TNC también se cuenta un espectáculo circense, 'Plecs', sobre el mundo del papel. Un músico y tres acróbatas suben a escena dirigidos por Manolo Alcántara, Enric Ases y Karl Stets. 'Plecs' se estrenó el pasado mayo en la Fira del Circ de Catalunya Trapezi, donde cautivó con su combinación de música y circo para todos los públicos.

www.totmataro.cat
19 de juliol de 2010

Un espectacle a mida del saxofonista clou el Festival Shakespeare
Cugat Comas

La música va baixar el teló del Festival Shakespeare al mateix lloc on el teatre l’havia alçat el dimarts anterior: l’Hort del Campaner de Santa Maria. Contraprogramat a escala local –curiós, com a mínim– per la projecció pública del darrer episodi del culebrot ‘La Riera’, la posta en escena de ‘Massa soroll per a Shakespeare’ va convèncer. I molt. El cert és que jugar amb Dani Nel•lo per una banda i Carme Portacelli dirigint per l’altra té ben poc d’arriscat, però el que podria haver estat un passatge efímer de connexió entre les lletres del dramaturg anglès i la música jazz heterodoxa va ser força més. Va ser un llenguatge coherent i suggeridor, aprofitat però no estirat i bàsicament pulcre.

Entre versos de les obres i interpretacions i cullerades de posteriori, com dialogant modernitat i el classicisme vigent, les notes d’una banda molt ben orquestada van servir de coixí perquè brillessin sobretot Dani Nel•lo, i també la veu de Miriam Swanson. Del saxofonista cada cop que puja dalt un escenari se n’espera el factor diferencial, perquè se’n coneix la polivalència i les ganes d’arriscar. I ell no es planta davant del públic fins que no ho té tot arrodonit. El ‘Massa soroll per a Shakespeare’ va ser acaramelat. molt net i bàsic amb un Nel•lo juganer, recitador i virtuós amb el saxo. Guia i nervi d’un conjunt on sols el piano va quedar esmorteït, enmig del duo de metall, el contrabaix i una bateria puntillosa. Aquí enmig i sobrant la sobre-actuació cabaretera, la veu de Swanson va lliscar perfectament.

Ni mitja entrada per veure l’epíleg del festival: l’escenografia habitual. I en tot cas els que hi van anar gaudint de la netedat de la proposta, tant de concepte com de resultat. Tot plegat una proposta més que digne, al nivel d’un Festival que ha tingut programació de UEFA i públic de regional preferent. Nel•lo és grandiós però això ja se sabia. Diumenge va tenyir Shakespeare del vermell que cantava i recitava. Del vermell d’un jazz passional però racional. Dels tons del seu característic tupé, tot un segell de qualitat.

Pep Bou explica la història de l'univers amb bombolles de sabó

www.elperiodico.cat
14 de juliol de 2010

L'artista s'alia a 'Bereshit' amb el científic català Jorge Wagensberg
El singular muntatge arriba avui al Mercat de les Flors, on serà fins al dia 25

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Gairebé tres dècades d'expressió artística amb bombolles avalen Pep Bou, últim premi Max de Noves Tendències, per atrevir-se amb el que pot ser el seu repte més agosarat: explicar la història de l'univers amb l'ajuda d'aquestes bombolles de sabó. Ho fa a Bereshit. La història més bella del cosmos, amb la col•laboració del físic català Jorge Wagensberg, que va ser ànima i cervell de CosmoCaixa. El singular muntatge, estrenat en el festival Temporada Alta, arribarà avui al Mercat de les Flors, on serà fins al dia 25, dintre de la programació del Grec.

Wagensberg i Bou, a 'Bereshit. La història més bella del cosmos'.
DAVID RUANO

Bereshit és, explica Wagensberg, la primera paraula de la primera frase de la primera pàgina de la Bíblia. Significa, en llenguatge hebreu, «al principi». L'espectacle, d'una hora i quart de durada, té el repte d'explicar aquells 13.500 anys d'història que van des del big bang fins a l'aparició del bacteri o el primer ésser pensant, passant pel principi d'Arquimedes, el moviment, la memòria i altres avenços del coneixement científic.

REALITAT INCERTA
A Bou li correspon, aquesta vegada, crear una realitat «incerta» segons el guió que li marca Wagensberg. «A partir del que Jorge explica intento quadrar les coses, amb un joc de bombolles que vol il•lustrar el que ell diu», afirma. El seu desig no sempre es correspon amb el que passa a l'escenari, perquè el comportament de les bombolles és imprevisible. Aquest comportament es veu afectat, per exemple, per la humitat de l'ambient, que hauria de situar-se entre un 40% i un 60% per afavorir la tasca de Bou. Els efectes que ha d'aconseguir van des d'una galàxia devorada per un forat negre fins a crear, per primera vegada, bombolles hexagonals o intentar «violar» lleis de la naturalesa. Tot amb «objectes tan bells, simètrics i efímers», diu el científic.

COL•LABORACIÓ EL 2004
No és la primera col•laboració de Bou i Wagensberg, actual director científic de la Fundació La Caixa. Van treballar junts per primera vegada el 2004 amb l'espectacle Cèl•lules i plantes, amb motiu de la inauguració de CosmoCaixa. Des d'aleshores han mantingut altres trobades esporàdiques fins que finalment van decidir preparar junts un muntatge per a un teatre, en el qual han comptat amb l'ajuda del polifacètic Marc Rosich per elaborar la dramatúrgia.

L'espectacle, amb música en directe i dividit en tres parts, pretén despertar, amb humor «molt fresc», la inquietud de l'espectador. «Crea emocions i planteja preguntes sobre la història més bella del món» sosté Wagensberg.

Festejan 400 funciones de "Mamma mía!"

www.elfinanciero.com.mx
13 de juliol de 2010

Jacqueline y Chantal Andere, Juan Manuel Bernal y Amparo Rubín acuden como padrinos
El elenco rinde homenaje a Frida, la protagonista

México, 13 de julio.- Con Jacqueline y Chantal Andere, Juan Manuel Bernal y Amparo Rubín como padrinos, el elenco de "Mamma mía!" celebró 400 representaciones y rindió homenaje a Frida, la protagonista.
A casi un año de haber llegado a la cartelera, el musical, basado en las canciones del grupo ABBA, ha conquistado el corazón de los capitalinos y de todos los que han tenido el privilegio de presenciar esta producción.
Antes de comenzar la develación de la placa, con un teatro lleno, Morris Gilbert, coproductor de la puesta en escena, pidió, visiblemente emocionado, un aplauso para Frida, tras lo cual se dio paso a una semblanza y una larga ovación.
"Esta es una noche de homenajes, de esos que nos encantan, dedicado al talento, pues queremos rendirle un reconocimiento a su brillante carrera en los musicales de México, a Frida", dijo Gilbert.
Minutos después, el productor teatral cedió el micrófono a Jacqueline Andere, quien dijo que era un honor estar en este emotivo homenaje a Frida.
"Cuando se festejan 400 funciones los actores, los bailarines, los coreógrafos, toda esta pléyade de talento sabe lo que es llegar a este momento, muchos sacrificios, sin vacaciones, sin ver a la familia; cuidar la alimentación, no tomar nada frío, te puede dar chorris y ya te amolaste", dijo provocando la risa del público.
La primera actriz agregó que ver un teatro lleno en esta época es una dicha, un motivo de felicidad, sobre todo con un musical que brilla y resplandece; por eso, "se merecen estos aplausos y muchos más que vendrán hasta que se baje el telón definitivamente".
Chantal Andere se sumó a los elogios y a las felicitaciones para el elenco, su director y los productores que han puesto el corazón en esta puesta en escena.
"Yo que he tenido la fortuna de poder hacer musicales en este país, sé lo que representa llegar a 400 representaciones. Me siento emocionada porque con algunos de ustedes ya había trabajado en 'Cabaret' y en 'Víctor, Victoria'", dijo, al tiempo que comentaba a Frida que el homenaje en su honor era muy merecido.
Amparo Rubín dijo que era la primera vez que veía la obra, pero que le emocionaba sumamente saber que se le rendía homenaje a Frida, y aprovechó para relatar la manera en la que su vida y la de Frida se entrelazaban profesionalmente.
Recordó que años atrás, con apoyo de Televisa, se decidió crear una serie de becas para respaldar el desarrollo de actores para musicales de manera integral.
Comentó que "entre las solicitudes llegó la de una niña de seis años, una pequeña mina de oro, un talento vocal que representaba esa chiquilla que hoy brilla en las producciones: Frida".
Platicó cómo fue que le produjo su primer disco, en unos estudios en España, en donde grabaron figuras de la talla de Mecano. Luego, cómo en su incesante hambre de triunfo Frida decidió incursionar en la actuación tocando puertas y haciendo "casting" sin necesidad de llegar con una recomendación.
Dijo que hoy Frida se ha ganado a pulso un lugar entre las mejores exponentes del género, y que a la vida de esta talentosa mujer llegarán muchos más triunfos.
Juan Manuel Bernal comentó que la primera vez que le tocó compartir un ensayo con Frida para un musical se le enchinó la piel, y que esa experiencia se repitió la víspera con su actuación en "Mamma mía!" que "atrapa y cautiva con su talento".
Por otra parte, Morris expresó que era una grata coincidencia tener, procedente de Broadway, al director de escena Robert McQueen.
Asimismo, dijo que este lunes había regresado de la capital británica, y que con emoción escuchó como presentan a "Mamma mía!", con el argumento de que el montaje de México está al nivel del de Londres y Nueva York.
Además de Frida, en el papel de "Donna", en la obra participaron: Gloria Aura, "Sophie Santos"; Anahí Allué, "Rossy"; María Filippini, "Tania"; Francisco Morales, "Sam"; Damián López "Bruno", y Beto Torres, "Javi", mientras que como el novio de "Sophie" actuó Jorge Lau, entre varios más.
Por último, Gilbert anunció que la puesta en escena estará únicamente hasta el 30 de agosto, y agradeció la presencia de diversas personalidades invitadas a las 400 representaciones, entre ellas Lolita Cortés, Laura Zapata, Sherlyn -quien alterna en el musical- Valeria Vera y Édgar Vivar, entre varios más.

Un gran 'Hamlet' desaprofitat

www.totmataro.cat
19 de juliol de 2010

L'absència de públic refreda l'excepcional versió d'Oskaras Korsunovas
Comas Soler

En la programació del VIII Festival Shakespeare dimecres era el torn de la primera funció pròpiament de taquilla. Es presentava 'Hamletas', la versió que sobre la cèlebre tragèdia del príncep de Dinamarca ha dut a terme el director lituà Oskaras Korsunovas al capdavant de la seva pròpia companyia. I al Teatre Monumental hi va haver un fracàs d'assistència que mereix idèntic adjectiu. Eren no massa més d'un centenar d'espectadors, entre els quals força convidats. El fet és preocupant, perquè 'Hamletas' va resultar un espectacle notable per interès i qualitat. Sens dubte el millor que s'ha pogut veure durant tota la temporada a la sala de la Riera.

Un director de referència
Amb poc més de quaranta anys, Oskaras Korsunovas, està considerat per molts com la figura més emblemàtica de l'escena lituana actual. És un convençut de la vigència dels clàssics en el teatre, si se'ls treballa amb maneres modernes de concepte i de procediment. Entén l'escenari només com el punt de partida. Les seves propostes pretenen anar més enllà i fer forat en el pensament i en la imaginació dels espectadors. "El teatre que només té lloc sobre l'escena és un teatre que es nega a si mateix", diu ell.

Amb aquests plantejaments s'ha endinsat de fa temps en l'exploració de l'univers shakespearià. El 1999 ja va muntar el 'Somni d'una nit d'estiu' i quatre anys més tard un singular 'Romeo i Julieta', en què les famílies dels Montagú i dels Capulet s'esbatussaven enmig de pizzes, que el 2005 es va poder veure a Santa Susanna quan el Festival encara se celebrava allà. A finals de 2007 la Comédie Française el va cridar per dirigir 'L'amansiment de la fúria' en un muntatge que públic i crítica van lloar per l'enfocament innovador del controvertit personatge de Caterina. El 'Hamlet' que ara s'ha pogut veure a Mataró i que constitueix un gran encert de programació d'aquest VIII Festival és una producció de 2008, compartida per les capitals europees de la cultura dels darrers dos anys: Stavanger, a Noruega i Vilnius, a Lituània.

Hamlet, tot i més
Conscient que de tot el repertori del gran dramaturg anglès 'Hamlet' és la peça més coneguda i representada, també la més estudiada i sovint la més maltractada tòpicament, Kornusovas ha encarat la seva pròpia aproximació amb un devessall de potència i d'energia i, encara més, amb una llibertat de concepció i de tractament que són d'admirar. Per començar, es permet escurçar, anticipar o diferir i fins i tot capgirar algunes escenes i situacions de l'obra original de Shakespeare. Però la seva opció està a les antípodes de la frivolitat d'altres escenificacions que sota el pretext de modernor són pura enganyifa. En el seu 'Hamletas' hi ha tot 'Hamlet'. Tot i més. Inclús alguns elements desconcertants que el director afegeix amb extravagància, com una gran rata o el nas lluminós d'un bufó inquietant, permeten una lectura al•legòrica que enllaça amb components del relat shakespearià i va a la rel del que motiva l'actuació del príncep embogit: el setge als malvats.

D'acord amb la seva convicció que cal encarar 'Hamlet' no només com a personatge dramàtic sinó com un ressort vigorós que permet, avui com sempre, l'anàlisi del món i de la gent, el que Korsunovas ens etziba és un espectacle mordaç. Amb la virtut afegida de ser obert, imaginatiu i molt visual i, alhora, de saber emfasitzar la contundència del text de Shakespeare amb tots els possibles sentits que l'espectador vulgui extreure'n.
Imatges que impliquen tothom

Si alguna imatge emblemàtica i recurrent hi ha en aquest muntatge és el mirall. A través de la combinació constantment canviant d'un conjunt de taules de camerino com a únic dispositiu escenogràfic, una suma de miralls capturen permanentment des d'angles diversos el reflex dels personatges, però igualment el dels actors com a tals i, cosa important, el del públic, a qui Korsunovas també implica en la seva visió actual del drama hamletià.

Res no és gratuït, però, en l'aire d'indagació que transmeten aquests reflexos, perquè és precisament en una de les escenes cabdals de l'obra que Hamlet posa violentament la seva mare davant d'un mirall i la increpa perquè s'adoni de la part més amagada d'ella mateixa. Com tampoc no és capriciosa l'aclaparadora insistència de la interrogació "qui ets?" amb què arrenca la representació, que els guardians del castell d'Elsinore adrecen a l'espectre del difunt rei Hamlet, però que el director lituà llança a tothom present a la funció, amb moltes més connotacions.

Aquest caràcter de recerca entronca també amb el neguit amb què es debat el Hamlet moribund en un esplèndid final on la representació puja de to i de ritme i s'emplena de contingut simbòlic. Llavors, Darius Meskauskas, el magnífic actor que encarna el príncep, profereix novament el soliloqui del ser o no ser amb una tensió dramàtica magistral. És una fi de vertigen. Després, ja se sap: la resta és silenci. Perquè ho exigeix el text, sí, però Korsunovas subratlla aquest epíleg amb un gest de relativitat. 'Hamlet' no s'acaba mai, ens ve a dir.

'Hamletas' constitueix doncs un gran exercici col•lectiu en què director i intèrprets estan vora l'excel•lència. També són remarcables el so i la il•luminació per la seva senzillesa i efectivitat. Aquestes qualitats les comparteixen l'austera negror del vestuari i un attrezzo reduït a molt pocs elements que just arriben a esquitxar oportunament les escenes d'un blanc floral o d'un roig sanguini. Un plaer.

El Masnou es presenta Ple de Riure

www.teatrebcn.com
14 de juliol de 2010


El Ple de Riure es celebrarà entre els dies 20 i 24 de juliol per omplir, carrers, places i platges del Maresme amb diferents modalitats de l'humor. La sana follia clown de la Industrial Teatrera inaugurarà un festival on no hi faltaran el circ, els titelles o el sorprenent castell de focs inaugural a càrrec de la Companyia del Foc. Tampoc el surrealisme de Faemino i Cansado (Parecido, no es lo mismo), la irreverència de Leo Bassi (Utopía) o el clown més fresc dels Frères Duchoc (Grosse pression), altres d'aquestes formes d'entendre la comèdia.

El Festival Internacional de Teatre Còmic del Masnou, Ple de Riure, arriba a la seva catorzena edició fidel a la seva filosofia: entretenir amb bon humor. Diversos escenaris de la ciutat acolliran espectacles gratuïts mentre que el gran envelat de la platja d’Ocata acollirà els esdeveniments de pagament.

Més informacio a www.plederiure.cat.

El teatro de la 'patada en el culo'

www.lavanguardia.es
14 de juliol de 2010

JUSTO BARRANCO
Barcelona

Infidelidad, infanticidio, racismo, violación, homofobia, discriminación por peso, sexismo y crueldades varias. Neil LaBute (Detroit, 1963), el autor de obras teatrales como La forma de las cosas, En compañía de hombres –ambas llevadas al cine por él–, Gorda o las piezas de Coses que dèiem avui –que triunfa actualmente en la Sala Beckett barcelonesa–, no se ha ahorrado ningún tema escabroso ni tabú en su trayectoria creativa. Su filosofía está clara: "Estropear días perfectos al público burgués. Dar una buena patada en el culo a la audiencia". Primero etiquetado de misógino por En compañía de hombres –en la que dos hombres deciden enamorar y dejar a la vez a una compañera sorda–, luego misántropo por su ácida visión de las relaciones humanas, LaBute prefiere denominarse "realista", explicó el lunes a este diario en el Institut del Teatre, donde participa en el Obrador d'Estiu que organiza la Sala Beckett.

"Prefiero una audiencia disgustada a una desinteresada, porque esta es la peor ofensa al público que ha decidido emplear su tiempo, que no se puede devolver, en ver una obra", explica. Por eso, añade, es necesario el conflicto. "Dos personas en un picnic con buena relación entre ellas no sería una gran obra. Las cosas han de ir mal, alguien tiene que pagar un precio para pasar una tarde entretenida", ironiza. Y cuenta que en sus obras suele retratar a gente normal en situaciones familiares que dan confianza y que, cuando menos se espera, van en otra dirección. Entonces la gente despierta y conecta. "Quiero descolocar, que la gente no encuentre las cosas que se supone que ritualmente tienen que estar, como el final que deben aplaudir o las recompensas a los buenos y los castigos a los malos. Quiero cambiar esa experiencia colectiva tan segura dividiendo a la audiencia en grupos más pequeños y escenas que ocurren detrás de ellos, que sientan que cualquier cosa puede pasar. Y dejar el tema abierto, que no acabe la obra y todo resuelto, sino que la gente tenga que seguir pensando al salir, desafiar una parte de cada uno".

"Puede suceder en una historia que veamos a un hombre cuya mujer, mayor que él, fallece tras 30 años de amor. Y que tras eso sepamos que este hombre, sin ella saberlo, se casó con su madre, que le había abandonado y a la que luego buscó. Es incesto, pero con el hombre contando la historia te desafío a que digas que no es una gran historia de amor. No hay ningún tema completamente tabú, el asunto es cómo nos acercamos a él. Creo que mi teatro no explora tanto la parte oscura de las personas como esas grandes zonas grises entre nosotros. Ver cómo son de frágiles nuestras relaciones, lo poco que cuesta destruir una amistad, el amor: un malentendido, una palabra, como en Razones para ser guapa –que forma trilogía con La forma de las cosas y Gorda, sobre la obsesión por la belleza y cómo respondemos a ella–, en la que todo se estropea porque él le dice a ella que tiene una cara normal. ¡Cómo ha podido! ¡Ella quiere a alguien que la vea bella!".

LaBute se hizo mormón en la universidad de Utah donde estudió teatro, aunque ya no está en esa órbita tras tratar ácidamente a unos mormones en una obra. "De la religión me interesan el pecado, el perdón, la fe, que tienes o no, y qué es bueno o malo". ¿Misántropo? "Me veo como un realista. No intento superar cada vez la fechoría, poner a alguien a matar mascotas. Me quemaría. Yo querría que todo fuera fantástico, pero tengo cierta familiaridad con la gente. Una persona puede enfadarse y no hablar a su hermano en veinte años, y luego ponerse a llorar por una imagen de la tele. No somos sólo una cosa, somos una extraña mezcla". Profesor LaBute. El dramaturgo y director de cine estadounidense Neil LaBute participa estos días como profesor en el Obrador de verano de la Sala Beckett, que tiene lugar en el Institut del Teatre

Las burbujas de Pep Bou condensan 13.500 millones de años de historia en el Festival Grec

www.lavanguardia.es
12 de juliol de 2010

Barcelona (EUROPA PRESS)

El artista de las burbujas de jabón Pep Bou se ha aliado con Jorge Wagensberg para explicar 13.500 millones de años, los que hay "desde el Big Bang hasta esta rueda de prensa", ha dicho este lunes Wagensberg.
Basándose en un objeto efímero, el espectáculo, titulado Bereshit. La historia més bella del Cosmos y ofrecido en el marco del Festival Grec de Barcelona, permite ver "varias primicias mundiales técnicas", es decir, tres tipos de burbujas que nunca anteriormente se han visto y son fruto de los experimentos hechos por Bou en el último mes. Una burbuja hexagonal, la recreación de la primera célula sintética viva y por qué la selección natural distorsionó la esfera hacia la forma ovoide, son algunas de las experiencias que se podrán tener en el espectáculo, que estará en la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors desde este martes y hasta el 25 de julio.

"He dado bastantes vueltas al mundo y no he visto nunca a nadie con la técnica de Bou", ha asegurado Wagensberg, que pese a la carga científica del espectáculo ha considerado que es divertido: "El rigor científico no se tiene que confundir con el rigor mortis", ha añadido.

Resultados parcialmente inciertos
Para Bou, es "mejor" que haya burbujas que no salgan a la primera porque así "se ve el riesgo" y la dificultad que entraña este espectáculo, estrenado en el pasado Festival Temporada Alta de Girona y de resultados "parcialmente inciertos".

Las burbujas se comportaran de una forma u otra según la humedad que haya, y no según la temperatura, ha avanzado el artista. Lo óptimo será que haya entre el 40% y el 60% de humedad relativa en el ambiente, ha dicho. El espectáculo se divide en tres actos, y en el segundo ilustran leyes fundamentales de la naturaleza con las burbujas, para intentar burlarlas.

Un pájaro a control remoto volará entre las burbujas para explotarlas, recordándole al espectador que todo lo que pasa ante sus ojos es efímero. El título del espectáculo Bereshit, alude a la primera palabra del primer párrafo de la Biblia y significa al principio. Varios músicos tocarán en directo, detrás de un tul e iluminados sutilmente, acompañando el movimiento de las burbujas de Bou. La armonización de la puesta es escena es de Marc Rosich.

Inauguració sòbria i concorreguda

www.totmataro.cat
15 de juliol de 2010

'Tempête!' dóna el tret de sortida al VIII Festival Shakespeare

Comas Soler

Ple com un ou estava dimarts passat l'Hort del Rector mentre feia de rebedor a l'eixam de convidats que s'hi van anar aplegant per assistir a la cerimònia inaugural de la vuitena edició del Festival Shakespeare. Lluny dels fastos de Can Ribot, aquest any l'austeritat va ser-ne la nota obligada. Copa de cava i quatre canapès, que ja està bé. Els discursos del regidor de Cultura, de la directora artística i de l'alcalde també van ser sobris, en durada i contingut: aposta de la ciutat per la cultura, vocació d'obertura cap enfora, satisfacció per la continuïtat del Festival malgrat les dificultats del moment i expressions de gratitud a les institucions, empreses i persones col•laboradores, amb mencions especials a les companyies i al públic. Entre l'auditori d'invitats, a més dels provinents de l'entorn municipal i de les entitats de la ciutat, destacava la presència ostensible de la professió teatral catalana, de la crítica i de mitjans de comunicació, cosa que s'esdevé per primer cop a Mataró i que s'ha d'interpretar com un bon símptoma.

Irina Brook repeteix

Després, a l'Hort del Campaner, es va poder assistir a la representació de 'Tempête!', que Irina Brook ha dirigit a partir de l'adaptació de 'La tempesta' encarregada a Jean-Claude Carrière. L'obra va ser creada a França mesos enrere, però la funció mataronina de dimarts tenia els honors d'estrena a l'estat espanyol. Per tant, un altre mèrit del Festival.
Irina Brook i seva troupe venien precedides per l'exitàs que van aconseguir entre els espectadors mataronins, quan van cloure l'edició de l'any passat amb una versió inoblidable del 'Somni d'una nit d'estiu' que responia al títol de 'En attendant le songe'.

En aquesta ocasió la directora ha volgut abordar una altra obra de Shakespeare que té també connotacions d'irrealitat, de màgia i de joc. Però 'La tempesta' ofereix molta més dificultat. Molts estudiosos coincideixen a dir que aquesta peça densa, curta i tardana és de les més críptiques de tot el repertori de l'autor anglès. El seu argument, a més de ser inversemblant, pot prendre's de maneres molt distintes i cap arriba mai a ser prou concloent. Per això, al llarg dels temps, molts directors que s'han atrevit a posar-la en escena s'han vist en la necessitat d'afegir-hi un plus de creativitat pròpia que sovint els ha portat a peroracions esbiaixades o ampul•lositats excessives i dubtosament motivades.

La Brook en la seva 'Tempête!' fa el contrari. Opta per la desacralització, que no vol dir pas la banalitat. Accentua els topants més lúdics, transforma o simplifica el nombre de personatges i de situacions i fa que la trama sigui menys enrevessada. Però deixa intacta tota la gamma de sentiments, incògnites i reflexions que la peça original pot arribar a suscitar.

Un final sense retorn

Així, Pròsper, el personatge central, no serà pas el duc de Milà, sinó un cuiner napolità a qui el seu germà Antoni va usurpar el més famós restaurant de pasta i pizzes. Enviat amb la seva petita filla Miranda a la deriva, va poder refugiar-se en una illa sense nom, on se'l veu vint-i-set anys després, just el dia que ella en compleix trenta. En aquest temps Pròsper, gràcies als seus coneixements màgics, ha aconseguit tenir dos personatges singulars sotmesos al seu servei: Ariel, un esperit aeri amb anhels de llibertat, i Caliban, un salvatge mig humà que acumula afanys de revenja. Per causes inextricables es dóna la circumstància que passa vora l'illa un vaixell amb Antoni, el pispa traïdor. Els encanteris de Pròsper desfermen una gran tempesta i provoquen el naufragi de l'embarcació i l'escampall dels seus passatgers per les platges properes. D'aquesta manera apareixerà el jove Ferran, un dels nàufrags que figura fill d'Antoni. Miranda se n'enamorarà immediatament, perquè és el primer humà que es fa present a la seva vida, a part del seu pare. Després que Ferran superi diverses penalitats i unes proves culinàries a què el sotmet Pròsper, aquest li dóna el consentiment per al seu enllaç amb la filla. Mentrestant, Trínculo i Esteve, dos eixelebrats procedents també del vaixell, fan conxorxa amb Caliban per carregar-se Pròsper i fer-se els amos de l'illa, però Ariel els esguerra el pla. Al final apareix Antoni errant desconsolat perquè està convençut de ser l'únic supervivent del naufragi. Es retroba amb Pròsper, després amb Ferran i Miranda i, enmig de tanta sorpresa, es penedeix d'haver pres el restaurant al seu germà i consent al casament dels dos joves. Pròsper finalment el perdona, explica que tot ha estat com una ficció teatral i, com que el vaixell no ha tingut cap destrossa, disposa el retorn cap a Nàpols. També allibera Ariel i Caliban, renuncia a les seves arts màgiques i, contràriament a com ho escrigué Shakespeare, en aquesta 'Tempête!' Pròsper decideix quedar-se a l'illa, sol, a esperar pacient la fi dels seus dies.

Pasta, música i rampoines

Potser imbuïda per la cèlebre asseveració del protagonista, quan diu allò que "tots estem fets de la matèria de què estan fets els somnis, i és el somni que encercla les nostres vides", Irina Brook ha subratllat en el muntatge tot el que fa destacar el seu caràcter de joc, de teatre dins el teatre i de somni dintre un somni. Reconeix haver seguit un procés de treball a la italiana, molt col•lectiu, vivencial i gastronòmic. O sigui, divertit i a base de pasta. I confessa també influències de Rossellini i de Fellini. Totes les escenes que recrea les situa en un únic decorat, on un tou de sorra simula la platja i un munt d'andròmines l'habitacle de Pròsper i els seus. Objectes i vestuari semblen de can penja i despenja i el desenvolupament de la història està trufada de tonades, cançonetes i sons de ballarugues de la Itàlia més tòpica, sortides d'una vella gramola. Així com la posada en escena de l'any passat era d'una netedat contundent, aquesta vol jugar amb massa additius i gracietes que acaben fent de llast. El fet que diversos actors doblin personatges produeix moments d'absència, talls de ritme i un marcat alentiment en la representació.

Aquestes observacions no obsten, però, per destacar la bona feina de tots els intèrprets, de procedència cosmopolita i d'accents molt diversos. Principalment la de Scott Koehler, un Ariel d'una gestualitat oportuna,virtuosa i polifacètica, i la de Ysmahane Yaqini, que compon una Miranda frescament ingènua, però animosa i audaç en la defensa de la seva opció amorosa. En qualsevol cas, s'ha d'assenyalar l'interès de la proposta d'Irina Brook i l'encert que significa haver-la portat com a espectacle inaugural. Si 'Tempête!' no és un espectacle tan exquisit com 'En attendant le songe', cosa que és veritat, té sobradament el punt aquell de paladar que obre la gana per continuar assaborint la resta de la programació del Festival. Que és molt suculenta.

L’alcalde visita el Teatre Monumental un cop finalitzada la segona fase de les obres de millora

www.mataro.cat
14 de juliol de 2010

S’ha instal•lat a la façana una pantalla que informarà sobre els espectacles


El vestíbul d'entrada ha estat un dels elements rehabilitats
L’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, han visitat avui el Teatre Monumental, on recentment han finalitzat les obres corresponents a la segona fase de millora.
Les actuacions han anat dirigides fonamentalment a optimitzar l’eficiència energètica del teatre, especialment pel que fa a l’enllumenat, i a millorar la informació de les activitats que s’hi programen.
El projecte s’ha executat amb el finançament del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL).
Els treballs de millora han consistit en la col•locació d’una pantalla de leds de baix consum per projectar imatges i dades dels espectacles que acull el teatre. En el mateix sentit de millora de l’eficiència energètica s’ha reforçat el nivell d’il•luminació els dies d’espectacle, i s’ha substituït l’enllumenat exterior de la façana del teatre. També s’ha instal•lat un mostrador que permet la venda d’entrades des de l’interior del vestíbul.
Les obres han estat executades per l’empresa Nietos de García Cano, SL per un pressupost de 136.581,78 € (IVA inclòs). A aquest import s’afegeixen els 14.977,32 € (IVA inclòs) del cost de redacció del projecte.
Els treballs que s’han dut a terme complementen els de millora de l’accessibilitat al teatre i la rehabilitació del vestíbul que es van dur a terme al 2009 i que van estar finançats pel Fons Estatal d’Inversió Local. A més, durant els darrers mesos també s’han realitzat actuacions per millorar l’acústica de la sala.

Àcid esperpent de Bernhard

www.elperiodico.cat
14 de juliol de 2010

Josep Maria Mestres no troba l'equilibri ideal per a 'Ritter, Dene, Voss'

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Bernhard és molt Bernhard. Amarg, àcid, pessimista però amb un humor sarcàstic que ratlla l'esperpent, l'autor austríac aboca en cada obra la seva demolidora denúncia a la societat i als principis que la regeixen. Almuerzo en casa de los Wittgestein (Ritter, Dene, Voss), versió de Josep Maria Mestres que acaba de presentar el Romea, exhibeix les senyes d'identitat de la manera d'entendre el teatre i la vida de l'escriptor però sense que el muntatge hagi acabat de trobar l'equilibri que exigeix un text d'aquesta envergadura.

Carmen Machi, en un moment del muntatge del Romea. Més informacióDr. John i la seva banda agiten l'AuditoriPep Bou explica la història de l'univers amb bombolles de sabóTags: Cultura i espectacles

Al principi costa entrar en la dinàmica de l'obra. Amb dues actrius de la talla de Carmen Machi –a qui sembla que se li hagi demanat que tiri només dels recursos més suats del seu repertori– i Àngels Bassas

–que comença vacil•lant però acaba creixent a mesura que avança la funció– sorprèn que l'obra tingui una arrencada amb tan poc ritme. És com si les intèrprets estiguessin més pendents del recitat dels seus textos que del caràcter dels seus personatges. I això és un problema molt seriós, que perjudica la transmissió de l'univers d'uns personatges neuròtics, hereus d'una tradició familiar asfixiant i d'un llegat difícil d'assumir.

La producció es recupera a partir de l'entrada de Mingo Ràfols (Ludwig/Voss). El filòsof boig però lúcid en les seves reflexions acaba de sortir del manicomi i torna a casa seva. Les seves germanes, la nihilista i rebel Ritter (Àngels Bassas) i l'obsessiva i integradora des de les seves idees fixes Dene (Carmen Machi) li preparen un dinar i mostren les diferències entre elles sobre les expectatives d'aquest retorn.

HIPOCRESIA SOCIAL
Però la caixa dels trons acabarà explotant amb la histriònica reacció de Voss. Volen estovalles, vaixelles i cristalleries i hi ha canvis de lloc dels quadros dels avantpassats. Apareix la denúncia de la hipocresia social i de la manipulació de l'art i el teatre des dels governs i els mecenes, així com el radical antinacionalisme de l'autor. Mestres mostra aquí el Bernhard més reconeixible, però encara li falta alguna cosa per trobar el to d'una obra tan potent.

L’EFERVESCÈNCIA DEL CIRC CATALÀ A FIRATÀRREGA 2010

8 de juliol de 2010

La Fira esdevé una finestra de la diversitat de llenguatges que pren el circ

El circ fet a Catalunya viu, actualment, un excel•lent moment creatiu. Una producció efervescent i el cultiu de formats exportables donen fe de la bona salut d’aquest sector de les arts escèniques. FiraTàrrega en constitueix, en aquesta 30a edició, una bona mostra, amb una amplia programació d’aquest gènere que s’està renovant. Muntatges que fan un acostament contemporani a les tècniques tradicionals i que beuen de disciplines molt diferents (clown, dansa, humor, teatre visual, etc). FiraTàrrega és, doncs, una finestra representativa dels diferents plantejaments que pren aquesta disciplina artística.

Un exemple d’aquest circ el portarà a FiraTàrrega la companyia Atempo Circ amb un muntatge que fusiona el circ amb la dansa i la música en directe des de tres tècniques diferents: el masteler xinès, la roda cyr i la corda volant. L’espectacle ha estat guardonat amb el Premi FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals 2009 i al millor espectacle d'UMORE AZOKA 2010.

Atempo

També seran presents a la Fira el duet acrobàtic Deados, amb el muntatge d’acrobàcies i humor Kampingplatz, i la companyia Daraomai, amb la producció 1,2,3 Poma.

Deados amb Kampingplatz

Cíclicus-Puça Espectacles portaran a la Fira Cíclicus, l’últim espectacle que va dirigir Joan Busquets –molt vinculat a la història de la Fira de Tàrrega– abans de la seva mort, el juny d’aquest any. El muntatge neix de l’encontre entre l’artista de circ, Ley Mendoza, i el multiinstrumentalista Tanja Haput i utilitza instruments inventats, malabars i bicicletes acrobàtiques.

Una altra mostra representativa del moment dolç que viu la producció circense és la col•laboració del conegut pallasso Jango Edwards amb la companyia catalana Cia. Passabarret, en el muntatge Big Boss & Tandarica Orkestar, un itinerant que emula l’univers del cineasta Emir Kusturica.

Jango Edwards i Cia. Passabarret amb Big Boss & Tandarica Orkestar

Jorge Albuerne & Cecilia Colacrai també passaran per la Fira amb Ultimo, el baile, un espectacle de carrer amb dansa i acrobàcies inspirat en el personatge d’Ultimo, creat per Alessandro Baricco al seu llibre “Questa Storia”. La Fira també comptarà amb la presència de Circo Oxidado, que actuarà a la seva carpa, amb un muntatge homònim.

Les companyies catalanes compartiran aparador amb companyies estatals i internacionals, una experiència interessant per intercanviar diferents maneres d’abordar el llenguatge, cada vegada més versàtil, del circ. Així, la Fira comptarà també amb els mallorquins Res de Res & Circ Bover amb l’espectacle Sine Terra i els andalusos Vaivén Circo Danza amb Cayuco. Pel que fa a la presència estrangera, la Fira inclou una mostra del millor circ produït a Irlanda, a través d’un acord amb l’Arts Council i Culture of Ireland, que durà a Tàrrega les companyies Fidget Feet i Tumble Circus.

Res de Res & Circ Bover amb Sine Terra

També hi seran presents la companyia argentina Cia. Movimiento Armario amb el muntatge Falsa escuadra i els australians This Side Up, que arriben a la Fira amb Controlled falling project, una producció d’un alt nivell d’habilitat circense amb referències al cinema mut dels anys 20.

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure a FiraTàrrega 2010. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc del 9 al 12 de setembre, inclou els muntatges d’altres disciplines, tant de carrer com de sala, del voltant d’una vuitantena companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

Notes als mitjans

- Les imatges de les companyies d'aquest newsletter estan a baixa resolució. Us podeu descarregar totes les fotografies de les companyies d'enguany a alta resolució en aquest enllaç.

Font www.firatarrega.cat

VIII FESTIVAL SHAKESPEARE : MASSA SOROLL PER A SHAKESPEARE

DANI NEL.LO, CARME PORTACELI
DIUMENGE 18 DE JULIOL
22H
MÚSICA
SANTA MARIA
HORT DEL CAMPANER
CATALUNYA
ESTRENA
CO PRODUCCIÓ AMB LA FEI. FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL,S.L.

Creació: Dani Nel.lo
Dramatúrgia: Carme Portaceli
Composició i direcció musical: Dani Nel.lo
Arranjaments: Jordi Prats

Intèrprets,
Saxo tenor i baríton: Dani Nel.lo
Veu: Myriam Swanson
Saxo alt: Jordi Prat
Piano: Francisco Suarez
Contrabaix: Miquel Angel Cordero
Bateria: Anton Jarl

Cinc músics i una cantant a escena es deixen endur pels ritmes i melodies inspirades per textos de William Shakespeare. Yago i Aumerle conspiren en una taberna de Chinatown a San Francisco. Romeo i Antonio es consolen en la taula d´un club de jazz a Montparnasse mentre Venus versiona una cançó de Billie Holliday. Ofèlia castiga Mowbray a l´habitació d´un hotel al port de Marsella i tot plegat és "massa soroll per a Shakespeare".

Aquestes són algunes de les postals que sonen a ritme de jazz, blues i be bop. Una compilació de fragments de textos del gran dramaturg barrejats en un cocktail musical. Malediccions, promeses d´amor i de mort s´enreden enmig de saxos estripats i timbals eixordadors.

Carme Portaceli és llicenciada en Història de l´Art per la Universitat de Barcelona. Va entrar al Teatre Lliure l´any 1982 per treballar d´ajudant de direcció de Fabià Puigserver, també amb Lluís Pascual. Dóna classes de direcció i tallers d´interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. És directora artística de la FEI (Factoria Escènica Internacional). En la seva trajectòria destaquen recentmen "Ricard II", "Así que pasen cinco años" i "Ante la Jubilación", entre d´altres.

Dani Nel.lo és saxofonista, autor, compositor i intèrpret. Va iniciar la seva carrera artística amb Los Rebeldes, amb els quals va editar 8 albums d´èxit i posteriorment va crear un nou projecte: Nel.lo y la banda del Zoco amb qui ha publicat "Derechito al Infierno" i "Crápula". Però el seu caràcter multidisciplinar l'ha vinculat a una gran varietat de projectes artístics. Des del 2003 treballa regularment amb Carme Portacelli com a compositor i director musical, amb qui ha participat en espectacles com "Quan la Nora va deixar el seu marit", "Fairy","Ricard II", "L'Auca del senyor Esteve", "Prometeu".