Arquillué aposta i guanya

www.elperiodico.cat
17 de juliol de 2010

L'actor commou amb el monòleg de Beckett 'Primer amor'

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Un home en calçotets s'està estès sobre una freda taula de marbre blanc. Un element suspès en l'aire l'il•lumina omplint l'escena de simbolismes. Tot apunta a la imminent dissecció d'un cadàver, però aviat sortirem de dubtes. Qui és allà acabarà despertant com d'un profund somni, situat a la frontera d'Eros i Tànatos, i acabarà repassant l'íntima relació entre l'amor i la mort que ressona com un eco a Primer amor de Beckett, presentat a La Villarroel, dins el Grec.

Pere Arquillué durant el monòleg tragicòmic 'Primer amor'.
DAVID RUANO

Pere Arquillué respon amb una commovedora i magistral actuació al desafiament d'aquest intens i descarnat relat sobre l'antiromàntica trobada d'un ésser torturat amb l'amor i el sexe a partir de la seva relació amb la prostituta Lulú. L'actor extreu tota l'essència d'un text edificat sobre un humor negre i escatològic que carrega amb ironia gamberra contra la religió, l'Estat que ens persegueix i la cultura, representada per un grup de ciutadans que restauren restes fecals ressecades pel pas del temps.

Aquesta i algunes altres contundents metàfores sacsegen l'espectador. I tant les expressions que aboca l'actor com la manera desinhibida de dir-les generen rialles entre el públic, però també el desassossec que s'entreveu darrere del que calla aquest inadaptat personatge que va ser expulsat del segur hàbitat de casa seva després de la mort del seu pare. El seu és un paisatge de por que connecta amb el panorama d'incomunicació social que pateixen avui molts éssers humans.

EL CEMENTIRI, EL PARC...
Les línies senzilles i atmosfèriques de l'espai, pensat pel furer Joan Ollé i Miquel Górriz, i l'excel•lent traducció de José San-chis Sinisterra contribueixen a crear un marc idoni per al desenvolupament de la història. Els elements sonors ajuden a recrear mentalment els espais del cementiri, el parc o la sòrdida casa de Lulú pels quals discorre l'acció.

Una de les virtuts del muntatge és que no s'excedeix ni un minut del que exigeix, i en aquest marge d'una hora i vint minuts Arquillué en té ben bé prou per omplir l'escenari amb els diferents colors emocionals tant del seu personatge com, partint de les xocants reflexions sobre la seva relació amb la dona, dels de la prostituta que el sedueix i el situa en la incomoditat d'haver d'acceptar o de rebutjar el sentiment amorós. El seu és un gran desplegament de recursos al servei de la dissecció que fa Beckett d'aquesta pertorbada ànima humana. No s'ho perdin.