Diumenge a la nit va acabar de forma brillant el festival Shakespeare que per primer cop es feia a ple Centre de Mataró.
L’hort del rector – hort del Campaner
La veritat es que l’espai ha estat una gran descoberta dins del Centre de la ciutat , tot i que el muntatge de la infraestructura tècnica deu haver estat molt considerable.
L’escenari correcte i una grada impressionant amb capacitat per unes 400 persones feien del recinte un espai de somni.
L’espai habilitat com a bar – restaurant crec que també era força acollidor i el marge horari prou ample.
Ara es tindria que valorar de cara el futur ( si ni ha ) els sorolls dels veïns , la circulació de motos i potser alguna indiscreta encesa de llums a mig espectacle que podrien despistar l’atenció de l’espectador .
La programació
Imagino que deu haver estat la millor , per això davant hi havia una gran experta com es la Montse Vellvehi , però personalment potser tres dies seguits de versions originals encara que sigui amb subtítols , “potser” no es el millor per fer seguir al gran públic.
Ara s’hem fa una mica difícil dir que ha estat el millor sota el meu punt de vista , tot i que l’obra del dissabte a la nit personalment hem va agradar molt , però també l’estrena , la pel•lícula , el cor ciutat de Mataró , les titelles , el concert de cloenda ...
El públic
Desconcertant.
Potser si , que es te que tenir en compte la crisi econòmica , però potser no tant com per tenir una mitjana de públic tant pobre que com la que ha tingut el festival.
Amb els descomptes , que hi havia potser la resposta de la gent podia haver estat una altre.
El futur
Jo no se quin serà el futur d’aquest festival , però si al final el perdem estaria ve que no ens donessin de cops contra la paret o comencem a buscar entre polítics responsabilitats , per que potser la culpa serà de tots plegats.
Ànims Montse
