20 de juliol 2010

Un gran 'Hamlet' desaprofitat


www.totmataro.cat
19 de juliol de 2010


L'absència de públic refreda l'excepcional versió d'Oskaras Korsunovas
Comas Soler

En la programació del VIII Festival Shakespeare dimecres era el torn de la primera funció pròpiament de taquilla. Es presentava 'Hamletas', la versió que sobre la cèlebre tragèdia del príncep de Dinamarca ha dut a terme el director lituà Oskaras Korsunovas al capdavant de la seva pròpia companyia. I al Teatre Monumental hi va haver un fracàs d'assistència que mereix idèntic adjectiu. Eren no massa més d'un centenar d'espectadors, entre els quals força convidats. El fet és preocupant, perquè 'Hamletas' va resultar un espectacle notable per interès i qualitat. Sens dubte el millor que s'ha pogut veure durant tota la temporada a la sala de la Riera.

Un director de referència
Amb poc més de quaranta anys, Oskaras Korsunovas, està considerat per molts com la figura més emblemàtica de l'escena lituana actual. És un convençut de la vigència dels clàssics en el teatre, si se'ls treballa amb maneres modernes de concepte i de procediment. Entén l'escenari només com el punt de partida. Les seves propostes pretenen anar més enllà i fer forat en el pensament i en la imaginació dels espectadors. "El teatre que només té lloc sobre l'escena és un teatre que es nega a si mateix", diu ell.

Amb aquests plantejaments s'ha endinsat de fa temps en l'exploració de l'univers shakespearià. El 1999 ja va muntar el 'Somni d'una nit d'estiu' i quatre anys més tard un singular 'Romeo i Julieta', en què les famílies dels Montagú i dels Capulet s'esbatussaven enmig de pizzes, que el 2005 es va poder veure a Santa Susanna quan el Festival encara se celebrava allà. A finals de 2007 la Comédie Française el va cridar per dirigir 'L'amansiment de la fúria' en un muntatge que públic i crítica van lloar per l'enfocament innovador del controvertit personatge de Caterina. El 'Hamlet' que ara s'ha pogut veure a Mataró i que constitueix un gran encert de programació d'aquest VIII Festival és una producció de 2008, compartida per les capitals europees de la cultura dels darrers dos anys: Stavanger, a Noruega i Vilnius, a Lituània.

Hamlet, tot i més
Conscient que de tot el repertori del gran dramaturg anglès 'Hamlet' és la peça més coneguda i representada, també la més estudiada i sovint la més maltractada tòpicament, Kornusovas ha encarat la seva pròpia aproximació amb un devessall de potència i d'energia i, encara més, amb una llibertat de concepció i de tractament que són d'admirar. Per començar, es permet escurçar, anticipar o diferir i fins i tot capgirar algunes escenes i situacions de l'obra original de Shakespeare. Però la seva opció està a les antípodes de la frivolitat d'altres escenificacions que sota el pretext de modernor són pura enganyifa. En el seu 'Hamletas' hi ha tot 'Hamlet'. Tot i més. Inclús alguns elements desconcertants que el director afegeix amb extravagància, com una gran rata o el nas lluminós d'un bufó inquietant, permeten una lectura al•legòrica que enllaça amb components del relat shakespearià i va a la rel del que motiva l'actuació del príncep embogit: el setge als malvats.

D'acord amb la seva convicció que cal encarar 'Hamlet' no només com a personatge dramàtic sinó com un ressort vigorós que permet, avui com sempre, l'anàlisi del món i de la gent, el que Korsunovas ens etziba és un espectacle mordaç. Amb la virtut afegida de ser obert, imaginatiu i molt visual i, alhora, de saber emfasitzar la contundència del text de Shakespeare amb tots els possibles sentits que l'espectador vulgui extreure'n.
Imatges que impliquen tothom

Si alguna imatge emblemàtica i recurrent hi ha en aquest muntatge és el mirall. A través de la combinació constantment canviant d'un conjunt de taules de camerino com a únic dispositiu escenogràfic, una suma de miralls capturen permanentment des d'angles diversos el reflex dels personatges, però igualment el dels actors com a tals i, cosa important, el del públic, a qui Korsunovas també implica en la seva visió actual del drama hamletià.

Res no és gratuït, però, en l'aire d'indagació que transmeten aquests reflexos, perquè és precisament en una de les escenes cabdals de l'obra que Hamlet posa violentament la seva mare davant d'un mirall i la increpa perquè s'adoni de la part més amagada d'ella mateixa. Com tampoc no és capriciosa l'aclaparadora insistència de la interrogació "qui ets?" amb què arrenca la representació, que els guardians del castell d'Elsinore adrecen a l'espectre del difunt rei Hamlet, però que el director lituà llança a tothom present a la funció, amb moltes més connotacions.

Aquest caràcter de recerca entronca també amb el neguit amb què es debat el Hamlet moribund en un esplèndid final on la representació puja de to i de ritme i s'emplena de contingut simbòlic. Llavors, Darius Meskauskas, el magnífic actor que encarna el príncep, profereix novament el soliloqui del ser o no ser amb una tensió dramàtica magistral. És una fi de vertigen. Després, ja se sap: la resta és silenci. Perquè ho exigeix el text, sí, però Korsunovas subratlla aquest epíleg amb un gest de relativitat. 'Hamlet' no s'acaba mai, ens ve a dir.

'Hamletas' constitueix doncs un gran exercici col•lectiu en què director i intèrprets estan vora l'excel•lència. També són remarcables el so i la il•luminació per la seva senzillesa i efectivitat. Aquestes qualitats les comparteixen l'austera negror del vestuari i un attrezzo reduït a molt pocs elements que just arriben a esquitxar oportunament les escenes d'un blanc floral o d'un roig sanguini. Un plaer.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...