Jordi Pons-Ribot ha versionat i dirigit 'Laura a la ciutat dels sants'
Després de diverses incursions en el circuit professional fetes els darrers quatre anys amb peces de Henrik Ibsen, Santiago Rusiñol, Molière i Tennessee Williams, el director Jordi Pons-Ribot ha tornat a encapçalar la companyia Fènix Teatre a la seva seu del Teatre Principal d'Arenys de Mar. En aquesta ocasió ha dut a escena la popular novel•la de Miquel Llor 'Laura a la ciutat dels sants' en una versió en què s'ha responsabilitzat de la direcció, l'adaptació i la dramatúrgia. La proposta ha tingut tan bona acollida per part del públic que les representacions inicialment previstes s'han hagut de prorrogar fins entrat el mes de febrer.
Obra de referència generacional
'Laura a la ciutat dels sants', escrita el 1931, és el text més conegut de tota la producció del seu autor i la millor novel•la catalana d'una generació d'escriptors que la guerra civil va escindir. Influït per Dostoievski, Freud, Gide, Joyce i Proust, entre altres, Miquel Llor desplega una meticulositat descriptiva que, malgrat el regust costumista, innova la pràctica literària de la seva època, sobretot pel que fa a l'aprofundiment dels trets de la novel•la psicològica i a una certa temptativa de superació de la moral convencional. Aquestes característiques es fan visibles en la manera com presenta el drama que pateix Laura, la jove i atractiva barcelonina nouvinguda, que ha de sotmetre's als vells prejudicis que imperen a Comarquinal –nom simulat de Vic–, que és la plasmació extrema d'una societat tancada, hipòcrita, maldient i mediocre.
Lectura actual
Jordi Pons-Ribot ha encarat la posada en escena de l'obra amb una mirada que no vol ser només pretèrita. Ens ve a dir que encara avui subsisteixen molts desdenys i tabús socials envers qui és foraster o diferent. Per això a l'oposició estricta entre ciutat i ruralisme que dibuixa la novel•la original de Llor ell hi sobreposa una lectura de més abast i també més actual que delata la insolència o la incivilitat de l'actitud d'alguns personatges i les confronta amb la sensibilitat i l'idealisme que encarna la protagonista de la història. I pel mateix motiu també dóna a entendre que la fugida final de la Laura no és ben bé un fracàs, sinó la dolorosa cerca de la llibertat personal.
Bon treball col.lectiu
És obvi que en la seva adaptació Pons-Ribot ha hagut de dur a terme una feina de síntesi, però l'ha fet amb molta gràcia, de manera que s'acosta més al sabor d'un bon destil•lat que no pas al gust de poc que provocaria una esporga excessiva. En aquest sentit, resol molt bé l'encadenament de seqüències on es focalitza més l'acció amb d'altres que acompleixen la mera funció de nexe narratiu. Amb tot plegat, el director arenyenc ha tornat a demostrar la motivació didàctica subjacent sempre en el seu teatre, perquè es preocupa de servir bé el text i d'oferir al públic una proposta dramàtica feta d'una manera deferent. Un cop més, la labor de tot el seu equip tècnic i artístic ha estat igualment notable. L'espectacular escenografia de caire realista esdevé simptomàtica: atapeïda, aclaparant i amb regalims de negror, enquadra perfectament l'ambient irrespirable de la casa que convertirà Laura en víctima de la intransigència hostil. El repartiment i la direcció d'actors són també remarcables. Cada intèrpret respon adequadament al seu paper i d'entre tots Maira Comalat destaca en la manera de donar el personatge principal i de fer-lo evolucionar paulatinament, segons la circumstància psicològica de cada moment de l'obra. Decididament aquesta 'Laura a la ciutat dels sants' és un treball ben fet en tots sentits, que pel seu interès mereixeria una reposició i l'oportunitat de donar-se a conèixer en d'altres escenaris. Tant de bo sigui així.
publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
16 de febrer de 2011
