Carme Portaceli adapta 'Conte d'hivern', una peça sobre l'abús de poder, el dolor i el penediment
Els reis del text original són dos grans empresaris en la revisió
Quan es parla de gelosia i Shakespeare és inevitable que vingui a la memòria Otel•lo, una de les seves grans obres. Però no va ser l'única en què aquest desesperat impuls porta a la tragèdia. També és el motor de Conte d'hivern, la penúltima obra del dramaturg no inclosa en la llista dels seus imprescindibles. Potser per això ha suscitat l'interès d'una directora tan inquieta com Carme Portaceli i els seus còmplices de la Factoria Escènica Internacional (FEI). El que és el seu segon shakespeare, estrenat al festival Temporada Alta, arriba avui al Romea i està en la línia del primer, Ricard II (una altra obra de segona, si és que es pot dir així, de l'autor), que es va estrenar a la Nau Ivanow.
Portaceli ha arribat a un clàssic universal com Shakespeare, a la vegada que ho feia amb un altre clàssic català (L'auca del senyor Esteve que va estrenar al TNC), després d'una vasta trajectòria en el teatre contemporani europeu. La directora valenciana explica que aquest camí li ha servit a la FEI per definir un llenguatge escènic propi, «amb la idea de connectar amb el públic, no de fer un laboratori».
Audàcia i respecte
Aquesta visió es concreta en una actualització de Conte d'hivern amb «audàcia i respecte», com diu el traductor Joan Sellent, que no presenta els reis de Bohèmia i Sicília en la seva trama, ni palaus, sinó grans empresaris dels que avui fan fusions en una sala de juntes. El respecte a Shakespeare arriba amb els personatges i un text sols alleugerit. Així, Leontes vol que el seu amic Políxenes, de visita, es quedi uns dies més amb ell. Però el reclamen la família i els negocis, així que declina l'oferta. A la desesperada, demana el suport de la seva dona, Hermione, per convèncer-lo. Políxenes accepta.
Però aquest canvi origina en Leontes una gelosia que el porta a la bogeria, amb conseqüències devastadores. Dolor, abús i maltractament se citen en aquest shakespeare amb un final propi d'una faula moral que obre la porta al penediment. David Bagés, Cristina Flores, Manel Sans, Albert Pérez, Nao Albet i Neus Bernaus interpreten una «història brutal i divertida a la vegada», segons la directora, armada amb el potent vers de Shakespeare. «Entra com si no hi fos», diu Portaceli.
Aquest vers arriba, a més, amb l'acompanyament en directe dels saxos de Dani Nel•lo i Jordi Prats, altres companys de viatge habituals de Portaceli. Ells també formen part d'aquest llenguatge escènic personal que defineix a la FEI.
publicat per
José Carlos Sorribes
foto Xavier Basiana (Hermione i Leontes d'avui 8 Gabriela Flores i David Bagés, en una escena de l'obra)
www.elperiodico.cat
16 de febrer de 2011
