27 de febrer 2011

Teatre i cine acusen la llei del tabac de coartar la creació

Carles Canut, el senyor Birling de Truca un inspector, s’encendrà aquesta nit un cigar a la festa familiar de l’obra de J. B. Priestley que programa el Teatre Goya. Els nois de la revolució hippy de Hair tornaran a fumar els seus porros (amb herbes diverses, alleguen) demà a l’Apolo. I aquest mateix dia, Nao Albet i Neus Bernaus compartiran, al Romea, un porro amb picaduraal Conte d’hivern de Carme Portaceli.
Tots continuaran fumant malgrat l’advertència d’una sanció a l’Apolo, emparada en la llei antitabac, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona arran de la denúncia d’un espectador perquè els actors fumen en el musical. Abans que d’empresaris privats i teatres públics, poc o gens decidits ahir a entrar en el debat, la reacció d’incredulitat va arribar amb els professionals en defensa de la seva llibertat creativa.
«La norma no pot ser intransigent. S’han de regular les excepcions i demano a les autoritats que tinguin el sentit comú de fer-ho», va declarar ahir Joan Maria Gual, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. «Cal menys intransigència i més imaginació. El tabac que es fuma en escena no té per què ser tabac. ¿O és que algú es pensa que bevem whisky a l’escenari?».

NO ALS SUCCEDANIS
Gual rebutja succedanis, en forma d’estris de farmàcia, que facin perdre una de les màximes del teatre: la versemblança. I també adverteix de les conseqüències d’una aplicació radical de la norma. «A veure com es munta una obra sobre Pla sense mostrar que era un fumador empedreït». Diumenge, es va acomiadar del Romea El quadern gris , amb l’actor Joan Anguera com el Pla madur, assaborint un cigar. Aquell mateix dia, va acabar L’arquitecte les seves funcions al Lliure de Montjuïc. En l’obra, Pere Arquillué, l’arquitecte Leo Black, fuma mentre medita.
«Estem portant el tema fins a un límit ridícul. Et coarten la llibertat si ja has de pensar en aquestes coses abans de seure a escriure», va denunciar la dramaturga i directora Carol López, que va posar un altre exemple contundent. «No podríem fer Mad Men al teatre», va dir en allusió a la famosa sèrie sobre executius publicitaris dels anys 60. Carme Portaceli també es va sorprendre per l’enrenou, «el rebombori excessiu», que ha originat la llei. «Al teatre no s’hi fuma per gust sinó perquè significa alguna cosa», va sentenciar.
Per un altre costat, mentre l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) vol analitzar el tema amb calma, el Teatre Nacional de Catalunya estudia, per evitar problemes, rebaixar la presència del tabac en una obra pujada de to com és Gang Bang, de Josep Maria Miró, que s’estrenarà el 24 de març.

PEL•LÍCULES INSUBMISES
En el sector del cine no en volen ni sentir a parlar, d’una possible ingerència de la llei antitabac en el procés creatiu de les trames. «Si en la meva pròxima pellícula hi ha d’aparèixer un personatge fumant, perquè així ho exigeix la història, ho rodaré fumant i apareixerà fumant», declara Isabel Coixet, per qui portar la prohibició del tabac a certs extrems pot desembocar en «una caça de bruixes».
Queda el dubte de com rodar les escenes amb fum en espais tancats. La llei prohibeix fumar als centres de treball tancats. ¿Es pot equiparar un set de rodatge a una oficina? «Per a això existeix el sentit comú. Hi ha actors que prefereixen treballar amb cigarros falsos i no hi ha cap problema a utilitzar-los. El dia que hagi de rodar una escena amb tabac preguntaré si hi ha algú a la sala a qui això el molesti, perquè surti mentre rodem», explica Coixet, no fumadora i entusiasta de la normativa que ha fet desaparèixer el fum dels bars i els restaurants.
És cert que cada vegada és més difícil trobar fumadors en les noves pellícules. «Perquè és més difícil veure’ls en la vida real, i el cine no deixa de ser-ne el reflex. Abans demanàvem als actors que agafessin un cigarret per tenir les mans ocupades. En canvi avui això ja no es fa», adverteix el realitzador Fernando Colomo, per qui el que ha passat amb el musical Hair és «un cas d’histèria absurda i sense sentit, una marcianada». El director de Bajarse al moro s’atreveix a ironitzar sobre el tema: «M’imagino l’escena d’aquest senyor trucant alarmat: ‘Escolti, que fumen al teatre. ¿I què? Ni que ho fessin amb un llançaflames», explica entre rialles.


PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES / BARCELONA
JUAN FERNÁNDEZ / MADRID
WWW.ELPERIODICO.CAT
15 DE FEBRER DE 2011

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...