Entrem a la Sala d’Argentona, enllestida després d’anys d’entrebancs
Fins i tot hi va haver qui va dir que mai estaria acabada. Per fora semblava enllestida, però mai s’estrenava. Argentona assistia impertèrrita a les demores, les inversions, els projectes fallits de la seva particular obra de la seu: la Sala. Ara, el teatre-sala polivalent ja és una realitat que obre temporada estable d’arts escèniques i, encara més important, artificia un seguit de possibilitats per fer de l’edifici de la Plaça Nova un referent de comarca. El Tot hi ha entrat per copsar de primera mà les possibilitats d’un espai modern i possibilista.
Deu anys després de començar-ne a parlar, 7 milions d’euros després, tres Alcaldes i governs diferents i algun episodi digne de telenovel•la superat. I finalment es pot dir allò de: vilatans d’Argentona: ja la teniu aquí. És la Sala i a l’octubre comença a respondre a les preguntes que se li han fet durant tant de temps. Entrar a la Sala tal i com està ara –plenament acabada, sols a falta que una subvenció per a inicis de l’any que ve en possibiliti l’equipament tècnic definitiu– és endinsar-se a bastant més que un teatre, és una capsa plena d’oportunitats per a una vil•la com Argentona i una comarca com el Maresme. 600 persones d’aforament assegut, 200 més dretes quan l’entramat espectacular de butaques s’amaga i deixa la Sala llesta per balls o convencions, una obra estudiada i pensada per ser funcional, des dels punts de vista tècnic, sonor, visual, etcètera. Una Sala òptima que ha de marcar un abans i un després per l’oferta cultural de la vil•la i que, més enllà del propi municipi, es postul•la com un dels grans teatres de la comarca.
Una reivindicació
“Tenir la Sala és una reivindicació d’Argentona i ara arribem al final d’un camí llarg que s’ha fet feixuc però que quan entres al teatre veus que ha valgut la pena”. Són paraules de l’Alcalde Ferran Armengol, que tallarà la cinta a un equipament que la vil•la va assumir del sindicat de pagesos i enmig del delit del poble per no perdre un equipament com aquell en un lloc com la Plaça Nova. “Això no és un teatre, és una sala polivalent i pot tenir usos molt diversos, des de balls a desfilades de models, convencions, teatre, circ o el que sigui. La Sala és un potencial que fins ara no teníem i que es regirà per un reglament d’usos que enllestirem a final d’any, un espai ple de possibilitats al servei d’Argentona i el Maresme”, el defineix Armengol. La veritat és que només amb les visites guiades que es van fer als veïns, molts segur que hi van visualitzar el reguitzell de possibilitats que ofereix una sala digna, estèticament ben trobada i que té en la seva polivalència la seva gran riquesa.
“Tenim la sort que és una Sala pensada específicament, de manera que, per exemple, hi ha passadissos exclusius que connecten l’escenari i els controls de manera que es facilita la feina tècnica, o que totes les butaques tenen una bona visibilitat, o el sostre acústic, que no presenta aquesta forma perquè sí, sinó perquè el que seu a la darrera fila de l’amfiteatre hi senti igual de bé que el que seu a davant de tot”, explica Pere Pons, cap tècnic del nou equipament i qui ha guiat la darrera empenta al teatre, els darrers dos anys.
La voluntat de l’equip de govern de donar a La Sala un ús polivalent ho confirma el regidor de cultura Àngel Puig que convida “tothom a gaudir de la programació d’aquesta tardor, que és una mica un tastet de diferents disciplines perquè la gent es faci seva la Sala”. En un futur, Argentona treballa per coordinar-se amb les programacions de Mataró o Vilassar, per posar exemples, per tal d’establir unes agendes que facin compatibles, en la mesura del possible, assistir als espectacles de La Massa, el Monumental o La Sala.
Equipament a l’última
La Sala està equipada a l’última, sota la batuta de Pons, i és un teatre a l’última en l’aspecte de disseny o de facilitats i serveis a l’espectador. Té guarda-roba, màquines de vending –que per sopar ja hi ha la resta de bars de la Plaça– i fàcil accés al lloc s’estigui on s’estigui. En pocs minuts, a més, allà on hi ha un pati de butaques per a 600 persones es pot convertir en una sala de parquet per a balls a peu pla, tot automatitzat. L’escenari també té una caixa escènica espectacular, amb fins a tres galeries per banda, l’espectacular “pinta” a dalt per fer de telar i tres metres més d’obertura de caixa que, per exemple, el Monumental mataroní. Que resulta que l’espectacle o acte que s’hi vol fer és de més petites dimensions? Cap problema, unes pantalles laterals dimensionen l’obertura i l’espai de l’escenari per a obres de petit format, per les que també està pensat l’espai.
Aquesta és la Sala, amb els seus secrets al descobert com la plataforma d’accés a l’escenari, –on hi poden arribar els camions de les companyies o usuaris– el vestíbul, el control o els camerinos. Una Sala convertida en nou potencial d’Argentona i del Maresme que obre la seva renovada vida amb una mica de tot, començant per Vol Ras en una programació completa fins a finals d’any. Argentona ja no va coixa en cultura. Ara té en la seva esperada Sala una crossa de luxe per caminar i trepitjar fort.
El soterrani i la plataforma
Dos elements polivalents s’amaguen sota l’escenari. L’ús és el soterrani amb accés directe a l’escenari, l’altra una plataforma que permet elevar des d’escenografies a camions.
El pont de llums
El pont de llums des d’on es pot il•luminar tota la sala penja del bell mig del sostre del teatre. Ofereix ple d’oportunitats i una visibilitat total sobre tot l’interior del recint
Camerinos de fins a 12 persones
La Sala va sobrada de camerinos, amb dues plantes de 6 camerinos, alguns amb capacitat de fins a 12 persones i accessibles també alguns, per cadires de rodes.
“La pinta”, la joia
El telar amaga una de les joies de la corona d’aquesta nova Sala, ”La pinta”. Pere Pons explica que amb aquest enteixinat elevat més de 20 metres per sobre l’escenari “se’ns obren moltes possibilitats ja que podem penjar de tot des de dalt i controlar tant decorats com tot tipus d’elements que es vulguin deixar flotant. També serveix, en certa mesura, de magatzem alçat d’elements descendents. Des d’aquestes golfes utilitàries, a més, també es pot veure el dispositiu especial en cas de foc, amb el tallafocs i un sistema automàtic d’obertura superior perquè el fum no es quedi a la sala.
publicat per
Cugat Comas
fotos : Anna Aluart
www.totmataro.cat
23 de setembre de 2011
