31 de juliol 2012

Els responsables del Grec en fan un balanç positiu tot i el descens de públic




Ramon Simó atribueix a la crisi i a un model que prima l'exigència artística la baixada del 5% en l'ocupació respecte al 2011

publicat per JOSÉ CARLOS SORRIBES / Barcelona 30 de juliol de 2012  http://www.elperiodico.cat

"Hem espantat la crisi d'una manera bastant positiva. El públic ens ha acompanyat", ha afirmat aquest migdia Ramon Simó, director del Grec, en el balanç de la seva primera edició al capdavant del festival d'estiu de Barcelona. Simó s'ha felicitat per l'alt nivell artístic d'un festival que ha tingut un "descens real d'un 5 o 6%" de públic respecte a l'anterior edició, l'última sota el mandat de Ricardo Szwarcer. Simó atribueix aquest descens tant al context general de la crisi com a un model de festival que prima "l'exigència artística" més que un model que el 2011 va fer una aposta més gran per espectacles comercials. En aquest sentit, el director del Grec ha subratllat que el 54% d'ocupació del Grec, quan falten dos dies perquè s'acabi, és tres punts superior a la que s'ha obtingut en la temporada dels teatres de Barcelona.

El Grec del 2012, que ha limitat la programació a quatre setmanes de juliol en comptes de les set dels últims anys, ha tingut un total de 126.959 espectadors, dels quals 62.181 han estat de pagament. La inauguració gratuïta va congregar 20.000 espectadors al passeig de Lluís Companys. Entre la venda d'entrades, el gènere teatral és el que ha reunit més públic, amb 33.507 espectadors, amb l'obra 'Dubte' com la més vista, amb 10.567 persones al Poliorama. Simó ha destacat l'èxit de la programació internacional de teatre, amb un 72% d'ocupació gràcies a espectacles com 'El maestro y Margarita' i 'El gran teatro del mundo'.

MILLORES PENDENTS
En aquest balanç, el director del Grec ha reiterat que mantindrà el model per a la pròxima edició amb ajustos en "coses que s'han de millorar". Entre les qüestions pendents, ha apuntat el programa familiar, la implantació del circ --una de les seves apostes i que només ha tingut un 37% d'ocupació--, un ús més important per al centre logístic del festival situat a la plaça de Margarida Xirgu, un "esponjament més gran" del programa per evitar coincidències i una millora en la difusió. En aquest últim aspecte també hi ha incidit el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, a l'apuntar que s'ha d'anunciar abans la programació "per millorar la difusió i la promoció". Ciurana també ha destacat que el Grec és "el 'principal aparador de les companyies internacionals a Catalunya i el principal productor de les companyies catalanes".

Director teatral argentino defiende la cultura como generadora de riqueza




publicat per www.abc.es 24-07-2012,  EFE

El creador y director del Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA), el ex ministro de Cultura Darío Lopérfido, ha abogado por profundizar en la coproducción teatral para hacer frente a las reducciones presupuestarios y por hacer ver a los estados que la cultura, además de un derecho, genera riqueza.
Así lo ha declarado a Efe antes de ofrecer una conferencia en el I Foro de Festivales organizado en el marco del Festival de Teatro Clásico de Mérida.
Este encuentro reúne a gestores culturales de doce países de Europa, Asia y América, entre ellos la responsable del Festival Internacional de Teatro de Bogotá (Colombia), Lucía Bevia; el del The Aarhus Festival (Dinamarca) y el ex director del Festival de Edimburgo (Reino Unido), Brian McMaster.
En un momento donde hay menos dinero en todo el mundo, no sólo en España, para Lopérfido es "prioritario" que teatros, festivales y gestores festivales no trabajen desvinculados y busquen una producción conjunta "más activa".
A su juicio, las crisis enseñan a ver en qué se gastó mal el dinero y conseguir ahora que rinda más.
Para ello, según el director argentino, es necesario el cruce de información, las estrategias de coproducción y que existan "vasos comunicantes".
Paralelamente, en su opinión, los estados deben proteger más la actividad cultural.
En este sentido, se ha referido a la subida del IVA cultural en España y ha señalado que comparte la gente que se oponga a ello porque considera que ataca el derecho a la cultura.
No obstante, Lopérfido ha hecho más hincapié en que "la cultura se debe mostrar ante los gobiernos como un sector que dinamiza la economía".
El director argentino ha planteado cuánto contribuye a la "marca a España" la cultura española y cuánto dinero y empleo genera, por ejemplo, por su vinculación con el turismo o la hostelería.
Montar un espectáculo, a su juicio, cuesta mucho porque ya tiene unos gravámenes, y la subida del IVA, a su juicio, puede que provocar que el precio de las entradas sea inaccesible para el público.
Lopérfido ha insistido en la "ecuación económica" de la cultura, ya que lo que se recaude con la subida del IVA es menor de lo que se va a perder debido al "daño colateral" de esta medida.
El exministro de Cultura argentino, que ha ofrecido una ponencia sobre los aspectos que unen y separan a Latinoamérica de Europa en la gestión y el aspecto artístico de los festivales, ha aseverado que siempre hubo un intercambio cultural entre Argentina y España, pero ahora se está profundizando más en la idea de producir juntos para ahorrar dinero.
El director del FIBA ha desvelado a Efe que anoche comenzó a hablar con el director del Festival de Teatro Clásico de Mérida, Jesús Cimarro, al que conoce desde hace mucho tiempo, para iniciar una colaboración entre ambos certámenes.
La colaboración iría en la línea de la participación de artistas argentinos en obras del festival emeritense y que alguna obra fuera a Buenos Aires y no al revés, ha aclarado, debido a la complejidad de adaptar una función a un marco como el Teatro Romano.
Lopérfido ha apuntado que ellos colaboran ya con festivales de Italia, Francia y Chile.
Cada uno de ellos pone algo de dinero y se garantiza algún estreno, ha explicado.
La consejera de Educación y Cultura, acompaña de Cimarro, ha dado hoy la bienvenida a los participantes en una experiencia fundamental para mejorar la oferta de Mérida y seguir en su objetivo de potenciar su vertiente internacional.

30 de juliol 2012

'Follies', pur teatre, pura vida




PUBLICAT PER : MARTA PORTER  29/07/2012  WWW.ARA.CAT

Sondheim no s'acaba mai. Les seves obres són retrats de les contradiccions humanes, de la infelicitat, de les decisions equivocades. Després de Golfus de Roma , Sweeney Todd i A little night music , Mario Gas aborda el seu quart Sondheim, Follies , segurament l'obra mestra de l'autor, cim de creativitat, concentració de tots els seus grans temes i destil·lació de la grandesa del seu teatre.

Estrenada el 1971 en un mític muntatge de Harold Prince (amb Yvonne De Carlo i Alexis Smith!), Follies parla amb cruesa i insòlita fondària del pas del temps encarnat en un vell teatre de varietats que ha de convertir-se en garatge. Però els seus anys d'esplendor reviuran durant una nit gràcies als artistes que hi van triomfar i que s'hi retroben convidats pel productor. Allà es desfermaran els records de les dues parelles protagonistes, marcades a foc per una dolorosa equivocació sentimental del passat. La insatisfacció, com sempre en Sondheim, és troncal a Follies , i, com sempre, Mario Gas serveix les seves paraules i la seva música amb absoluta netedat, força i clarividència. El seu és un muntatge d'una mestria poc freqüent en aquest país, amb un repartiment sensacional i que podria programar-se perfectament a Broadway. Per la idiosincràsia de la peça -pensada per al lluïment particular de cada actor- cal la connivència d'una companyia brillant. I Gas la té. Tots assoleixen un gran nivell, sobretot els quatre protagonistes, per la seva força torrencial i la versemblança que injecten als seus rols. Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius i Pep Molina fan meravelles amb els seus respectius solos.

Gas juga a fons les cartes que Sondheim li proposa i carrega amb munició pesant la connotació metateatral del text. Follies és teatre sobre el teatre i Gas omple el muntatge d'una poderosa càrrega simbòlica. El director confia en Massiel per al paper de Carlota, una diva ancorada en el passat que canta un energètic i divertidíssim I'm still here . I també fa pujar a l'escenari Asunción Balaguer -86 anys- per regalar-nos l'encantador Broadway baby. L'ensordidor aplaudiment ens brolla de l'ànima. L'entrega de la companyia és tan contundent que, fins i tot amb la interrupció de l'obra per problemes de so, en surt victoriosa. Quan s'enfila el segon acte i l'acció conflueix en la dissort dels protagonistes, l'espectador queda hipnotitzat per la lúcida fletxa fatalista de Sondheim, que retrata la solitud i el descontentament humans, tant amb el burlesc de la revista ( Buddy's blues ) com amb el dramatisme més desesperat (Live, love, laugh ).

Follies és un muntatge memorable que, si les coses anessin com han d'anar, hauria de fer temporada a Barcelona i esgotar localitats. Ningú s'hauria de perdre aquest homenatge al teatre, aquest últim xou que, malgrat tot, exclama amb veu ensordidora que l'espectacle ha de continuar.

29 de juliol 2012

La fi d'una etapa daurada per al teatre




El públic teatral havia resistit indemne a la crisi. Els professionals, però, les passen magres per la reducció dràstica dels ajuts públics i les gires. La pujada de l'IVA podria sentenciar un sector en expansió.

Una funció d'estiu al Teatre Grec. El festival és dels pocs que no ha retallat significativament el pressupost. JOSEP AZNAR

Si hi ha hagut un sector cultural que els últims anys ha pogut treure pit és el de les arts escèniques. Les xifres parlen per si soles. El creixement del públic fins prop dels somiats 3 milions d'espectadors ha anat acompanyat de mèrits artístics: el sorgiment de noves fornades de dramaturgs brillants -Benet i Jornet, Belbel i Galceran ja no són els únics que venen fora-; l'aparició de companyies artístiques en quantitat i qualitat -la FEI, Egos Teatre, La Perla, FlyHard, la tropa Manrique, etc.-; la projecció de talents singulars com Calixto Bieito; la consolidació d'una xarxa formada per sales públiques, privades i alternatives, que a sobre tenen una relació exemplar entre elles; el paper de festivals punters com Temporada Alta; la promoció dels estudis escènics; el manteniment dels ajuts a la creació, i el creixement de les sales i els auditoris repartits per la geografia catalana.

No ha sigut una bombolla inflada artificialment: ha sigut un treball de formiga gradual i vocacional que per això ha resistit els primers anys de crisi. Fins a aquest 2011-12. A falta de xifres de final de temporada, hi ha fets consumats que auguren un futur tèrbol. La rebaixa dels ajuts públics als grans equipaments i fires, que arriba fins al 20%, ha fet caure el nombre d'espectacles que es programen a l'any i això condemna artistes i tècnics a l'atur. La davallada radical de la contractació de gires per culpa de la crisi dels ajuntaments -situació encara més greu a Espanya, on hi ha impagaments milionaris- deixa a l'estacada grans i petites productores o companyies "que tindran una subsistència difícil", avisa Anna Rosa Cisquella, de l'associació professional Ciatre. "Artísticament serà nefast", deia. El teixit cultural i el nivell artístic cauran inevitablement. La majoria de sales ja no poden coproduir muntatges propis i cedeixen l'espai a companyies que són les que han de córrer el risc de guanyar-se la taquilla per pagar des del tècnic fins a la publicitat.

Les sales alternatives no estan millor. La Generalitat no respon econòmicament al conveni signat i prorrogat des de fa un any, cosa que obliga projectes d'èxit com la Beckett a demanar un crèdit perquè no pot pagar els proveïdors. "La situació no és dramàtica, és tràgica. Les alternatives estan a punt de la desaparició", afirma Toni Casares.

L'increment de l'IVA, doncs, arriba per afectar l'únic element de l'equació que estava sa: el públic. La mesura obligarà a apujar el preu de les entrades i serà un atac directe al consumidor, com ha destacat Daniel Martínez, de l'associació empresarial Adetca. Una estocada mortal a l'augment del consum que no solucionarà el forat d'Hisenda i que suposarà el ser o no ser de tot un sector.

publicat per
Laura Serra
22 de juliol de 2012 

Antúnez interactúa con su 'alter ego' en 'Pseudo'



El fundador de La Fura se convierte en un personaje de Pirandello que aparece rodeado de grandes pantallas
Marcel·lí Antúnez se convierte en un personaje de Pirandello en Pseudo, un montaje que estrena en el Grec en el que aparece rodeado de grandes pantallas y cubierto de un esqueleto de sensores que activan movimientos y sonidos de su alter ego, una reproducción de su cabeza que cuelga de su pecho.
El fundador y exmiembro de La Fura dels Baus se subirá al escenario del Mercat de les Flors del 24 al 26 de julio con una cabeza de poliéster colgada del pecho, que representa su propia cara, que pesa más de dos kilos y que se activa con once motores que le permiten mover las orejas y la lengua y girar los ojos.
"La llevo adosada al cuerpo y reproduce mi propia cabeza, es un 'pseudo' Marcel.lí", ha explicado el artista.
Antúnez estrena en el Grec un espectáculo en el que da una vuelta de tuerca a su desarrollo habitual en escena de interfaces, cámaras y mecanismos de realidad virtual y aumentada.
Presenta lo que ha definido como "una nueva performance mecatrónica", para la que ha desarrollado su versión del acto cero y cuarto del drama inacabado de Luigi Pirandello Los gigantes de la montaña.
Pseudo arranca con el artista domando un oso blanco y con una pequeña explicación de la trama de la obra inacabada del premio nobel italiano de literatura en 1934.
En "Pseudo" no hay un patio de butacas para que el público pueda instalarse cómodamente, ya que los espectadores formarán parte de un espectáculo que les mantendrá en constante movimiento.
Un máximo de ochenta personas podrán compartir el montaje, en el que Antúnez aparece rodeado de tres pantallas de 5 x 4 metros que emulan, a juicio del artista, "una cueva platónica, arsenal de apariciones o renovada linterna mágica".
En el centro, Antúnez, el único personaje real, con una armadura de sensores y dos bafles a modo de pechos que emiten sonido.
Un "pseudo Marcel.lí" adosado a su pecho que emite sonidos, dialoga con él y mueve ojos y lengua, siguiendo, a su juicio, la tradición de las imágenes religiosas de Berruguete o Juan de Mena.
Antúnez es de la opinión de que las instalaciones interactivas no necesitan mediador, por lo que en Pseudo experimenta un nuevo espacio para que "esa contradicción desaparezca y el espectador pueda estar muy cerca y participar en la aventura".
Mientras continúa ensayando el espectáculo hoy y mañana, da los últimos toques a la decena de microrrelatos que conforman el espectáculo.
También prueba cómo convertir en códigos de barras imágenes reales de postales que ocho espectadores voluntarios mostrarán ante la cámara y que llevan "ocultas" una parte oscura que se podrá visualizar.
Desarrolla en el espectáculo, que como los suyos no deja de ser siempre un "work in progress", la historia del Mago Cotrone de Pirandello, que acompaña con la música del italiano Andrea Valle, una "sonoridad hecha -según ha dicho- de sonidos grabados".
Valle se ha inspirado para ello, a juicio de Antúnez, en elementos de free jazz y música de la década de 1970 y en grandes maestros de la música experimental electroacústica como Luigi Nono.
Un vídeo sobre la genealogía de Cotrone y Sgricia, el personaje femenino de la historia de Pirandello, y dibujos a tinta china de Antúnez proyectados, entre otros elementos, completan la nueva "performance mecatrónica" del que fue miembro fundador, coordinador artístico, músico y actor de La Fura dels Baus desde 1979 hasta 1989, año en el que emprendió su camino en solitario.

publicat per
20 de juliol de 2012 

28 de juliol 2012

La brillant companyia de 'Follies' estrena a Peralada




Mario Gas dirigeix el musical de Sondheim d'homenatge al teatre amb el qual s'ha acomiadat de la seva etapa de 8 anys al Teatro Español i que compta amb Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius, Massiel i Carmen Conesa

publicat per LAURA SERRA Barcelona  el 25/07/2012  www.ara.cat

El musical 'Follies' s'estrenarà aquest cap de setmana, divendres i dissabte, al Festival de Peralada, on s'atorgarà la Medalla d'Or del certamen a Mario Gas, el director del muntatge. L'espectacle és un cant d'amor al teatre, una mirada enrere als espectacles que van triomfar a la ciutat dels gratacels des de principis del segle XX fins a la dècada dels quaranta. Un d'aquells teatres de varietats, està a punt de ser enderrocat per fer-hi un garatge. I les estrelles que hi van triomfar s'hi retroben. "És un espectacle que especula amb els gèneres i amb el pas del temps, amb el que hem fet amb el temps i el que el temps ha fet amb nosaltres", ha dit Gas.
Acompanyat d'un extens i brillant repartiment –hi actuen 36 actors-cantants i 19 músics– entre els quals Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius i Pep Molina, el muntatge ha sigut el gran èxit de l'any al Teatro Español de Madrid, escenari que ha dirigit els darrers vuit anys Mario Gas i del qual es va acomiadar aquest cap de setmana passat. Entre el repartiment també hi ha dues sorpreses, la veterana Asunción Balaguer, que ha hagut d'aprendre claqué, i Massiel. La cantant del mític 'La, la, la' ha reivindicat la seva carrera escènica i ha anunciat que es retira amb aquesta companyia i aquest muntatge. "Jo ja tenia ganes de plegar i anar-me'n a casa, però s'ha de ser 'gilipolles' per no acceptar un personatge que passa per tot el que has viscut. Però és l'última vegada, o sigui que deixeu-me bé".
"Sondheim és un dels grans autors de la segona meitat del segle XX", ha dit Gas. Per això considerava essencial portar-lo a un teatre públic, per desencotillar-lo. La dramatúrgia és el més important d'un muntatge que s'acompanya d'una música excepcional, dirigida per Pep Pladellorens.

Les revoltes gregues i el terrorisme poètic irrompen al Grec amb els italians Motus




La companyia italiana presenta una Antígona que viu al segle XXI i dialoga amb Alexia, una amiga de l'estudiant grec mort per un tret de la policia el 2008. L'altre prat fort del Grec per aquest cap de setmana és l'espectacle acrobàtic, que inclou castells, Le Grand C.

publicat per SÍLVIA MARIMON Barcelona www.ara.cat  27/07/2012

"Rellegint Antígona –la tragèdia grega de Sòfocles–hem trobat coses que parlen d'aquí i del present", explica Enrico Casagrande, el director de la companyia italiana Motus, que aquest cap de setmana porta al Grec 'Too Late! (Antigone) contest#2' i 'Alexis. Una tragèdia greca'. Casagrande adapta la versió que Bertol Brecht va fer del mite grec i utilitza els diàlegs del dramaturg alemany per parlar de les revoltes gregues. La companyia ha fet un treball sociològic: el 2010 van viatjar a Grècia per parlar amb activistes, anarquistes, artistes i els amics d'Alexis, el jove estudiant grec que va morir per un tret de la policia durant una manifestació.

El resultat és una peça teatral amb un guió impregnat de biografies i experiències personals. 'A Alexis. Una tragèdia grega' puja a l'escenari Alexia Sarantopoulou, una amiga de l'estudiant grec mort durant la revolta. Ella interroga i interpel·la als actors. A 'Too Late! (Antigone) contest#2' Antígona s'enfronta a la intolerància i a les perversions dels qui ostenten al poder al segle XXI. La companyia Motus no es limita a fer teatre com espectacle sinó que convida a l'acció. El públic també puja a l'escenari per compartir l'experiència amb els actors.

Le Grand C
L'altre plat fort d'aquest cap de setmana és 'Le Grand C' de la companyia XY. En aquest espectacle, 17 intèrprets fan equilibris impossibles. Cauen, construeixen i decontrueixen piràmides i columnes... "Invertim, en comptes d'ascendir fem equilibris en diagonal, i fins i tot fem castells", explica Tomàs Cardús, un dels membres de la companyia. Cardús reivindica la tècnica de circ: "Només amb la tècnica de circ creem emocions, no hi afegim res més, no som actors ni fem dansa". En opinió de Cardús, aquest espectacle no seria possible si no "fóssim molts, a la nostra companyia no hi ha lideratge sinó que tot es decideix de manera assemblearia".

27 de juliol 2012

Teatre amb accent mataroní




Sala Cabanyes i Joan Pera enceten la cartellera de Santes

publicat per Comas Soler , dimarts, 24 juliol 2012, www.totmataro.cat                      

Després de l'esplèndid pròleg que dies abans hi havia posat Josep Rodri a la platja del Varador amb el muntatge poètic 'Parla'm de la mar', la programació teatral de Festa Major ha entrat a la setmana forta de Santes amb dos espectacles molt diferents però amb el denominador comú de tenir gent de Mataró com a protagonistes.

Diumenge a la tarda la Sala Cabanyes va voler portar al Teatre Monumental l'última representació de la producció de 'El Mikado' que va estrenar la temporada 2010-2011 i que de llavors ençà ha tingut un periple ple d'èxits. L'endemà a la nit el mateix Monumental acollia una funció de l'espectacle dedicat a Joan Capri que actualment Joan Pera està fent al Teatre Condal del Paral·lel barceloní.

El bis de 'El Mikado', un encert
Era el març de 2011 quan un nombrós equip artístic i tècnic de la Sala Cabanyes dirigit per Marc Molina estrenava la pròpia versió de 'El Mikado', l'opereta còmica d'Arthur Sullivan i William Gilbert considerada la comèdia musical més emblemàtica i més representada arreu del món. El bon resultat d'aleshores va fer que es reposés l'octubre següent i que després realitzés una gira per diverses poblacions. Sis premis aconseguits en el concurs de teatre amateur Ciutat de Sant Feliu de Guíxols corroboren l'encert del treball dut a terme per la gent de la Sala.

S'ha de dir, perquè és una evidència, que aquesta producció és deutora de la que va fer anys enrere la companyia Dagoll Dagom. Però els molts elements d'imitació que conté no li treuen mèrit. Perquè el rocambolesc tripijoc que constitueix la trama de l'obra i que figura que s'esdevé en un temps llunyà en el suposat poble japonès de Titipú està molt ben donat per l'estol de dotze actors i actrius que fan tots els personatges i també els números corals. Canten, diuen el text i es belluguen estupendament. Per això ha estat una bona pensada mostrar aquest 'Mikado' a l'escenari del Monumental, fer-lo entrar en el programa de Santes i donar-li nova volada. Un precedent que bé podria assentar criteri per a propers anys: la Festa Major com a marc de difusió de muntatges d'interès d'algun dels grups locals.     

Pera exalça Capri
No es pot pas negar que a la base de 'Joan Pera Capri', el xou que interpreta en solitari Joan Pera, hi ha la voluntat de l'actor mataroní de reivindicar i agrair el mestratge de Joan Capri, que fou un dels còmics més populars de l'escena catalana fins als anys setanta del segle passat. Per això ha estructurat l'espectacle a partir d'uns quants dels monòlegs que Capri va fer famosos amb les seves actuacions i els discos que va gravar. És una proposta sense pretensions en què Pera es posa en la pell de Capri intentant defugir el mimetisme, però sense aconseguir-ho. Tampoc són més reeixits els moments en què surt del personatge per afegir-hi trossos de collita pròpia. Tot queda entre la nostàlgia i la caricatura. Perquè els textos de Capri, malgrat l'esforç que s'ha fet per actualitzar alguns dels referents que hi surten, no suporten gens bé el pas dels temps. Si a la seva època ja tenien un bon punt carrincló, ara resulten d'una obsolescència manifesta. Sigui com sigui, com que és Festa Major i en Joan Pera jugava a casa, el públic provecte que omplia el Monumental va dedicar-li intensos aplaudiments al final d'una funció marcada pel record emocionat a Paco Morán, inseparable company d'escenari de Pera, en el dia de la seva mort.

El Victoria Eugenia de San Sebastián acoge la representación del musical 'My Fair Lady' con Paloma San Basilio




El teatro Victoria Eugenia de San Sebastián acogerá, del 1 al 5 de agosto, la representación del musical 'My Fair Lady' con Paloma San Basilio. Las representaciones tendrán lugar los días 1 y 2 a las 20.30 horas, el 3 y 4 a las 18.30 y 22.30 horas y el 5 a las 17.00 y 21.00 horas. Las entradas pueden adquirirse por 55, 50 y 40 euros.

El musical, ambientado en el Londres de principios del siglo XX, cuenta la historia de cómo Henry Higgins, un profesor de lingüística, conoce a Eliza Doolittle, una vendedora callejera de flores bastante mal hablada y cómo gracias a una apuesta con el Coronel Pickering, después de seis meses consigue hacer pasar a la joven florista por una duquesa en el baile de una Embajada.

'My Fair Lady' vuelve a nuestros escenarios, bajo la dirección de Jaime Azpilicueta, en una gira con Paloma San Basilio en el papel central de Eliza Doolittle y con Joan Crosas, que interpreta el papel del Sr. Doolittle.

publicat per
http://noticias.lainformacion.com
16 de juliol de 2012 

26 de juliol 2012

Atractiva evocació poètica a trenta veus




Josep Rodri i Sala Cabanyes presenten 'Parla'm de la mar' a pet d'ones

publicat per Comas Soler , dilluns, 16 juliol 2012 www.totmataro.cat                          

Com en un subtil avanç de l'esperit de Santes, divendres i dissabte passats en Josep Rodri va dur a terme a la platja del Varador un espectacle poètic interessant des de molts punts de vista. Amb el títol de 'Parla'm de la mar', comptava amb la producció de Sala Cabanyes i el protagonitzaven trenta actors i actrius procedents de la mateixa Sala i de l'Aula de Teatre de l'IMAC.

Activista cultural i polifacètic home de teatre, la dilatada trajectòria de Josep Rodri és prou coneguda a la ciutat. Els dos darrers anys ha dirigit 'Els Pastorets de Mataró', la peça del Centre Catòlic convertida en insígnia de la tradició escènica local. Però 'Parla'm de la mar' és tota una altra cosa. S'inscriu en la línia de treballs anteriors que Rodri va dur a terme en llocs inhabituals i en què es decantava per procediments performatius i dramatúrgies innovadores. En aquest sentit, la proposta d'ara té evidents semblances amb 'Morir a Bagdad', que va estrenar l'any 2003 i que va aconseguir molt bona acollida, tant a Catalunya com a fora.
 
Polifonia poètica
'Parla'm de la mar' consisteix en la recitació teatralitzada i simultània de poesies al·lusives a la mar, pertanyents a una trentena d'autors, gairebé tots catalans. En conjunt és una selecció acurada d'èpoques i estils diversos que cronològicament van des de Verdaguer, Guimerà i Maragall, fins a Jaume Marín, Enric Casasses i Margalida Pons. Els intèrprets que les diuen estan enterrats a la sorra, braços i espatlles nus, disposats en quatre rengleres a la vora d'on peten les ones. En un entorn de fosca, amb prou feines se'ls distingeixen les cares gràcies a la tènue llum provinent d'unes petites llanternes que tenen al davant. La simplicitat i la simetria que hi domina compon un escenari d'aire beckettià amb l'imponent teló de fons d'una penombra de maror i el so compassat i incessant de les onades. Tot es desenvolupa a un volum contingut, tant els textos declamats com unes músiques, també d'evocació marina, que emergeixen contínuament d'una desena de caps figurats que s'intercalen entre els d'actors i actrius. Això fa que els espectadors, circumspectes, s'hi acostin i s'ajupin per escoltar ben de prop versos i tonades. Cadascun fa el seu itinerari particular i modela així la pròpia percepció de l'espectacle. Precisament és en aquesta multiplicitat de vivències on radica un dels seus molts atractius.

Imatges remarcables
Visualment, per exemple, el muntatge té tres moments destacats. El primer és just a l'inici, quan el públic depassa una barrera de llençols estesos i descobreix de cop el vast engraellat de caps que sobresurten de la sorra amb les seves minúscules clapes de claror. És una imatge insòlita de la platja, d'una bellesa que corprèn. El segon es produeix en el decurs de la representació, quan la corrua d'assistents ja ha entrat en joc i es desplaça ençà i enllà. Aleshores les evolucions dibuixen una mena de formiguer silenciós que es reparteix i es detura a instants per parar l'orella a un poema determinat. El tercer és al final, amb l'encesa de deu peveters que il·luminen les ones com si fossin llums de prosceni. Llavors el mar pren centralitat escènica i tres noies s'hi endinsen per llançar-hi una ampolla que conté els textos poètics que han recollit de cada intèrpret. Un epíleg oportú que simbolitza el retorn de tots els mots pronunciats al referent físic que els ha donat sentit.

Més mèrits
L'interès de la proposta de Josep Rodri no consisteix només en l'encert en la tria dels textos i en la manera de donar-los o en la perspicàcia de la dramatúrgia que hi aplica. 'Parla'm de la mar' té també altres mèrits que li afegeixen valor. D'entrada, el de comptar amb la producció de Sala Cabanyes, que és un punt segur. També l'haver apostat decididament per una fórmula participativa que facilita la implicació d'un gran nombre de persones. I a sobre, des d'una òptica ciutadana, el de constituir una digníssima contribució anticipada als actes d'incitació progressiva cap a la celebració de Les Santes. Molt bé!

La escuela de técnicos del espectáculo del Institut del Teatre abre la segunda convocatoria de pruebas de acceso



La Escuela Superior de Técnicas de las Artes del Espectáculo (ESTAE) del Institut del Teatre y la Universitat Politècnica de Catalunya abre la segunda convocatoria de inscripción para el curso 2012-2013, hasta el 3 de septiembre de 2012. Este centro, con más de diez años de experiencia, ofrece la formación necesaria para profundizar en las profesiones técnicas para espectáculos en vivo.
La ESTAE tiene sus instalaciones en la sede del Vallés del Institut del Teatre en Terrassa (Barcelona), aunque las clases impartidas por la UPC se realizan en la Escuela de Ingeniería Técnica Industrial de Terrassa y también en el Centro de Tecnología Multimedia.
Los estudios son de dos cursos académicos y otorgan diplomas equivalentes a un ciclo formativo superior de formación profesional en las siguientes especialidades vinculadas a la producción y exhibición de espectáculos en vivo:

Técnicas de sonido
Los estudios de sonido ofrecen la más completa formación en todos los aspectos técnicos referidos al sonido y la acústica en el espectáculo en vivo, y el control de sonido durante los conciertos. También incluyen la formación necesaria para la representación, la preparación y el montaje de los equipos (amplificadores, altavoces, micrófonos...) y su mantenimiento.

Luminotecnia
La especialidad de luminotecnia incluye todos los aspectos técnicos referidos a la iluminación de un espectáculo: la programación y la conducción de la iluminación durante una representación o concierto, la preparación de los materiales, la organización del montaje, la implantación de los equipos de control y focos y el mantenimiento de los medios y de los equipos.

Maquinaria escénica
La formación en maquinaria escénica ofrece todas las técnicas referidas a la maquinaria teatral como la implantación y el montaje de decorados, la preparación de los escenarios, la realización de los cambios y los desplazamientos de las escenografías durante la función, el mantenimiento y el almacenaje de los elementos escenográficos, etc.

Formación continua
La oferta de formación continua de la ESTAE comprende cursos en formato presencial u on line, especialmente diseñados para empresas, en materias como Suspensión y elevación de elementos escenográficos; Trabajos en altura en el escenario; Prevención de Riesgos Laborales para técnicos del espectáculo; Luminotecnia para el espectáculo; La gestión de los recursos técnicos: La Dirección Técnica para el espectáculo en vivo; Personal de Sala en locales de espectáculos; Fundamentos de la producción técnica; Electrotecnia aplicada al espectáculo; Estructuras y resistencia de materiales; Introducción a la regiduría; Introducción a la luminotecnia para el espectáculo; Motores en el espectáculo; La luz dinámica (móviles); El lenguaje de la luz en escena: Diseño de luces para luminotécnicos; Electroacústica; e Introducción al sonido para el espectáculo en vivo.

PRUEBAS DE ACCESO 2012
La segunda convocatoria de las pruebas de acceso para el curso 2012-2013 tendrá lugar los días 4 y 5 de septiembre.Inscripción abierta hasta el 3 de septiembre.

Es necesario estar en posesión del bachillerato, ciclos formativos de grado medio o estudios equivalentes y superar una prueba de acceso. La prueba consta de un ejercicio teórico común a les tres especialidades (luz, sonido y maquinaria), de una prueba práctica y de una entrevista personal. Los aspirantes que no hayan superado el bachillerato o estudios equivalentes y que acrediten experiencia en el sector serán valorados individualmente.
Institut del Teatre- Centre del Vallés
Plaça Didó 1  08221  Terrassa (Barcelona)
Teléfono 93 788 74 40
Fax 93 788 75 00
estae@institutdelteatre.cat
http://futurosestudiantes.institutdelteatre.cat

publicat per
http://www.artezblai.com
13 de juliol de 2012 

25 de juliol 2012

La fi d'una etapa daurada per al teatre




El públic teatral havia resistit indemne a la crisi. Els professionals, però, les passen magres per la reducció dràstica dels ajuts públics i les gires. La pujada de l'IVA podria sentenciar un sector en expansió.

Si hi ha hagut un sector cultural que els últims anys ha pogut treure pit és el de les arts escèniques. Les xifres parlen per si soles. El creixement del públic fins prop dels somiats 3 milions d'espectadors ha anat acompanyat de mèrits artístics: el sorgiment de noves fornades de dramaturgs brillants -Benet i Jornet, Belbel i Galceran ja no són els únics que venen fora-; l'aparició de companyies artístiques en quantitat i qualitat -la FEI, Egos Teatre, La Perla, FlyHard, la tropa Manrique, etc.-; la projecció de talents singulars com Calixto Bieito; la consolidació d'una xarxa formada per sales públiques, privades i alternatives, que a sobre tenen una relació exemplar entre elles; el paper de festivals punters com Temporada Alta; la promoció dels estudis escènics; el manteniment dels ajuts a la creació, i el creixement de les sales i els auditoris repartits per la geografia catalana.

No ha sigut una bombolla inflada artificialment: ha sigut un treball de formiga gradual i vocacional que per això ha resistit els primers anys de crisi. Fins a aquest 2011-12. A falta de xifres de final de temporada, hi ha fets consumats que auguren un futur tèrbol. La rebaixa dels ajuts públics als grans equipaments i fires, que arriba fins al 20%, ha fet caure el nombre d'espectacles que es programen a l'any i això condemna artistes i tècnics a l'atur. La davallada radical de la contractació de gires per culpa de la crisi dels ajuntaments -situació encara més greu a Espanya, on hi ha impagaments milionaris- deixa a l'estacada grans i petites productores o companyies "que tindran una subsistència difícil", avisa Anna Rosa Cisquella, de l'associació professional Ciatre. "Artísticament serà nefast", deia. El teixit cultural i el nivell artístic cauran inevitablement. La majoria de sales ja no poden coproduir muntatges propis i cedeixen l'espai a companyies que són les que han de córrer el risc de guanyar-se la taquilla per pagar des del tècnic fins a la publicitat.

Les sales alternatives no estan millor. La Generalitat no respon econòmicament al conveni signat i prorrogat des de fa un any, cosa que obliga projectes d'èxit com la Beckett a demanar un crèdit perquè no pot pagar els proveïdors. "La situació no és dramàtica, és tràgica. Les alternatives estan a punt de la desaparició", afirma Toni Casares.

L'increment de l'IVA, doncs, arriba per afectar l'únic element de l'equació que estava sa: el públic. La mesura obligarà a apujar el preu de les entrades i serà un atac directe al consumidor, com ha destacat Daniel Martínez, de l'associació empresarial Adetca. Una estocada mortal a l'augment del consum que no solucionarà el forat d'Hisenda i que suposarà el ser o no ser de tot un sector.

publicat per
Laura Serra
22 de juliol de 2012 

Bieito transforma 'El Gran Teatro del Mundo' en una cantata contemporánea




La música de Carles Santos, una escenografía con grandes tubos metálicos y once actores y cantantes que crean imágenes pictóricas con sus cuerpos conforman la puesta en escena de El Gran Teatro del Mundo, de Calderón de la Barca, que Calixto Bieito ha convertido en una cantata contemporánea.
La obra, que se representará los próximos 20 y 21 de julio en el Teatre Lliure, dentro del Festival Grec, respeta en líneas generales el texto de Calderón de la Barca, pero añade música y elimina "los pasajes moralizantes", ha explicado hoy Bieito.
El Gran Teatro de Mundo es un auto sacramental sin apenas trama que Calderón de la Barca escribió en el siglo XVII y que conmovió a Bieito cuando era un niño y los Jesuitas le obligaron a leerlo, ha añadido el dramaturgo.
La obra de Calderón de la Barca es una alegoría de la existencia en la que el autor crea una serie de personajes y los lanza sobre el escenario de la vida sin posibilidad de ensayo previo y cargados de dudas sobre el papel que deben interpretar y el sentido del mismo.
"Vivimos en un momento que tiene muchas similitudes con la época barroca" en la que vivió Calderón de la Barca, porque "el hombre se siente perdido en la oscuridad", ha señalado Bieito.
El dramaturgo ha decidido convertir la obra en una cantata, para la que Carlos Santos ha compuesto 40 minutos de música, porque "Calderón de la Barca ya indica en el texto que ciertas partes debían ser cantadas", según Bieito.
En su opinión, los versos de Calderón de la Barca "tienen sonoridades mágicas" y parecen "hechos a medida" para Carles Santos, "un gran conocedor del Barroco", que tiene la cualidad de "saber sorprender".
Bieito ha decido que el texto de los personajes mortales sea recitado por actores alemanes en alemán, mientras que los versos de los personajes más alegóricos, como el Autor, el Mundo, la Ley de Gracia y el Niño, sea cantado en castellano.
"La razón es que la obra nació en Alemania con actores alemanes", ha aclarado el director, que ha recordado que la representación en el Teatre Lliure contará con subtítulos, pero ha recomendado a los espectadores que "no sigan demasiado el texto" y se concentren en "seguir lo que pasa en escena", porque su intención es llegar al público "a través de los sentidos".
"El resultado se puede considerar experimental porque el propio Calderón de la Barca hizo una obra experimental cuando creó este auto sacramental", ha señalado Bieito
Asimismo, la adaptación de Bieito admite clasificaciones como "teatro sensorial, abierto e interdisciplinar", en la línea de los últimos trabajos del dramaturgo.
"Últimamente me paso la vida viajando y mis espectáculos se ven en muchos países pero no llegan a España, así que agradezco al director del Grec que haya decidido traer esta obra, que me permite mostrar el tipo de teatro que estoy haciendo, un teatro que se acerca a la poesía e intenta provocar emociones y reflexiones", ha añadido.

publicat per
http://ecodiario.eleconomista.es
16 de juliol de 2012 

24 de juliol 2012

'Agost' fa que el TNC ratlli els 150.000 espectadors la temporada 2011-12




La reposició de l'obra de Tracy Letts aconsegueix 46.705 espectadors, amb un 98,51% d'ocupació, i es converteix en l'espectacle més vist de tota la història del Nacional

La temporada teatral 2011/2012 del Teatre Nacional de Catalunya baixa el teló havent aconseguit prop de 150.000 espectadors, que representen un 73,31% d'ocupació. Bona part d'aquestes xifres positives es deu al gran èxit aconseguit per la reposició de l'obra 'Agost', de Tracy Letts, dirigida pel director del teatre, Sergi Belbel. 'Agost' es converteix en l'obra més vista de la història del Nacional, amb 46.705 espectadors aquesta temporada (un 98,51% d'ocupació), que sumats als de la temporada anterior fan un total de gairebé 70.000 espectadors.

Pel que fa als percentatges repartits per sales, la Sala Petita ha estat la que ha tingut més ocupació, amb un 79,11%; amb un 72,25%, la Sala Gran queda en segon lloc, i la Sala Tallers ha tingut un 61,93%.

Tanmateix, la temporada 2011/12 es tanca amb un 6,23% d'ocupació menys que el 79,44% aconseguit la temporada 2010/11, que són uns 1.082 espectadors menys que la temporada anterior, concentrats en 407 funcions, quinze menys que les 422 de la temporada anterior.

publicat per

La Junta crea la marca 'Teatros Romanos de Andalucía', que ofrece actividades en torno al mundo grecolatino




El monumento malagueño se somete a nuevos trabajos de restauración en la orchesta y el frons pulpiti y amplía su horario de visita
El consejero de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía, Luciano Alonso, ha anunciado este viernes la creación de la marca 'Teatros Romanos de Andalucía', que englobará a los coliseos de Málaga, Itálica (Sevilla), el gaditano Baelo Claudia y el de Cádiz, y cuyo objetivo es crear un distintivo que englobe actividades como jornadas, visitas guiadas, representaciones escénicas y otras en torno al mundo grecolatino.
Dentro de estas actividades, Alonso ha precisado que esa marca, entre otros factores, permitirá que algunas de las actuaciones escénicas puedan ser comunes, aunque ha insistido en que "no nos queremos quedar ahí, sino ir más allá". No obstante, ha asegurado que "al final de agosto o primeros de septiembre podremos presentar el primer ensayo de programación de estos teatros romanos de Andalucía".
"Queremos una marca de calidad y la queremos hacer en torno al otoño, de modo que el resto del año nos permita seguir con la protección de cada uno de ellos", ha indicado, al tiempo que ha señalado que lo que se busca es "ofrecer espectáculo de calidad, acuñado en torno a una idea". Ha aclarado que, posiblemente, en otoño podría estar disponible en tres de estos espacios, ya que el de Cádiz no estará preparado para ese momento.
En este punto, Alonso, junto con la directora general de Bienes Culturales e Instituciones Museísticas, Elia Maldonado, han dado a conocer los trabajos en el Teatro Romano de Málaga de conservación, restauración y adecuación de la orchestra y frons pulpiti, cuya tarima también será restaurada para permitir "el uso público del teatro".
La restauración y adaptación de orchestra y frons pulpiti persigue frenar el proceso de degradación de sus materiales pétreos --los mármoles y sillares de travertino-- mediante la limpieza, primero, y la recomposición de fisuras, después. Para ello, tal y como ha indicado, se usará espatulado de morteros con áridos similares, previa prueba de laboratorio y con reversibilidad.
Ha señalado que se va a poner en marcha una primera fase que consistirá en la actualización del estudio de patología, que estaba iniciado. Además, esta fase previa permitirá conocer cuál son los procedimientos a seguir para la restauración final de la orchestra y frons pulpiti.
Maldonado ha señalado que cualquier intervención que se realice en el Teatro Romano "debe permitir hacer compatible la preservación patrimonial con el uso público del monumento". En cuanto a la inversión, ha señalado que está presupuestada en unos 283.000 euros, condicionada a los estudios previos que se iniciarán "de inmediato y que están valorados en 40.000 euros".
En este sentido, Alonso ha subrayado la labor de la conservación del patrimonio. "Lo cuidamos, lo mimamos, pero a la vez lo disfrutamos", ha señalado. Además, ha añadido que en este espacio malagueño se han invertido más de 4,5 millones de euros.

HORARIO NUEVO Y MILLA DE ORO
Por otro lado, Alonso ha anunciado que los horarios del Teatro Romano cambiarán para "adecuarlos a las nuevas demandas". En concreto, se ampliará el de apertura, que será a partir de agosto de 15.00 a 20.00 horas los martes; de 09.00 a 20.00 horas de miércoles a sábado, y de 09.00 a 14.00 horas los domingos y festivos. En este punto, ha indicado que, desde 2004, el Teatro Romano ha tenido 2.197.210 visitantes. 
El responsable andaluz de Cultura ha catalogado el enclave compuesto por el Teatro Romano, el Museo Picasso Málaga (MPM), Gibralbaro y la Alcazaba, la Catedral y el futuro Museo de Málaga, ubicado en el Palacio de la Aduana, como "la milla de oro de la cultura de Málaga".
"Es --ha continuado-- un elemento atractivo para disfrutar de su uso cultural por lo que hacemos una apuesta muy clara en la que llevamos invertido mucho dinero", ha puntualizado.
Alonso ha resaltado "la extraordinaria red de comunicación" de Málaga y la Costa del Sol, destacando el aeropuerto, el AVE, las autovías, autopistas y el puerto, que sitúan a la provincia en una demanda de público "interesante" para la cultura, pero también en conceptos educativos o procesos turísticos.
Por último, Alonso ha explicado las inversiones que se han realizado en los cuatro teatros de Andalucía: en Itálica se han invertido en torno a 2,4 millones de euros; en Baelo Claudia, entre el teatro y el centro de interpretación, cinco millones, y en Cádiz, unos 2,4 millones.

publicat per
13 de juliol de 2012 

23 de juliol 2012

Teatre per Les Santes a Mataró : avui Joan Pera , Capri




 L'humor de Capri amb Joan Pera, al Monumental

 ‘’Joan Pera, Capri’’ el nou show de Joan Pera puja el 23 de juliol a l’escenari del Teatre Monumental. Un espectacle que recull alguns dels monòlegs més coneguts del popular actor i humorista català Joan Capri, com ara “El pobre González”, “Nàufrags”, “El Matrimoni” o “El Maniàtic”, entre altres. Dos emblemes de l’ humor català units en un únic muntatge, units per entretenir, divertir i fer que passem una bona estona en una comèdia de gran qualitat protagonitzada pel mataroní Joan Pera que ha passat per el nostre programa ‘’Viu la Vida’’. Escoltem les seves paraules.
Pera, sense cap mena de caracterització, copia els gestos, les pauses i la veu per convertir-se en Capri. Tot i això en alguns moments l’ intèrpret es desfà del personatge per donar la seva visió quan veiem el Pera més natural de la funció. Durant la seva intervenció al Viu la Vida, Pera ha detallat la d’integrar-se dins del personatge de Capri, sobretot pel que fa a l’adaptació de la veu i l’energia que cal invertir en aquesta transformació.
Així, ‘’Joan Pera, Capri’’ és un sentit homenatge a la figura de l’humorista Capri fet per l’actor mataroní. Pera imita el consagrat humorista, això si amb la voluntat evitant perdre la seva pròpia essència.  En definitiva, una magnífica oportunitat de gaudir de dos joans al preu d’un.

publicat per
17 de juliol de 2012 

Una productora mataronina prepara un muntatge escènic d'una obra de Toni Cabré




L'estrena està prevista per a la propera tardor

La productora mataronina Factea estrenarà el proper mes de novembre el seu primer muntatge escènic. L'obra escollida és "Navegants", del dramaturg mataroní Toni Cabré, una obra guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre, l’any 2000.

"Navegants" és una comèdia de dos personatges que es coneixen per casualitat a internet i queden atrapats en una realitat virtual que ells mateixos han inventat. El projecte compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró i s'explotarà i representarà inicialment a Mataró per després fer una gira per diverses poblacions catalanes, entre elles Barcelona.

La productora Factea, creada i dirigida pels mataronins Marc Molina i Oriol Miras, té com a objectiu crear i desenvolupar nous projectes en l'àmbit de les arts escèniques, especialment en el teatre, apostant per noves dramatúrgies d’autors catalans contemporanis.

publicat per
17 de juliol de 2012 

22 de juliol 2012

Teatre per Les Santes a Mataró : avui "El Mikado" de Sala Cabanyes




La Sala Cabanyes recupera El Mikado per Les Santes i el representa Teatre Monumental durant la Festa Major. Es tracta d’una opereta còmica de Gilbert i Sullivan, ambientada a Titipú, un poblet del Japó.
El Mikado que es podrà veure al Monumental és una versió modernitzada que la Sala Cabanyes reposa de nou, amb Marc Molina al capdavant. “El Mikado” ha guanyat diversos premis al Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols: millor obra, millor direcció (Marc Molina), millor actor principal (Ferran Camps), millor actriu principal (Patrizia Contini), millor escenografia i millor obra per votació popular. A més d’aquests sis guardons (d’un total de nou categories), en Xavier Codony va guanyar el segon premi en la categoria de millor actor de repartiment. Conservant l’essència d’haver estat creats com a una crítica a la societat anglesa del segle XIX, però tenint en compte que mantenen la vigència de representar estereotips.
Molina ha utilitzat la traducció que va fer Xavier Bru de Sala per Dagoll Dagom, que atorga al text un aire molt actual, però al mateix temps conserva la vessant satírica de l’original. Els textos de l’obra encara tenen vigència, són frescos i àgils. Les situacions que recreen ratllen, segons el seu director, l’absurd i cada cop es complica més el conflicte. Finalment però, s’acaba resolent amb un simple joc de paraules. Tot plegat combinat amb la refinada música de Sullivan. Pel que fa a la vessant musical, l’espectacle deixa un mica enrere el concepte operístic amb el que va ser concebuda i es basa en l’adaptació que va fer Joan Vives per Dagoll Dagom, on es respecta el caire clàssic de la instrumentació, però s’hi afegeixen alguns aspectes de música moderna. Estrenada per primer cop el 1885 a Londres, des d’aleshores no ha deixat de representar-se arreu del món.

Tornen les nits de teatre al Museu Industrial del Ter de Manlleu




Segona temporada d’”Ànimes de Batan”. Entre els actors hi ha Francesc Colomer, guanyador d’un Goya.
L’any passat, en el marc del premi Unnim de Teatre, el Museu Industrial del Ter de Manlleu va presentar la coproducció “Ànimes de Batan”, conjuntament amb la companyia osonenca CorCia Teatre. Amb una història molt propera i un gran treball de direcció i interpretació, el muntatge va gaudir d'una excel·lent acollida que va  propiciar que se'n fessin més actuacions de les previstes, arribant a acumular un total de 1.200 espectadors.

Enguany l’espectacle enceta una segona temporada amb 12 representacions que es faran els divendres i els dissabtes fins a l'11 d'agost a dos quarts de 10 de la nit (es va iniciar la setmana passada). El preu de l’entrada és de 16 euros i es pot adquirir per Internet.

La directora del projecte, Montse Albàs, torna a comptar amb el repartiment que l'any passat ja va donar tants bons resultats: Joan Roura, Marta Parramón, Jordi Arqués, Marga Tió i Francesc Colomer, el jove actor guardonat amb un Goya per la seva intervenció a “Pa negre”.

L'argument es desenvolupa a les primeres dècades del segle XX, època de canvis socials i econòmics. En aquest entorn industrial, fascinant i conflictiu, una família d'obrers del tèxtil de Manlleu s'obre pas per viure i sobreviure en els reduïts escenaris de la seva vida quotidiana.

publicat per
13 de juliol de 2012 

21 de juliol 2012

“El Mikado” de la Sala Cabanyes es representarà diumenge al Monumental dins el programa de Les Santes




L’opereta de Gilbert i Sullivan torna a Mataró en una única funció després que l’hagin vista més de 3.000 espectadors

“El Mikado”, l’exitosa producció de la Sala Cabanyes dirigida per Marc Molina, es podrà veure aquest diumenge dia 22 al Teatre Monumental de Mataró, en una representació emmarcada en la programació de la Festa Major de Les Santes.

“El Mikado” és una opereta còmica de W. S. Gilbert i Arthur Sullivan, ambientada al fictici poble japonès de Titipú. Estrenada per primer cop el 1885 a Londres, des d’aleshores no ha deixat de representar-se arreu del món. La trama comença quan l’emperador del Japó, El Mikado, prohibeix el flirteig a tot el seu imperi. Tot aquell qui tingui moviments amorosos, sense fins matrimonials, ha de ser executat per la màxima autoritat de la ciutat, l’Honorable Senyor Botxí. La llei porta problemes per a tothom, fins i tot per al propi fill del Mikado. Els habitants de Titipú buscaran solucions per esquivar aquesta prohibició.

La representació del dia 22 serà l’última funció d’aquest musical, que ja han vist més de 3.000 espectadors arreu del país, gràcies a les dues temporades que es va representar a la Sala Cabanyes i a la gira per Catalunya dins del projecte Espai A. L’obra també es va poder veure el mes de novembre passat a Sant Feliu de Guíxols, participant en el Concurs de Teatre Ciutat de Sant Feliu de Guíxols, on va guanyar set premis.


Dia:      Diumenge, 22 de juliol
Hora:   Set de la tarda (19h)
Lloc:    Teatre Monumental (La Riera, 169)

Informació i reserva de localitats: A la web de Telentrada o a les oficines de l’IMAC

El circ com a vida




El Grec celebra les noces de plata d'Escarlata Circus

Ha de ser dur, o per no posar-se pedres al fetge, que hagis estat un quart de segle amb una petita carpa a sobre per mig Europa i que, del teu treball a Barcelona, et costi recordar alguna cosa més que els inicis al carrer al final de la Rambla o al parc de la Ciutadella. «On passàvem la gorra quan encara donaven permís per fer espectacles a l'aire lliure», va explicar ahir Bet Miralta, la companya de Jordi Aspa a Escarlata Circus. El Grec de Ramon Simó ha convidat la petita companyia, la parella que va dirigir més d'una dècada el festival Trapezi de Reus, a celebrar els seus 25 anys en una ciutat on se'ls ha vist ben poc en tota la seva carrera.

«El circ és una manera de viure, més que de fer espectacles», va sentenciar Aspa, pallasso i ensinistrador d'animals. Miralta és acròbata i especialista en llançaments i manipulació de fuets. D'aquest esperit s'impregna un homenatge que consta de tres obres i una exposició al vestíbul de l'Espai Lliure.

PRESTIGIOSOS CÒMPLICES
Pugilatus es veurà (del 19 al 21 de juliol) al mateix Espai amb un muntatge que parteix de la boxa com a espai i acaba sent una metàfora de la vida. Es desenvolupa en un quadrilàter de quatre per quatre i amb el públic al voltant. Aspa compta amb Piero Steiner, de la companyia Los Los, com a company d'escena. Andrés Lima, un director vinculat a la companyia Animalario, va exercir de «còmplice dramàtic» d'aquesta obra.

Per les mateixes dates que Pugilatus, i en un horari anterior, Llenties i marabú -estrenat el 2005- compta amb una altra complicitat ressenyable, la de Sergi López. L'actor va ser qui els va posar la pauta d'un espectacle molt curt (mitja hora), per a poca gent i amb números de circ pur. «Per a nosaltres, és molt important el format, la proximitat del públic, més enllà de la proesa», va comentar Aspa. Aquesta proximitat s'aconsegueix a la seva petita carpa, que plantaran davant de l'Institut del Teatre, a la plaça de Margarida Xirgu.

SALT ENDAVANT
El minicicle es tancarà, a la carpa, amb Devoris causa (25 al 28 de juliol), la producció que va significar un salt endavant per a Escarlata Circus. «És un treball amb verdures, que parla de la vida, la mort, els aliments... No hi ha text i el circ està molt amagat», va recordar Aspa.

Devoris causa, estrenat el 2008, ja suma més de 350 representacions, va detallar Bet Miralta. De fet, la petita carpa va estar plantada un mes a Salzburg fa dos anys i dos mesos més l'any 2011 durant el festival d'estiu d'Anvers amb totes les entrades venudes. «Gràcies a l'estranger hem arribat a aquests 25 anys», va dir Miralta. El Grec intenta solucionar aquest oblit.

publicat per
José Carlos Sorribes
foto : Miquel Ruiz
17 de juliol de 2012 

20 de juliol 2012

FiraTàrrega, una finestra a la diversitat de llenguatges circenses




A través de la coproducció amb Subtopia, la Fira mostrarà les millors propostes dels països nòrdics

El circ viu un excel·lent moment creatiu, amb una producció efervescent que dóna fe de la bona salut d’aquest sector de les arts escèniques. Per aquest motiu, el circ  d’arreu del territori assumeix un pes específic en la programació de FiraTàrrega 2012. Circ que juga, busca i es fusiona amb diferents expressions artístiques per obrir-se a nous plantejaments. I és que la dansa, la música, el teatre de text, el teatre visual, l’humor o el clown, entre d’altres, conflueixen en diferents muntatges que tenen el circ com a ingredient principal.

FiraTàrrega coprodueix, dins el marc del Programa de Suport a la Creació, un cabaret de circ de carrer contemporani titulat Bring the ice, amb una selecció de companyies vinculades al centre de creació suec Subtopia, que presenta artistes procedents de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, França, Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol. Aquesta coproducció amb FiraTàrrega presenta un total de cinc companyies –Chipmunk Forge, Sisters, Animal Religion i La Meute– que s’uneixen sota la direcció artística de Ruby Rose. Una proposta inclosa dins el "Focus Nòrdic" de FiraTàrrega 2012, concebuda especialment per a la plaça dels Àlbers, que compta amb la col·laboració de l’escenògraf català Jordi Queralt.
El retorn de Los Galindos a FiraTàrrega no s’ha fet esperar. Després de ser els encarregats de l’espectacle inaugural de l’any passat, ara tornen amb una petita delicatessen, intimista i poètica, per a tots els públics titulada, Maiurta. Aquest nou espectacle ens proposa compartir l’ensurt, la proesa i la rialla del circ. Circ d’entranya, que convida a la introspecció, basat en l’experiència personal i artística del pallasso, malabarista, trapezista i acròbata excèntric i en la seva herència familiar de forner.

Escarlata Circus és una companyia de circ amb una trajectòria artística de 25 anys, al llarg dels quals ha creat diversos espectacles i s’ha vinculat a projectes com el Circ d’Hivern de l’Ateneu 9 Barris o el festival Trapezi de Reus. Pugilatus és una experiment més enllà del circ, amb la vista posada en les noves dramatúrgies, que té lloc en un quadrilàter on el públic i els actors comparteixen el mateix espai i múltiples llenguatges escènics. Jordi Aspa i Piero Steiner (Los Los) fan un cos a cos sobre l’educació, la religió, la mort, el menjar.

La Companyia de Circ “eia”, gràcies a les ganes d’explorar i confrontar les diferents maneres de fer circ, ha creat Capas, un espectacle ple de poesia i humor que pretén transportar el públic de FiraTàrrega a un indret familiar d’encontres calorosos i festius, on es barregen el circ, la dansa i la música. L’espectacle ha rebut el Premi Zirkolika 2011 al Millor Espectacle de Circ de Sala i el  Premi Ciutat de Barcelona de Circ 2011.

Companyia andalusa que fusiona el circ amb el moviment i la dansa, Vaiven Circus van ser presents a la programació de FiraTàrrega 2010 amb el seu anterior treball, Cayuco, i ara tornen amb una proposta de gran vistositat escenogràfica, Do not disturb, dirigida per Rosa Díaz, que evoca el món de les relacions humanes i la dificultat perquè les persones es posin d’acord per empènyer en la mateixa direcció.

Per últim, FiraTàrrega viurà l’espectacle Galizian Urban Project, a càrrec de GUP, una jove formació gallega de gran talent especialitzada en el “parkour”, disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...). GUP ha participat en nombroses exhibicions internacionals i alguns dels seus membres han estat seleccionats a l’esdeveniment mundial més important de l’especialitat: el Red Bull Art of Motion.

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure a FiraTàrrega 2012. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc del 6 al 9 de setembre, inclou muntatges d’altres disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 67 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

publicat per
17 de juliol de 2012 

Portaceli busca la verdad que esconden los sondeos




La obra, basada en un texto del británico Martin Crimp, estará en el escenario del Mercat de les Flors de Barcelona del 20 al 22 de julio con el título 'El vídeo no el veu ningú'

Carme Portaceli dirige en el Grec un espectáculo en donde la transcripción de un vídeo de encuestas se convierte en un relato sórdido sobre las verdades que esconden las respuestas banales, con el que la directora abrirá en septiembre la temporada en el Teatro Valle-Inclán del Centro Dramático Nacional.
La obra, basada en un texto del británico Martin Crimp, estará en el escenario del Mercat de les Flors de Barcelona del 20 al 22 de julio con el título El vídeo no el veu ningú, y dará el pistoletazo de salida del 13 de septiembre al 14 de octubre a la temporada del Valle-Inclán de Madrid, donde se representará con el título Nadie verá este vídeo.
El propio Crimp trabajó en una empresa de estudios de mercado transcribiendo cintas de entrevistas realizadas a determinados grupos de personas, ha explicado Portaceli.
En esas encuestas, el autor del texto percibió que cualquier pregunta sobre hábitos de consumo puede abrir "una grieta en nuestro interior y desvelar cosas, incluso sentimientos y realidades, que ignorábamos, y cuyo desconocimiento nos hacía estar más cómodos, pero no más felices".
Carme Portaceli ha considerado que la obra "crea un retrato demencial y cómico de una sociedad de la década de 1990 y habla anecdóticamente de la caída del euro y del comienzo de la vorágine capitalista".
Muestra "una sociedad infeliz que no sabe qué tiene que sentir, y es también una crítica a la sociedad patriarcal", ha señalado la directora, que ha explicado que la trama arranca en el año 1991 y que muestra la evolución de unos personajes a lo largo de un año, en pleno 'thatcherismo'.
La directora teatral ha escogido poner en escena este texto "porque es una comedia hilarante y demencial" que guarda similitudes con la situación actual".
Ocho personajes, interpretados por un elenco de cinco actores, tal y como determina Crimp, se encuentran en la calle por azar, a causa de una encuesta de pizzas congeladas.
Con esa excusa llena de ironía el texto se va adentrando en sus mentes, en sus vidas y en todo lo que no dicen, ha explicado Portaceli.
Francesc Garrido interpreta a Colin, uno de los 'yuppies' que hace entrevistas sobre la importancia de añadir o no queso a la pizza.
Gabriela Flores es Elisabeth, madre de una adolescente tremenda que trabaja para una empresa misteriosa donde unos pederastas contratan niñas.
Albert Pérez interpreta tres personajes, los de John, Roger y Nigel, que dan vida a dos clientes y a un policía.
Diana Torné recrea a Karen y Sally, encuestadora y encuestada, víctima y verdugo, en un elenco que se completa con Martí Salvat en el papel de Paul.
El espacio escénico en el que se puede seguir la proyección del vídeo con las encuestas está firmado por Paco Azorín y la música de Jordi Collet pone una banda sonora inquietante a la trama.
A juicio de Portaceli, Martin Crimp, un autor que se escapa de las normas convencionales de la dramaturgia británica, empieza a ser muy reconocido en Barcelona por su destacado acercamiento a la realidad.
En opinión de la directora teatral, "se trata de una obra excepcional", de un autor "que no es críptico, tal y como se ha dicho en alguna ocasión"
Crimp "es un gran heredero de Harold Pinter y Samuel Beckett, es irónico y tiene muy claro el monólogo interior de sus personajes", ha asegurado Portaceli.

publicat per
17 de juliol de 2012  

19 de juliol 2012

Un inquietant debat social




'El principi d'Arquimedes', de Miró Coromina, sedueix amb el seu sòlid plantejament

Una reflexió més sobre els efectes que el dubte davant de fets sospitosos però no provats provoca en l'ésser humà. A diferència de l'obra de John Patrick Shanley que es representa al Poliorama i que tracta un tema molt semblant, 'El principi d'Arquimedes', de Josep Maria Miró Coromina ('Gang, Bang'), estrenada a la Sala Beckett, està més enganxada a la realitat d'avui i planteja qüestions morals que ens intranquil·litzen.

Miró, també director del muntatge, juga magistralment amb la construcció dramàtica per crear climes inquietants i pertorbadors. I ho fa amb una sensibilitat i un domini dels temps absolutament aclaparadors. L'exposició dels fets, fragmentats però tornats a enganxar perquè ningú perdi el fil, està sempre plantejada amb agilitat i claredat. Es tracta que el públic tingui tots els elements de judici que li brinda l'actuació dels personatges perquè al final prengui partit en l'inquietant debat social que es planteja.

SOSPITES DE PEDOFÍLIA
L'autor situa l'obra en l'àmbit d'una piscina municipal. Tot sembla anar bé fins que una nena creu que ha vist l'entrenador del grup infantil de natació Cavallets de Mar (Rubén de Eguía) fer-li un petó a un nen. La directora del centre (Roser Batalla) rep la queixa d'un grup de pares, que, alertats per un cas de pedofília en un casal pròxim, sospiten del comportament del monitor. Aquest defensa fermament la seva innocència, però la sentència ja està dictada abans que ni tan sols tingui temps d'explicar-se públicament.

INTOLERÀNCIA
Els dubtes arriben fins a la directora i al seu amic i company de treball (Albert Ausellé). El pare del nen (Santi Ricart) lidera la intolerant actitud de les famílies que tenen els fills al club. El seu discurs es mantindrà sempre enfrontat amb el del centre, que defensa l'entrenador. 'El principi d'Arquimedes' no és una obra sobre la pedofília, sinó que apunta més alt entrant de ple en la malaltissa psicosi social que ens envolta. Entre altres coses, mostra com la por de perdre una determinada seguretat genera violència.

El gran treball de tot el repartiment, especialment el d'un subtil i ambigu Rubén d'Eguía, arrodoneix l'espectacle, un dels millors de l'actual Grec.

publicat per
César López Rosell
foto : David Ruano
15 de juliol de 2012 

El Palacio Euskalduna acogerá durante 16 días el musical 'Sonrisas y lágrimas'




El musical 'Sonrisas y lágrimas' estará en el Palacio Euskalduna del 23 de agosto al 9 de septiembre

El musical "Sonrisas y lágrimas" se representará en el Palacio Euskalduna entre el 23 de agosto y 9 de septiembre próximos con Silvia Luchetti y Carlos Hipólito en los papeles protagonistas de María y el capitán Von Trapp.
El director del Euskalduna, Jon Ortuzar, y uno de los productores del montaje, Gonzalo Pérez, han presentado hoy, en una rueda de prensa, el espectáculo, que cerrará en Bilbao -coincidiendo con las fiestas de Aste Nagusia- una gira por distintas ciudades del Estado antes de ponerse en escena en Madrid el 27 de septiembre.
Según ha explicado Pérez, el montaje "mantiene el rigor de la historia pero ofrece una versión más cercana al público que la hecha en otros países" y, por ello, será "parecida" a la película, que es la "referencia" con la que cuenta el público pese a que el musical de Broadway es anterior.
A su juicio, el musical "tiene todas las papeletas para triunfar porque es un espectáculo familiar, la música es impresionante, es todo en directo con la orquesta a la vista y no hay nada grabado".
Pérez ha asegurado que "Sonrisas y lágrimas" no se había representado antes en el Estado por su "complejidad", ya que incluye 22 cambios de escenario y 140 trajes en escena y en la obra trabajan más de un centenar de personas entre actores (26), músicos (10) y los equipos técnico, de maquillaje y de vestuario (70).
Por ello, ha sido necesario que cinco productoras se hayan asociado para reunir los tres millones de euros del proyecto: Vértigo Tours -la representada por Pérez-, Drive Entertainment, Fluge, Actividades Culturales Riga y Qué Arte.
Estas productoras son responsables de los musicales más exitosos del Estado, como "Hoy no me puedo levantar", "Cabaret", "40 El musical", "La Bella y la Bestia" y "Mamma Mia", entre otros.
Otra de las dificultades del montaje, ha dicho el productor, es la presencia de niños en el reparto, ya que el personaje del capitán von Trapp cuenta con siete vástagos.
Tres de ellos, los más pequeños, están encarnados por diferentes intérpretes en cada ciudad, donde se han organizado pruebas de selección (se han presentado más de dos mil personas) y se ha ensayado con los menores para que cuando llegue el musical a su cuidad "ya estén preparados".
"Sonrisas y lágrimas", cuenta con la dirección de Jaime Azpilicueta, director de otros grandes musicales como "My Fair Lady" o "Evita", y narra la historia de una novicia austríaca a la que la abadesa decide enviar a cuidar a los siete hijos del viudo capitán von Trapp.
María revoluciona la férrea disciplina de la casa al son de sus canciones, al tiempo que los nazis se anexionan Austria, lo que causa problemas a la familia, ya que el capitán rechaza la presencia alemana en su país.
Silvia Luchetti (María) "la mejor cantante de musicales de España" según Pérez, ha interpretado los papeles principales de los musicales "Los miserables", "Evita" y "El fantasma de la ópera", entre otros.
Por su parte, el actor Carlos Hipólito debuta en el musical con este montaje. Al dúo protagonista le acompaña Loreto Valverde (la baronesa), Noemí Mazoy (madre abadesa) y Jorge Lucas (Max).

publicat per
5 de juliol de 2012 

18 de juliol 2012

El Ple de Riure recupera la vela de circ




Aquest dimarts 17 de juliol comença el Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure 2012. Com és habitual, el Mercat Municipal i el mercat ambulant setmanal seran els primers escenaris del Festival Internacional de Teatre Còmic. La banda del Festival d’aquesta edició, la formació musical catalana The Brassville Walkers, serà l’encarregada de la inauguració, fent ballar i difonent, amb la seva cercavila, l’esperit del Festival entre la població del Masnou. La cercavila passarà pel carrer d’Itàlia, l’avinguda de Pau Casals, el carrer de Josep Pujadas Truch, el passeig de Romà Fabra i l’interior del Mercat Municipal.
La novetat principal d’aquesta setezena edició és que es recupera un dels emblemes més destacats del Festival, la vela de circ, però de mides més reduïdes a causa de les restriccions econòmiques. Per tant, el Festival torna, després del parèntesi de l’any passat i amb més austeritat, al que ha estat el seu marc habitual durant la seva història: la platja.
Organitzat per l’Ajuntament del Masnou amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat i sota la direcció artística de la companyia masnovina Chapertons Còmic Teatre, el Ple de Riure continua apostant pel teatre humorístic i el circ de qualitat, amb una combinació de companyies de prestigi i renom amb altres propostes que encara intenten accedir a un públic més ampli. La platja, amb la vela, i les places del Masnou seran els escenaris de les nombroses propostes del Festival.
Entre les propostes més destacades d’enguany hi ha l’espectacle Non solum, creat per Jorge Picó i el popular actor Sergi López, que també protagonitza el muntatge. Serà el divendres 20 de juliol, a les 22 h, a la vela de circ. Un altre nom popular de la programació d’enguany és el de Pepe Viyuela, que presentarà el seu espectacle Encerrona el dissabte 21, a les 22.15 h, a l’interior de la vela.
Aquests són només dos dels molts espectacles que es podran veure al Masnou. El tercer espectacle de pagament és Nelly Blue, de T de Teatre i Los Tigres, una comèdia musical que vol transportar els espectadors a la part més entranyable dels anys setanta. I també portarà música, però en aquesta ocasió molt més diversa, la formació The Brassville Walkers, que és la banda d’aquesta edició del Festival, que es presentarà durant la seva visita al Mercat Municipal i el mercat ambulant setmanal. Tret distintiu del Festival, la banda també s’encarregarà d’animar l’ambient abans dels espectacles a la vela de circ i durant la cercavila del dissabte. Aquestes són només algunes de les propostes que es poden consultar al programa del Festival o al web oficial del Festival. També podeu veure el vídeo promocional del Ple de Riure.
Les entrades per als espectacles de pagament –que oscil·len entre els 10 i els 15 euros– es poden adquirir per Internet (al web www.quedatalmasnou.com), presencialment i de manera anticipada a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament, i el mateix dia dels espectacles a taquilla, al mòdul del Punt Informatiu Municipal del Masnou (PIMM), al costat de la vela.

publicat per
http://diarimaresme.com
17 de juliol de 2012 

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...