El públic teatral havia resistit indemne a la crisi. Els
professionals, però, les passen magres per la reducció dràstica dels ajuts
públics i les gires. La pujada de l'IVA podria sentenciar un sector en
expansió.
Una funció d'estiu al Teatre Grec. El festival és dels pocs
que no ha retallat significativament el pressupost. JOSEP AZNAR
Si hi ha hagut un sector cultural que els últims anys ha
pogut treure pit és el de les arts escèniques. Les xifres parlen per si soles.
El creixement del públic fins prop dels somiats 3 milions d'espectadors ha anat
acompanyat de mèrits artístics: el sorgiment de noves fornades de dramaturgs
brillants -Benet i Jornet, Belbel i Galceran ja no són els únics que venen
fora-; l'aparició de companyies artístiques en quantitat i qualitat -la FEI,
Egos Teatre, La Perla, FlyHard, la tropa Manrique, etc.-; la projecció de
talents singulars com Calixto Bieito; la consolidació d'una xarxa formada per
sales públiques, privades i alternatives, que a sobre tenen una relació
exemplar entre elles; el paper de festivals punters com Temporada Alta; la
promoció dels estudis escènics; el manteniment dels ajuts a la creació, i el
creixement de les sales i els auditoris repartits per la geografia catalana.
No ha sigut una bombolla inflada artificialment: ha sigut un
treball de formiga gradual i vocacional que per això ha resistit els primers
anys de crisi. Fins a aquest 2011-12. A falta de xifres de final de temporada,
hi ha fets consumats que auguren un futur tèrbol. La rebaixa dels ajuts públics
als grans equipaments i fires, que arriba fins al 20%, ha fet caure el nombre
d'espectacles que es programen a l'any i això condemna artistes i tècnics a
l'atur. La davallada radical de la contractació de gires per culpa de la crisi
dels ajuntaments -situació encara més greu a Espanya, on hi ha impagaments
milionaris- deixa a l'estacada grans i petites productores o companyies
"que tindran una subsistència difícil", avisa Anna Rosa Cisquella, de
l'associació professional Ciatre. "Artísticament serà nefast", deia.
El teixit cultural i el nivell artístic cauran inevitablement. La majoria de
sales ja no poden coproduir muntatges propis i cedeixen l'espai a companyies
que són les que han de córrer el risc de guanyar-se la taquilla per pagar des
del tècnic fins a la publicitat.
Les sales alternatives no estan millor. La Generalitat no
respon econòmicament al conveni signat i prorrogat des de fa un any, cosa que
obliga projectes d'èxit com la Beckett a demanar un crèdit perquè no pot pagar
els proveïdors. "La situació no és dramàtica, és tràgica. Les alternatives
estan a punt de la desaparició", afirma Toni Casares.
L'increment de l'IVA, doncs, arriba per afectar l'únic
element de l'equació que estava sa: el públic. La mesura obligarà a apujar el
preu de les entrades i serà un atac directe al consumidor, com ha destacat
Daniel Martínez, de l'associació empresarial Adetca. Una estocada mortal a
l'augment del consum que no solucionarà el forat d'Hisenda i que suposarà el
ser o no ser de tot un sector.
publicat
per
Laura Serra
22 de
juliol de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada