publicat per Per Ramon Texidó, a Calella, Entrevistes27
d'ago de 2012 http://diarimaresme.com
Calella estrenarà els propers dies 31 d’agost i 1 de
setembre un espectacle de teatre, ball, cant i música en directe que farà una
reflexió artística sobre el maltractament infantil. Es tracta de ‘Xíndria o el
devorament de la criatura’, una obra de Montse Turà Tresserras que serà
interpretada pel grup iN-fuSió, al Teatre Orfeó de Calella.
Com defineixes ”Xíndria o el devorament de la criatura?
La idea inicial de Xíndria és donar informació del
maltractament que pateixen les criatures quan els pares o les mares no els hi
fan cas o quan, finalment, els blandeixen com un trofeu envers l’exparella. Es
curiós que des de que vaig escriure el guió, ara fa trenta anys, hi hagi el
mateix problema estant avui la societat més informada. No hi fa res, els fills
són una moneda de canvi. Son traduïts amb diners o se’ls intenta manipular i
destruir el cervell. Sortosament no passa a cada casa, però si passa molt més del
que ens pensem i les lleis i la justícia no ajuden.
Definiria Xíndria com una increpació, una denúncia, una
reflexió sobre el maltractament infantil a través d’un espectacle tècnicament
eclèctic. Eclèctic perquè sense perdre mai el nord, que a vegades costa, s’ha
respectat la idea inicial estirant de tot el que tenim a l’abast per poder dur
a terme allò que es vol dir. I perquè iN-fuSió és un grup eclèctic pel que fa a
la tècnica i disciplines.
Per què la vas plantejar inicialment com un guió
cinematogràfic?
En el moment que vaig fer el guió, estava de vocal de cinema
a la FFC. Allà vaig fer els primers passos en fotografia i cine. Quan el vaig
escriure, el vaig visualitzar, encara puc fer-ho després de tres dècades (riu).
Sabia com havien de ser els personatges físicament, les pautes que havien de
seguir i, fins hi tot, el tipus de música que hi havia a cada escena. Tot s’ha
respectat, també el missatge que es volia donar i el puntet surrealista que
feia tirar enrere a l’hora de que algú es plantegés fer l’obra.
Per quin motiu han hagut de passar gairebé tres dècades per
la seva estrena?
El temps passa molt depresa.Fins ara no devia ser el seu
moment. Les coses han de fluir…
Ha estat difícil la readaptació al nou tipus d’espectacle?
No hi ha res difícil o complicat; quasi tot depèn de
l’esforç que un està disposat a fer. Bé, és mentida (riu). Sí, ha estat difícil
degut a que són molts personatges en escena i s’ha refet i tornat a refer,
sempre intentant no fugir del tema principal.
Des de fa uns vint anys formo part de Pro-Dansa, associació
sense ànim de lucre on he pogut desenvolupar una bona part del meu neguit
artístic. Pensar en clau de dansa em fascina, i tot allò que representi una
novetat m’enganxa.
Com ha estat la implicació de Pro-Dansa i el grup iN-fuSió?
Genial! Aquesta és la paraula. Un dia, a Pro-Dansa, vaig
sentir cantar a la Neus. Feia improvisacions amb l’Oriol i aquell mateix dia
els hi vaig parlar de l’espectacle que tenia pendent. Varen dir que sí de
seguida. També va ser fàcil parlar amb en Sans perquè em fés unes composicions
musicals a la mida de l’espectacle, i el grup iN-fuSió ha crescut des de l’any
passat. Em sap greu no anomenar-los a tots perquè tots i cada un estan dins la
Xíndria per una raó de pes.
Creus que l’art és una de les millors eines per fer
reflexionar?
Els que intentem fer art d’exhibició – tal com jo l’anomeno
– com ara exposicions fotogràfiques, llibres, o espectacles, siguin de teatre,
circ, música, dansa; no solament hem d’intentar que entretenguin a
l’espectador. Crec que és una obligació implícita explicar les coses tal i com
un les viu perquè els demés puguin observar altres punts de vista i ampliar
l’obertura del coneixement sigui un tema polític, social, d’enamorament o
solitud.
Però no ens podem enganyar, avui la millor eina és la
publicitat; a ser possible en canals de televisió de molta audiència. La feina
que hem de fer amb l’eina que tenim és la goteta a goteta; segur que podem
deixar una bona senyal.
Com està sent la teva primera experiència com a directora?
Soc directora de Xíndria perquè m’ho dic jo a mi mateixa
quan la treballo i m’ho diuen també els meus companys de feina. Més que
directora, em sento mare de la criatura. No em sento com un ofici. Per posar un
exemple, hi ha qui se sent metge, advocat, o botiguer; jo em sento persona –
persona, no terrícola, que soc filla d’Urà -.
La direcció de la Xíndria és un pas més que havia de fer
però no representa més que això. Primer es posa un peu a terra i, tot seguit,
s’hi posa l’altre; es fa camí i, et porti on et porti, el més important és
gaudir l’experiència.
Us heu plantejat la possibilitat de convertir l’obra en
itinerant?
Si, està clar. Això és el que ens agradaria a tots els
integrants d’iN-fuSió. Només fa falta vendre-la.
Després d’aquesta estrena, quins nous projectes tens entre
mans?
De cara a l’any vinent, i sempre des de Pro-Dansa, tenim
previst un nou espectacle. Aquest cop, el director serà en Rafa Jímenez. Ell és
actor professional i ja ha dirigit diversos espectacles. I, ja posats, dir que
en treure del calaix els guions de cinema de la Xíndria, m’ha entrat de nou el
cuquet i qui sap si farem un curt de dansa, teatre i música.
Després de la conversa, la Montse Turà ens va agrair
l’oportunitat de donar a conèixer el nou espectacle d’iN-fuSió. També, la
directora ens recomana venir a veure un espectacle on hi ha dansa, balls
llatins, tango, flamenc, interpretació, cant, música diversa; “60 minuts sense
descans i sense opció a l’avorriment”.
.JPG)
.jpg)
