Àlex Rigola porta aquesta adaptació de l'obra de Shakespeare
al teatre Monumental
publicat per www.capgros.com / ACN 23 de novembre de 2012
Coriolà, una adaptació lliure de l’obra de William
Shakespeare, és la darrera proposta del director Àlex Rigola. Coproduïda pel
Teatre Lliure, El Canal i el Teatre de l’Archipel, el muntatge es presenta com
una reflexió sobre els límits de la democràcia i els dubtes sobre la capacitat
que té el poble de prendre les decisions adequades. Protagonitzada per Joan
Carreras i Mercè Arànega, l’obra serveix a Rigola per tancar la seva trilogia
shakesperiana sobre el poder, precedida per les adaptacions de ‘Titus Andrònic’
i ‘Juli Cèsar’. Coriolà es podrà veure aquest divendres, dia 23, dins del cicle
Teatre i Política.
En l'obra original de William Shakespeare el general de
l'exèrcit romà Caius Marci Coriolà és nomenat cònsol pel seu valor a la guerra.
La desconfiança que la seva figura genera entre els tribunes condueix a una
revolta contra ell que culmina amb el seu desterrament. Aleshores Coriolà
s'uneix al 'poble enemic' per encapçalar un atac contra Roma. Finalment la seva
mare el fa desistir a les portes de la ciutat, i un cop el general hi torna és
assassinat. El subtext d'aquesta trama parla d'un personatge profundament
convençut de les bondats d'un 'sistema democràtic', però igualment escèptic
sobre la capacitat del 'poble' d'escollir adequadament els seus governants.
La versió de Rigola se centra en aquest aspecte de l'obra de
Sheakespeare, en "les preguntes que es fa", amb la voluntat de
replantejar ara "preguntes complicades en relació a la política i la
democràcia". Qui ha de decidir el futur de tots nosaltres? Tothom pot
votar? On posem el límit? Aquest és l'objecte del muntatge de Rigola, que ha
reduït el nombre original de personatges (20) fins a set, i ha escurçat a una
hora llarga un muntatge que originalment s'allargaria en més de tres hores.
Rigola ha pres el caràcter dictatorial i el seu posicionament sobre la voluntat
popular i l'ha traslladat a l'actualitat. Sense contextualitzar-ho en un país
concret, els casos italià, portugués (i fins i tot espanyol) serveixen a al
director per establir paral·lelismes entre el l'entrada d'un militar al senat
romà amb l'arribada de tecnòcrates a les democràcies europees.
Joan Carreras encarnant el paper de Coriolà. Mercè Arànega,
en el paper de la mare del general, també hi té un paper destacat. Aïna Calpe,
Oriol Guinart, Jordi Puig 'Kai', Santi Ricart i Marc Rodríguez completen el repartiment.
Divendres, dia 23. A les 9 del vespre al teatre Monumental
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada