L'actor mataroní, pletòric, és el puntal de 'La Bête' al
Teatre Nacional de Catalunya
publicat
per Comas Soler www.totmataro.cat
dimarts, 13 novembre 2012
Tot el públic de Mataró que no es vulgui perdre l'actuació
genial que Jordi Bosch fa a 'La Bête', que està en cartell a la sala gran del
TNC, ha de córrer. Té temps només fins al diumenge 25 de novembre, perquè es
tracta d'un muntatge que difícilment farà gira. I val la pena, de veritat. En
l'equip artístic hi intervé també l'actriu mataronina Anna Briansó, que ha
dissenyat el moviment d'actors de l'espectacle i hi interpreta el personatge
secundari d'una marquesa.
'La Bête' és una obra amb un origen i una trajectòria
tanmateix singulars. El seu autor, l'americà David Hirson, la va escriure en
vers el 1988, en pentàmetres iàmbics tots rimats, una cosa insòlita en el
panorama teatral d'Estats Units. Aleshores era encara un dramaturg plenament
desconegut i només tenia 29 anys. Estrenada amb indiferència l'any 1991, en les
dues dècades que han passat de llavors ençà ha aconseguit triomfar tant al West
End de Londres com al Broadway novaiorquès, ha acaparat una llarga llista de
premis, ha atret moltíssims espectadors i ha convençut la crítica
internacional.
Un comiat i una substitució
En el context de les representacions que ara es poden veure
a Barcelona hi concorren dues circumstàncies que influeixen en la recepció que
el públic i la premsa n'ha fet. D'una banda es tracta de l'última peça que posa
en escena Sergi Belbel com a director artístic del Teatre Nacional de
Catalunya. I qui més qui menys ha volgut veure-hi indicis d'un missatge
testamentari, atès que sovint la seva gestió s'ha titllat de decantada cap a
opcions massa comercials. A 'La Bête', que s'insereix en la tradició del teatre
dintre el teatre, es porta a l'escenari la contraposició entre el teatre
d'idees i el d'entreteniment i finalitza amb un al·legat contra aquells que des
de dins o des de fora contribueixen a la banalització d'aquest art.
D'altra banda, l'estrena de l'obra, inicialment prevista a
començaments d'octubre, es va haver de posposar en diverses ocasions degut a
una malaltia persistent d'Anna Lizaran, que havia d'interpretar un dels
protagonistes masculins. A última hora, per no haver de suspendre les funcions,
es va comptar amb en Jordi Bosch per substituir-la. I aquest, demostrant la
seva gran talla d'actor, va haver d'aprendre's en molt pocs dies el paper de
Valère, que té un text descomunal i inclou un monòleg de mitja hora de durada.
Una passada!
Components de qualitat
'La Bête' situa l'acció l'any 1654 en algun lloc de França.
Un grup de comediants dirigits per Elomire –que és una transposició al·legòrica
al nom de Molière– gaudeixen de la protecció d'un príncep i tenen una vida
confortable que els permet dur a terme un teatre de solvència intel·lectual.
Però vet aquí que un bon dia el mecenes els exigeix que incorporin un tal
Valère a la companyia. Es tracta d'un actor de carrer, histriònic, de xerrameca
desmesurada, egòlatra, llepa i bastant curt de gambals. Això sí, té un gran
èxit popular i fa el pes al príncep. A partir d'aquí començarà la lluita
d'Elomire, exquisidament interpretat per Jordi Boixaderas, per evitar el
despropòsit. Ho fa amb arguments de coherència artística i ideològica. Però
perdrà. I després que els mateixos companys de troupe li girin l'esquena,
marxarà per la platea en un plany final contra la vulgaritat, la submissió i la
doble moral.
Queda dit que Jordi Bosch destaca el seu rol de Valère.
S'esplaia a pleret en el to de farsa desbocada amb què el compon i domina
l'escena amb el gest, amb la dicció i amb una murrieria fora mida. Un gran
paper. Però s'ha de subratllar també que l'excepcional traducció que Joan
Sellent ha fet del text és un dels factors principals de l'èxit de 'La Bête'.
Ell ha transmutat cadascun dels versos amb cinc peus de dues síl·labes dels
pentàmetres iàmbics de l'anglès de David Hirson en les dotze síl·labes dels
seus alexandrins rimats en un català fluït i eficaçment actual. Una filigrana.
I un exercici ple de sentit, perquè gairebé tot el teatre de Molière i del
període neoclàssic francès està versificat en aquesta mètrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada