publicat per
www.ara.cat
24 de juny de 2013
Santi Fondevila
El muntatge 28 i mig representa un canvi en la trajectòria
d'Oriol Broggi i la companyia La Perla 29 en tractar-se del primer espectacle
de creació, entès com aquell que no té un suport dramàtic o literari únic. I el
cert és que Broggi aconsegueix un dels millors treballs que s'han vist aquesta
temporada i una creació de les que deixen empremta. 28 i mig és en un homenatge
a Federico Fellini, al teatre i al cinema que estem segurs que arrasarà a la
taquilla perquè és realment emocionant, lúdic i sorprenent. I el que és més
important: posseeix una poètica pròpia.
Si definir Fellini 8 1/2 , una pel·lícula autobiogràfica
segons la critica, és poc menys que impossible, el mateix passa amb la creació
de La Perla 29. El punt de partida és el mateix i el final és calcat a les
imatges de la pel·lícula i la meravellosa tonada de Nino Rota amb els pallassos.
Un director en crisi que no té res a dir, que no sap què explicar i que, de
mica en mica, s'endinsa en el seu propi imaginari oníric. Broggi porta la idea
cap al teatre i cap a la Itàlia dels grans autors, sense deixar d'apuntar
detalls de la filmografia de Federico Fellini ( Voglio una donna! ). Dante,
Pirandello i el seus Sis personatges a la recerca d'autor (sensacional escena),
La jornada particular d'Ettore Scola, una picada d'ull a Oncle Vània , a
Espriu. Teatre, circ, cinema, pallassos i paraules que es barregen en un
collage d'imatges, en un joc interpretatiu d'enorme nivell. No hi ha molt més a
explicar. 28 i mig és una joia de plaer poblada per mil i un personatges que
creen un món únic que ens arrossega i ens fascina. Enormes Pablo Derqui, Clara
Segura, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Ernest Villegues i Pol López, que són qui
porten la part més textual. Sensacional el relligat de Jeroni Rubio, combinant
fragments de texts. Superba la utilització de la nau gòtica com un espai de
somni, les projeccions, la llum. Tot plegat sembla conjurat per a una funció
que supera qualsevol expectativa, un espectacle que, com les pel·lícules de
Fellini, caldria veure més d'una vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada