Paisatge de la memòria

publicat per

www.elperiodico.cat

23 de juliol de 2013

José Carlos Sorribes

'Yesterday', de la ISRAELIANA JASMIN VARDIMON, és una retrospectiva de 10 anys de la seva companyia i un recorregut per les cicatrius del cos humà amb el pas del temps

Israel és terra de grans coreògrafs i companyies de dansa, com la Batsheva que dirigeix Ohad Naharin; sens dubte la més coneguda. D'Israel també és, encara que establerta a Anglaterra des del 1997 (un any abans de crear la seva companyia), la coreògrafa que tanca el brillant capítol de dansa internacional del Grec. Jasmin Vardimon (1971), que va néixer, va créixer i es va formar en un quibuts, arriba avui i demà al Mercat de les Flors amb Yesterday, una peça retrospectiva estrenada el 2008 amb què va celebrar els 10 anys de la companyia.

«És una obra que recull els millors fragments d'aquests 10 anys amb nou material desenvolupat a partir de la tecnologia, l'animació i el vídeo. I amb el tema d'una meditació al voltant de la memòria», va explicar ahir Jasmine Vardimon.

Mirada a la malaltia

Aquest exercici sobre la memòria abraça tant el cos humà com el de la companyia, en el seu viatge al llarg d'aquesta dècada. Aquest «paisatge del cos» es practica a través d'una exploració per «les cicatrius», va dir Vardimon, que deixa el temps, i no amb un exercici cerebral. «El cos és com una casa de les emocions, els sentiments i la memòria».

En el recorregut de Yesterday també hi ha lloc per a la malaltia, «com una cosa que envaeix el cos», va afirmar la coreògrafa. A Lullaby, un espectacle del 2003, Vardimon va presentar una escena sobre el càncer, que també està en la retrospectiva de Yesterday. «La vaig fer inspirada en Susan Sontag i en el seu llibre La enfermedad y sus metáforas».

En aquest sentit, Vardimon va recordar com ens referim a aquesta malaltia. «S'usa una terminologia pròpia de la guerra per parlar del càncer, amb paraules com invasió, guerra o atac», va detallar. «Quan el càncer el crea el mateix cos, és una explosió interna», va afegir Vardimon, que va explicar també que el públic veurà aquesta reflexió a partir dels moviments dels vuits ballarins i d'una informació textual.

En la coreografia de Yesterday també hi ha, lògicament, moments més plaents i altres amb espai per a l'humor. «Una ballarina, per exemple, fa un mapa del cos i també és agradable el moment del part; en el meu cas ha deixat una empremta fantàstica al meu cos», va comentar una artista que viu durant aquests dos dies el seu debut a Barcelona. Encara que, com va recordar, sí que ha estat dues vegades a Sant Cugat, i en totes dues com a ballarina, cosa que no passa a Yesterday